Cristina Puig (Barcelona, 1972) condueix el programa Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en ràdio i televisió. Apassionada a la política, va presentar 59 segons i El debat de La 1 a TVE abans de patir un fals acomiadament improcedent. Coincidint amb el seu primer any al capdavant del FAQS, Puig reflexiona sobre un dels programes de referència de la televisió pública catalana a Comunicació 21.

Fa un any s’estrenava al capdavant del FAQS rellevant Laura Rosel. Com es va gestar el seu retorn a TV3?
El director d’El Terrat, Agustí Esteve, em va citar per anunciar-me que estava previst un canvi immediat de presentadora al FAQS i si jo voldria ser-ne la conductora. Des del primer minut vaig acceptar la proposta perquè és un programa molt llaminer, m’agrada la política i com a professional era tot un repte que no podia rebutjar.

Aquell relleu va generar moltes crítiques. Com va viure aquell aterratge?
Vist ara en perspectiva, va ser duríssim. Sempre dic el mateix: criticar el FAQS s’ha convertit en un esport nacional. Des de les xarxes socials va haver-hi un linxament indiscriminat contra mi fins al punt que se’m va acusar d’haver acceptat la feina i es van barrejar moltes coses. És possible que la forma per la qual es va produir el canvi potser no va ser la més encertada. Això va provocar que el meu inici fos en fals i em sentís absolutament qüestionada. Va ser un episodi que va patir-lo tothom: l’equip del programa, la productora i la pròpia casa, TV3. Per sort, gràcies a l’equip extraordinari que té el FAQS, que em va rebre amb els braços oberts, tot va ser més fàcil.

Un any després, com veu el Preguntes freqüents?
Des de fora no tenia una idea preconcebuda del FAQS, però ara que el visc des de dins no és molt diferent de quan n’era espectadora. El FAQS és un fenomen, és molt més que un programa de televisió.

Per què ho creu?
Ho és perquè ha coincidit en el temps amb un moment excepcional a Catalunya i a Espanya. Des de l’1 d’octubre de 2017 fins avui han succeït un seguit de fets que han provocat que la sensibilitat de la gent a Catalunya estigui a flor de pell. Hi ha un interès permanent dels espectadors per saber què està passant i, per això, els dissabtes a la nit decideixen quedar-se a casa menjant-se una pizza veient el FAQS en lloc de fer una altra cosa. Per això s’ha convertit en un fenomen, al marge de les audiències, que sempre han estat més altes en funció de l’actualitat.

Què hi ha al darrere d’aquest fenomen?
Un equipàs de persones que hi dediquem moltes hores. L’espectador es pensa que només treballem les quatre hores que s’emet el programa, però hi ha molta feina al darrere. El programa té un ritme frenètic durant la setmana, que inclou viatges i, sobretot, que mai saps com comença ni com acaba. Tot està marcat per l’actualitat i per intentar trobar els convidats adequats amb la prioritat de mantenir despert l’interès de l’espectador.

Un fenomen que genera crítiques a les xarxes socials. Com les gestiona?
Intento no fer-hi massa cas, però a vegades és inevitable. Entenc que soc la cara visible d’un programa líder d’audiència i que estic exposada als comentaris, però la crítica vomitiva és esgotadora. Els periodistes cometem l’error de pensar-nos que Twitter és el món quan només és un bar. Per sort, el món real és al carrer i radicalment diferent. És aquí on em trobo gent molt agraïda que contrasta amb trols o perfils que s’amaguen sota l’anonimat en les xarxes socials i que critiquen absolutament tot el que fem.

Que la política tingui un component més emocional fa que generi més interès per a l’espectador?
Amb la política pura i dura no n’hi ha prou, perquè és molt avorrida. Aquest interès per la política ha estat una conseqüència d’uns fets històrics on la gent els ha viscut molt a prop, des de l’1-O. Si fem memòria, fins fa pocs anys, la política no era d’interès per a la majoria. Abans qui seguia un ple d’investidura o un debat de política general? Només ho feien els periodistes i els militants de base dels partits. L’interès i el seguiment de la política ha crescut i té incidència per a la majoria degut al context que vivim.

