Foto: Joan Manuel Ramos / Hermes Comunicacions
Marcela Topor (Vaslui, Romania, 1976) és periodista i actualment és la directora de la capçalera Catalonia Today vinculada a Hermes Comunicacions, i presentadora del programa The Weekly Mag, que emet des de fa tres anys la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Llicenciada en Filologia Anglesa i Francesa per la Universitat Alexandru Ioan Cuza de Iași (Romania), Topor és una veu de referència a l’hora d’explicar Catalunya al món en anglès. A Comunicació 21, Topor defensa la necessitat d’enfortir la presència de l’anglès en els mitjans públics del país i reivindica amb orgull el projecte de Catalonia Today que va idear conjuntament amb Carles Puigdemont.
Romania va patir una autèntica sacsejada social i política durant la darrera dècada del segle passat. Com va viure el temps d’adolescència en el seu país d’origen?
Viure en una dictadura comunista et marca per a tota la vida. L’any 1989, amb 14 anys, vaig viure en directe la caiguda del mur de Berlín i la revolució que va portar a la caiguda del règim de Nicolae Ceaușescu, qui va ser afusellat el dia de Nadal. Aquell va ser un dels moments més impactants que he viscut mai. Als 18 anys em vaig traslladar a Iasi, ciutat cultural i capital de Moldàvia, per estudiar a la universitat, i ho compaginava fent teatre.
Quan té el seu primer contacte amb Catalunya?
Hi vaig viatjar per primer cop l’any 1998 participant en un festival internacional de teatre amb el grup Ludic, del qual formava part a Romania. En aquell grup hi havia un seguit de joves que actualment estan tenint molt reconeixement en el món del teatre, el cinema o el periodisme. És el cas del director de cinema Cornel Porumboiu o l’actriu Cristina Flutur, tots dos amb premis importants al Festival de Canes. En aquella estada d’una setmana a Girona es va produir un fet que va canviar el rumb de la meva vida: conec Carles Puigdemont.
I torna a Romania?
Sí, havia de finalitzar el meu darrer curs a la universitat. La meva intenció era acabar la carrera i traslladar-me a viure a Bucarest per començar a dedicar-me a la comunicació audiovisual i treballar a la televisió. Després d’un any vivint una relació a distància, vam decidir que començaríem a viure plegats a Girona. Era l’any 1999 i aleshores en Carles [Puigdemont] estava posant en marxa l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i no podia renunciar a aquell projecte, que s’ha demostrat que és una eina imprescindible per a la comunicació del país. Per això vam decidir que era jo qui em traslladava i canviava de país.
Què recorda de la seva arribada a Girona?
Només aterrar a Girona en Carles em va inscriure en un curs de català intensiu a la Universitat de Girona. Anava a classe quatre hores diàries, cosa que em va permetre treure’m el nivell C de català en només nou mesos! Sent filòloga, la meva prioritat era seguir vinculada a les llengües. Així que en els primers anys a Girona vaig dedicar-me a la traducció, la interpretació i exercint com a professora d’anglès i de francès. Però hi va haver una altra tasca rellevant: conèixer bé la realitat del país.
“Amb en Carles [Puigdemont] vam impulsar plegats Catalonia Today amb la necessitat d’explicar Catalunya al món en anglès”
Vostè tenia clar que volia dedicar-se a la comunicació. Quan es cuina tot plegat?
Conviure 24 hores amb un periodista apassionat com en Carles em va seduir a fer allò que ja tenia previst a Romania. Així, l’any 2004 vam impulsar un projecte que vam idear plegats: Catalonia Today, amb la necessitat d’explicar Catalunya al món en anglès. Ell tenia les eines com a periodista i jo com a filòloga. Primer va començar-se a publicar diàriament, després setmanalment i actualment té una periodicitat mensual, que és el que vam decidir com la millor fórmula per al producte. Aquella etapa inicial va ser molt il·lusionant i enriquidora, en la qual vam tenir l’oportunitat de viure a Barcelona i compartir redacció al Raval amb VilaWeb, El Punt i L’Esportiu. En guardo molt bons records i continuem col·laborant amb persones clau pel projecte com Miquel Berga, que ens hi ha acompanyat des del principi.
Vist amb perspectiva, què va suposar posar en marxa una capçalera com Catalonia Today?
Catalonia Today va ser un projecte pioner, innovador, arriscat i que va apostar per fer periodisme en anglès quan ningú hi creia. I va néixer amb una doble finalitat: d’una banda, oferir als anglòfons residents a Catalunya l’oportunitat de seguir l’actualitat del país en la seva llengua i des d’una mirada catalana, i d’una altra, que els catalans es familiaritzessin amb l’anglès amb la seva pròpia realitat. En definitiva, Catalonia Today contribueix a visualitzar el país al món amb l’anglès com a llengua global. Posar-lo en marxa i consolidar-lo va ser una responsabilitat compartida. El nostre lema és oferir Catalan news in English.
En plena transformació digital, quina mirada ha de tenir Catalonia Today de cara al futur?
Catalonia Today no viu aïllat de la situació complexa que viu el sector del periodisme a Catalunya, que s’ha agreujat amb la pandèmia. Per això cal agrair la confiança i la complicitat que hem tingut sempre d’El Punt Avui. Ara tenim un repte majúscul, que és seguir adaptant la capçalera en el nou context digital, amb el desig que el format en paper no desaparegui mai. La prioritat és seguir digitalitzant el projecte, hi ha propostes sobre la taula, però no puc desvetllar-les ara mateix [riu].
I de la versió en paper al format audiovisual. Aquesta va ser la seva estrena davant la càmera a El Punt Avui TV.
Sí, English Hour era un programa diari d’una hora de durada en anglès i únic a tot Catalunya. Hi fèiem informatius, entrevistes, debats, storytelling, fins i tot una tertúlia sobre el Barça en anglès. Més enllà de l’actualitat, les diferències culturals entre el món anglosaxó i català sempre han generat molt interès. I ho hem pogut tirar endavant amb un seguit de col·laboradors que han apuntalat el projecte, com Barney Griffiths, Neil Stokes, Nicole Millar, entre d’altres.
Foto: Lluís Serrat / Hermes Comunicacions
Amb aquesta vocació i seguint el mateix patró, fa tres anys va estrenar The Weekly Mag, un nou espai a La Xarxa.
És l’evolució natural del Catalonia Today i de l’English Hour, però explicant-ho d’una altra manera. The Weekly Mag és un magazín d’entreteniment, didàctic, àgil i atractiu que s’emet els dissabtes a la tarda, on tenen cabuda tota mena de continguts com entrevistes, reportatges, un quiz show, tertúlies, tips lingüístics, recomanacions de llibres, pel·lícules i sèries de televisió, tots elaborats gràcies a un gran equip de professionals, i també a l’aportació de col·laboradors com Matthew Tree, Màrius Serra, Anna-Priscila Magriñà, Toni de la Torre, Toni Garcia, Carlota Benet o Iolanda Batallé, entre d’altres. Visualment és molt potent, entra pels ulls gràcies a un plató estèticament molt lluït i una realització molt acurada. S’hi sumen actuacions musicals gràcies a la bona acústica del plató.
Quin és el perfil de telespectadors que fidelitza The Weekly Mag?
Majoritàriament són catalans que volen practicar i millorar el seu anglès, però també hi ha un nínxol de telespectadors estrangers residents a Catalunya de parla anglesa que tenen al seu abast un programa amb la seva llengua, però que els continguts són del seu país d’acollida. En aquest sentit juga una funció integradora.
Creu que TV3, com a televisió pública del país, hauria d’apostar per incloure un format de magazín com aquest en la seva graella?
L’anglès és una llengua global i la tercera en l’ensenyament al nostre país. El nivell d’anglès a Catalunya ha millorat molt en els darrers anys, però encara hi ha camí per recórrer i tot projecte en aquest sentit ajuda. De fet, recordo que TV3 ja va tenir no fa gaire un programa en anglès (Fish&Chips), per tant, no seria cap novetat. En aquest sentit, la XAL com a mitjà públic ha fet una aposta decidida que cal aplaudir.
“Actualment, si hagués d’explicar l’actualitat política em generaria molt estrès. Així que agraeixo no haver-ho de fer”
Recentment en una entrevista a Comunicació 21, Albert Om assegurava que “Twitter s’ha convertit en la gran agència de notícies per als mitjans de comunicació”. Ho comparteix?
A mitges. I això que Albert Om no té perfil a Twitter, però jo sí! Soc molt digital, utilitzo Twitter diàriament, és una eina de treball i si se’n fa un bon ús té molta utilitat. Ara bé, les xarxes socials ens exigeixen doblement als periodistes. Amb més fake news que mai, la prioritat del periodista és saber triar, contrastar, verificar i distingir quina és la notícia.
Quina mirada li posa darrerament a l’actualitat, ho fa de reüll?
[Somriu] Darrerament m’agradaria poder estar-hi més desconnectada, però és inevitable quan et dediques al periodisme. Sempre m’he especialitzat més en l’àmbit de la cultura. Actualment, si hagués d’explicar l’actualitat política em generaria molt estrès. Així que agraeixo no haver-ho de fer.
S’ha hagut de col·locar una espècie de cuirassa per protegir-se de l’actualitat política?
Sí, evidentment. Ho he hagut de fer destriant allò que és informació del que són fake news. Aquesta és la manera amb la qual he hagut de protegir-me els darrers anys.
Ser dona i de nacionalitat romanesa li ha posat més dificultats a l’hora d’exercir el periodisme a Catalunya?
[Riu] No, en cap cas. Soc romanesa i em sento catalana a la vegada. De fet, ja porto quasi els mateixos anys vivint a Catalunya que a Romania. Parlar en català va ser una eina que em va permetre integrar-me molt ràpidament a la ciutat de Girona i al país. He intentat adoptar els costums i la manera de viure dels catalans i alhora guardar les meves arrels. Així és com m’he sentit molt agraïda i molt ben rebuda per tothom en tot moment.
I pel fet de ser la dona de Carles Puigdemont?
Sempre ho hem viscut amb molta normalitat i naturalitat. Primer, junts com a periodistes, i després cadascú separant la seva tasca professional. En Carles sempre ha tingut dues passions: la política i el periodisme. Quan el vaig conèixer a Girona fa més de 20 anys ja exercia com a periodista, i en el moment que va decidir fer el pas a la política com a alcalde de Girona no només vaig respectar-li la decisió, sinó que vaig donar-li tot el meu suport. I vaig fer el mateix anys més tard quan de forma totalment inesperada va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Independentment del lloc que ocupi en la política, jo mai renunciaré a exercir la meva feina.
Com a periodista sempre s’ha dedicat a explicar Catalunya al món en anglès. Veurem Marcela Topor liderant altres projectes en la comunicació del país?
Soc una enamorada de les llengües. En parlo cinc –romanès, català, castellà, anglès i francès–, tot i que m’agradaria parlar-ne moltes més. Actualment tinc diversos projectes al cap que m’agradaria dur a terme, però evidentment tot dependrà de les circumstàncies. En aquest sentit, soc un cul inquiet i tinc molta curiositat per aprendre i provar coses noves. I penso que en aquesta vida si vols créixer i avançar cal mullar-se, arriscar-se, enfangar-se i, com a mínim, intentar-ho. Si no és així, no paga la pena. Qui no arrisca, no pisca.
