Em poso a teclejar amb un somriure, que potser és sorneguer, però real. Tant de parlar els darrers mesos de determinats títols i hipotètics regals fets a personatges públics des de la Universitat Rei Joan Carles de la Comunitat de Madrid, que em disposo a explicar el resultat de la lectura d’un més que interessant estudi que un amic, professor de comunicació, em va fer arribar com a lectura d’estiu, on a la portada es llegeix: “Estudi presentat en la inauguració del curs #PeriodismeRealitat. El periodista davant un món convuls, en la XVII edició dels Cursos d’Estiu de la Universitat Rei Joan Carles”, fet aquest darrer que no deixa de tenir una petita morbositat.

Sigui com sigui, i anècdotes a part, aquest estudi és recomanable. Elaborat per Estudio de Comunicación (companyia de primer ordre en comunicació empresarial a Espanya, amb més de 160 professionals), el treball és minuciós i respon a una àmplia enquesta resposta per professionals i, sobretot, per usuaris dels mitjans. Amb coherència, aborda repetidament el fenomen de la xarxa i les xarxes.

Coincideixo amb els autors que, tot i reconeixent que hi ha opinions més o menys properes, ben cert, tot apunta que més aviat que tard la xarxa de xarxes es convertirà en el suport més utilitzat de tots. Un dels motius és el creixent ús de les xarxes socials com a fonts d’informació. Cada vegada més, els ciutadans accedeixen als continguts que ofereixen els diferents canals de comunicació a través dels enllaços que es comparteixen en plataformes com Facebook, WhatsApp o Twitter, per citar-ne només algunes. Irrefutable.

Per tot plegat, diuen els autors de l’estudi, “és oportú analitzar l’estat de la professió i el sector des d’una nova perspectiva: la dels ciutadans als quals es posa al seu servei; lectors, oïdors i espectadors que cada dia recorren als mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats d’informació, coneixements i entreteniment: com es comporten en aquesta nova realitat social i tecnològica? Com venen aquests panorames ‘líquids’ al que el periodisme es desenvolupa en l’actualitat? I, en comparació amb ells, com veiem les persones relacionades amb el periodisme i la comunicació?”.

Segons s’informa en el mateix treball, es van obtenir respostes de 486 entrevistes, de les quals 402 van complir els requisits per a la seva validació i són, per tant, en les que es basa l’anàlisi. Un dels capítols que més em crida l’atenció és el que fa referència a les preferències en el tipus i format dels mitjans de comunicació. El resultat és que hi ha dues tendències clarament identificables si ens atenim a la segmentació entre els participants relacionats amb la comunicació i els aliens a ella. Així, “encara que en conjunt tant uns com altres tenen en la premsa digital el seu mitjà de comunicació predilecte, observem que els relacionats amb la comunicació es decanten més que els que no ho estan per la premsa, sobretot la digital; mentre que els segons opten més per mitjans convencionals com la ràdio i la televisió”.

Igual passa si veiem els gràfics referents a la segmentació entre participants menors o majors de 35 anys; la premsa digital segueix sent el mitjà favorit, però veiem que els més grans prefereixen la ràdio i la premsa en paper enfront dels més joves, mentre que aquests es dirigeixen més a la premsa digital i la televisió.

El 52,8% dels participants indiquen que el temps que dediquen als mitjans de comunicació i a les plataformes socials és per obtenir informació. El 22,9% i el 22,7%, respectivament, per obtenir coneixements i com a mètode d’entreteniment.

En busca de la reflexió destaco: youtubers, tuitaires, blocaires i tertulians suspenen en credibilitat i confiança. Col·laboradors especialitzats i periodistes redactors (és a dir: els que no estan en tasca de tertulià) són els generadors d’informació que millor nota obtenen.

Crida l’atenció que la Wikipedia és la plataforma social pitjor valorada per obtenir informació i coneixements, mentre que les pàgines web oficials d’empreses, institucions i altres tipus d’organitzacions són la font més fiable per als entrevistats.

La premsa impresa

La premsa impresa és el mitjà de comunicació al que menys recorren els entrevistats, ja que només l’utilitza un 19% enfront del 39% de la premsa digital, el mitjà més recurrent tant entre les persones que es dediquen a la comunicació, com les que no.

Les plataformes socials per les quals més s’inclinen tant millennials com baby boomers per informar són Twitter i Facebook. Però la via més recurrent per la qual els participants accedeixen als mitjans de comunicació en línia és directament a través de les seves pàgines web (47,1%), davant d’altres com fer-ho per mitjà de xarxes socials o una aplicació mòbil del mitjà.

Els millennials que estan relacionats amb el sector de la comunicació són els que més accedeixen als mitjans en línia a través de Twitter o Facebook. I el 30,6% dels entrevistats indiquen que les agències de notícies són un mitjà online més i ja no les consideren únicament com a proveïdores d’informació.

L’estudi aprofundeix en què “els perfils dels mitjans de comunicació en xarxes socials són vistos com una mera eina per generar trànsit a les seves pàgines webs”, segons el 42,7% dels entrevistats. El 33,6% dels participants assenyalen que els perfils en xarxes socials dels professionals de la comunicació són una via per incrementar la seva pròpia trajectòria personal, davant d’un 31,25% que opinen que són una eina per generar trànsit en el medi en el qual treballen.

L’estudi El periodista davant un món convuls ens destapa que “el fenomen de la desintermediació dels mitjans genera percentatges similars entre les diferents opinions dels participants, ja que el 25,9% dels entrevistats creu que és un simple intent de comunicar amb els receptors, seguint-lo un 25,7% que opinen que és una evolució natural del procés de comunicació, i un 20,8% assenyalen que és una conseqüència de la pèrdua de credibilitat dels mitjans convencionals”.

La darrera dada rellevant que introdueix pràcticament el treball és que “les plataformes socials poden arribar a substituir els mitjans de comunicació en major o menor mesura segons el 65,6% dels entrevistats”.

El treball d’Estudio de Comunicación ens mostra com mitjans convencionals i plataformes socials conviuen en una contínua lluita per aconseguir la nostra atenció. “Tasca difícil, la seva; estem immersos en una societat híper mediatitzada i híper connectada, enganxats a la darrera hora i amb impactes informatius i publicitaris per tot arreu. És, en gran mesura, fruit de les transformacions tecnològiques que han redissenyat l’estat del periodisme i dels mitjans”.

I a tot això, quin paper tenen els periodistes? “Ara, els professionals d’aquest camp no tenen més remei que ser multimèdia. És a dir, han de tenir la capacitat camaleònica d’escriure, localitzar i manejar amb la fotografia i el vídeo si volen sobreviure als temps que ha tocat”. Per no dir la casi obligatorietat de la presència que han de tenir els periodistes en xarxes socials, en especial Twitter, on segueixen l’actualitat i informen els seus seguidors de forma gairebé simultània al transcurs dels fets.

Els periodistes són, per tant, professionals en un món digital que no fa marxa enrere:”La revolució de la tecnologia de la informació és un esdeveniment històric tan important com va ser la Revolució Industrial en el segle XVIII, induint un patró de discontinuïtat en el material base de l’economia, la societat, i la cultura”.

Dins l’escenari que els autors dibuixen en el seu estudi, m’interessa molt quan parlen dels comportaments. I copio un paràgraf que rubrica el que queda aquí dit: “Totes aquestes transformacions han afectat en igual mesura als comportaments dels usuaris dels mitjans de comunicació. Destaca, sobretot, la capacitat de resposta que tenen ara. La realitat és que la tecnologia ha donat veu i el procés de comunicació ha passat a ser bidireccional”.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram