Foto: Fred Lancelot

Rose Filippi Paolacci és l’actual directora de France 3 Occitanie. El canal públic fa poc ha estrenat el magazín Le 18.30, dins el qual la periodista nord-catalana Júlia Taurinyà ofereix 7 minuts d’informació sobre l’actualitat catalana. Paolacci treballa des de fa més de 15 anys al grup France Télévisions,i va arribar a Occitània fa dos anys en un context de canvi. France 3 es troba en un procés de transformació i a Comunicació 21 Filippi Paolacci reivindica la regionalització de France3 per combatre l’efecte de les plataformes digitals.

France 3 acaba de posar en marxa el programa Le 18.30 amb presència del català. A què es deu aquesta aposta?
És un projecte sense precedents. Aquest nou programa informatiu és la culminació d’un treball col·lectiu i de col·laboració entre les 24 redaccions regionals de France 3. Un espai complementari a les nostres edicions informatives on pretenem explorar en profunditat els temes d’actualitat posant-hi una mirada més local i amb un to diferent. També és un primer pas en la regionalització de France 3, que garantirà més espai per a la informació de proximitat i els programes regionals.

Quin paper hi aporta la redacció a Perpinyà de France 3 Occitània?
Hi contribueix en la producció del programa. Un cop a la setmana, Júlia Taurinyà i altres periodistes expliquen en català tot allò que passa als Pirineus Orientals. Per tant, les notícies catalanes estaran presents cada setmana i s’explicaran de manera que interessin tots els habitants de la regió d’Occitània.

Per què France3 ha decidit regionalitzar-se?
Es tracta d’un projecte ambiciós, un nou model que porta Delphine Ernotte, la presidenta de France Télévisions. L’objectiu és donar més veu als habitants de la regió, estar més a prop de les seves preocupacions diàries. Aquest repte l’han assumit els professionals de France 3 Occitanie, que ajudaran a difondre més contingut, programes o reportatges. És una oportunitat per a les regions de France 3 de poder oferir noves ranures d’informació i retransmissions en les franges horàries que tenen una bona audiència.

Des de principis dels anys 70, la televisió pública francesa és present a Perpinyà.
L’edició local de France 3 Rosselló es va llançar el 1994. Encara avui posem en relleu la voluntat dels pioners del projecte televisiu, acostant-nos el més a prop possible als teleespectadors amb una nova secció d’informació que ens permet posicionar encara més France 3 com a televisió de proximitat.

“Actualment les llengües regionals -el català i l’occità- representen prop de 30 hores anuals de programació a France 3”

Quina és la presència actual del català als programes de France 3?
Actualment les llengües regionals –el català i l’occità– representen prop de 30 hores anuals de programació a France 3. Tenim una edició setmanal de notícies en català emesa els dissabtes a les 19.15 h, i Aquí Sem els diumenges a les 10.45 h. A més, de dilluns a divendres, a les 18.50, la nostra edició local Pays Catalan informa els habitants dels Pirineus Orientals amb les seves novetats locals.

Tenen prou visibilitat les televisions regionals a França?
A Occitània hi ha una xarxa de canals locals privats i el servei públic de France 3. La situació de la televisió regional a França no és senzilla. A Occitània, el sector privat es troba en dificultats, però és necessari per al pluralisme de la informació i la riquesa de la producció audiovisual regional. Fins i tot si les audiències d’aquests canals són reduïdes, considerem que són protagonistes del sector per propi dret. Han de seguir jugant un paper rellevant.

Des d’Occitània creuen que la televisió té els dies comptats?
La televisió encara té alguna cosa per seduir l’audiència. Ho estem veient amb la pandèmia, que els canals de televisió estan tenint bones audiències i una demanda d’informació viable i verificada per part de la població, en aquest cas francesa. Estem atents a les expectatives dels teleespectadors i els donem veu regularment a través de consultes públiques o qüestionaris digitals. I tenim en compte els seus consells. Tot i això, no descuidem l’evolució de les pràctiques, els nous hàbits de consum de la televisió o les plataformes digitals.

El públic en general aposta cada vegada més per plataformes com Netflix. Com pot combatre la televisió convencional aquesta nova tendència?
Oferint un mitjà de comunicació local i global que combini la televisió, la ràdio i el web. Un nou model en el qual la quota de programes regionals serà significativa i que proporcionarà als nostres públics continguts que els preocupin el més a prop possible de casa seva, del seu poble i de la seva comunitat. Aquest és l’ADN de la televisió convencional i Netflix no és capaç d’oferir-lo.