Foto: Joanna Chichelnitzky
Albert Aguilera (Sant Boi de Llobregat, 1977) és periodista i actualment és el director del magazín Tot es mou de TV3. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, té un màster en Reporterisme Televisiu per la Universitat Pompeu Fabra i un postgrau en Periodisme Sociolaboral. Des de fa 23 anys treballa a TV3, on ha exercit com a redactor d’economia, responsable de la secció de societat i editor dels Telenotícies. Des de fa tres temporades dirigeix, juntament amb Helena Garcia Melero, el Tot es mou. També és professor d’Audiovisuals a la Fundació Llor, a Sant Boi de Llobregat, formant futurs periodistes i comunicadors amb assignatures d’ESO i batxillerat. A Comunicació 21, Aguilera defensa la televisió pública de Catalunya.
Dirigeixes el Tot es mou de TV3. Vas aterrar-hi en plena pandèmia i només havia de ser per 15 dies. Ja hi portes tres anys.
[Somriu] Aleshores jo treballava al departament d’esports de TV3 i em van demanar que anés a fer d’editor del Tot es mou per 15 dies. Si t’he de confessar una cosa, mai havia vist el programa! Quan van passar els 15 dies, em van demanar que m’hi quedés. Un cop va acabar aquella temporada, em van oferir la codirecció juntament amb la Montse Tió durant uns mesos, i després ja com a director.
El Tot es mou –que suma la seva vuitena temporada en antena– és el programa més llarg de la casa amb una durada de tres hores i mitja diàries.
Emet més de 17 hores en directe setmanals, cosa que representa l’11% de tota l’emissió lineal de TV3. És un programa que combina l’actualitat amb un punt d’entreteniment i, sobretot, posa en valor la funció de servei públic.
Una de les potes del programa és la denúncia per part dels ciutadans.
Sí, a través d’un número de WhatsApp expliquen la seva problemàtica. Cada dia rebem una quinzena de denúncies i, així, hem obert una finestra a l’audiència. És molt gratificant rebre missatges d’agraïment per part de l’audiència quan ens diuen que, gràcies la intervenció del programa, es resolen diverses problemàtiques.
“A través del periodisme de denúncia, l’audiència veu el Tot es mou com un interlocutor directe i vàlid per resoldre les seves problemàtiques”
Com s’aborda aquest periodisme de denúncia?
Hi aprofundim d’una manera molt àmplia i transversal. A més, hi aportem l’ús de les pantalles, que ens permeten ser molt didàctics, i moltes veus que contraposen tots els punts de vista. Sempre anem a parlar amb la part denunciada. I així és com l’audiència ens veu com un interlocutor directe i vàlid per resoldre les seves problemàtiques. Tot això converteix el Tot es mou en un programa de referència. Ara bé, hi ha un altre factor.
Quin?
Helena Garcia Melero.
Per què?
És el pal de paller del programa. Sap agafar-ho tot al vol, de qualsevol temàtica, i afrontar qualsevol gir de guió per inesperat que sigui. I ho fa amb un carisma, una empatia i una vocació de servei públic que fan que actualment sigui la millor comunicadora que té el nostre país. El Tot es mou només s’entén amb ella. Sense l’Helena no seria El tot es mou, sinó un programa diferent.
Quin vincle s’estableix entre la presentadora i el director?
L’Helena i jo codirigim el programa. Ara bé, ella ja té prou feina i responsabilitat de ser la cara visible de tres hores i mitja de directe com per carregar-li més pes. Per això, l’elecció dels temes, on també hi diu la seva, recau més en mi juntament amb les dues subdirectores. Tots quatre som els qui dissenyem cada dia el programa. Haver treballat amb Helena Garcia Melero és el millor que m’ha passat com a professional.
Per què?
Algú la veu des de fora i pot pensar: “és una diva”. I no ho és, en absolut. Ella és la primera que s’arremanga, que ajuda, que rema a favor i mai posa una mala cara. Hi ha una dada rellevant: l’Helena no ha fallat mai al Tot es mou! Això diu molt del seu compromís amb TV3, amb el programa i amb els seus companys d’equip.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Què has aportat com a director?
