Agustí Danés (Manlleu, 1973) és periodista i l’actual director editorial d’El 9 Nou, que edita Premsa d’Osona SA (PROSA). Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, encara no havia acabat la carrera ja va començar a col·laborar a El 9 Nou. Abans d’incorporar-se a la redacció, va participar en la fundació de la revista El Ter juntament amb un grup de periodistes de Manlleu. El 2016 va ser nomenat director de l’edició d’El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, i dos anys més tard el director editorial. Amb la marxa de Jordi Molet el 2019 –fins aleshores director general del grup–, Danés va assumir la direcció editorial i Beth Codina l’empresarial. A Comunicació 21, Danés reivindica la musculatura d’El 9 Nou i aposta per la diversificació de productes en plena crisi del model de negoci que travessa el periodisme.

Quin és el llegat que vas rebre ara fa poc més d’un any, quan vas assumir la direcció editorial d’El 9 Nou?
Tant des del punt de vista periodístic com financer, el llegat és una empresa sòlida i sanejada. I aquí hi té a veure la gestió impecable, no només de Jordi Molet com a director general, sinó també especialment del consell d’administració liderat abans per Miquel Codina i ara per Beth Codina. Els periodistes que ara treballem a la casa rebem el llegat de molts professionals que han estat implicats en el projecte i que han exercit de mestres sense ser-ne conscients; amb ells hem après a exercir l’ofici.

Es parla ben poc d’ofici a l’hora de fer referència al periodisme.
Doncs convindria no perdre l’essència del periodisme com a ofici. Quan interactues amb generacions més joves, em preocupa que enlloc de ser periodistes alguns volen ser famosos o influencers. Tenim molta feina a fer.

Hi té alguna cosa a veure la crisi que arrossega el sector?
La crisi, en tot cas, és del model de negoci i no pas de la professió en si mateixa. Penso que la pandèmia ha reforçat el periodisme i l’ha fet més necessari que mai. Ho demostra que cada cop hi ha més demanda per a la informació. En el cas d’El 9 Nou, el 2020 va ser un any per oblidar en termes publicitaris, però en canvi vam vendre més diaris que l’any anterior i vam tenir més audiència en tots els nostres canals.

“Convindria no perdre l’essència del periodisme. Quan interactues amb generacions més joves, em preocupa que alguns en lloc de ser periodistes volen ser famosos o influencers”

Quina difusió i tiratge tenen actualment les dues capçaleres en paper d’El 9 Nou?
Segons dades oficials de l’OJD, la difusió mitjana de les dues edicions d’El 9 Nou és d’11.151 exemplars, i el tiratge mitjà és de 13.573 exemplars. Es complementa amb el portal digital que té una mitjana de gairebé 280.000 usuaris únics mensuals. En un any excepcional com el que ens ha tocat viure, marcat per una pandèmia sense precedents, treure un diari de paper al carrer només és possible a través d’una cadena de complicitats compartides. Des del que escriu fins al que compra fidelment el producte. Això és el que posem en valor i el que ens fa sentir optimistes de cara el futur.

Així és com El 9 Nou s’ha consolidat com una les capçaleres de tradició de la premsa de proximitat del país?
Des dels inicis, l’any 1978, la capçalera va establir un lligam molt directe amb la comunitat, perquè entenem que el diari és de qui el fa i de qui el llegeix. El 9 Nou sempre ha estat al costat de la gent, honest i fent la feina des del rigor. Per tot plegat s’ha acabat convertint en un actor més del territori gràcies a la confiança de la comunitat. La musculatura d’El 9 Nou són les subscripcions, més de 7.000. Representa el 75% de la venda per avançat, cosa que ens garanteix una certa estabilitat.

El valor de la proximitat també reforça la musculatura d’El 9 Nou al territori?
El 9 Nou és una referència al territori per l’agenda pròpia i l’aposta per la informació estrictament local, fet que ens fa diferents de la resta. A diferència de models de diaris similars al nostre, El 9 Nou no fa cap referència informativa més enllà del seu territori.

I respecte als mitjans generalistes, quin paper juga El 9 Nou?
Els mitjans generalistes cada cop són més semblants. Xuclen de les mateixes fonts, hi ha menys corresponsals al territori, i això provoca que l’agenda informativa tendeixi a homogeneïtzar-se. Cada cop hi ha menys diferències entre una capçalera i l’altra. Per tant, una de les fortaleses d’El 9 Nou és que som un producte íntegrament de proximitat, i això ens posiciona davant els lectors.

“Les empreses periodístiques tenen la necessitat de cercar complicitats. Per tant, cal més cooperació i menys competència”

Amb el pas dels anys PROSA ha anat diversificant els seus productes fins a convertir-se en una empresa multimèdia. Compten fins a sis productes diferents.
Així és. Actualment PROSA és l’editora de les capçaleres de paper de les edicions d’Osona i el Ripollès i del Vallès Oriental, el portal d’El9Nou.cat, el canal de televisió El 9 TV, l’emissora de ràdio El 9 FM i la productora Catalana de Televisió Local.

Comparteixen continguts?
Sí, els divendres les dues edicions d’El 9 Nou comparteixen els continguts d’un suplement de cap de setmana, El 9 Magazín. La resta dels continguts, cada edició té els seus i diferenciats l’una de l’altra. En el cas de l’edició digital també visualitza els vídeos que ha generat el canal de televisió. Treballem com una única redacció amb un equip molt polivalent. Això és una fortalesa per reivindicar el periodisme també davant les mateixes empreses periodístiques, que haurien de tenir una mirada més periodística que gerencial. I m’agrada subratllar-ho, perquè si apliquem una estratègia gerencial i posem el negoci com a objectiu, s’anirà a fomentar l’estalvi i es deteriorarà el producte. En canvi, si ho fem al revés, i en comptes de posar el negoci com a objectiu el posem com a conseqüència, el que farem per assolir-lo és potenciar el periodisme i enfortir les capçaleres. Aquesta és l’estratègia.

“El nou model de negoci digital, que ja camina, encara ha de demostrar com s’adapta i quina rendibilitat té en els mitjans de comunicació”

Quina mirada li posen davant la crisi que viu el paper i els pronòstics que aquest format acabarà desapareixent?
En aquests casos sempre dic que és molt difícil encertar la travessa. És un debat interessant, però em preocupa relativament. La pregunta hauria de ser si és necessari el periodisme. I si ho és, el canal pel qual acabi arribant al lector, sigui paper o sigui digital, és el que ens hauria d’importar menys. El model de negoci del paper era molt clar, va generar molts diners i avui encara és rendible. Tot i que la tendència va de baixada, al paper encara li veig molt recorregut. Perquè el nou model de negoci digital, que ja camina, encara ha de demostrar com s’adapta i quina rendibilitat té en els mitjans de comunicació. Hi hem de continuar treballant.

En plena crisi del model de negoci, quina seria l’estratègia més recomanable?
La majoria de manuals d’autoajuda diuen que les crisis sempre són una gran oportunitat, però en realitat les crisis són una putada per a tothom. Les empreses periodístiques tenim la necessitat, en primer lloc, de fer bé la nostra feina. Aquest és el punt més important. Però segurament també d’ampliar la mirada i cercar. Per tant, en l’elaboració de determinats productes potser anem a una etapa de més cooperació i menys competència.

El 9 Nou té com a prioritat créixer territorialment?
Als anys 90, El 9 Nou va fer un intent d’expansió cap al Vallès Occidental, amb una edició a Terrassa i una altra a Sabadell, però no va tenir la continuïtat esperada. Després d’aquesta experiència no hi ha hagut cap altra proposta ferma. A hores d’ara, El 9 Nou no té com a prioritat créixer territorialment, tot i la complicitat amb la Garrotxa, que ha crescut des de l’obertura del túnel de Bracons. El projecte del grup continua aferrat a la connexió natural i dinàmica que flueix a través del riu, el tren i la C-17.

Amb l’opció d’expandir-se territorialment descartada, quins són els reptes a curt i mitjà termini?
Hi ha tres grans reptes: trobar noves fórmules en els ingressos de publicitat, abordar el procés de digitalització i seguir avançant en la diversificació de productes. Tot plegat mantenint l’essència d’El 9 Nou: el lligam estret amb les entitats i associacions del territori.