La 25a conferència de l’Online News Association es va celebrar a Atlanta del 18 al 21 de setembre [foto: Clara Soteras].
Després de veure diversos casos d’ús, la sessió va tornar-se més que interessant, convertint-se en tota una discussió controvertida que poc es pot explicar, perquè es va celebrar sota les normes de Chatham House (un sistema per celebrar debats i taules rodones sobre temes polèmics que va néixer el 1927 i permet que tot allò que es comparteixi pugui ser d’utilitat per als assistents i explicat fora de la sessió, però sense possibilitat d’identificar qui ha dit què). Zach Seward, director editorial d’IA al The New York Times, i Jonathan Leff, head of financial news strategy a Reuters, van mostrar una visió de la IA molt interessant, sobretot pensant en negoci, per donar pas a la presentació d’un framework de treball per valorar com incorporar la IA a les redaccions, posant sobre la taula tots els pros i contres i les variables a tenir en compte.
Pretenem trobar aquella vacuna que ens permeti seguir vivint de la publicitat programàtica, pensant en “l’audiència a pes”
Són elements que segurament encara no hem arribat a plantejar a casa nostra, perquè no serem d’aquells qui liderin l’opció d’“abraçar la IA” i crear aquests nous rols si no veiem abans com es cou a casa dels altres. Per a aquells, però, interessats en saber-ne més, apunto per aquí alguns d’aquests temes que cal valorar a l’hora d’integrar un nou producte o eina basada en la IA: cal conèixer si el treball serà individual o si repercutirà a tota la companyia, si canviarà la manera de relacionar-se amb l’audiència, si es plantejarà a curt o a llarg termini, si substituirà tasques, si disposarem de l’equip tècnic i el talent internament, així com el risc del desenvolupament i els costos, o el temps del qual disposarem.
Tot i que la intel·ligència artificial va centrar gran part de les jornades, ponències i col·loquis, els professionals dels departaments d’estratègia digital, audiències, innovació, producte i nous formats continuen treballant cada dia per fer sostenible el negoci periodístic, i aquesta posada en comú anual com és ONA ha permès un any més olorar les tendències i el futur del periodisme dels propers mesos.
L’“audiència a pes” ja no val
Des que vam encetar l’era postcovid, els mitjans estan lluitant cada dia per esprémer la seva creativitat i trobar la combinació química perfecta per elaborar aquella vacuna que els permeti arribar al volum d’audiència que tenien abans. Perquè el virus també va escampar un interès per l’actualitat informativa arreu del món que va comportar veure xifres d’usuaris únics i pàgines vistes no aconseguides mai abans en molts mitjans digitals. I ens vam malacostumar. Ara, de fet ja fa temps, pretenem trobar aquella vacuna que ens permeti seguir vivint de la publicitat programàtica, pensant en “l’audiència a pes”, però hem de ser conscients que el virus ha mutat, escampant el que els experts ja han anomenat “news avoidance” o “news fatigue”, un esgotament real de la ciutadania per la tensió informativa que els mitjans transmetem (o intentem transmetre) cada dia. Així ho compartia Ross McDuffie, chief portfolio officer de l’entitat sense ànim de lucre National Trust for Local News. “News fatigue is very real”, va dir amb exaltació gairebé a l’inici de la seva intervenció en la seva xerrada en el mateix congrés de mitjans a Atlanta. I va afegir que “no sempre informar és l’opció, el repte està en saber què vol l’usuari i en altres formes d’storytelling”, així com també conèixer el seu pressupost.
A les redaccions americanes, però, la visió optimista i de mirar cap endavant passa per la innovació, per no tenir por a testejar productes i idees i a equivocar-se
Segons el darrer estudi del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford, el Digital News Report 2024, un 40% van mostrar aquest desinterès i rebuig per la informació. De fet, si ens fixem concretament en les dades a Espanya, podem veure que un 44% dels usuaris estan “esgotats per la quantitat de notícies”. Així ho apunta també l’analista de mitjans a Dinamarca Thomas Baekdal en un post recent a LinkedIn. “Això demostra que estem produint massa notícies i que l’estratègia basada en el volum bàsicament ha fracassat”.