Al llarg d’aquestes vuit temporades, el Tot es mou ha anat evolucionant. En la franja de tarda, al programa hi havia dues parts molt diferenciades d’actualitat i d’entreteniment. Avui, això, ja no existeix. Des que vaig assumir la direcció, hem fet un viratge enfortint molt més l’actualitat amb algunes pinzellades d’entreteniment. Des que s’emet als matins és un programa molt més informatiu.
La programació de TV3 està molt marcada per la informació.
Possiblement de portes enfora hi ha la sensació que la programació de TV3 sigui molt semblant. Des d’Els matins als Telenotícies passant pel Tot es mou i La selva, que, a més, Xavier Grasset cada cop està apostant més per la informació que no pas per l’entreteniment. Així i tot, considero que cada programa ho fa amb el seu segell i aportant veus diferents.
Com es coordinen els equips dels diferents programes informatius de la casa?
Un cop a la setmana hi ha una reunió amb representants dels equips d’Els matins, Tot es mou, Més 324, La selva i Col·lapse. En aquesta reunió tothom posa sobre la taula els temes i els convidats previstos. La prioritat és no repetir-nos ni que hi hagi els mateixos convidats. En casos com la DANA, és evident que tothom l’abordarà. Però s’intenta convidar experts diferents per evitar que el telespectador tingui la percepció que està veient el mateix programa. Des que tenim aquesta trobada setmanal hem millorat moltíssim, i al mateix temps hem reforçat una paritat en els experts. Tot plegat és mèrit de l’Albert Calatrava i la Montse Tió.
El segell del Tot es mou és l’obertura amb Helena Garcia Melero al plató i els diferents corresponsals a lloc jugant amb les pantalles. Com sorgeix aquesta posada en escena?
Aquesta idea sorgeix amb el canvi de plató amb la nova franja horària del matí. Si la vocació del Tot es mou és trepitjar el país, ensenyem-ho. És una manera molt visual de mostrar el menú del programa als telespectadors. Així, oferim tot el desplegament de tot l’equip i sempre oferint propostes temàtiques diverses.
“En els darrers dos anys, la informació política ens penalitza, ho demostren les dades”
Més enllà del periodisme denúncia, quines temàtiques predominen?
Predomina, sobretot, la informació de servei. Volem ser un programa útil per a l’audiència i explicar-los allò que els pugui afectar en el seu dia a dia. En l’època més intensa del procés sí que la política havia tingut molt pes en el programa, i hi havia un seguiment espectacular. Ara bé, en els darrers dos anys, la informació política ens penalitza, ho demostren les dades.
Com arribeu a trepitjar tot el país?
A més de l’equip del programa, comptem amb les diferents delegacions dels serveis informatius de TV3.
Quines dificultats afegides té un programa televisiu en directe?
Que hi ha aspectes que no pots controlar, que no depenen de tu. En dies excepcionals com la DANA al País Valencià, l’apagada o la mort del papa has d’eliminar per complet el guió que tenies previst i fer-ne un de nou sobre la marxa. Fins ara podies preparar programes especials, fins i tot el dia abans. Ara ja ho fem en el mateix moment. En dies així et dona una certa flexibilitat i et puja l’adrenalina. I demostra la capacitat d’adaptació que té tot l’equip.
Com és l’equip del Tot es mou?
Està integrat per professionals joves i veterans, una barreja perfecta on tothom hi suma. Hem aconseguit fer una comunió entre tots, tothom aportant les seves idees i que remi en la mateix direcció. La prioritat és sempre fer un programa millor.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La Corpo està duent a terme una transformació dels serveis informatius cap a un model conjunt per televisió, ràdio i digital sota la marca 3CatInfo. Tenint en compte el teu bagatge en els serveis informatius, quina mirada hi poses en aquest projecte?
És positiu, i anem cap a un espai on hi hagi un gran confluència entre la televisió, la ràdio i el digital. Totes les grans corporacions del món van cap a aquesta direcció. Fins ara treballàvem per a tres espais diferents i és necessari confluir cap a un espai on hi hagi més sinergies, que tothom treballi cap a un producte final. És un esforç que havíem de fer, sobretot posant en valor la branca digital.
Ho demostra l’aposta que s’està fent amb el 3Cat.
Així és. L’aposta del 3Cat era necessària per visibilitzar el múscul que té la casa. Ara bé, no oblidem que qui dona l’audiència al 3Cat continua sent la televisió lineal. És important que continuem posant-la en valor. No hem de donar per morta la televisió convencional, encara té recorregut. Hem d’estar preparats per quan hi hagi el pas definitiu de la televisió lineal a la digital. I aquí és on la Corpo s’ha anticipat amb la posada en marxa del 3Cat. Quantes més finestres obertes, millor.
La transformació dels informatius es visualitzarà, sobretot, amb els nous platós previstos per a la tardor vinent. Què suposarà aquest canvi?
És el pas següent en aquesta transformació que està liderant el cap d’informatius, Albert Calatrava. Fa més d’una dècada ja vam adaptar els platós dels informatius amb la tecnologia que aleshores era puntera, i calia una actualització que ens permetés adaptar-nos a la nova realitat digital i tecnològica.
De quina manera?
En els nous informatius la infografia tindrà més pes. El presentador no només es dedicarà a donar pas a un vídeo o un company fora dels estudis, sinó que a través d’un seguit d’imatges explicarà les informacions de servei. És una pràctica que ja estem fent al Tot es mou. I així és com ens permetrà oferir una informació més moderna, més entenedora i més propera.
“Qui dona l’audiència al 3Cat continua sent la televisió lineal”
Aquesta transformació era obligada per no quedar-se enrere en un món audiovisual canviant?
Sí, per descomptat. Aquesta transformació ens situarà on ens pertoca: a l’avantguarda dels informatius. Si fins ara els informatius han situat TV3 en un lloc capdavanter, amb aquesta transformació ens mantindrà en aquesta posició de privilegi. TV3 continua sent una marca de referència per a telespectadors catalanoparlants i no catalanoparlants. A Catalunya, la marca Telenotícies és imbatible.
El lideratge de TV3 s’explica, sobretot, pel segell dels informatius?
Al llarg dels anys hem aconseguit que l’audiència fidelitzi amb TV3, tot i el descens en el consum de la televisió lineal. Però no només en els informatius, també en l’entreteniment i en els esports, ara que, per exemple, la Corpo ha aconseguit obtenir drets televisius per a transmissions esportives que han generat molt interès. Aquest lideratge s’aconsegueix competint amb televisions públiques i privades d’àmbit estatal que tenen uns pressupostos descomunals. Per això, el lideratge de TV3 diu molt del projecte i dels seus professionals.
Quina mirada hi poses en el nou canal en català 2Cat que impulsarà aquest any RTVE Catalunya?
Ens l’hem de prendre com un estímul per continuar treballant fort, per fer-ho millor i per competir. Fins ara, amb l’excepció de les desconnexions que fa RTVE, estem treballant sense competència en l’àmbit català. Ara bé, quants més continguts en català, millor. Amb el nou canal de RTVE tindrem una competència real, i això és engrescador. Ens afavorirà i ens estimularà, i haurem demostrar que 3Cat és la televisió líder del país.
Que el nou canal de RTVE acabi portant el nom de 2Cat és una provocació?
I ara! Tinc dubtes que acabi sent 2Cat com s’ha dit. Penso que respon més a una estratègia comercial, que no sé si els hi suma o els hi resta. No hem de focalitzar-ho en una qüestió de noms, sinó en què hi haurà una competència i haurem de treballar més fort encara per mantenir el lideratge. TV3 i 3Cat són marques consolidades, qui ha de consolidar un nou canal és RTVE.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Per què no qualla una televisió privada en català?
Perquè la televisió pública de Catalunya és molt forta i perquè els continguts tenen molta qualitat. I, a més, l’audiència ens té una confiança cega. Si cerques contingut audiovisual en català, segurament el teu referent és TV3. Una televisió privada en català no arrela perquè segurament els continguts no quallen a Catalunya.
Actualment, hi ha la temptació que l’entreteniment estigui guanyant la partida a la informació en els continguts que s’ofereixen en els mitjans convencionals?
Hi ha una realitat: l’audiència està sobresaturada d’informació. Possiblement hi ha una tendència que ens indica que, davant d’aquest escenari, la gent busqui més entreteniment. Però, per això, tenim el repte de no caure en oferir continguts banals i, sobretot, a contrarestar la desinformació. Cal ser molt combatius amb les fake news.
A banda de dirigir un programa a TV3, exerceixes com a professor d’Audiovisuals a la Fundació Llor, a Sant Boi de Llobregat.
Formem futurs periodistes i comunicadors amb dues assignatures a 4t d’ESO i 1r de batxillerat. Les assignatures van orientades a despertar-los el cuquet de la informació.
A partir d’aquest aprenentatge es va impulsar el projecte LlorNews fa nou anys.
LlorNews és un mitjà de comunicació multimèdia i multiplataforma dirigit i autogestionat per alumnes de batxillerat. Els endinsa en el món d’una empresa de comunicació. En aquest cas, es dedica a informar de notícies relacionades amb l’escola. Un dels objectius principals és fomentar el treball en equip i entendre el funcionament d’un mitjà de comunicació, segmentant les notícies en funció del públic objectiu de cada xarxa. Els caps de setmana s’emeten per Twitch les transmissions dels partits dels equips de l’escola.
“Tinc dubtes que el nom del nou canal en català de RTVE acabi sent 2Cat. Penso que respon més a una estratègia comercial”
Hi ha alguna exestudiant de LlorNews que treballi avui en algun mitjà de comunicació?
Sí, Marta Lozano, exalumna de Llor, és la veu dels matinals de Kiss FM. Dues exalumnes més van fer les pràctiques al Tot es mou.
Com a pare, com a professor i com a periodista, quina mirada hi poses en la manera de consumir la informació de la gent jove?
És un aspecte que em preocupa, sobretot com a periodista. La majoria dels alumnes consumeixen informació en els mitjans convencionals a l’hora de sopar i molts ho fan si els pares els hi obliguen. La resta no tenen cap contacte amb els mitjans convencionals. Ells s’informen, bàsicament, per Instagram o per TikTok. En aquestes plataformes és habitual que se’ls presenti la informació escapçada i amb un biaix perillós, sobretot perquè aquest biaix acostuma a ser ideològicament dirigit cap a idees d’extrema dreta i masclista. Estem treballant molt aquest aspecte.
Ets de Sant Boi de Llobregat, però sobretot reivindiques un barri: Ciutat Cooperativa. Què té la Coope?
La Coope és bona part de la meva vida. Ara no hi visc, però sempre que puc m’hi escapo, ja que hi viuen els meus pares i la meva germana. Més enllà d’això, la Coope és una filosofia de vida. És la demostració que la gent vinguda de fora pot adaptar-se al país, pot aprendre una llengua i pot mantenir les seves arrels. Em sento molt reflectit amb aquesta imatge de gent modesta i que lluita diàriament per sortir-se’n.
Així ho vas reflectir en el llibre que vas escriure: Somnis, lluites i futur: la història de Ciutat Cooperativa Molí Nou.
És la història de com es crea el barri, que tot i néixer amb unes profunda mirada catòlica sota la figura de Josep Maria Ciurana, que hi col·loca una església al mig, acaba sent un barri molt d’esquerres i sindicalero. La Coope és un barri que té tots els serveis, però que no tothom té els mateixos recursos.
Peyu: “Tot el que havíem de fer amb ‘El búnquer’ ja ho hem fet”
