Dins del tip d’entreteniment digital que ens hem fet durant el confinament, hi ha una dada especialment significativa: el consum de podcasts ha augmentat un 25 % segons l’estudi The State of the Podcast Universe, de Voxnext, que inclou el primer semestre de l’any. L’augment d’accessibilitat per als usuaris –gràcies a la incorporació de podcasts a plataformes com Spotify–, l’oferta d’informació fiable heretada de la ràdio i la frescor de les produccions natives d’aquest mitjà són alguns dels motius principals que han fet que milers d’oients s’acostessin per primera vegada a aquest format o s’hi familiaritzessin durant el confinament.

“Si estàs acostumat a veure sèries de televisió a Netflix, el podcast és una alenada d’aire fresc, perquè l’entreteniment és diferent”, explica Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Hi ha hagut un augment molt significatiu de tot l’entreteniment digital: llibres digitals i pel·lícules digitals de consum en streaming, compra de pel·lícules digitals… i, particularment, el consum de podcasts. Penso que durant aquest confinament el que hem fet ha estat bàsicament variar molt en els formats i dedicar molt de temps a descobrir coses noves”, afegeix sobre l’augment del consum d’aquest mitjà, que atreu els públics més joves. En concret, sis de cada deu joves d’entre 18 i 24 anys escolta alguna mena de podcast.

Efraín Foglia, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, posa el focus en el podcast com a mitjà informatiu per a oients que desconfien dels mitjans oficials. Segons un estudi elaborat pel Media Psychology Lab, la ràdio és el mitjà que s’adapta més bé a les crisis i el que és percebut com a més creïble pel públic. El podcast hauria heretat aquestes qualitats de la seva antecessora: “Si s’haguessin d’establir les raons d’aquest creixement, una seria la recerca d’informació alternativa als canals no oficials, una mica pel dubte de l’oficialitat i també per la lentitud d’aquests canals. La ràdio sempre ha estat un mitjà adequat en aquesta mena de territoris. Han nascut podcasts basats concretament en el tema del confinament i s’han activat una bona quantitat de projectes que estaven adormits. També s’han engegat pràctiques col·lectives de cooperació o projectes de solidaritat en barris molt interessants, entre els quals podríem esmentar Radio El Lokal, a Barcelona. Segons els sistemes de mesurament propis de la UOC, el consum d’aquesta mena de continguts ha augmentat fins a tres vegades respecte a abans de la pandèmia”.

Tendència a l’alça

Encara que les dades de consum obtingudes durant els mesos de confinament siguin espectaculars, no han sorprès la indústria, ja que l’èxit d’aquest mitjà feia anys que s’estava forjant, fins a arribar al punt àlgid el 2019. “Avui dia, el podcast agafa una velocitat increïble. Bàsicament qui com a institució, grup, col·lectiu o mitjà no tenia podcast, o bé s’ho està plantejant o bé ja l’ha començat a fer”, comenta Efraín Foglia. En aquest procés, hi té molt a veure l’entrada en joc de plataformes com Spotify: “No és el mateix escoltar un podcast des d’una aplicació d’una ràdio en particular o a iVoox, per exemple, que a Spotify, que és un servei que està molt incorporat en el nostre dia a dia i que permet una accessibilitat molt més gran pel fet de no haver de baixar un programa específic o escriure ‘www’ i fer una cerca a internet. En aquest sentit, el fet que serveis com Spotify o iTunes hagin inclòs el podcast i l’hagin fet valer ha alimentat aquest accés de públics nous al format”, explica la professora Elena Neira.

Spotify, amb una gran inversió de 500 milions de dòlars en el sector dels podcasts –controla els estudis Parcast i Gilmet Media, i també Anchor, una aplicació de creació de podcasts–, no és l’únic gegant de la indústria que aposta per aquest format. Sony també ha fet inversions milionàries i empreses emergents (start-ups) com Luminary o Himalaya han rebut capital per valor de 100 milions de dòlars. L’estimació oficial és que el 2021 la indústria del podcast generarà 1.000 milions de dòlars, segons un estudi de l’Agència de Publicitat Interactiva dels Estats Units (IAB).

Què hem escoltat?

Segons l’estudi de Voxnext esmentat més amunt, entre les preferències dels espanyols durant el confinament hi ha hagut àudios de ciència, salut, política, societat, cultura i comèdia, en aquest ordre. Han tingut un èxit especial alguns podcasts com Mi año favorito, d’Arturo González-Campos i Dani Rovira, o Deforme semanal, amb Isa Calderón i Lucía Lijtmaer. A més, la facilitat per produir i difondre podcasts ha fet que molts creadors de contingut s’hagin acostat a aquest mitjà durant la pandèmia: “Molts influenciadors o gent coneguda han decidit adaptar-se a la producció de podcasts com una via per continuar-se comunicant amb el públic. És una mica com el fenomen d’Instagram Live: molta gent era a casa i tenia molt de temps lliure i va decidir explorar les possibilitats d’aquest format nou”, explica Neira.

Quant als continguts de caràcter cultural –com ara músics que oferien concerts des d’aquest mitjà o amb reproducció en directe (streaming) –, el que s’ha vist, segons el professor Foglia, és que ha estat un fenomen d’anada i tornada: “Per als músics, per exemple, ha estat molt fàcil adaptar-se a aquest format perquè tenien les eines per fer-ho, però el que s’ha vist és que quan ha acabat el confinament s’ha tornat a apostar pels concerts presencials, encara que siguin amb aforament reduït, i els índexs han tornat als nivells anteriors a la pandèmia”.

Un element més, tot i que ja gairebé indispensable, dins de l’ecosistema digital

Així és com es concep avui dia aquest nou mitjà, que ja fa anys que va superar l’etiqueta de “ràdio enllaunada”. Les seves peculiaritats –com ara la possibilitat de fragmentar el públic, l’atractiu per als joves o els pocs mitjans de producció que requereix– fan que la indústria hagi fet una aposta clara, amb inversions i expectatives de benefici milionàries. Per als oients, tant els que n’han explorat les possibilitats durant la pandèmia com els que ja hi estaven enganxats abans, els grans atractius del podcast serien l’amabilitat del consum –la disponibilitat del producte i la possibilitat de simultaniejar-lo amb altres tasques–, a més d’aquesta proximitat, aquesta connexió directa amb el món emocional que tenen el so, la veu humana i la música, territori d’experimentació d’aquest nou mitjà que t’explica històries a cau d’orella.

 

Article publicat a UOC News.