Les concentracions convocades pels indignats per intentar boicotejar l’activitat del Parlament van acabar en uns aldarulls on, un cop més, als periodistes els va tocar el rebre. Si el 27 de maig van ser els Mossos d’Esquadra, aquest dimecres van ser alguns dels manifestants els que van insultar, sacsejar, intimidar i llançar objectes contra els professionals cobrien els disturbis; entre ells, diversos equips d’informadors de TV3, segons va denunciar la secció sindical del Sindicat de Periodistes de la cadena.
Des de Democràcia Real! Ja es va emetre un comunicat on es condemnaven els fets rebutjant “tota acció violenta de qualsevol tipus independentment de qui la ordeni o executi”. Amb tot, el col·lectiu també critica la “maniobra comunicativa” que s’està realitzant a través dels grans mitjans per “utilitzar les accions incontrolades d’uns pocs com a excusa per desacreditar un moviment que ha demostrat de sobres les seves intencions no violentes”.
Per a Democràcia Real Ja! la rellevància del que va passar aquest dimarts no van ser “les accions d’un mínim grup de persones”, sinó que “més de 4.000 persones de tot tipus i edat, procedents de 30 assemblees de barris, participessin d’una acció de desobediència civil pacífica” que es manifestaven contra les retallades i la llei òmnibus, i s’acusa als mitjans de no parlar-ne.
Des d’#acampadabcn han lamentat “les minoritàries accions que han sortit del guió d’acció determinada i no violenta que s’havia difós, promogut i aprovat” per la seva assemblea general. En un comunicat, el col·lectiu també assegura que els Mossos van impedir l’accés dels mitjans a diversos espais del perímetre del Parc de la Ciutadella i que van confiscar telèfons mòbils i càmeres de manifestants per evitar enregistraments de les seves actuacions.
Per la seva part, el Parlament de Catalunya, va acordar una declaració conjunta de tots els grups que rebutja “les agressions i les coaccions que han sofert els representants del poble català, els treballadors de la institució i els representants dels mitjans de comunicació”, a més de l’intent d’aturar l’activitat de la cambra.
