Agustí Esteve (Barcelona, 1966) és director general d’El Terrat, la productora audiovisual que té el seu origen en els programes que Andreu Buenafuente va engegar ara fa 30 anys a Ràdio Reus (Cadena SER). El 1995, El Terrat va fer el seu primer programa de televisió (Sense títol), de la mà del propi Buenafuente per a TV3, i a partir d’aquí ha anat avançant pel paisatge audiovisual català i espanyol tocant moltes tecles, però sempre mantenint una identitat editorial clara en els seus continguts.

En la conversa, Agustí Esteve explica les claus del model d’El Terrat i el seu punt de vista sobre els canvis que s’estan donant en el sector audiovisual, també a Catalunya i el paper de TV3 i la CCMA. A més, reivindica enmig d’aquestes canvis la importància de mantenir l’essència de la productora. Alhora, en un temps en què es dona molta importància a la promoció per generar audiències, posa l’accent en la capacitat del públic per saber què vol fer amb el seu consum.

El Terrat ara fa 30 anys, des de que va començar amb el programa de ràdio a Reus, i heu anat diversificant-vos cap a la televisió, cinema, teatre, podcast, etc.. És només un procés de diversificació, o hi ha sinèrgies en les activitats?
Nosaltres som una empresa creativa, la creativitat ho envaeix tot. No pots posar barreres a la creativitat perquè el que et permet és treballar en diversos camps. Nosaltres vam començar d’una manera, ens vam fer forts amb l’entreteniment televisiu, però l’evolució en el mercat audiovisual i les necessitats de molts clients ens va fer adonar que, si ets creatiu, pots difondre aquesta activitat en molts camps. I tot això, evidentment, està vinculat a l’evolució que s’està donant en el camp de l’audiovisual i en els canals pels quals es difon aquest audiovisual.
Un valor molt important per a nosaltres és portar aquesta creativitat al públic, en general. Aquesta creativitat i la recerca del talent forma part de l’ADN d’El Terrat, i això no té fronteres. Sí que és veritat que el nostre fort és l’àmbit televisiu però, com a empresa creativa, fa que vulguis experimentar en altres camps. Cada canal té la seva singularitat. Fem arts escèniques, que potser no és el nostre pilar com a empresa, però ens permet aproximar-nos a un públic amb un altre tipus de continguts que no tenen pas altres, i et permet créixer com a empresa en aquest nivell. Com el branded content, és una forma que les marques arribin als consumidors potencials.

De totes maneres, la televisió és el nucli del negoci encara?
Més que de televisió, parlaria del contingut audiovisual. És veritat que estem treballant amb cadenes de pagament i hi tenim més rellevància que en les cadenes generalistes, perquè aquest valor afegit que portem com a empresa ens permet qualitativament arribar a més quantitat de gent, com ara amb YouTube o les xarxes socials. El nostre producte audiovisual està pensat per a televisió però també per a altres canals de difusió de continguts.

Internet és un element clau com a nou circuit de difusió, amb recursos com YouTube, xarxes, o l’experiment a Instagram amb TV3 del PoliAmor. Seguiran experimentant?
Un dels reptes que tenim com a productora és experimentar amb l’audiovisual i ho hem de fer en la mesura que els canals ens ho permetin. Nosaltres ho faríem en canals que arriben massivament al públic, però és veritat que les empreses tenen la valentia en la mesura que constaten que pot funcionar o no. Ara estem fent productes –des del punt de vista de contingut– amb valentia i amb ganes d’estar a prop, és a dir, parlar el mateix llenguatge que la gent. Això és una cosa que a les empreses els costa entendre, però és veritat que cada vegada s’apunten més a aquest xip, i a nosaltres –que volem ser una empresa propera– ens ajuda.
En el cas de PoliAmor estem molt contents que hagi estat seleccionat a l’INPUT com a format innovador d’entre més de 250 formats de 40 països diferents.