Aquesta sensació de crisi temàtica i falta de rumb clar es detecta també entre els professionals dels mitjans que assumeixen rols de direcció i estratègia a les seves respectives redaccions. Així ho vaig poder palpar també en les converses de cafè o col·loquis informals amb experts de grans capçaleres dels EUA anant amunt i avall dels passadissos del congrés ONA. No és quelcom que sigui particular d’Europa o Espanya. És una conjuntura actual amb la qual hem de batallar dia a dia els mitjans. A les redaccions americanes, però, la visió optimista i de mirar cap endavant passa per la innovació, per no tenir por a testejar productes i idees i a equivocar-se, una mentalitat que encara és difícil de veure i d’entendre a les taules de negociació i comitès de mitjans de casa nostra, segurament.
Toca apostar (i ara de veritat) per la informació local
Clara Soteras va assistir a la conferència de l’ONA com a assessora en l’àmbit digital de l’AMIC.
És cert que ara la intel·ligència artificial, i com incloure-la en les rutines periodístiques per treure’n el màxim profit, capta tota l’atenció i recursos a les redaccions americanes, també a les més petites, que actuen amb aquella manera de fer pròpia d’una start-up, convertint-se fàcilment en early adopters de la nova tecnologia a les redaccions. Tot i així, tothom té molt clar que ara toca surfejar les onades que vinguin, però fent-ho per arribar a la seva pròpia audiència, posant el focus en la informació local i donant veu a la comunitat a la qual es deuen, perquè sí, han prioritzat el periodisme de servei públic a la quantitat de notícies i titulars publicats, mentre continuen oberts a posar en marxa nous formats, productes i eines.
A casa nostra, la informació local sempre ha existit i la xarxa de mitjans a Catalunya, precisament, supera les 600 redaccions si ens fixem amb la xifra de mitjans associats a l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació). Malgrat tot, sembla que aquestes audiències sempre han estat de segona, una percepció a la qual l’algoritme de Google tampoc ha ajudat, ja que sempre ha donat prioritat i rellevància en el seu cercador als diaris digitals de grans marques i grups editorials. Amb el darrer canvi d’algoritme, i tenint en compte les declaracions de representants del gegant tecnològic per excel·lència, això hauria de poder començar a canviar, ja que han compartit en aquesta línia el seu interès per fomentar la visibilitat de les publicacions locals i independents.
“El periodisme amb p minúscula, al qual anomenem simplement periodisme comunitari, pot ser que no estigui al capdamunt de la llista Pulitzer tots els anys, però segur que genera molta confiança”, va defensar McDuffie.
Precisament, i abans d’arribar a Atlanta, quan intentava preparar una mica l’agenda de ponències i converses amb els nostres “col·legues” americans, ja vaig detectar un cert interès en les “local news”. Només mirant el programa del congrés ja veus que la preocupació per la sostenibilitat d’aquestes redaccions, i negocis al cap i a la fi, hi és, i també per acabar amb els “deserts informatius”, un dels objectius de l’entitat ja citada en aquest article, National Trust for Local News. La seva missió, diuen, és també “reconnectar les persones amb els llocs on viuen”, “salvaguardant la confiança del públic i empoderant les comunitats”. Un dels exemples més recents i que ens mostra com es du aquesta idea esperançadora a la pràctica és la creació de Macon Melody, un diari llançat el juny del 2024 amb vuit periodistes i establert a Macon, on només hi havia un altre mitjà propietat d’un fons d’inversió amb 198 anys d’història, el Macon Telegraph. “El periodisme amb p minúscula, al qual anomenem simplement periodisme comunitari, pot ser que no estigui al capdamunt de la llista Pulitzer tots els anys, però segur que genera molta confiança”, va defensar McDuffie.
Però està clar que la sostenibilitat d’aquestes redaccions és difícil. Però com hem d’entendre aquest terme? No només l’hem de plantejar com una qüestió de “negoci viable”. Hi ha dues potes importants més per fer que aquesta taula no caigui amb un cop de vent i que, sovint, són les grans oblidades perquè no repercuteixen en un feix de bitllets. Des de l’associació de mitjans d’Estats Units i Canadà LION Publishers, van compartir amb editors locals que la sostenibilitat passava per la salut financera (crear i mantenir un pressupost i monitoritzar beneficis, despeses i ingressos), però també per la resiliència (crear polítiques per donar suport a la redacció i evitar el burnout i treballar pel desenvolupament professional) i l’impacte periodístic (definir mètriques de pàgines vistes i usuaris i anàlisi de dades per prendre decisions). I sembla molt fàcil de dir, però és ben real que, si les diferents potes no tenen la mateixa alçada, aquesta taula ballarà. I aquí, mitjans i editors podríem aixecar la mà i demanar suport a organismes públics i entitats, però segurament cal treballar també amb aquest tarannà americà que ha permès aconseguir el suport i la confiança d’entitats privades.
Més enllà de les notícies i una pàgina web: newsletters, esdeveniments i serveis
Entre la cerca de noves vies de finançament dels mitjans ja fa temps que han aparegut les newsletters i el contingut prèmium que es pot llegir sota el mur de pagament dels mitjans o a través d’una subscripció o membresia. Són moltes les marques editorials que ja fa temps que estan explorant aquesta nova via de monetització. I no deixa de ser un nou producte que, o bé suposa un nou canal de distribució dels continguts que pots trobar al web, o bé una nova oportunitat per adreçar-te a la teva comunitat. “Pensa en les necessitats de la teva audiència i encertaràs”, et diria. No intentis convertir-te en el diari de referència econòmic o en el digital més llegit de l’Estat si el teu públic no és aquest. Sigues rellevant per a la teva audiència i podràs seguir escalant el mitjà, el producte i el negoci.
I amb dos exemples s’entendrà tot molt millor. Durant el congrés ONA a Atlanta, també es van atorgar els premis OJA (Online Journalism Awards), que reconeixen els millors projectes periodístics digitals de l’any. En la categoria de newsletters els guardonats van ser Civil Eats pel seu butlletí The Deep Dish i Spotlight PA per PA Local. El primer dona veu als problemes alimentaris als EUA, amb reportatges, dades i anàlisis d’experts així com solucions, i el segon és un butlletí setmanal que dona veu a la comunitat rural de Pensilvània, incloent un test o trivial i connectant amb els seus lectors. Són dos exemples de fins on podem explorar i explotar els nínxols d’audiència per crear quelcom diferent i de valor per al nostre públic, llistant les seves necessitats, preocupacions i recursos.
Les redaccions, tinguin la dimensió que tinguin, estan apostant per créixer fent esdeveniments i oferint serveis i formació
El format newsletter, però, no és gens nou i la tendència continua sent diversificar les fonts d’ingressos. Per això, les redaccions, tinguin la dimensió que tinguin, estan apostant per créixer fent esdeveniments i oferint serveis i formació, idees que també es van exposar en la conferència i que ja fa temps que també estem veient a casa nostra. I, com veieu, no deixa de ser tot pensat en una comunitat, que en dirien allà, mentre que nosaltres estem més acostumats a parlar d’audiència de nínxol.
Extremant la complicitat amb els periodistes, formant la redacció per entendre l’audiència
“I què vol dir aquesta dada?”. La millor pregunta que podem rebre de la taula dels periodistes i editors aquells qui ens dediquem a treballar amb gràfics, dades i molta analítica per conèixer el comportament de l’audiència. Hem aconseguit generar interès en professionals que, fa temps, només pensaven en quina cobertura realitzaven d’una notícia o com titulaven aquella història.
Canviar la mentalitat de l’equip de redacció és fonamental per poder assentar una estratègia digital i fer una autèntica transformació. I és que és hora ja de poder fer partícips també els periodistes de com es construeix el negoci i que entenguin les dades i els gustos, necessitats i preocupacions dels nostres lectors. Per això, una de les tendències també compartida en aquesta conferència és la necessitat de treballar amb allò conegut com a soft skills per, des dels equips d’audiències, estratègia, SEO i social, evangelitzar les dades i construir relacions amb els editors per fer-los sentir confortables i obrir-los el camí perquè no vagin a cegues a l’hora de preveure temes, escollir titulars o entendre l’usuari.
És moment de dir-los “si fossis un lector, hauries clicat aquest titular?”, “d’això n’hauríem pogut fer un article” o “aquest article s’ha llegit de mitjana durant cinc minuts”, però també de mostrar-los quan els vídeos són consumits durant només els deu primers segons o “animar-los” a fer reunions diàries, setmanals i mensuals per definir una planificació de cobertures i parlar també de les tendències del dia, així com de compartir els èxits del dia anterior i també les lliçons apreses per proposar millores i experiments en futures temàtiques.
Si l’engranatge de la redacció funciona, la IA només pot ser una oportunitat i no un problema. Cal, però, ser conscients que cal posar-li oli de tant en tant. I si bé sabem que l’oli és un producte car, també sabem que ningú escollirà la nostra amanida si no n’hi ha un rajolí.
Clara Soteras, experta i consultora de SEO per a mitjans i estratègia digital, va participar en la 25a conferència de l’Online News Association com a assessora en l’àmbit digital de l’AMIC.
