La intel·ligència artificial (IA) cada vegada és més present en les nostres vides. I malgrat que la majoria de persones en desconeixen les aplicacions, ja són diverses les capçaleres que n’han fet ús. I no parlem del món TikTok, sinó dels mitjans de comunicació.

És el cas d’Hipertextual, un mitjà nacional en línia que tracta de temes de tecnologia, ciència, sèries i que ja ha fet servir aquest sistema per il·lustrar alguns dels articles, tal com explica en un fil de Twitter Pau Garcia-Milà, expert en tecnologia. “Podem deduir que probablement són imatges creades per IA per detalls com els dits sobreposats o perquè en falten en alguna mà, cosa que a un humà no se li escaparia (i segur que ben aviat a les IA tampoc, però ara com ara ens deixen ‘endevinar’ la feina que fan)”, assenyala aquest expert. Aquest tipus de dibuixos són creats per mitjà d’eines com Dall-e, Stable Diffusion o Midjourney, que creen imatges a partir d’una descripció escrita.

Però això pot comportar la fi del fotoperiodisme? Per a Miquel Pellicer, expert en comunicació digital de la UOC, no. “És un error relacionar els avenços tecnològics amb la pèrdua d’oficis; és veritat que la IA permet fer el que abans feia un il·lustrador o un copywriter o, fins i tot, un fotoperiodista, encara que ha de veure’s més aviat com una oportunitat i no com una amenaça”, considera aquest expert.

Com funciona? ‘La nit estelada’ amb Dall-e

Per comprendre com funcionen aquestes noves plataformes n’hi ha prou amb anar a YouTube i submergir-se en la infinitat de canals que mostren, de manera didàctica, com familiaritzar-s’hi. Jaime Altozano, un dels youtubers nacionals amb més repercussió a la xarxa, va publicar el vídeo ¿Te vas a quedar sin trabajo? Hablemos de inteligencias artificiales, on posa en pràctica el programa Dall-e i explica la seva visió sobre aquest tema. “Jo no sé dibuixar, però en un tres i no res puc convertir les meves idees en imatges”, comenta el youtuber després de dissenyar a través de Dall-e diverses peces que van des de quadres pintats en oli fins a la recreació de la La nit estelada de Van Gogh.

Així, si fa alguns anys vam saber que era possible generar rostres humans de qualitat fotogràfica que, en realitat, no existien, en l’actualitat hi ha models d’intel·ligència artificial capaços de crear art amb unes ordres ben senzilles. I això és possible gràcies a una espècie d’entrenament que fan els programadors a l’algorisme i que es basa a ensenyar-li milions d’imatges. D’aquesta manera, a mesura que l’algorisme “absorbeix” els conceptes, també aprèn a generar noves imatges en funció del que se sol·liciti per mitjà d’una ordre de text. En tot cas, és important aclarir que, en el cas de Dall-e, el projecte continua en etapa d’entrenament, és a dir, en fase beta, per bé que els primers resultats ja són molt interessants.

Però com matisa Gemma San Cornelio, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i experta en innovació, no fa falta anar-se’n a Dall-e per conèixer els avenços d’aquesta nova tecnologia, ja que “els filtres d’Instagram o TikTok s’aconsegueixen gràcies a la IA i a programes com Photoshop que treballen a través d’aquesta”, explica. Segons San Cornelio, “estem molt més en contacte amb aquesta mena d’innovacions del que realment pensem, i ara amb tot el tema del Metavers això anirà a més”, insisteix.

Les conseqüències de la IA en el món visual

Sense cap mena de dubte, la IA té ja i tindrà un impacte important en l’àmbit gràfic. Altozano hi reflexiona en el seu vídeo i compara aquest avenç amb la creació de l’autotune, el programa que modifica la veu dels cantants. “Amb la IA algú que no sap dibuixar pot crear obres perfectes, de la mateixa manera que amb l’autotune, que aconsegueix que algú que no sap cantar afini a la perfecció”, comentava.

I, de fet, és així, per primera vegada la tecnologia es posa al servei de l’art. Però continua essent art si no és humà? “Estem acostumats a concebre que el treball manual i repetitiu és el que s’automatitza amb la tecnologia, i el que es queda, el que no desapareix, exigeix més creativitat o formació. Però no és clar que hagi de ser així”, reflexiona Pellicer.

No obstant això, el professor incideix en el fet que “encara que la repercussió sigui important, aquest tipus de programes s’han de comprendre com una ajuda o auxiliar de l’artista digital. És a dir, com un llenç amb el qual es pot treballar, que a més és perfecte, ja que està minuciosament calculat per l’algorisme, i ràpid de crear, per després afegir-hi el toc personal, que és on recau el pes de l’artista”, sosté Pellicer.

San Cornelio coincideix amb Pellicer i afegeix al debat que “tots veuen el final de les altres professions i mai no veuran el final de la seva; els avenços de la IA afecten el conjunt de la societat, per la qual cosa no és qüestió d’aquest ofici es queda i aquest desapareix. I, en la majoria de casos, la IA se centra a avançar processos, no a renunciar a la figura de l’humà”, explica.

Periodistes robots

Ara bé, com explica Pellicer, la IA no solament crea imatges, també crea textos. “De fet, els mitjans van començar abans amb l’escriptura que amb la part visual”, incideix Pellicer. El 2015, Dreamwriter va escriure un article financer de 916 paraules en només 60 segons. Va ser dissenyat, fa més d’un lustre, per la companyia xinesa de videojocs Tencent, creadora també d’un dels videojocs que actualment té més èxit, League of Legends (LOL). Segons van reportar llavors alguns mitjans locals, la notícia automatitzada de Dreamwriter va provocar el pànic en les redaccions del país. L’article, titulat “Índex de preus al consumidor d’agost”, va ser escrit en xinès i no contenia ni un sol error. També el 2015, l’Associated Press (AP) va començar a utilitzar la intel·ligència artificial per generar automàticament informacions. El 2018, segons van confirmar ells mateixos, van generar de manera automatitzada més de 3.000 històries sobre els guanys corporatius d’empreses dels Estats Units cada trimestre, la qual cosa representava “un augment de deu vegades més informacions de les que eren capaces d’escriure els reporters i editors abans”.

En l’actualitat són diversos els mitjans de comunicació que fan servir aquests mètodes. El Washington Post utilitza el programa Heliograf; Le Monde, Syllabs; Los Angeles Times, Quakebot, i Forbes un que es diu Quill. “Al final en els mitjans hi ha molt de text que es pot mecanitzar, optimitzar; en aquest cas es prescindirà de la figura del copywriter, però no del periodista en si”, comenta Pellicer.

El valor del segell personal

Amb tot, la irrupció de la IA albira la necessitat de potenciar la marca personal del creador. “És important entendre-la així i ensenyar-la així, no amb una actitud neoludita”, sosté Pellicer.

Ja són molts els il·lustradors que hi treballen; és el cas de l’alemany Mario Klingemann, que en una entrevista per a El País va sostenir que “la màquina pot produir moltes coses, però encara no pot dilucidar quines tenen sentit i quines no, o sigui que continuem essent nosaltres els qui hem de trobar, de tot aquest output infinit, el que té sentit per a nosaltres”.

Aquesta revolució, a més de portar polèmica, va acompanyada d’interrogants nous sobre la propietat intel·lectual. Són molts els qui apunten que la pregunta hauria de girar entorn de l’originalitat de les composicions i no de la signatura de cada artista. És a dir, els quadres fets mitjançant IA són peces úniques, exclusives i originals, o al cap i a la fi sempre es nodreixen del que ja existeix?

 

Article publicat a UOC News.