Els quioscos podran vendre cafè, acollir guixetes de distribució de mercaderies i instal·lar caixers automàtics, entre altres (Foto: Línia).

Margarita Céspedes fa 22 anys que està al capdavant del quiosc de la plaça del Mercat del Clot de Barcelona. No ha tingut les coses fàcils en un sector que l’obliga a aixecar la persiana del negoci cada dia de la setmana i que fa molts anys que està en crisi. Res d’això, però, li treu ara el bon humor. Torna als clients les salutacions afectuoses que li fan i dona llaminadures als gossos que passen per l’establiment. “El millor d’aquesta feina és el tracte amb la gent”, diu.

Una de les raons que alimenten els ànims de Céspedes, que també és presidenta de l’Associació de Professionals de Venedors de Premsa de Barcelona i Província, és l’acord al qual el seu sector va arribar el passat mes de juliol amb l’Ajuntament per ampliar el seu catàleg de productes i serveis. Es va establir, entre d’altres, que entre el que queda de 2022 i el 2023 també podran tenir guixetes de distribució de paqueteria, punts de recàrrega de bateries elèctriques i instal·lar caixers automàtics i antenes de la xarxa 5G, entre d’altres. Tal com van dir des de l’Ajuntament després de l’acord, l’objectiu d’aquests canvis és “protegir els quioscos davant la crisi de la premsa escrita, les conseqüències de la pandèmia i la crisi global”.

Aquestes mesures, però, han trigat força a arribar. Segons assenyala Céspedes, l’Associació de Professionals de Venedors de Premsa les demanava des de fa quatre anys amb la finalitat, simplement, de blindar al màxim possible la seva supervivència. “Ens ajudaran molt, ja que sense elles els quioscos hauríem mort en cinc anys”, assegura.

La crisi

Aquesta quiosquera explica que els orígens de la crisi, que s’ha fet més que evident en la darrera dècada, es remunten al 2008, amb l’esclat de la crisi financera i l’auge de la premsa digital. L’arribada de la pandèmia, afegeix, va empitjorar encara més la situació. Després, la guerra d’Ucraïna i la inflació que va començar fa uns mesos a amenaçar l’estabilitat econòmica d’Europa van acabar d’enfonsar-ho tot. “Ara han baixat encara més les vendes perquè la gent té por i no vol gastar”, alerta. “Un diumenge ara és com un dia qualsevol d’entre setmana”, afegeix.

Aquest progressiu deteriorament el corrobora un altre treballador del sector, Jaume Borràs, que fa 35 anys que porta el quiosc que hi ha als peus de l’Arc de Triomf. Tot i això, admet que ell ha anat aguantant perquè no té altres treballadors i està en una bona ubicació. En canvi, indica, els que estaven en zones que no són de pas ni d’estada per als vianants, com la Gran Via, són “els primers que van tancar”. “Més d’un establiment se salvarà amb les noves mesures”, pronostica.

Tornant a l’acord, és important que l’ampliació del catàleg de productes també contempla que els quioscos podran vendre cafè i menjar envasat. Per als dos quiosquers, però, això no suposarà un augment en la facturació, ja que tenen al seu voltant bars que ofereixen aquest servei. Com a molt, diu Céspedes, ajudarà els que estan a les zones més turístiques. És per això, recalca, que els nous quioscos que han sorgit en els darrers anys, com News&Coffee o Good News, on s’ha venut des del començament cafè, premsa generalista i revistes alternatives, no suposen per a ells una competència real.

L’altre model

El quiosc de News & Coffee al passeig de Sant Joan (foto: Línia).

El fet que News&Coffee i Good News hagin, per exemple, venut cafè quan no estava permès, va fer que l’Ajuntament els obrís fa temps expedients informatius demanant que s’ajustessin al plec de la concessió. “Encara estan en curs i està pendent veure si s’arxivaran o acabaran amb sanció”, afegeixen des del consistori. Per part seva, però, un dels fundadors de News&Coffee, Pablo Pardo, assegura que a ells no se’ls ha posat cap sanció, però “a altres empreses sí”.

Més enllà d’aquest fet, Pardo destaca que el primer quiosc del nou model que va aparèixer a la ciutat va ser de la seva empresa. Va ser el desembre del 2019 al passeig de Sant Joan amb Ausiàs March. Allò només va ser el principi. En tot aquest temps, afirma, s’ha anat expandint a la plaça de la Vila de Gràcia i a les avingudes Diagonal i Paral·lel. També ha trobat lloc a Madrid, València i, fins i tot, a França. El seu objectiu? Tal com assegura Pardo, adaptar el sector als temps actuals. “Som els quioscos del futur. Els tradicionals continuen oberts perquè la gent que hi treballa necessita la jubilació, però no perquè siguin sostenibles”, indica.

Aquestes paraules es veuen reflectides en el que, fa uns anys, va impulsar Pardo a muntar el primer de tots aquests negocis: veure com el quiosc del passeig de Sant Joan feia temps que estava tancat i ningú li donava una nova vida. Al final li va donar ell sense saber si el seu destí seria millor que els seus predecessors o només seria temporal.

 

Article publicat a Línia, el diari metropolità.