Hi ha una tendència justificada a no prendre’s massa seriosament el que diuen els programes electorals, però seria un greu error menystenir-los en qüestions que fa anys que s’arrosseguen i que, segur, segur hauran de ser protagonistes de decisions de molt gruix durant la propera legislatura.
En el cas del futur de la CCMA, de la resta del sector audiovisual català, i del mateix CAC, ens serveixen i molt per saber quins són els punts de partida d’uns i altres que, com ja avanço en el titular, en molts casos són incompatibles del tot.
I he afegit Vox, perquè segons com vagin els resultats d’aquestes eleccions, ens podríem trobar que els seus diputats decidissin quin serà el proper president. Per tant, poca broma amb el que plantegen aquí i en altres àmbits.
CCMA: d’eliminar TV3 a l’impuls decidit de l’oferta per a nens i joves
Hi ha un discurs transversal entre totes les forces unionistes pel que fa a TV3: posar en qüestió l’acompliment de les seves obligacions com a servei públic de comunicació audiovisual. Vox ho despatxa ràpidament, reclamant que TV3 abaixi la persiana (potser no tenien al cap l’existència de Catalunya Ràdio quan ho van escriure).
A les altres tres candidatures hi ha una modulació de crítiques i/o propostes d’intervenció més o menys velades envers la tasca dels professionals dels serveis informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. Així, tots ells reclamen que aquests garanteixin la pluralitat i la neutralitat informativa, però hi ha variacions en les receptes a aplicar-hi. Mentre que el PSC critica que els mitjans de la CCMA han estat “instruments d’agitació i propaganda”, i planteja un inconcreta “recuperació de la credibilitat”, Ciudadanos proposa fins i tot mesures disciplinàries envers els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio que s’inclourien en un nou codi ètic de la casa. I pel que fa al PP, proposa directament “reconvertir” Catalunya Ràdio i TV3.
Pel que fa al paper de la CCMA com a eina de foment i impuls de la llengua catalana, hi ha una clara coincidència en totes les candidatures sobiranistes; cap sorpresa. Fora d’aquestes, hi ha una apel·lació del PSC que obre molts interrogants, quan situa “la diversitat de veus” en l’àmbit lingüístic com a factor d’especial rellevància.
Amb relació a la necessitat que la CCMA s’orienti estratègicament cap als sectors més joves de la població, anem d’un extrem a l’altre. Dels programes que no en diuen res de res als que com ERC, JxCat i PDeCAT hi fan propostes específiques –i molt similars– pel que fa a què infants i joves disposin de nou d’un canal televisiu propi, complementari d’una oferta digital multiplataforma ambiciosa.
El futur model i el finançament de la CCMA
El finançament de la CCMA està previst en la seva legislació per la via d’un contracte programa, acordat entre el Govern i la ‘Corpo’ a partir dels pressupostos que aprovi el Parlament i del seu mandat marc, que va ser renovat per la cambra catalana poc abans que finalitzés la legislatura. És un tema fonamental, però no tothom en parla, o en tot cas no ho fa explícitament. Hi ha un discurs genèric sobre la necessària suficiència financera de la CCMA a les propostes d’En Comú Podem, JxCat i PDeCAT. I en el cas d’ERC, hi ha una
aposta decidida per un notable increment financer, que equiparia els números de la CCMA “a la mitjana europea”, fet que significaria duplicar l’actual aportació de la Generalitat, euro amunt, euro avall.
Espai de comunicació en català: del silenci més absolut al compromís explícit
Pel que fa a la reciprocitat televisiva, encara pendent amb i des del País Valencià, només és defensada explícitament per En Comú Podem, la CUP-Guanyem, ERC, JxCat i PDeCAT. Tots cinc, amb fórmules més genèriques o més estructurades, defensen una estreta col·laboració entre les tres corporacions audiovisuals públiques en llengua catalana, i també amb el sector de la producció independent balear, català i valencià. Més enllà d’IB3, TV3 i À Punt, és ERC qui planteja instar RTVE a incrementar la seva oferta en llengua catalana, així com incloure el doblatge i el subtitulat ja existent als films i sèries que hi emetin.
CAC: supressió, transformació o incorporació a l’organisme conjunt de la UE
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya té un paper molt més discret en la gran majoria de programes, però no per això, les propostes quan hi surten no deixen de ser radicalment distintes. Si en el cas de TV3 era Vox qui en reclamava la seva directa supressió, és Ciudadanos qui proposa una fi idèntica a la nostra autoritat audiovisual.
La candidatura d’En Comú Podem fa la proposta més diferenciada de la resta, per substituir-lo per un nou organisme, el Consell de la Informació i la Comunicació de Catalunya, que incorporaria algunes atribucions que ara són en mans dels acords entre el Govern, la CCMA i el mateix Parlament, com seria la definició del sistema públic audiovisual o els criteris dels contractes programa que abans hem analitzat.
Pel que fa a l’ens que aplega els organismes que vetllaran per l’aplicació de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual a tota la UE, l’ERGA, és ERC qui proposa que el CAC en sigui membre, com així ho són els seus homònims dels Länder alemanys o les tres autoritats territorials belgues (cal recordar que per part de l’Estat espanyol ara només hi és present la CNMC).
Impuls de l’audiovisual: un quasi consens
Un dels aspectes on coincideixen més una gran majoria de formacions és en allò que fa referència al suport a la indústria audiovisual del país i la necessitat que TV3 torni a tenir-hi un paper motriu. Des d’un PSC que proposa desenvolupar “un pla de l’audiovisual català i de la indústria del videojoc”, passant per Comuns, JxCat i PDeCAT que plantegen la seva dinamització, tot apel·lant a acords governamentals recents com el projecte de hub audiovisual, que es vol que sigui beneficiari del fons Next Generation que ha aprovat la UE. En el cas d’ERC es planteja “un pla de xoc” per al sector, coordinat entre la CCMA i l’ICEC i amb la participació del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya.
Noves legislacions: entre el no dir-ne res i la defensa desacomplexada dels continguts en català
N’he parlat altres cops, perquè la qüestió serà protagonista de molts debats dins i fora de les cambres parlamentàries: la reforma de l’actual legislació audiovisual, catalana i estatal. Aquest futur procés és esmentat en molts programes, tot i que no sempre hi ha concrecions de per on hauria d’anar. Pel que fa al tema clau de garantir una oferta –que no sigui testimonial– de continguts en català a les plataformes en línia, En Comú Podem, CUP, ERC, JxCat i PDeCAT fan propostes ben explícites en els seus programes.
Apunt final
Finalitzem una nova campanya amb censures que imposen prohibicions antiprofessionals envers els periodistes de la ‘Corpo’, i amb alguna candidatura que retorna a les “bones èpoques” d’organitzar mítings per als informatius televisius però sense presència de càmeres dels mitjans a la sala d’actes. Sí, és el cas d’alguna de les que reclama objectivitat, neutralitat i imparcialitat a TV3 i a Catalunya Ràdio.
I davant del 14-F continuem tenint presos i exiliats polítics, i moltes persones pendents de processos penals pel mateix, i també artistes exiliats i condemnats a presó.
Tornant a l’àmbit de la comunicació audiovisual, ens hi juguem molt en aquestes eleccions. La papereta de cadascun de nosaltres decidirà, també, el futur del nostre espai nacional de comunicació, del paper que hi jugarà el català i de l’esdevenidor del conjunt de la indústria audiovisual del país. No anar a votar és una molt mala opció, sens dubte. També per això.