A vostè, però, fa molts anys que li agrada la política.
Gaudeixo entrevistant polítics sense la necessitat de ser agressiva. Des del punt de vista periodístic m’agrada, perquè és un repte entrevistar aquells a qui, com diria Jordi Basté, tenen la capacitat de tocar el violí.

Sense anar gaire lluny, el president Torra?
Sí, i se m’ha criticat molt pel fet d’insistir-li a preguntar què passaria davant un hipotètic escenari en el qual el president quedés inhabilitat. La meva obligació era preguntar-li i ho vaig fer perquè la gent a casa i al carrer també s’ho pregunta.

En el darrer any, hi ha hagut polítics que han declinat la invitació del FAQS?
Moltíssims! Sobretot del bàndol constitucionalista. Els hem convidat a tots, espanyols i catalans, i només han acceptat alguns representants del PSC. De C’s i el PP, cap. En el fons, el fet que el FAQS obri la porta a tothom els desmunta el discurs que TV3 és un mitjà independentista i que només dona la veu a un costat i no l’altre. Quan això és fals. De la mateixa manera que els periodistes que participen al FAQS, que són catalans i espanyols i d’un pensament i d’un altre, també convidem els polítics a participar-hi. Ara bé, seguirem intentant-ho. Persistirem.

Com s’explica que determinades formacions polítiques demanin constantment el tancament de TV3 quan manté un lideratge inqüestionable des de fa molts anys?
Doncs, precisament per aquest lideratge i per l’audiència àmplia i fidel que té, passi el que passi. Això els espanta. L’única manera d’intentar carregar-se-la és mantenint el discurs que som una eina que promou l’independentisme. Quan és tot el contrari, TV3 és una televisió oberta, amb programes de molta qualitat, consumida per gent favorable a la independència i d’altres que no. Reconèixer aquest lideratge i la qualitat fa que els caigui el discurs preestablert.

S’hi veu molts més anys presentant el FAQS?
Sí, com més millor perquè estic gaudint moltíssim. Així que llarga vida al FAQS!

Feia cinc anys que no trepitjava TV3. Què n’ha quedat de l’etapa d’El club, amb Albert Om?
Va ser una etapa d’aprenentatge professional per a la majoria de l’equip del programa i d’obrir-nos un camí en aquesta professió. En tinc molt bon record. Vam aconseguir traslladar a la pantalla el que realment érem com a equip. Això ha fet que, encara ara, amb la majoria continuem sent bons amics.

I de TV3 a TVE, presentant dos programes de caire polític i que va acabar amb un acomiadament improcedent. Com ho va viure?
Si el que volien és que jo deixés de presentar el 59 segons o El debat de La 1, ho podrien haver fet d’una altra manera. El que em va indignar va ser que s’inventessin un fals acomiadament disciplinari. Al judici, el jutge em va determinar que l’acomiadament era nul i que podia tornar a treballar a TVE. El que vaig demanar és que l’empresa reconegués que havia mentit i així ho va fer. Va ser patètic tot plegat.

El fet que posteriorment fes el pas a la comunicació editorial va ser una conseqüència?
Un fet com el de TVE t’assenyala i et marca en la teva trajectòria quan tu vols dedicar-te a aquesta professió. En aquell moment va coincidir que se’m va plantejar una bona oferta en el món editorial, em venia de gust provar-ho i vaig estar-hi molt a gust.

Vostè, des del FAQS, com veu la precarietat que viu el sector del periodisme. Es considera una privilegiada?
Absolutament. En la nostra professió som molts per a un espai molt reduït. I a més a més, cada cop hi ha més precarietat, és més difícil dedicar-s’hi i viure-hi. Si el periodisme rutlla, és per la vocació dels professionals. Si no fos així, se n’aniria a la merda. I no podem seguir fiant-ho tot a l’amor per una feina. És un drama que seguirem vivint perquè és intrínsec en la nostra professió.