La pirateria és un fenomen esquiu amb unes causes i solucions complexes, canviants i, fins a cert punt, incertes. En els primers anys d’internet va ser la tònica general i es va crear una barra lliure que va costar anys convertir en una pràctica més o menys residual. Actualment, pren impuls de nou a Espanya, esperonada pel cotitzat mercat dels drets esportius i la fatiga de les subscripcions derivada de la multiplicació de plataformes d’estríming i les seves constants pujades de preus.
“El boom de la pirateria té dues causes bàsiques: una està directament relacionada amb la situació econòmica de les llars, la qual cosa explica que el futbol sigui un dels senyals més piratejats; i l’altra és la saturació de serveis de pagament, ja que la impossibilitat de tenir-los contractats tots, unida al final dels comptes compartits, ha portat molts usuaris a simultaniejar les plataformes de pagament amb la pirateria puntual de continguts de serveis que no tinguin contractats”, explica Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Les mil cares de la pirateria
A Espanya, sis de cada deu llars amb accés a internet utilitzen plataformes legals d’estríming, com ara Netflix, Prime Video o Disney+, segons el Panell de Llars de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de mitjan 2024. D’aquestes, aproximadament un terç accedeix a una única plataforma, però el 25% n’utilitza dues i una mica més del 21% n’utilitza fins a quatre. Aquestes xifres contrasten amb el 30% d’usuaris espanyols que pirategen continguts esportius, segons una enquesta de YouGov de 2024, o la informació que va recollir Ampere el 2023 i que LaLiga cita: el 59% dels espanyols consumeixen continguts piratejats almenys un cop al mes.
Malgrat això, i fent gala de la complexitat del fenomen de la pirateria, “les xifres ens diuen que hi ha menys pirateria, ja que ara coexisteix de manera molt orgànica amb les subscripcions de pagament”, assegura la professora. Tanmateix, la pirateria continua suposant un llast econòmic per a la indústria audiovisual del país i afecta altres mercats, ja que el sector de l’entreteniment és global.
Sis de cada deu llars espanyoles utilitzen plataformes d’estríming per accedir a continguts en línia de manera legal, però el 30% de la població accedeix a retransmissions pirates d’esdeveniments esportius
De fet, la indústria dels continguts va patir un lucre cessant de 1.992 milions d’euros el 2023, segons dades de l’Observatori de pirateria i hàbits de consum de continguts digitals. Més enllà de les pèrdues econòmiques que suposa la pirateria, la indústria lamenta que aquest fenomen impedeix la creació de gairebé 18.000 llocs de treball directes i l’ingrés en les arques públiques d’uns 600 milions d’euros. I no sembla que en el futur s’hagi de resoldre. “Crec que el volum d’oferta actual, que fa inviable tenir contractats tots els serveis de pagament, i la situació econòmica de l’espectador, que ha de mantenir la despesa sota control, auguren pirateria per a estona”, alerta la professora Elena Neira.
No obstant això, el 24% dels usuaris de portals i llocs web de continguts piratejats reconeix haver pagat en alguna ocasió per accedir-hi, segons dades de l’Observatori de pirateria, que també revelen que el 75% d’aquests usuaris deixaria d’accedir a aquests llocs web si les seves dades de pagament poguessin ser robades o compromeses. Per contra, tot just el 38% deixaria d’accedir a aquests continguts pel minvament econòmic que això suposa per al sector i els seus creadors.
Pirateria desigual
La pirateria no afecta igual totes les indústries. Seguint amb la mateixa enquesta, mentre que set de cada deu usuaris paguen per accedir de manera legal a música en estríming i una xifra similar fa el mateix amb les plataformes de pel·lícules i sèries, només el 5% paga per accedir de manera legal als diaris.
Ara bé, el veritable rei de la pirateria és el futbol: es calcula que l’1% dels internautes europeus estan subscrits a una plataforma d’IPTV, una tecnologia que no necessàriament es destina al frau, però que serveix de base als continguts il·legals. LaLiga, que s’ha pres molt seriosament la lluita contra la pirateria, calcula que aquest fenomen li costa 700 milions d’euros, 300 dels quals són responsabilitat dels usuaris espanyols. Fa només unes setmanes, la competició espanyola va aconseguir que es bloquegessin desenes de llocs web que utilitzaven un servei de seguretat digital que suposadament és habitual en plataformes de continguts piratejats. Pel camí, l’accés a altres llocs web legals sense relació amb continguts esportius també va quedar bloquejat, la qual cosa els va fer perdre usuaris i ingressos.
“El volum d’oferta actual, que fa inviable tenir contractats tots els serveis de pagament, i la situació econòmica de l’espectador, auguren pirateria per a estona”
Però fins i tot els propis internautes consideren que la mesura més efectiva per acabar amb la pirateria és el bloqueig dels llocs web que ofereixen aquests continguts (així ho pensa el 76%, segons l’esmentat Observatori de pirateria), mentre que només el 55% considera efectiu sancionar els usuaris pirates, i el 51% conscienciar la societat. I tampoc sembla que la solució definitiva sigui l’agregació de continguts a través de les teleoperadores, tot i l’impuls que aquesta pràctica està donant al creixement del mercat de l’estríming a Espanya: gairebé el 42% dels usuaris que accedeixen a plataformes d’estríming ho fan a través del seu proveïdor d’internet, encara que el 59% continua fent-ho de manera independent, segons dades de la CNMC.
“L’agregació és una via interessant perquè amplia l’oferta, la qual cosa abarateix el servei respecte a la contractació separada”, explica la professora. “No obstant això, des del punt de vista de negoci, és una alternativa poc atractiva per a les plataformes, ja que aquesta fórmula redueix els marges”, assegura, i afegeix que “la conscienciació és, de nou, la millor eina”. Però els usuaris volen deixar de piratejar continguts? Potser aquesta és la gran pregunta que s’ha de fer la indústria per poder sobreviure en el futur.
Article publicat a UOC News.
La decadència digital: quan internet perd la memòria