Treballar amb televisions de pagament, menys subjectes a l’audiència, representa un avantatge?
Si tens en compte la qualitat del producte i no la quantitat de gent que et mira, és clar.
L’exigència per a nosaltres sempre existeix, sempre volem fer el millor producte qualitativament, però en una televisió de pagament –en què l’accés al públic és menor– hem de comptar amb altres canals on hi ha les repeticions, o les xarxes socials. Tenim productes que els han vist dos milions de persones per difusió a les xarxes. La qualitat és importantíssima i no s’ha d’oblidar, perquè el públic cada vegada està més format, té més referències i és més exigent. Llavors va a buscar també allò que és singular i diferent. Nosaltres ens caracteritzem per voler fer les coses bé, però també per fer pensar al públic. Treballem amb la mateixa pressió de creativitat en un canal de pagament tot i saber que no arriba a tanta gent. El Terrat es caracteritza pel talent, la creativitat, la recerca de gent nova, d’artistes, d’actors, d’actrius, presentadors, presentadores, còmics, còmiques, periodistes…

Per tant, perdre de tant en tant un talent, com Jordi Évole, forma part del cicle de l’empresa?
Jo soc a El Terrat fa relativament poc, i com a espectador, si comences a repassar el talent d’aquests últims 30 anys, podràs veure que molts professionals estan a primera línia de la televisió i això també és signe de la generositat que té el fundador d’aquesta empresa, l’Andreu Buenafuente. Tothom sap que estar al seu voltant floreix, l’Andreu té molt ull en trobar talent. És normal intentar retenir gent que és molt bona, però també és normal que la gent vulgui fer el seu camí. L’empresa posarà les condicions perquè aquest talent es quedi, però també hem de seguir generant talent i no conformar-nos. Ara en el centre de moltes productores està el descobrir talent nou, és un procés natural i molt necessari.

Per tant, no es viu traumàticament?
No, tot el contrari, forma part d’aquest component orgànic que té treballar amb persones, que saps que creixen, evolucionen. Tot i això, sempre cuidem el nostre talent al màxim.

Tret d’alguns programes com FAQS a TV3 o Assumptes interns a À Punt, el seu públic és la gent jove?
Som una productora intergeneracional, i això és molt bo. A la cua del Teatro Lara per anar a veure Nadie sabe nada, de l’Andreu Buenafuente i el Berto Romero, veus fills, pares i avis. Però l’important és que connectes amb aquesta part jove amb productes diferents. Estem en un moment molt bo perquè tenim formats que s’adapten perfectament als nostres prescriptors, i agafar tot aquest ventall de públic és la part interessant. La Resistencia és un clar exemple d’aquesta connexió amb públic jove. Amb en Buenafuente connecta públic jove, i el no tan jove. És important ser la referència pel públic d’aquestes edats.

A banda d’aquest sector també han treballat en la ficció. Seguiran per aquest camí?
No renunciarem a fer audiovisual en el format sèrie perquè crec que tenim moltes coses a dir. El cas de Mira lo que has hecho, amb en Berto, connectada a la vida quotidiana de somriure dolç i amarg, n’és un exemple. Renunciar a la ficció seria com renunciar a fer tres àpats al dia.
Crec que hi ha espai en aquesta companyia. Som una mitjana empresa i independent, i aquesta independència es guanya sent autònom, tenint una singularitat, i aquesta dinàmica es pot traslladar a qualsevol format. De fet, fa 20 anys que es va estrenar Plats bruts, una referència a Catalunya. Tenim un passat, un present i un futur en ficció amb aquesta personalitat i aquest background que té El Terrat i que s’ha d’imprimir al llarg del temps.

També han fet cinema…
Sí, però cinema costa més perquè requereix més recursos i el retorn és diferent, igual que al teatre, que és un retorn a llarg termini. I també per disponibilitat, perquè volem que l’univers del cinema també tingui aquest univers propi d’El Terrat. No hi renunciem.

