Fa tres anys, Júlia Riera (Badalona, 1995) va veure com s’esfumava la seva continuïtat a Barça TV i, veient la situació de precarietat del periodisme a Catalunya, va llançar-se a la piscina. Més aviat, va decidir creuar l’Atlàntic. “Sempre havia tingut el somni de viure una experiència als Estats Units, perfeccionar l’anglès i treballar com a periodista. Per viure-hi, em faltava un visat. Així que vaig inscriure’m al programa d’au-pair i aquest va ser el primer pas”, explica la badalonina a Exterior.cat.

Llicenciada en Periodisme a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Riera va iniciar-se en la premsa de proximitat a Ràdio Tiana i Badalona Televisió per fer el salt a Telecinco i Barça TV. Després de comunicar-ho a casa, Riera va iniciar el seu somni americà aterrant a Washington DC. “No coneixia ningú, vaig venir sola. A Catalunya no hi havia cap oportunitat i era el moment d’arriscar perquè m’apassiona la meva feina. És un tren que només passa un cop a la vida”, confessa.

Durant un any i mig va exercir com a au-pair en dues famílies nord-americanes. “L’aprenentatge amb l’anglès va ser ràpid i intens, però tot i que m’encantava cuidar nens, volia tenir una experiència com a periodista”, recorda després de viatjar per gairebé tot el país. Quan el temps començava a esgotar-se i de no perdre l’esperança va arribar l’oportunitat desitjada: la Voz de América, un dels mitjans de referència als Estats Units de parla hispana adreçada a la comunitat de Llatinoamèrica.

“Encara recordo la prova d’accés a la feina, on vaig haver de canviar el xip: d’estar pendent de l’actualitat de Catalunya a Llatinoamèrica… que fins aleshores no tenia els coneixements que tinc ara”, diu Riera. Al cap d’un mes, la jove de Badalona va rebre la recompensa d’allò que havia perseguit durant gairebé dos anys: treballar com a reportera a Washington DC. Per fer-ho necessitava el visat específic per treballar als Estats Units.

El pas d’au-pair a reportera no va ser bufar i fer ampolles: “La burocràcia nord-americana és molt feixuga i vaig haver de viatjar a Madrid per obtenir el meu visat de treball”, afegeix. L’any passat, amb el visat a la butxaca, Riera començava a fer realitat el seu somni. “Sempre recordava les classes a la universitat amb el professor Nico Valle quan explicava les seves vivències com a corresponsal a l’estranger. Mai hauria imaginat que ho acabaria fent jo, també”, diu la badalonina.

Llatinoamèrica pels quatre costats

L’aposta de la Voz de América per Riera és la posada en marxa d’un nou programa: Venezuela 360. “Està dedicat a explicar l’actualitat de Veneçuela, des d’un vessant més social, explicant moltes històries humanes. El vam crear des de zero i s’ha convertit en un dels espais amb més audiència en poc temps”, explica la badalonina.

La Voz de América actua com a agència de comunicació per a les grans televisions dels països de Llatinoamèrica. Riera diu que “enregistro cròniques des dels carrers de Washington DC explicant la darrera hora de l’actualitat de la Casa Blanca. Tant és que sigui una crònica sobre Trump, el racisme o la Covid-19″.

Així, cada dia Riera se sotmet a la càmera i a un ritme trepidant. “Fer ‘directes’ és el més difícil per als reporters. N’he après moltíssim, he fet un autèntic curs accelerat”. A més, ho compagina amb la difusió de continguts a través de les xarxes socials i en un nou canal de WhatsApp de la cadena televisiva.

“Als Estats Units es treballa moltíssim, en diuen twenty four seven (24/7). En un sol any a la Voz de América he après molt més que si m’hagués quedat a Barcelona fent un màster i buscant feina… Ha sigut genial i només per això ja paga la pena. Em sento molt feliç”, admet la badalonina, que té contracte en vigor fins al 2021.

Tornada a casa

Tot i ser molt jove –té 24 anys– i viure un moment professional molt intens, Riera té clar que vol tornar a casa. “Estats Units és un país ple d’oportunitats, es premia la cultura de l’esforç i les empreses et recompensen la dedicació, però es viu per treballar. Jo, en canvi, vull treballar per viure i per això m’agrada més l’estil de vida de Catalunya, on també hi ha temps per a la família i el temps de lleure. Vull viure olorant el Mediterrani”, confessa.

Així i tot, Riera és conscient de la precarietat laboral que viuen els mitjans de comunicació a Catalunya. “És un mercat estancat, que genera poques oportunitats per als joves, i les poques que hi ha les ocupen aquells qui tenen padrins. Això està provocant un èxode de molts catalans a l’estranger”, admet.

Davant d’aquest escenari, la badalonina encara vol allargar l’estada a les Amèriques uns anys més. “Encara em queda molta feina i aprendre als Estats Units. M’estic preparant fort per a la meva tornada a casa”. Riera vol seguir trepitjant fort en el periodisme i perseguirà un altre somni: “m’encantaria treballar a TV3, és el mitjà on vol treballar qualsevol periodista que es vulgui dedicar a la televisió a Catalunya”, rebla. Mentrestant, Riera seguirà foguejant-se per les Amèriques i enfortint l’instint animal de periodista que porta dins.

 

Article publicat a Exterior.cat

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram