liniasarria
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 03 Maig 2018 a les 10:10

L’any 2019 se celebraran 100 anys de la creació de l’Organització Internacional del Treball (OIT), una de les grans estructures de governança mundial sorgides arran del desastre de la Primera Guerra Mundial. Per commemorar aquest centenari, l’organització ha decidit articular una consulta tripartida entre governs, patronals i sindicats sota el títol "El futur del treball que volem" i que ha de donar lloc a un document compartit que ha de respondre a diferents preguntes. Guy Rider, director general de l’OIT, situava les qüestions idònies en la inauguració de la consulta estatal a Madrid: D’on sortiran les feines del futur? Com seran? Hi haurà feina per a tothom? Viurem millor?

Potser analitzat en fred no és el millor moment per plantejar-se aquestes qüestions. Una consulta global en un moment en què el món es troba en una cruïlla és complexa. Algunes societats es troben sortint d’una crisi galopant que ha deixat com a llegat més desigualtats i un rastre de precarietat transgeneracional sense precedents. S’ha instal·lat la quasi certesa empírica que el futur no serà millor. O si més no hi ha interès perquè això sigui així. Però hi ha societats que afronten el debat amb treball infantil i esclau en la seva gènesi. Poden respondre un treballador de Nepal o de Colòmbia a les preguntes en iguals condicions que un del Canadà o d’Itàlia? Rotundament, no.

Però tornem a les preguntes: D’on sortiran les feines del futur? Segurament a Europa ens enfrontarem a una paradoxa: la tecnologia anirà destruint llocs de treball i el vell continent tindrà cada copmenys gent en edat de treballar. És a dir, totes les projeccions ens indiquen que necessitarem mà d’obra de fora. I si les feines del futur aniran acompanyades de canvis tecnològics, a casa nostra tenim mala peça al teler. La major part d’ocupació generada, el 91%, s’ubica en activitats de baix contingut tecnològic i només el 9% recau en branques de contingut tecnològic alt o mitjà. És a dir, que cal que ens posem a cooperar amb R+D+I i a fer transferència de la universitat a l’empresa i a invertir en polítiques industrials.

Segona qüestió: Com seran? El futur no és sinònim de precarietat. O no ho ha de ser. L’increment de la utilització de contractes o subcontractes en les cadenes de subministrament o producció està precaritzant sense fi les relacions laborals. La flexibilitat unilateral augmenta les dificultats de conciliació i les noves feines han entrat en una espiral de degradació sense fi. Sense seguretat i amb eufemismes que menyspreen el propi valor del treball. Què són els col·laboradors? I els freelance? Mots posats no a l’atzar, sinó molt ben pensats, per desnaturalitzar el concepte de treballador i fragmentar el més que necessari sentit de pertinença a la classe treballadora.

I hi haurà feina per a tothom? Crec que la pregunta no està ben feta. Ens hauríem de plantejar com ho farem perquè hi hagi feina per a tothom. Perquè n’hi haurà d’haver. No tenim sortida. Hem de ser conscients que les feines relacionades amb la cura de les persones i l’estat del benestar en una societat que envelleix com la nostra seran cabdals. I que la protecció social serà una de les pedres angulars de les societats modernes.

Finalment viurem millor? Aquesta és una pregunta que nosaltres que ens les donem d’haver avançat com a societat, no ens hauríem ni de fer. Ha d’anar incardinada en el corpus de tota societat civilitzada. És un deure, viure millor. Una obligació moral. I cal que els dirigents mundials ens ho assegurin.

M’agrada però, en general, la pregunta que ens fa l’OIT. El futur de treball que volem. Perquè ens posa la pilota a la nostra teulada. No és el treball que tindrem o que decidirà algú que hem de tenir. És el que volem nosaltres. Posem-nos les piles perquè res no està escrit en el destí. Ens toca canviar-lo nosaltres. Exigim treball digne. Que avenç no sigui sinònim de viure pitjor. Fem-ho possible.

Al món hi ha moltes trinxeres. Però cap més central que la del treball digne i de qualitat. Amb una feina digna es tenen ciutadans i ciutadanes lliures de prendre decisions i societats inclusives que respecten les diferències i conviuen en pau. Moltes persones s’hi juguen la vida dia a dia perquè això sigui una realitat. Escollim bàndol i trepitgem el carrer.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Nou episodi de tensió entre espanyolistes i antifeixistes

Sarrià va viure el tres d’octubre un nou episodi de tensió al carrer, després del que es va [...]

Recta final de l’enderroc parcial de l’Ateneu Popular de Sarrià

L’enderroc parcial de les casetes del carrer Hort de la Vila, convertides des del 2015 en [...]

Jaume Asens nega les retallades i parla de “canvi de tempos”

El Ple extraordinari sobre les possibles retallades, celebrat el passat 25 de setembre i que [...]

Sarrià diu adéu a una Festa Major amb un veïnat bolcat en els actes

Sarrià es va acomiadar de la seva Festa Major el passat dia 7 d’octubre després de 10 dies [...]

Alberto Fernández Díaz: "La llista del PP serà potentíssima"

Alberto Fernández Díaz ens atén quan falten vuit mesos per a les eleccions municipals. El PP [...]

El 30% dels nous pisos hauran de ser de protecció oficial

“Dia històric”. Així va definir la tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, el [...]

Nou clam veïnal pel metro

A principis del passat mes de setembre es va resoldre una de les demandes històriques pel que [...]

Satisfacció a la FAVB perquè el 30% dels nous pisos hauran de ser socials

El passat 28 de setembre, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la mesura que obligarà tots els [...]

Asens haurà d’aclarir el 25 de setembre les possibles retallades

El Districte celebrarà un Ple extraordinari el pròxim dia 25 de setembre, forçat pel Grup [...]

Tornen les crítiques al bus V9 amb l’inici del curs escolar

Sarrià-Sant Gervasi és un districte amb una mobilitat, tant pel que fa al transport privat [...]

L’astrònom Josep Comas i Solà ja té un espai a Vil·la Urània

El llegat de l’astrònom Josep Comas i Solà (1868–1937) ja té el seu espai al Centre Cívic [...]

Eduardo Mendoza presenta el seu nou llibre a Sant Gervasi

La biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi va ser l’escenari el passat 3 de setembre de la [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA