L’enginyer de sistemes Hervé Falciani es va convertir en un símbol de la lluita contra el frau fiscal quan va treure a la llum una llista amb més de 130.000 possibles evasors fiscals amb compte al banc HSBC. Avui, deu anys després, resideix a València, des d’on col·labora amb l’associació Tactical Whistleblower, plataforma des de la qual ha llançat la moneda digital ètica Taboow. Els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya el van convidar com a ponent a la I Jornada Tendències en Societat Digital. Deconstruint la realitat: Impacte de les Fake News i la Postveritat, que van organitzar la UOC i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada el 4 de desembre passat.

En la ponència Societats justes i sinceres. Filosofia, ètica i algoritmes posa de manifest la importància del concepte de realitat per analitzar les notícies falses (fake news).
He plantejat la xerrada com una reflexió sobre les notícies falses i tot el seu context. Si parlem sobre aquest tema hem d’entrar en el concepte de realitat, que sempre és una cosa compartida que ve d’una col·laboració i d’una comunitat. El que permet arribar fins a una informació fiable depèn de les relacions que s’estableixen en la comunitat dels que publiquen les informacions. Per això he volgut parlar de quines són les condicions que fan que s’elimini el conflicte d’interès i que preserven la qualitat d’una informació.

Per què són tan eficaces les notícies falses? És perquè la gent és ignorant o és perquè vol creure en qualsevol cosa que provingui de la seva pròpia ideologia?
El perquè és múltiple. Cal anar a l’arrel, que és la confiança en l’origen de les informacions i en les dades. Les notícies falses es poden estendre si no s’inclou un concepte de diversitat. Qui difon notícies falses en molts casos? Un hacker al servei dels interessos d’un país. Si no hi ha manera d’establir la no-diversitat de les fonts, no parlem d’informació, sinó d’opinió. La diversitat de l’origen de la informació és el criteri de veracitat. Un altre gran enemic de la veracitat és la velocitat: els mitjans es copien els uns als altres per arribar abans. És cabdal la relació entre les notícies falses i tota mena de frau: del vot, bancari, fiscal… La informació falsa és la base de tot frau.

Quina opinió té respecte a les xarxes socials? Se n’ha pervertit l’ús?
És com si parlem de la democràcia. Són els votants els que voten, però qui lidera el vot o l’opinió que es construeix mitjançant la xarxa? Si la xarxa social és una opinió, tenim el mateix problema que amb els diaris: fins que no sapiguem realment l’origen de la informació que posen en circulació no sabrem a què ens enfrontem.

En paraules seves, “sense una democratització financera per a la societat, no hi haurà sostenibilitat econòmica ni democràcia”. Considera que el gran problema de tot l’entramat financer internacional és la manca de traçabilitat dels processos?
Sí, i torno al tema de la realitat i la veracitat. Quantes vegades hem llegit que, pel que fa a recursos, teníem els necessaris per erradicar la fam? Quina veracitat té aquesta sentència, i per què ens ho creiem i no actuem? És un tema de credibilitat i de traçar, rastrejar aquesta informació fins als que han de prendre decisions i no les prenen. La informació fiable és necessària perquè és l’única que permet prendre decisions.

Vivim disrupcions en totes les indústries, però sembla que des de la indústria bancària no sorgeixen grans revolucions. Es resisteix a canviar perquè sap que perdrà el control?
Al meu entendre, la banca tal com la coneixem desapareixerà. La seva valorització és molt més baixa que el seu valor comptable i això és una cosa única. Hi ha una desconfiança evident envers aquest món. A mi avui dia em sembla més important observar què passa amb Alibaba, Amazon o El Corte Inglés pel que fa a digitalització que no pas el que succeeix amb l’IBEX 35. El canvi en la relació amb el client que té lloc en aquestes empreses és molt rellevant perquè proposen formes d’actuar en les quals els diners poden fins i tot desaparèixer. En una veritable disrupció la banca no morirà, simplement desapareixerà, atesos els canvis que ja tenen lloc.

Vostè s’ha centrat ara en un projecte de moneda digital que funciona amb el sistema de cadena de blocs (blockchain). En què consisteix el projecte?
És un projecte polèmic perquè mostra com la innovació financera en l’àmbit tecnològic pot permetre la inclusió de nous tipus d’informació també no financera. El més interessant és la transparència i la informació que pot aportar aquesta nova moneda digital per a ajudar en la presa de decisions. La cadena de blocs proposa un model obert que aposta per barrejar informació amb més informació, i fixa’t si tenim informació al nostre abast amb les dades massives (big data). Un exemple: si compro aquesta acció, en què inverteixo? Gràcies a l’operativa de la cadena de blocs i a la traçabilitat pública de la informació, sabré, per exemple, si comprant aquesta acció inverteixo, encara que sigui tangencialment, en un assumpte brut o no sostenible.

Cadena de blocs és terme de moda, però com li explico de manera senzilla en què consisteix a algú que mai no ha sentit el terme?
És una comunitat de confiança, en què molta gent li dona a la informació una capa de veracitat perquè som molts els que vam acceptar un procés i li donem validesa. La cadena de blocs demana a una comunitat d’ordinadors si la nova informació que entra és pertinent, verificada o és falsa. Es treballa sempre des de la xarxa. Imagina un canal de WhatsApp format per diverses persones. Arriba una informació al grup i a l’hora de decidir si aquesta informació es queda o s’esborra, serà el pes de la majoria el que prengui la decisió, i així successivament. És una espècie de notari.

Què podem fer avui dia amb la moneda digital que ha llançat, Taboow?
Ara mateix, vista la naturalesa de la moneda digital, no es pot permetre que sigui intercanviable com les monedes que operen en el mercat. Amb Tactical mostrem les estafes que s’eviten. Més que un discurs, el que plantegem és una moneda digital amb millors característiques que les que ofereix el sistema financer. És una manera de canviar les estructures financeres i tecnològiques, perquè no continuïn essent propietat dels agents tradicionals. La tecnologia és auditable, no hi ha lletra petita, no hi ha perill associat. La idea és poder operar-hi sense posar-se en risc.

Des que vostè va recopilar la llista fins avui, ha millorat el sistema o tot continua igual o fins i tot pitjor?
He de precisar que no vaig recopilar la llista, sinó que vaig ajudar a fer que informació sensible i útil s’analitzés. No vaig revelar secret bancari. Dit això, el que veig és que la competència s’ha traslladat d’actors financers a aquestes noves multinacionals que tenen tant poder i acaparen la relació amb el client, de manera que el problema s’ha ampliat a un sector nou.

Pensa que les lleis de protecció dels alertadors funcionen correctament per protegir-los? Hi ha altres Falciani que no surten a la llum per por?
Des que vaig entrar en aquest àmbit jurídic puc parlar, i molt bé, de l’Agència Valenciana Antifrau amb Joan Llinares al capdavant, que va impulsar una llei de protecció de testimonis i col·laboradors. Aquesta iniciativa ha demostrat ser útil i pot ser un incentiu a escala nacional. Jo crec en un sistema de protecció d’alertadors que s’adapti a les especificitats locals per aprofitar experiències. Penso, a més, que es pot escalar cap amunt, pensant en una agència europea.

Què es pot fer des de les institucions contra l’opacitat?
Crec molt en les institucions judicials. Dit això, el que és fonamental és la participació entre diverses administracions, la coordinació, compartir informació, i això és el que falta avui, no solament a Espanya, sinó també a països del nostre entorn. La recerca de la veracitat pot representar el front contra la corrupció. Un país sense aquest tipus d’intel·ligència lluita amb els ulls tapats.

Text: Germán Sierra

Foto: Núria Bigas Formatjé

Article publicat a UOC News.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram