Des que el mes de gener passat el Comitè d’Emergències de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació desencadenada per la Covid-19 com una emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII), el nombre de recerques científiques relacionades amb el coronavirus SARS-CoV-2 es va disparar de manera extraordinària. Va ser la reacció de la comunitat científica davant d’una circumstància excepcional que requeria respostes ràpides. No obstant això, la pressió per agilitar la publicació de resultats que aportin llum sobre el tema pot estar jugant en contra del rigor científic. Segons una recerca publicada a la revista Nature, per als articles científics sobre la COVID-19 el temps mitjà des de la recepció fins a la publicació s’ha reduït a sis dies, malgrat que aquest procés de revisió sol allargar-se més de tres mesos.
“El que ha fet aquesta crisi és fer més evidents els problemes que ja hi havia en la comunicació científica, atès que el procés de revisió d’experts (peer review), que és el que dona fiabilitat a una recerca, està topant amb dificultats”, assenyala Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Segons explica el professor, aquest procés de revisió el solen dur a terme altres investigadors de manera voluntària, però en un temps en què la producció es multiplica amb tanta rapidesa, és complicat disposar de prou revisors, a banda del fet que els que són referents en la matèria tenen menys temps per a aquestes tasques perquè estan duent a terme les seves pròpies recerques.
“El resultat és que, a causa de la pressió per publicar, els revisors que finalment fan la feina probablement no són tan experts com caldria. I si el que dona qualitat a la comunicació científica és aquest procés de revisió, que ja no és tan rigorós, tenim un problema”, afegeix López-Borrull, que també és membre del grup de recerca KIMO (Gestió d’Informació i Gestió del Coneixement en les Organitzacions) de la UOC.
“A poc a poc i bona lletra”
Com recorda el professor de la UOC, les conseqüències de no seguir la dita “a poc a poc i bona lletra” poden ser greus. Algunes decisions d’organismes com ara l’OMS depenen precisament dels articles científics que es van publicant. Però, a més, es pot crear en la població un clima de desconfiança general cap a la ciència. “Tots necessitem certeses, i el que veiem és que de vegades es publiquen articles que semblen contradictoris, com va passar amb l’ús de les mascaretes o amb el fet de prendre determinats medicaments”, comenta López-Borrull.
Estem, doncs, davant d’una allau de desinformació científica? La resposta del professor de la UOC és que no arribem a aquest extrem. “El procés d’evidències en el món científic va avançant així: una recerca diu una cosa, una altra potser la contradiu, i la veritat és possible que estigui enmig de tots dos articles”, afirma Alexandre López-Borrull. No obstant això, fins que no arribem a evidències que puguin ser reproduïdes, “els científics haurien d’intentar evitar la pressió per publicar ràpidament, i els mitjans de comunicació i la societat en general, deixar-los treballar”, diu.
Per a Ana Sofía Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, la rapidesa amb què s’estan duent a terme els processos de revisió en recerques científiques té costos, perquè inevitablement hi ha més possibilitat d’errors, però si més no “es continuen complint uns mínims. I, encara que òbviament l’ideal és que el procés de revisió sigui com més rigorós millor, la necessitat de publicar ràpidament també té algunes externalitats positives”.
Es refereix al fet que compartir aquest coneixement és un servei públic que pot aportar molt a la societat, perquè se sap tot el que s’està investigant sobre la Covid-19 i com es va avançant. “El que no podem oblidar és que són hipòtesis provisionals, i que possiblement en aquestes condicions encara són més provisionals perquè no passen tots els controls habituals, o no amb el mateix rigor inevitablement”, afirma Cardenal, que també és investigadora del grup GADE (eGovernança: Administració i Democràcia Electrònica) de la UOC.
El perill dels rumors
Segons la professora Cardenal, la rapidesa juga en contra del procés de verificació, però tot i això les revistes científiques fan l’esforç de no publicar recerques que no compleixin els criteris. El veritable perill és que la informació publicada no sigui verificada ni passi cap control, especialment en situacions excepcionals com és l’actual, en què augmenta la necessitat d’informació de la societat i es demanen respostes i solucions. “Quan hi ha buits en el coneixement, comencen a circular informacions que no estan verificades científicament. Per això prefereixo que una recerca passi un control ràpid, encara que sigui en un temps mitjà de sis dies, que no pas que circuli informació sense cap control que fins i tot els polítics o les administracions avalen sense que estigui verificada científicament”, afirma.
Com a exemple esmenta la piulada del ministre de Salut francès, que el 14 de març, quan la pandèmia s’estenia per Europa, va publicar el següent: “Els antiinflamatoris (ibuprofèn, cortisona…) podrien agreujar la infecció. Si té febre, prengui paracetamol”. Uns dies després, l’OMS desmentia aquests efectes negatius relacionats amb els antiinflamatoris perquè no hi havia cap evidència científica. Una cosa semblant va passar als Estats Units quan el president Donald Trump va dir que prenia hidroxicloroquina diàriament per prevenir la Covid-19 i després hi va haver intoxicacions.
“Quan la gent ja no confia tant en la ciència perquè a vegades sembla que es contradiu, les notícies falses corren pertot arreu, i en aquest punt sembla que deixi d’importar que la informació no sigui verificada”, recorda el professor Alexandre López-Borrull, que considera que les notícies falses sanitàries continuaran presents tret que el problema es talli des de les plataformes socials, s’aprovi legislació en contra o passem per un procés d’alfabetització mediàtica amb què aprenguem a garbellar informació. “En època de desinformació i negacionisme científic serà important avançar en l’anomenada ciència oberta, definida per més col·laboració i no competència, la disseminació de continguts de qualitat de manera ràpida i el concurs de la ciutadania en el progrés científic”, assenyala López-Borrull.
Mentre tot això arriba, algunes institucions ja han fet passos per evitar que les notícies falses sanitàries tinguin conseqüències. És el cas de l’OMS, que s’ha vist obligada a crear una secció en el seu web amb consells per a la població amb l’objectiu de frenar rumors. També des de la Unió Europea s’intenta combatre la desinformació amb un espai al seu web en què recomana emprar únicament fonts autoritzades per obtenir informació sobre la Covid-19.
Article publicat a UOC News.
