El segon ‘Llibre blanc’ de la ràdio local constata el seu “paper insubstituïble” en la cohesió territorial

El 2n Llibre blanc de la ràdio local a Catalunya posa de manifest la “vitalitat, capacitat d’adaptació i el paper insubstituïble en la cohesió territorial i la qualitat democràtica” del mitjà. La Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) ha presentat aquest dijous el nou document al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El segon Llibre blanc actualitza el publicat el 2008 i n’amplia la mirada a totes les emissores de proximitat, siguin públiques, privades o d’altres titularitats; el primer se centrava únicament en les ràdios públiques. Així doncs, per primera vegada s’ofereix una radiografia completa de la realitat actual del sector.

El treball sintetitza els elements clau que configuren el paper de les emissores de proximitat en l’ecosistema mediàtic català, i planteja una sèrie de reptes, oportunitats de futur i línies estratègiques per garantir la seva viabilitat i rellevància.

Reptes

• Escassedat de recursos humans i econòmics – La manca de personal i la forta dependència financera municipal són limitadors.
• Burocràcia i adaptació legal – Els requisits de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya són sovint poc adaptats a les emissores petites amb recursos limitats.
• Coneixement insuficient de l’audiència – Només el 54,2% de les emissores disposa de dades bàsiques sobre sexe i edat del seu públic, dificultant la planificació estratègica.
• Captació del públic jove – La competència digital fa que atreure aquest segment sigui un desafiament.
• Ingerència política i independència editorial – La pressió política és una amenaça per a la llibertat de continguts i la credibilitat.

Oportunitats

• Veracitat i credibilitat – la ràdio local gaudeix de la confiança de la comunitat, reforçant el seu paper contra la desinformació.
• Sentiment de pertinença i fidelitat – L’arrelament al territori genera una audiència lleial, especialment en municipis petits.
• Funció com a centre de recursos – La col·laboració amb entitats socials i educatives la consolida com a punt de trobada i difusió local.
• Potencial educatiu i pedagògic – Actua com a espai de formació mediàtica i foment de l’esperit crític.
• Arxiu sonor – La creació de fonoteques representa un valor afegit per a la memòria històrica i cultural.

Línies estratègiques

• Professionalització i dotació mínima de personal – Definir un mínim de professionals contractats segons la població i establir un estatut clar per als col·laboradors.
• Diversificació del finançament – Facilitar l’accés a la publicitat institucional, explorar nous serveis de valor afegit i fomentar estructures que permetin compartir recursos entre emissores (consorcis, centrals de compra).
• Reforma legal modulada – Adaptar els requisits legals a la mida i complexitat de les emissores, simplificar tràmits i promoure òrgans de governança participativa.
• Impuls de la convergència multimèdia – Assignar recursos per a la producció de pòdcasts i continguts audiovisuals, sense oblidar l’FM, i introduir aplicacions d’IA per a l’optimització de processos.
• Potenciar la ràdio com a servei essencial en cas d’emergència – Integrar les emissores en els protocols municipals de gestió d’emergències i garantir el seu funcionament en cas d’apagada energètica.
• Enfortiment de la participació ciutadana – Institucionalitzar mecanismes de feedback i recerca d’audiència, amb especial atenció al segment jove, per garantir una comunicació multidireccional.
• Avaluar l’impacte més enllà de les audiències – Trobar mètodes per mesurar la incidència de les emissores locals en les seves comunitats, especialment en zones rurals.

Els 2n Llibre blanc indica que les ràdios locals han demostrat una “notable” capacitat d’adaptació, transitant de l’analògic al digital amb pressupostos modestos. En aquest sentit, la FMCLCat assenyala que el nou document ofereix una “base sòlida” per a la seva continuïtat, “reafirmant el seu paper de servei públic, cohesió social i accés a la informació de proximitat”.

Radiografia del sector

El 2n Llibre blanc de la ràdio local a Catalunya és fruit d’una investigació dual. La part quantitativa ha estat duta a terme per l’equip de ComSET de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’anàlisi qualitativa ha estat dirigida pel Centre Audiovisual Roca Umbert de Granollers.

La prospecció ha identificat un univers de 227 emissores locals actives a Catalunya el 2024, de les quals 155 han participat en l’estudi. El 83,9% de les participants (130 emissores) són de titularitat pública, el 8,4% privades, i el 7,7% d’altres titularitats (comunitàries, associatives, etc.).

La ràdio local manté un fort arrelament al territori, amb la major concentració a la província de Barcelona, on hi ha el 54,2% de les emissores participants, però amb una incidència particularment elevada en els municipis rurals, on es troba el 63,9% de les ràdios en poblacions de menys de 20.000 habitants. Des del 2008, el sector ha viscut un procés de consolidació i adaptació, no una davallada.

Professionalització i recursos humans

L’estudi indica que els equips de la ràdio local són reduïts, en general, i el 63,7% no ha incrementat la seva plantilla en els últims 15 anys.

Pel que fa als responsables, el 48,4% té titulació universitària en comunicació, una millora significativa respecte al 30% del 2008. No obstant això, la paritat de gènere continua sent una assignatura pendent, amb només el 32,9% dels càrrecs directius ocupats per dones. El document destaca que les dones responsables tenen més presència en municipis rurals (entre 5.000 i 20.000 habitants).

El 96,1% de les emissores compta amb col·laboradors, i en el 42,6% hi participen més de 20 persones voluntàries, una xifra superior al 34,9% del 2008. Aquest augment s’atribueix al fet que la ràdio local s’ha convertit en un “centre de recursos” obert a la comunitat, donant veu a associacions i entitats.

El pressupost municipal continua sent la principal font de finançament

La sostenibilitat econòmica és un dels reptes més grans del sector. El pressupost municipal continua sent la principal font de finançament per a les ràdios públiques, fins al punt que el 51% depèn exclusivament d’aquesta via, un augment considerable en comparació al 29,2% del 2008. Per la seva part, la publicitat ha canviat de tendència: el 22,6% de les emissores no rep cap ingrés per aquesta via, i la inversió s’ha desplaçat cap a plataformes digitals.

El treball indica que l’èxit de la ràdio local rau en la proximitat. Així, el 97,4% de les emissores dediquen una part important de la seva programació a continguts locals, i la majoria emeten en català, promovent la cultura i variants dialectals locals. Els informatius locals es promouen com el vaixell insígnia, amb el 83,9% de les emissores oferint notícies diàries. A més, la ràdio local és vista com a garant de la veracitat de la informació en un context de desinformació.

El 2n Llibre blanc conclou que la connexió amb la comunitat és molt forta: el 85,2% de les emissores dedica espais a entitats locals, un increment de més de 20 punts percentuals des del 2008, i el 76,1% col·labora amb centres educatius.

Pel que fa a l’adaptació tecnològica, el document mostra que el 95,5% de les emissores locals emeten per internet a més de per FM, i el 91% són actives a les xarxes socials, actualitzant continguts a diari. Alhora, la ràdio a la carta ha crescut de manera exponencial, passant del 37,5% al 91% de les emissores, i l’ús del vídeo també és majoritari, en un 59,4% de les ràdios. Quant a la intel·ligència artificial, es presenta com una oportunitat i una amenaça.

Amb tot, malgrat l’avenç digital, l’estudi subratlla la importància de mantenir l’FM per la seva funció essencial en situacions d’emergència, com es va evidenciar en l’apagada elèctrica del 28 d’abril.

Raquel Martínez, nova presidenta de la FMCLCat