Núria Martínez Ribot, davant del vaixell Open Arms (foto: Público).

La periodista Núria Martínez Ribot recentment ha estat premiada per partida doble per la seva cobertura de la missió 75 del vaixell de salvament Open Arms per a Público. Per una banda, el seu treball ha estat guardonat amb el Premi Injuve de Periodisme i Comunicació (en la categoria de digital) que convoca l’Institut de la Joventut de la Secretaria d’Estat de Drets Socials, i per l’altra amb el Premi Internacional de Periodisme Mòbil (en la categoria professional) d’Efe i la Universitat Oberta de Catalunya.

La missió va tenir lloc el passat febrer passat amb una durada de 12 dies. “A nivell personal, viure in situ la missió 75 del vaixell de salvament Open Arms va ser una experiència dura i cruel. Professionalment, la millor experiència que he tingut mai com a periodista”, explica la barcelonina a Exterior.cat.

Martínez va publicar cròniques diàries a Público durant la missió, en el transcurs la qual va assistir a cinc rescats on es van salvar més de 300 persones. “El primer rescat va ser el més impactant de tots. Era fosc, de matinada, als immigrants se’ls enfonsava la llanxa… no em podia creure que fos veritat, era com si es tractés d’una pel·lícula. Mai oblidaré aquelles imatges“, recorda.

Núria Martínez Ribot va gravar imatges des del vaixell o les llanxes que servien per salvar els immigrants. “Ho feia absolutament tot. Des d’enregistrar les imatges, editar-les i penjar-ho a internet. Open Arms em va facilitar moltíssim la feina”, admet. L’estada al vaixell de salvament va comportar “una convivència molt estreta i intensa”, diu, participant activament en les tasques de l’expedició.

Periodisme de denúncia

Especialitzada en l’àmbit social, la reportera de Público denuncia “la crueltat d’Europa per tot el que es viu al Mediterrani”, i agraeix “la bondat dels voluntaris d’Open Arms que dediquen la seva vida a salvar-ne d’altres”.

Martínez Ribot assegura que dalt del vaixel “et trobes amb un escenari contradictori: el pitjor de la humanitat, pel fet de veure com moren els immigrants al mar, i el millor, amb la tasca d’Open Arms”. La periodista reconeix que “un cop tornes a casa, la teva vida et sembla frívola. Durant uns dies necessites pair-ho”.

La reportera assegura que “es pot fer periodisme de moltes maneres, una d’elles és denunciar què està passant en la fossa comuna que s’ha convertit el Mediterrani. En moments com aquests t’adones com és de rellevant el periodisme”.

Núria Martínez Ribot viu a Madrid des de fa tres anys, on es troba “encantada”, i admet que “hi ha més oportunitats laborals que a Barcelona”.