Encara es parla molt de les televisions com a motor de l’audiovisual. S’està trencant aquesta dinàmica?
No crec que no es pugui dir que no és el motor, però les coses estan canviant. De vegades tot va molt lent, de vegades molt ràpid, tampoc ningú s’esperava aquest boom de les plataformes digitals. Les coses s’estan fent bé, fent pedagogia amb el públic, perquè una oferta excessiva pot col·lapsar el mercat, s’ha de fer de manera progressiva. Les persones som diferents, i el consum és diferent. És veritat que hi ha una franja d’edat que mira la televisió de manera diferent.
Sobre l’oci, hi ha més capacitat de decisió a l’hora de triar. Dir que no hi ha un públic per a la televisió lineal seria dir una mentida. Sí que n’hi ha i hi serà sempre, potser amb menys gruix, però no desapareix d’un dia per l’altre. I estem parlant d’audiències molt importants, de dos i tres milions. I fins i tot, segons quin partit, un talent show, Eurovision, poden tenir fins a cinc milions d’espectadors.

Però tenen molt clar que s’han d’explotar tots els altres circuits, inclús el podcast.
Totes les plataformes de podcast, de continguts d’àudio, tant a Europa com als Estats Units, estan funcionant molt bé, i nosaltres no hi podem renunciar, i més sabent que som bons en això. Tenim el Nadie sabe nada i estem creixent en aquest àmbit, perquè el format ens agrada i creiem que tenim la capacitat creativa.

Amb l’augment del nombre de productores, és més fàcil o difícil operar en el mercat amb tanta competència a la recerca de plataformes?
No és que vulgui ser optimista, soc vitalista. Per nosaltres és un estímul, i et fan aguditzar l’enginy, per ser millor i fer-ho millor. Si hi ha més competència hi ha més clients, i de vegades més especialització també, el mercat està ple de gent amb característiques diferents. Nosaltres sabem que en determinades coses ho fem molt i molt bé, i en d’altres som honestos i sabem que ho podem fer molt i molt bé però s’ha d’aprendre i treballar.

Amb tantes productores les pressions econòmiques sobre els pressupostos són molt fortes?
S’ha de valorar la creativitat de les persones en aquesta feina, tothom força per reduir costos, però hi ha coses que per poder-se fer bé necessiten un context i uns recursos. Tampoc és un camí de roses, has d’esforçar-te i treure el màxim rendiment. Ningú hauria dit que a partir de l’any 2013, amb la crisi, l’Andreu Buenafuente estaria fent televisió com la que està fent ara. El creixement de les televisions de pagament dona l’oportunitat de fer televisió molt agraïda en aquest sentit. Mai hi ha prou recursos, però es fa televisió d’una manera prou òptima.

“El públic té una part del poder, no el té tot. Però és que sovint es parla del públic com si no tingués cara, i té opinió, referències, i capacitat de decisió. L’èxit el marquen el consum i la qualitat”

En el mercat de les productores hi ha dues tendències. Una, la concentració de petites productores en grans grups, com Endemol L’altra, la integració de les productores en el perímetre de les televisions, com La Fábrica de la Tele i altres amb Mediaset. Com veu aquests canvis en el paisatge audiovisual?
Està clar que aquesta tendència és una realitat.
El més important és no quedar diluït, poder ser tu, tant si t’integres en un gran grup com si treballes per una televisió. Crec que l’important és lluitar per tenir la màxima autonomia i independència, que en aquest punt de dependència puguis decidir.

Aquesta consolidació de grans grups de productores, juga a favor o en contra de les petites?
Si la intenció és homogeneïtzar, malament. Si és la de lluitar contra les grans corporacions als Estats Units i tenir un paper a Europa, doncs no trobo que vagi a la contra. Ajuntar-se sota un paraigua com ho fa Disney amb Marvel i altres, i creativament mantenir la diversitat, no és negatiu.

