Que TikTok no és tan sols una xarxa social de pur entreteniment per a adolescents ja és, per a molts, una evidència. Però que, a més, estigui esdevenint una eina de gran valor a l’hora de combatre les fake news, especialment vinculades a la pandèmia de la Covid-19, és quelcom que la comunitat mèdica i científica ja comença a tenir en compte. Governs, institucions, metges i infermers han adoptat TikTok (i el seu llenguatge) per fer divulgació mèdica i científica i per, alhora, desmentir les informacions falses que circulen i que, en la majoria dels casos, són propagades des de les mateixes xarxes socials.

“A aquestes alçades ja podem dir que TikTok ha superat els dubtes inicials i ha entrat al club de les grans xarxes socials”, explica Alexandre López Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. I afegeix: “A més, també ha quedat clar que TikTok ja no és només diversió i entreteniment”.

Per a Ferran Lalueza, director del Màster de Social Media de la UOC, l’esclat de TikTok aquest 2020 cal vincular-lo a dos fenòmens concrets. En primer lloc, el confinament va facilitar que molts adults descobrissin aquesta xarxa, sobretot pel fet que la pandèmia va implicar una convivència intergeneracional continuada i fins aleshores inusual i, per tant, molts pares van descobrir de manera ràpida i directa l’univers adolescent. I, en segon lloc, TikTok ha viscut, potser de manera més accelerada per causa de la pandèmia, el cicle habitual de les xarxes socials: primer són els més joves els qui la descobreixen perquè la perceben com a nova i innovadora ‒i al marge del control parental‒; però poc després els adults, sovint per no sentir-se desfasats, hi acaben arribant i aporten així la massa crítica d’usuaris que fa viable la plataforma com a negoci.

“El millor lloc per combatre la desinformació és allà on es difon”

D’exemples recents de metges i infermeres d’arreu del món que han esdevingut virals a TikTok desmentint mites falsos sobre la Covid-19 n’hi ha molts, especialment als Estats Units: Christina KimChristian Assad o Bill Nye en són exemples. Parlen d’experiències personals, de la importància de fer servir la mascareta, de com fer-la servir, de la importància de la higiene… I ho fan, sobretot, perquè s’han sentit interpel·lats i ferits veient les informacions falses sobre aquestes qüestions que precisament es difonen a través de TikTok i altres xarxes socials.

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fou una de les primeres grans institucions que va obrir un compte propi a TikTok amb aquest propòsit, amb un èxit notable. Per a Lalueza aquest fet és una bona notícia, perquè denota un canvi d’actitud d’organitzacions d’aquesta envergadura i, alhora, “perquè el millor lloc per combatre la desinformació és allà on es difon”. “Si no es fa d’aquesta manera, es deixa lliure l’espai a aquells que vulguin desinformar”, afegeix.

Això sí, cal tenir en compte que l’objectiu no és tant aconseguir que els ciutadans negacionistes de la pandèmia deixin de ser-ho, sinó que aquells altres ciutadans que de manera inconscient o ingènua podrien col·laborar a difondre informacions falses deixin de fer-ho i, en canvi, col·laborin a desmentir-les. Per a López Borrull, cal tenir en compte que difícilment un ciutadà negacionista convençut deixarà de ser-ho. Però en canvi, “TikTok sí que pot influir sobre aquell segon grup d’usuaris no necessàriament tan negacionistes però susceptibles de propagar missatges falsos”. L’objectiu és, explica Lalueza, “que aquests usuaris viralitzadors no difonguin missatges negacionistes i en canvi facin de difusors d’informacions certes i amb base científica”.

El gran repte: adoptar el llenguatge de TikTok

Amb tot, divulgar missatges científics a través de TikTok no és pas feina fàcil. “Ningú no espera trobar cap classe magistral sobre epidemiologia a TikTok”, apunta Lalueza, que afegeix: “Cal respectar el codi de la xarxa social i el seu llenguatge, perquè altrament pots ser percebut com un infiltrat; el repte és oferir un contingut divulgatiu respectant el codi humorístic, creatiu i desenfadat de la xarxa social”.

Per a López Borrull hi ha exemples més reeixits que d’altres. “Els metges joves se’n solen sortir bé, però n’hi ha d’altres que no són percebuts com a membres de la comunitat de manera directa, perquè efectivament no és gens fàcil adoptar els codis de TikTok sense que sembli forçat, especialment si l’objectiu, gens negligible, és informar més que no pas entretenir”.

 

Article publicat a UOC News.