liniavalles
vallès oriental Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Francesc Reina | Actualitzat el 09 Novembre 2018 a les 10:22

Anatole France escrivia fa 100 anys que la llei prohibeix, tant al ric com al pobre, dormir sota els ponts, pidolar pels carrers o robar. En les actuals democràcies de profundes desigualtats campa una ètica de la legalitat on l'emancipació dels individus és, com a mínim, dubtosa. La Llei no és igual per a tots i menys per a totes.

La culpa del pobre és molt antiga. Amb l'adveniment del protestantisme, la pobresa va passar a ser l'instrument amb què Déu castigava alguns per justificar les diferències socials. De l'almoina catòlica a un perill per al calvinisme. Un temps on el canvi en els sistemes de producció van provocar una migració tan desesperada que va parir una moderna esclavitud: la misèria, una font d'explotació on uns van poder ser jornalers i els que no acabaven sent acusats de vagabunds, borratxos i perillosos. El pobre ho era perquè no volia treballar, es tornava arrogant, calia castigar-lo.

Però la crisi no va caure malament a tothom: la privatització de les terres públiques en mans d'uns pocs -inclosa l'Església-, la lluita entre els que competien per treballar, la por al diferent, la desaparició dels valors solidaris de la saviesa rural... La revolució moderna no va alliberar l'home de l'esclavitud sinó que va crear nous artefactes sofisticant el monopoli de la violència. Una determinació assassina transitòria, un estadi inevitable en el camí cap a la veritable justícia que algun dia arribaria, quan el món s'hagués lliurat de tots els que obstaculitzen un radiant i bonic futur. La incipient democràcia i el capitalisme cristal·litzaran unes relacions de força, amb una autoritat que desbancarà el simbolisme religiós, i seran temps que portaran patologies del poder i somnis de la raó que engendren monstres amb les millors intencions desencadenant deliris horrorosos, totalitarismes implacables sobre els humans més singulars, un nou ordre en el qual els empresaris també es converteixen en governants.

Quan l'economia en els països rics s'estanca o retrocedeix, es busca els culpables que els altres no tinguin feina. Els poders econòmics són veritables mercats que es reparteixen el món i les nostres vides, tenen més poder que el que mai no van tenir els nobles o els reis; un feudalisme molt més cruel i arbitrari que el de l'edat mitjana, on un sol rumor pot enfonsar un país, commoure l'economia mundial i fer tremolar de fam la seva població amb lemes com "el consum i el nivell de vida", "l'eficiència i la productivitat " o, fins i tot, "pàtria i llibertat". L'FMI va documentar que l'any 2017 els rics van guanyar més que en qualsevol altre moment de la història de la humanitat.

Les desigualtats poc tenen a veure amb la predisposició moral, benigna o perversa dels que depenen d'altres per viure. Les estratègies esdevenen una tràgica comèdia humana amb mètodes d'esperances trencades cada vegada amb menys possibilitats d'il·lusionar. Quan l'economia en els països rics prospera, els pobres són els únics culpables de la seva pròpia pobresa i aquest ordre imperant no es qüestiona sinó que perpetua els beneficis. La Justícia que hauria de ser igual per a tots brilla per la seva absència a causa dels complexos exercicis d'enginyeria que apareixen quan es troba implicat algun membre destacat entre els prestidigitadors, falsejadors d'idees i saquejadors de la butxaca dels de sota. És el darwinisme social que suggereix que el preu que pot tenir la vida d'una persona pot ser cap i que hi ha éssers vius que estan destinats a servir de pastura a altres éssers vius.

Mentrestant, a l'exterior, callades, decebudes i oblidades, malviuen les víctimes que es troben en la disjuntiva de defensar les pròpies idees bé amb la pràctica, bé en silenci, o mirant a una altra banda, o bé encomanant-se a un joc de daus, per allò que l'atzar seria, com a mínim, el menys erroni.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Granollers enterra Vianca sense haver esclarit els fets

Han passat tres mesos des que el 14 de setembre es va saber que el cadàver trobat al riu [...]

Mollet surt al carrer per una sanitat digna: “Les llistes d’espera maten!”

Més recursos econòmics i professionals per acabar amb les llistes d’espera de la sanitat [...]

Protesta al Ple de Parets per no atorgar la Medalla de la Vila a Turull

Un grup de veïns i veïnes van interrompre el darrer Ple municipal per denunciar el [...]

Concurs de creditors a Bultaco amb deutes d’11 milions

La firma de motocicletes elèctriques Bultaco Motors ha entrat en concurs de creditors. Aquest [...]

El pessebre de Sant Fost arriba a la seva 52a edició

El compte enrere per celebrar Nadal arriba a la comarca de la mà d’una de les cites més [...]

Meritxell Budó, al Consell per la República de Puigdemont

L’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, és una de les integrants (i membres fundacionals) [...]

Les Franqueses també demana l’abolició de la monarquia

Les Franqueses, com ja havien fet municipis de la comarca com Mollet o Parets durant el mes [...]

Un ‘passaport’ als museus i a la gastronomia de la comarca

El patrimoni cultural i la millor oferta gastronòmica del Vallès es poden gaudir de la mà [...]

Els metges posen fi a una vaga que ha estat massiva al Vallès

Un acord d’ahir a última hora entre els metges i l’Institut Català de la Salut va donar per [...]

Jiménez: "Vaig trobar una carta de Companys i em vaig quedar en blanc"

Un mes després de la commemoració dels 78 anys de l’afusellament de Lluís Companys, Lídia [...]

‘Murs que parlen’ per recordar els 80 anys del bombardeig de Granollers

La ciutat segueix recordant els 80 anys del bombardeig a Granollers amb diferents activitats [...]

Granollers aposta per convertir els polígons en zones comercials

El Ple municipal va aprovar dimarts un canvi urbanístic que permet la reconversió dels [...]