El Terrat estaria disposat a integrar-se en un grup que li doni més sortida o no ho necessita?
Crec que ara estem bé, tot i que has de pedalar sempre.

Les plataformes com Netflix, HBO, Amazon… són una oportunitat o poden arribar a ser una gàbia d’or, apoderant-se del mercat?
Això ho decidirà el públic. El consum decidirà si seran fortes o febles.

No és habitual aquesta resposta. Sempre es diu que el poder del mercat el tenen les grans corporacions…
El públic té una part del poder, no el té tot. Però és que sovint es parla del públic com si no tingués cara, i té opinió, referències, i capacitat de decisió. L’èxit el marquen el consum i la qualitat.

Subscric aquesta afirmació, però no es pot descartar que aquestes grans plataformes tenen una gran capacitat de modelar el mercat!
Sí, però la gent té criteri per discernir el què l’interessa, i no mira el que li volen colar.

A Catalunya, en general, els recursos destinats a promoció són insignificants, i no com als Estats Units, on es gasten quasi el mateix en producció que en promoció. Això s’ha de canviar?
Tot acaba confluint en com et veuen des de fora, és importantíssim per acabar tenint oportunitats. Però també és important com et veus des de dintre, com El Terrat, que té una sèrie de valors i s’han de saber ensenyar. Crec molt en la veritat. Es tracta mostrar les teves fortaleses òbviament, però de coses arrelades, que no sigui fum. Intentem ser coherents en això.

En l’àmbit audiovisual a Catalunya, tenim una televisió pública que ha estat motor, i una televisió privada en fallida. Això era previsible?
Crec que no era previsible, però ha faltat inversió, recursos. I diversificar els agents que hi ha a Catalunya. Penso que una televisió pública no pot suportar el pes de tota l’activitat del sector audiovisual a Catalunya. Hi hauria d’haver més diversificació, més agents, però per això es necessiten més recursos i més aposta.

El mercat donaria per generar aquests recursos?
Cal diversificar, potser no en cinc canals però sí en tres. Però ara només hi ha un jugador i amb les dificultats econòmiques que coneixem.

És culpa de la CCMA, que s’hagi creat aquest “monstre” que dificulta dinamitzar el sector?
Crec que ningú coneix ben bé TV3, crec que té dificultats en el com s’organitza, en el sistema. I no parlo de reduir plantilla, sinó de generar les oportunitats de negoci, i que la gent pugui fer. El canvi generacional és important perquè genera noves maneres de fer i noves mirades de la realitat, però també ha estat víctima d’un context polític i altres aspectes que se li escapen, a TV3. Ser professionals és el més important, i això va per TV3 i per a tots.

La CCMA treballa amb recursos interns, externalització a productores, o amb una fórmula mixta. Però ara, amb la rigidesa pressupostària que té, ha hagut de reduir la contractació externa…
TV3 porta fent producció interna des de les sis del matí fins a quarts de nou. De 20 hores de programació, 16 o 17 són de producció pròpia.

No ho veu malament?
Crec que TV3 ha de comprar el que li doni valor afegit.

No entraríeu en aquesta dinàmica de discussió amb les productores sobre si contracta prou?
TV3 té uns condicionants i el que no pot fer és assumir-los sola, les hores de programació són les que són i TV3 té unes eines a dins que ha d’utilitzar. Té un personal que ha d’utilitzar, i és un personal poc reconegut i és gent molt vàlida.

Tenim productores –com El Terrat– que s’han obert a altres mercats, com l’espanyol, i les que es queden atrapades en el mercat català. Aquestes tenen futur?
Crec que les que es van quedar atrapades en el mercat català ja no hi són. Tothom intenta fer el màxim transversal i universal el que fa.

Joan Maria Corbella, professor de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Observatori de la Producció Audiovisual.

Entrevista publicada al blog de l’OPA.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram