Media.cat, l’observatori crític dels mitjans, ha presentat aquest dimarts a Lleida l’informe El tractament informatiu del 28F, que analitza la cobertura, en els principals mitjans escrits en paper i digitals, de la segona onada de les consultes sobre la independència del passat 28 de febrer. Una de les conclusions de l’informe és que l’anàlisi informativa de les consultes “evidencia un tractament molt desigual” i consolida “les dues narracions sobre el país ja observades en l’anterior onada”.
Segons l’estudi, una de les visions és “entusiasta i clarament compromesa amb el procés”, mentre que l’altra és “reticent i distanciada, poc convençuda de la influència política de la iniciativa i de la implicació i interès de la ciutadania”.
L’informe, realitzat pels periodistes Oriol Lladó i Albert Punsol, analitza la informació publicada entre el 26 de febrer i el 2 de març pels set diaris en paper amb més lectors i la seva versió digital (Avui, La Vanguardia, El Periódico, El Punt de Girona, Segre, Regió 7 i Diari de Tarragona) i els digitals més llegits (VilaWeb, 3.cat24, e-notícies, Racó Català, El Debat, Nació Digital, directe!cat i La Malla).
Els autors de l’informe consideren que “malgrat la desaparició de l’efecte novetat, la iniciativa ciutadana que impulsa les consultes continua presentant trets molt singulars, d’interès polític i sociològic” i destaquen que la xifra de persones implicades és molt elevada, fet que en justifica una bona cobertura: 80 municipis de 25 comarques i 290.012 ciutadans cridats a votar.
Per això argumenten que, des d’aquest punt de vista i també per la mobilització ciutadana que suposa, és un fet “clarament noticiable més enllà de tendències ideològiques o punts de vista”.
“La reticència s’expressa amb el silenciament”
A diferència del que va succeir amb el referèndum d’Arenys de Munt o el 13D, els autors conclouen que, “tot i l’existència de la visió reticent, no hi ha en cap dels mitjans estudiats una oposició activa al procés ni tampoc un punt de vista nacional espanyol que consideri les consultes com un fet intolerable o il·legal”. En aquesta ocasió, diuen, “la reticència s’expressa amb el silenciament o amb una explicació parcial del fenomen”.
L’informe també troba la cobertura va ser diferent abans i després de les consultes: “El desinterès dels mitjans menys convençuts del pes polític de les consultes, però, es canvia per un lleuger interès una vegada s’han sabut els resultats per remarcar-ne els aspectes més decebedors des del punt de vista sobiranista com la baixa participació, amb diverses interpretacions segons la línia del mitjà”, assenyalen els autors.
La Vanguardia i El Periódico, els mes reticents a les consultes
Pel que fa a les especificitats en el tractament, l’informe destaca que “la posició més reticent dels dos grans diaris que arriben a tot el país (La Vanguardia i El Periódico) és periodísticament i políticament significativa”, i lamenta que aquests dos diaris “fessin una gran aposta informativa per l’editorial conjunt, però no l’hagin fet per les consultes és un indicador de les diferències encara existents entre catalanisme i sobiranisme”.
Els autors assenyalen que “els mitjans que menystenen el procés de consultes informen menys i tracten poc la campanya” i ho argumenta en l’exemple de La Vanguardia que “no dóna cap mena d’informació de les consultes el mateix diumenge en el qual prop de 300.000 ciutadans del país estaven convocats a votar”.
Els digitals, més a prop dels plantejaments sobiranistes
L’informe també ha detectat una diferència entre el tractament que fan els mitjans en paper i digitals: “Els sectors més innovadors de la informació, que són els diaris digitals, formen un mainstream paral·lel en el medi internet on hi ha una realitat sensiblement diferent: un punt de vista nacional més hegemònic on un percentatge major de mitjans es troben més a prop dels plantejaments sobiranistes”.
En aquest sentit, El tractament informatiu del 28F exposa que els mitjans digitals mantenen cada vegada més “una agenda pròpia” i una manera d’enfocar la informació “més propera i sensible al territori”.
L’estudi de Media.cat conclou que els diaris digitals, en el cas estudiat, ofereixen “una paleta informativa més variada i amb més proximitat territorial”, i incorporen “millor les noves formes de participació vinculades a internet”.
L’estudi mostra com un 14% de les notícies dels diaris amb publicació impresa tenen un tractament favorable a la consulta, mentre que la posició més reticent arriba al 43%. En canvi, en les versions digitals del diaris en paper la posició més favorable puja fins al 29% de les informacions, i la reticent és del 14%. En el cas dels mitjans només digitals, el tractament més favorable és present en el 37% de les informacions, mentre que el desfavorable suma el 25%.
El lèxic predominant en les informacions
Els mitjans on predomina el lèxic de ‘creixement’, ‘avenç’, ‘consolidació’, ‘organització’ i ‘força’ són l’Avui, Regió 7, VilaWeb, Racó Català i Nació Digital. Per la seva part, a El Punt i directe!cat predominen les idees anteriors però es subratllen aspectes que no van bé.
Els mitjans on predomina el lèxic de ‘baixa’, ‘debilitat’, ‘estancament’ i ‘pèrdua d’embranzida’ són El Periódico, el Diari de Tarragona, e-notícies i La Malla; mentre que a La Vanguardia, Segre, 3cat24 i El Debat predomina el fet de la votació sense elements de judici.
La presència a les portades
Els diaris on les consultes han estat més temps en portada han estat Avui (quatre dies a l’edició en paper i cinc a la digital) i El Punt (tres dies en paper i cinc en digital).
Al Regió 7, la informació sobre les consultes ha aparegut dos dies en portada en paper i tres en la versió digital. El Segre i el Diari de Tarragona li han dedicat portada un dia en versió paper i dos dies en la versió digital.
A El Periódico, la informació ha aparegut en portada el dia 28 a la versió digital i el dia 1 en paper, mentre que a La Vanguardia en paper no ha aparegut a la portada cap informació cap dia i en la versió digital ha aparegut un dia, el 28.
Pel que fa als diaris digitals, la major presència en portada correspon a Nació Digital amb els cinc dies del període estudiat, seguit de Vilaweb i e-notícies amb quatre dies; Racó Català, directe!cat i El Debat amb tres; La Malla amb dos, i el 3cat24 amb un dia.
