liniasarria
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 03 Maig 2018 a les 10:10

L’any 2019 se celebraran 100 anys de la creació de l’Organització Internacional del Treball (OIT), una de les grans estructures de governança mundial sorgides arran del desastre de la Primera Guerra Mundial. Per commemorar aquest centenari, l’organització ha decidit articular una consulta tripartida entre governs, patronals i sindicats sota el títol "El futur del treball que volem" i que ha de donar lloc a un document compartit que ha de respondre a diferents preguntes. Guy Rider, director general de l’OIT, situava les qüestions idònies en la inauguració de la consulta estatal a Madrid: D’on sortiran les feines del futur? Com seran? Hi haurà feina per a tothom? Viurem millor?

Potser analitzat en fred no és el millor moment per plantejar-se aquestes qüestions. Una consulta global en un moment en què el món es troba en una cruïlla és complexa. Algunes societats es troben sortint d’una crisi galopant que ha deixat com a llegat més desigualtats i un rastre de precarietat transgeneracional sense precedents. S’ha instal·lat la quasi certesa empírica que el futur no serà millor. O si més no hi ha interès perquè això sigui així. Però hi ha societats que afronten el debat amb treball infantil i esclau en la seva gènesi. Poden respondre un treballador de Nepal o de Colòmbia a les preguntes en iguals condicions que un del Canadà o d’Itàlia? Rotundament, no.

Però tornem a les preguntes: D’on sortiran les feines del futur? Segurament a Europa ens enfrontarem a una paradoxa: la tecnologia anirà destruint llocs de treball i el vell continent tindrà cada copmenys gent en edat de treballar. És a dir, totes les projeccions ens indiquen que necessitarem mà d’obra de fora. I si les feines del futur aniran acompanyades de canvis tecnològics, a casa nostra tenim mala peça al teler. La major part d’ocupació generada, el 91%, s’ubica en activitats de baix contingut tecnològic i només el 9% recau en branques de contingut tecnològic alt o mitjà. És a dir, que cal que ens posem a cooperar amb R+D+I i a fer transferència de la universitat a l’empresa i a invertir en polítiques industrials.

Segona qüestió: Com seran? El futur no és sinònim de precarietat. O no ho ha de ser. L’increment de la utilització de contractes o subcontractes en les cadenes de subministrament o producció està precaritzant sense fi les relacions laborals. La flexibilitat unilateral augmenta les dificultats de conciliació i les noves feines han entrat en una espiral de degradació sense fi. Sense seguretat i amb eufemismes que menyspreen el propi valor del treball. Què són els col·laboradors? I els freelance? Mots posats no a l’atzar, sinó molt ben pensats, per desnaturalitzar el concepte de treballador i fragmentar el més que necessari sentit de pertinença a la classe treballadora.

I hi haurà feina per a tothom? Crec que la pregunta no està ben feta. Ens hauríem de plantejar com ho farem perquè hi hagi feina per a tothom. Perquè n’hi haurà d’haver. No tenim sortida. Hem de ser conscients que les feines relacionades amb la cura de les persones i l’estat del benestar en una societat que envelleix com la nostra seran cabdals. I que la protecció social serà una de les pedres angulars de les societats modernes.

Finalment viurem millor? Aquesta és una pregunta que nosaltres que ens les donem d’haver avançat com a societat, no ens hauríem ni de fer. Ha d’anar incardinada en el corpus de tota societat civilitzada. És un deure, viure millor. Una obligació moral. I cal que els dirigents mundials ens ho assegurin.

M’agrada però, en general, la pregunta que ens fa l’OIT. El futur de treball que volem. Perquè ens posa la pilota a la nostra teulada. No és el treball que tindrem o que decidirà algú que hem de tenir. És el que volem nosaltres. Posem-nos les piles perquè res no està escrit en el destí. Ens toca canviar-lo nosaltres. Exigim treball digne. Que avenç no sigui sinònim de viure pitjor. Fem-ho possible.

Al món hi ha moltes trinxeres. Però cap més central que la del treball digne i de qualitat. Amb una feina digna es tenen ciutadans i ciutadanes lliures de prendre decisions i societats inclusives que respecten les diferències i conviuen en pau. Moltes persones s’hi juguen la vida dia a dia perquè això sigui una realitat. Escollim bàndol i trepitgem el carrer.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Colau anuncia un nou Espai Jove per a Sarrià però no diu on serà

L’Ajuntament va anunciar el passat 21 de novembre que té previst crear en els pròxims anys 13 [...]

Josep Mentruit i l’AV del Farró reben la Medalla d’Honor

Les Medalles d’Honor de Barcelona que es van entregar el passat 28 de novembre van anar a [...]

La nova plataforma Sarrià Respira es presenta en públic

La plataforma Sarrià Respira, creada l’any passat, es va presentar en públic el 15 de [...]

Tensió a Sarrià per un acte del partit d’extrema dreta Vox

La formació d’extrema dreta Vox va organitzar el passat 21 de novembre un acte a Sarrià que [...]

L’independentisme femení debat sobre el moment polític

Quatre veus femenines destacades de l’independentisme van participar el passat 29 de novembre [...]

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Tsunami Veïnal torna a reclamar solucions a Colau

El moviment veïnal més crític amb la gestió d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament, Tsunami [...]

La proposta de reinventar el 22@ avança amb un “sí crític” veïnal

El famós “sí crític” que la CUP ha fet servir en més d’una ocasió ha creat escola. I és que [...]

En marxa la reforma del carrer Major de Sarrià

La reforma del carrer Major de Sarrià per fer que la seva part superior sigui d’ús [...]

Pas definitiu per blindar com a zona verda el parc de l’Oreneta

El plenari municipal de finals d’octubre va donar llum verda a l’aprovació provisional d’una [...]

La Llave de Oro ja treballa al solar de l’antic Ateneu Popular

L’empresa promotora i constructora La Llave de Oro ha començat a fer els primers moviments de [...]

Aturat el projecte del Mercat Cultural de Vallvidrera

El projecte que havia de servir per transformar l’antic mercat del barri de Vallvidrera en un [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA

L'Hemeroteca de
liniasarria
Gener 2019
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm
31 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31 1 2 3