El Consell de la Informació de Catalunya ha conclòs que el diari Ara no va incomplir el Codi Deontològic de la professió en les informacions publicades sobre les denúncies d’assetjament i abusos de poder a l’Institut del Teatre per part d’alguns docents, en els quals sobresortia el nom de Joan Ollé.

El dramaturg va presentar una queixa al sentir-se perjudicat per les informacions aparegudes en tres articles: Assetjament sexual i abús de poder a alumnes de l’Institut del Teatre (el que va destapar el cas) i L’Institut del Teatre envia a un professor a la Fiscalia per assetjament sexual, ambdós escrits per Núria Juanico Llumà i Albert Llimós, publicats per l’Ara el 21 de febrer i el 23 de setembre de 2021, respectivament; i també Joel Joan explota contra Joan Ollé: explica com va ser víctima dels seus abusos, de Marc Villanueva, publicat per En Blau d’El Nacional el 21 de febrer de 2021.

Ollé considerava que els articles estaven confeccionades a partir d’una mala praxi professional i vulneraven els criteris 1, 2, 3, 5, 6, 9, 10 i 12 del Codi Deontològic de la professió.

En el cas de les informacions de l’Ara, el Consell de la Informació de Catalunya considera que no hi va haver mala praxi periodística en la seva redacció i publicació, i tampoc aprecia la vulneració dels articles del Codi esmentats.

En Blau sí vulnera el Codi

Pel que fa a En Blau, el Consell de la Informació sí estima que va vulnerar el criteri 12 del Codi Deontològic sobre Salvaguardar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral, però no la resta.

Així, el CIC diu que l’autor del text, Marc Villanueva, va qualificar Joan Ollé “de ‘depredador sexual’ de forma injustificada”. A més, rebutja les al·legacions del mitjà i assenyala que es tracta d’un “insult greu sense motiu aparent”.

El novembre de 2021, Joan Ollé va assegurar que havia estat víctima d’un “linxament públic” arran de les informacions destapades per l’Ara, al qual acusava de buscar “protagonisme i fer justícia paral·lela”. Aleshores ja va anunciar que presentaria una queixa formal davant el CIC perquè dirimís si les informacions publicades constituïen “un acarnissament injustificat, sense passar pel contrast i el sedàs”, i també que no tenia intenció de denunciar als jutjats.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram