Laura Bertran (Perpinyà, 1981) és una de les veus autoritzades de Ràdio Arrels. L’emissora nord-catalana de referència, que l’any vinent celebrarà el 40è aniversari, té voluntat de contribuir a la recuperació lingüística, cultural i nacional de Catalunya Nord. Formada a la Facultat de català de Perpinyà, va estudiar dos anys a la Universitat Autònoma de Barcelona a través d’un Erasmus. A banda de la ràdio, ha col·laborat puntualment a El Punt, iCat FM o l’ACN. Després de més de 20 anys a Ràdio Arrels, Bertran traça el lligam entre el periodisme i l’ús de la llengua catalana a la Catalunya Nord.
Xerra pels descosits. De petita ja tenia fusta de periodista?
Els meus pares m’expliquen que quan era petita, en el moment de començar el Telenotícies, em posava a cantar i a ballar davant de la televisió [riu]. No sé si inconscientment era el primer senyal cap al periodisme. En l’adolescència tenia molt clar que em volia dedicar professionalment a la ràdio.
Com aterra a Ràdio Arrels?
Fruit d’una anècdota. Resulta que un dia Pere Manzanares, un dels impulsors de l’emissora, va anar a comprar vi al magatzem on treballava la meva mare i, en la conversa, una de les companyes va dir-li que jo estudiava Periodisme a Bellaterra. En va prendre nota, em va trucar i em va contractar per a l’estiu següent. I fins avui, ja en fa més de 20 anys.
Vostè es belluga a cavall d’El matiner de Ràdio Arrels i l’informatiu del migdia.
Sí, Rafael Renyé és qui s’encarrega de dirigir El matiner, entre les 7 i les 9 del matí, excepte a l’estiu que el presento jo. Durant tot el matí em dedico a sortir al carrer a cobrir la informació, o bé a enregistrar entrevistes des dels estudis que serveixen per als tres programes que té l’emissora, dos al matí i un a la tarda.
S’ha plantejat mai assumir la direcció de l’emissora?
No pas! [riu] Jo gaudeixo amb la feina que faig, trepitjar el carrer i entrevistar la gent. No tinc fusta per dirigir l’emissora, prefereixo exercir la professió com fins ara. Soc feliç així i tinc la sort d’exercir com a periodista nord-catalana a casa. Jo vaig iniciar-me a Ràdio Arrels pensant que només seria un estiu i l’estada s’ha allargat molt més.
Ràdio Arrels és una ràdio amb un llarg recorregut, la més antiga de la Catalunya Nord.
Sí, va iniciar les seves emissions el maig de 1981. Arran de l’elecció de François Mitterrand com a president de la República a França, es va aprovar l’obertura de ràdios municipals i a Perpinyà, tot i no ser l’única, continua sent la més longeva. A la Catalunya Nord, els oients de Ràdio Arrels ho són per militància, tenint en compte que és l’única que emet en català. Jo fa uns 20 anys que el català s’ha convertit en la meva primera llengua. La ràdio m’ha ajudat a fer-ho.
Vostè no parla català a casa?
Tinc una història personal ben curiosa. El meu pare és de Palamós i la mare de Terrats (un poble petit de la Catalunya Nord). Ells van acostumar-se a barrejar constantment el francès i el català en les seves converses. Quan era petita, m’expliquen que no parlava massa i en una visita al pediatre els va dir que no ho feia per l’embolic de sentir-los parlar les dues llengües al mateix temps. Aleshores, els pares van decidir que només en parlarien una, el francès. Quan vaig tenir ús de raó vaig fer canviar-los al català. Ara em sento més nord-catalana que mai i reivindico el meu raconet dels Països Catalans.
Quin és l’ús de la llengua catalana als mitjans nord-catalans?
La presència del català a la Catalunya Nord és mínima. Ràdio Arrels és l’única en què la programació és exclusivament en català. Hi ha mitjans de la Catalunya Sud, com VilaWeb i El Punt Avui que en parlen, i d’altres fets al nord que en fan alguna pinzellada com ara France Bleu Roussillon, La Semaine du Roussillon o L’Indépendant.
Si Ràdio Arrels no emetés en català, o directament no existís, l’ús de la llengua a la Catalunya Nord encara seria més residual?
Probablement. Ràdio Arrels és una finestra oberta, viva i gratuïta i és molt necessari un aparador de la llengua catalana com aquest.
L’any vinent compliran 40 anys en antena. Què s’hi courà?
Aprofitant l’avinentesa del 40è aniversari és prevista la publicació d’un llibre i d’una exposició sobre el recorregut de l’emissora. A més, estem treballant en un programa d’activitats per fer-nos més visibles i que l’audiència ens identifiqui totalment amb la Catalunya Nord.
Després de 40 anys i amb una personalitat tan marcada, encara no els identifiquen prou?
La societat nord-catalana és molt diversa. Hi ha molta gent, sobretot els més joves o els nouvinguts –ara són més nombrosos– que no ens coneixen o que tenen la percepció que Ràdio Arrels s’emet des de Girona o Barcelona pel fet que és en català.
Televisió de Catalunya va tancar el 2013 la corresponsalia de Perpinyà que liderava Pere Codonyan. Què va suposar aquella decisió?
Una gran pèrdua, perquè la població nord-catalana té TV3 com a televisió de capçalera. Amb Pere Codonyan la Catalunya Nord s’hi sentia plenament identificada per la proximitat i, sobretot, el seu accent. Sentir el periodista que t’explica el que passa en la teva llengua amb la teva varietat dialectal o, fins i tot, que trobes pel carrer. Ara és diferent, s’ha perdut el factor identitari, tot i la bona feina que fa Sion Biurrun.
Per enfortir la presència de la Catalunya Nord en l’univers del país caldria més iniciatives empresarials des de l’àmbit del periodisme i la comunicació?
Oi tant! I com diu la lletra de l’himne del Barça, tant se val d’on vinguin, si del sud o del nord. Totes les iniciatives són imprescindibles i complementàries. A la Catalunya Nord el català no pot ser vist com una llengua estrangera, aliena o com una llengua que s’aprèn en les hores d’extraescolar per als més petits. I això és fruit de l’accent que s’usa als mitjans és el català central, que fa que els nord-catalans majoritàriament no hi connectin, perquè no és nostrat.
Sempre ha treballat a Perpinyà. No li agradaria tastar el periodisme del sud?
De petita sempre havia somiat en transmetre els partits del Barça per la ràdio! Soc molt culé i encara recordo quan amb el president Laporta es va jugar un amistós a Perpinyà davant l’Olympique de Marsella.
S’haurà de conformar posant la veu en els partits de la USAP.
No ho descarto! De moment no ho hem aconseguit, perquè Ràdio Arrels és una emissora petita i no arribem a tot arreu. Però, temps al temps.
