liniasarria
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Iu Forn | Actualitzat el 04 Octubre 2018 a les 10:58

Ha passat un any de l’1 d'Octubre (ai sí, com passa el temps, oi?) i la tradició diu que les efemèrides serveixen per fer una mirada al moment on som.

S'ha dit i s'ha repetit, però això no invalida la frase: els que l’1 d'Octubre van defensar els col·legis electorals no van preguntar-se què pensaven ni què votaven. Hi eren i prou. Van fer el que havien de fer i ja està.

Un servidor va ser al barri de Sant Roc de Badalona i allà hi havia un xilè que explicava: “Jo he defensat la democràcia al meu país de naixement i avui la defensaré al país que m'ha acollit”. I també hi havia un noi, no indepe, que comentava que les coses apreses en aquella escola li havien permès tenir el futur que quan hi va entrar no tenia. Ara vivia fora del barri, però després de molt de temps hi tornava perquè creia que el seu deure era defensar la seva escola.

I la gent va votar. Gràcies a ells dos i a altres centenars de milers de catalans molt diversos. Abans, però, hi havia hagut una organització a la catalana. O sigui, discreta, continguda i que sense fer soroll va construir una xarxa impenetrable per a un Estat que es va demostrar desubicat i aliè a la realitat social del país.

I ara, què? Què en queda de tot allò? Doncs en queda que l'Estat ha ajudat molt a mantenir la flama encesa i ens ha mostrat la seva vertadera cara político-judicial preferint la unitat d'Espanya a l'estat de dret i a la qualitat democràtica. En queda que qui es va fer indepe encara ho és a pesar que uns quants ho són a la catalana (ja ho sap, allò de la discreció i la contenció). I, per sobre de tot, en queda la política. Si m'ho permet, la puta política.

I la política és, diguem-ho clar, dos grans espais que han anat més enllà de les seves sigles, que es barallen per ocupar la centralitat del moviment i que intenten aconseguir el que anomenen “l'hegemonia” del món sobiranista. L'espai “conver” que ara seria “juntsper” (amb les seves diferents evolucions de sigles i ideològiques) i l'espai d'Esquerra (obrint-se al sobiranisme ex-PSC) pugnen per aconseguir el suport del gruix dels votants d'ara fa un any. I, a sota, l'esquerra anticapitalista resta atenta per arreplegar els desencantats que cauen i afegir-los a la seva lluita.

Fa pocs dies vaig ser a Valls, on van inaugurar la plaça de l'1 d'Octubre. Sap què cridava la gent que hi era? “Unitat!”. Però, sap quin és el problema? La política considera que cridar "unitat" ja és prendre partit. Per què? Perquè el món “juntsper” vol fer llistes úniques i el món “esquerra” vol crear espais oberts de base eixamplada, però per separat. Cridar "unitat" es considera donar suport als uns i prendre'l als altres.

O sigui, la unitat separa. Interessant.

“I un any després, què?”, plantejava al títol. Doncs bé, un any després uns creuen que cal seguir remant perquè mai s'havia arribat fins aquí, uns altres que només queda persistir, uns altres estan desanimats, uns altres demanen que d'una vegada algú els digui la veritat, uns altres n'estan farts i uns altres no tenen cap d'aquests sentiments, però tots continuen sent indepes. Sí, perquè l'Estat els ha expulsat sentimentalment d'Espanya. Definitivament.

I “Juntsper” i Esquerra van a la seva. Cada dia més. Amb estratègies diferents. Partidistament diferents. Amb la mirada fixada només en les següents eleccions. Amb la mirada petita, a curt termini, buscant el titular de l'endemà al full parroquial i no el gran titular a The New York Times. En diuen miopia. Política.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Nou episodi de tensió entre espanyolistes i antifeixistes

Sarrià va viure el tres d’octubre un nou episodi de tensió al carrer, després del que es va [...]

Recta final de l’enderroc parcial de l’Ateneu Popular de Sarrià

L’enderroc parcial de les casetes del carrer Hort de la Vila, convertides des del 2015 en [...]

Jaume Asens nega les retallades i parla de “canvi de tempos”

El Ple extraordinari sobre les possibles retallades, celebrat el passat 25 de setembre i que [...]

Sarrià diu adéu a una Festa Major amb un veïnat bolcat en els actes

Sarrià es va acomiadar de la seva Festa Major el passat dia 7 d’octubre després de 10 dies [...]

Alberto Fernández Díaz: "La llista del PP serà potentíssima"

Alberto Fernández Díaz ens atén quan falten vuit mesos per a les eleccions municipals. El PP [...]

El 30% dels nous pisos hauran de ser de protecció oficial

“Dia històric”. Així va definir la tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, el [...]

Nou clam veïnal pel metro

A principis del passat mes de setembre es va resoldre una de les demandes històriques pel que [...]

Satisfacció a la FAVB perquè el 30% dels nous pisos hauran de ser socials

El passat 28 de setembre, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la mesura que obligarà tots els [...]

Asens haurà d’aclarir el 25 de setembre les possibles retallades

El Districte celebrarà un Ple extraordinari el pròxim dia 25 de setembre, forçat pel Grup [...]

Tornen les crítiques al bus V9 amb l’inici del curs escolar

Sarrià-Sant Gervasi és un districte amb una mobilitat, tant pel que fa al transport privat [...]

L’astrònom Josep Comas i Solà ja té un espai a Vil·la Urània

El llegat de l’astrònom Josep Comas i Solà (1868–1937) ja té el seu espai al Centre Cívic [...]

Eduardo Mendoza presenta el seu nou llibre a Sant Gervasi

La biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi va ser l’escenari el passat 3 de setembre de la [...]