Les darreres setmanes, ERC està presentant als plens dels municipis de Catalunya una moció de suport als corresponsals de Catalunya Ràdio i en defensa dels mitjans de comunicació catalans en general. Malgrat que valoraré aquesta moció i el seu posicionament des de la nostra experiència al Ple de Mollet del Vallès, el nostre posicionament creiem que es generalitzable a la resta de municipis.
Les mocions que es debaten als plens municipals sempre presenten uns acords que es justifiquen amb una part introductòria que explica les raons que els motiven. En aquest cas, malgrat que el nostre grup de CiU podria haver estat d’acord amb la majoria dels acords que es presentaven, no era el cas en la part introductòria que posava sobre la taula unes dades i uns plantejaments subjectius que, des del nostre punt de vista, representaven més la deriva ideològica dels partits que la van aprovar, que no pas la realitat.
En primer lloc, es comentava literalment: “El 2012 la Generalitat de Catalunya va augmentar les subvencions a grups de comunicació privats passant dels 6 als 9,4 milions d’euros”. És evident que questa afirmació tenia com a intenció deixar entreveure que, mentre la Generalitat aplicava retallades als mitjans de comunicació públics, augmentava les subvencions als mitjans privats. També buscava utilitzar aquell estereotip que CiU ajuda les empreses privades mentre estreny el cinturó al sector públic i als ciutadans.
És cert que l’any 2012 es van augmentar les ajudes als mitjans privats de 6 a 9,4 milions d’euros, però no és menys cert que l’any 2011, el Govern de CiU va reduir les ajudes que els hi va donar el tripartit l’any 2010 de 19 milions a 6 milions. Per tant, el Govern de CiU pot afirmar que ha reduït les ajudes als mitjans privats en un 68,42%, mentre que ha reduït el pressupost de Catalunya Ràdio respecte al 2007, l’any d’inici de la crisi, únicament en un 9%.
Si alguns partits com ICV-EUiA o ERC volen presentar aquestes ajudes de 6 i 9,4 milions als mitjans privats de comunicació catalans com una cosa negativa i en contra dels serveis públics, què hem de pensar d’un Govern, teòricament d’esquerres, que donava ajudes pel mateix concepte de 19 milions? Nosaltres no ens oposem al fet que es donin ajudes al sector privat si això ha de dinamitzar el teixit econòmic del nostre país i es beneficien els nostres treballadors, però no podem acceptar que s’utilitzi aquest argument de manera ideològica contra el Govern de CiU quan el tripartit ha estat el Govern que ha donat més ajudes a les empreses privades de comunicació d’aquest país.
També m’agradaria trencar l’estereotip que CiU afavoreix de manera sistemàtica al Grup Godó. Aquest és un grup que té presència en diferents canals de comunicació (premsa escrita, ràdio, televisió, etc.), per tant, les ajudes que rep globalment no es poden comparar amb altres grups que no tinguin la mateixa presència en canals de comunicació com ells. El que sí que podem fer, per exemple, és comparar les ajudes que han rebut per canals de comunicació específics els darrers anys, com, per exemple, en l’àmbit de la premsa escrita. Les edicions de La Vanguardia i El Mundo Deportivo van rebre un total de 1.790.000 euros l’any 2010 amb el tripartit i amb ERC al capdavant de la responsabilitat de comunicació. L’any 2012, amb CiU al Govern, aquestes dues publicacions van rebre un total de 800.000 euros. Treguin vostès mateixos les conclusions que considerin més oportunes.
L’altra afirmació que es fa a la moció és dir que les mesures que s’estan duent a terme amb Catalunya Ràdio “acabaran definitivament amb un model d’èxit i que és paradoxal que el Govern proclami la necessitat d’estructures d’Estat i prescindeixi de la ràdio pública”. Aquesta afirmació també pot ser valorada objectivament amb dades oficials.
Que un model sigui qualificat d’èxit no depèn, per molt que alguns ho pensin, de la valoració que facin els seus responsables polítics o dels professionals directament implicats. Que un model sigui qualificat d’èxit depèn únicament de la resposta positiva que tinguin envers aquest els seus destinataris, que, en aquest cas és l’audiència.
Quan l’any 2003 CiU va deixar el Govern de la Generalitat i ERC va assumir la responsabilitat dels mitjans de comunicació, l’audiència de Catalunya Ràdio era del 4,7%. Després de 7 anys al Govern, el tripartit va deixar l’audiència en un 3,1% i, dos anys després, aplicant CiU un model diferent, l’audiència s’ha tornat a recuperar fins al 3,7%. Respecte a TV3 podríem fer la mateixa valoració, ja que, després de perdre el lideratge a Catalunya durant el Govern tripartit i amb ERC al capdavant de la responsabilitat de comunicació, ara torna a ser líder d’audiència.
Alguns argumenten que això és així per l’aparició de nous mitjans de comunicació que han fet la competència a Catalunya Ràdio i TV3, com RAC1, però la realitat és que RAC1 ja existia l’any 2003, el 2010 i segueix existint ara, per tant, no es tracta tant de la competència, com dels models de gestió aplicats.
Totes les dades exposades són d’accés públic i les poden consultar al IDESCAT o al DOGC i, per tant, totalment objectives. Aquesta forma d’analitzar les coses des d’un punt de vista objectiu també es poden aplicar en altres àmbits. Per exemple, a CiU ens retreuen contínuament les retallades en serveis públics i a les persones. La realitat és que el Govern de la Generalitat va retallar el pressupost del 2011 de la Generalitat en 2.680 milions d’euros i el 2012 en uns 1.500 milions més. Però també és cert que el tripartit va generar un dèficit de 35.000 milions d’euros en set anys de govern, mentre que el Govern Pujol únicament en va generar 10.000 milions en 23 anys. Actualment, la Generalitat està pagant 6 milions d’euros d’interessos diaris i, si analitzem la part proporcional al dèficit del tripartit, els hi corresponen uns 4,7 milions diaris. Si calculem els cost total anual del tripartit durant tot un any, els hi corresponen gairebé 1.700 milions d’euros i a aquesta quantitat, a més, li hem de sumar la part d’amortització del deute. Si comparem aquestes quantitats amb les retallades del 2011 i 2012, és fàcil arribar a la conclusió que sense la càrrega deficitària del tripartit probablement no hauríem hagut de fer una bona part de les retallades.
Com veuen, i en això sí que estic d’acord amb ERC i amb ICV-EUiA, que a Catalunya estiguem com estem, depèn en gran part, a banda de les injustícies i deslleialtat institucional del Govern espanyol, dels models que apliquen uns o altres davant una crisi econòmica que va iniciar-se fa cinc anys. I en aplicar models, sobretot per les conseqüències que estem patint actualment, el tripartit va suspendre.
Per cert, algunes formacions polítiques haurien de menjar cues de pansa per tenir més memòria.
Jordi Talarn i Brich. Regidor de CiU a Mollet del Vallès.
