Albert Sáez (Barcelona, 1965) és l’actual director d’El Periódico de Catalunya, on es va incorporar el 2010 com a director adjunt. Anteriorment havia estat president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-2010); secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat (2006-2008) i director adjunt del diari Avui (1998-2006). Doctor en Periodisme, és professor universitari i va ser vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
A Comunicació 21, Sáez posa en valor la nova etapa que afronta El Periódico després de la posada en marxa d’un profund redisseny del diari com a punt d’inflexió de Prensa Ibérica, i traça una mirada cap al futur del sector de la comunicació.

Fa un mes que El Periódico va estrenar un nou disseny de la capçalera i de tot el diari. És la seva aportació com a director?
Com a director li he donat l’impuls definitiu en el tram final, però és un projecte que arrenca el juny de 2019, quan Prensa Ibérica adquireix El Periódico. És una prioritat de l’editor Javier Moll, qui es fixa com a gran objectiu el redisseny del diari que serveixi, també, per reposicionar la marca. Com bé diu Moll, som davant d’una nova època determinada per un canvi de propietat i, al mateix temps, davant d’un nou context en el sector de la informació. La voluntat editorial és que El Periódico sigui la capçalera de referència de la prop d’una trentena de publicacions periòdiques que té Prensa Ibérica.

Aquesta renovació de cap a peus, creu que és la revolució més gran que ha viscut el diari des de la marxa d’Antonio Franco?
Possiblement és el canvi més visible i el més espectacular, però hi ha hagut altres petites revolucions. Sense anar més lluny, Rafel Nadal va contribuir a donar un impuls a les portades d’impacte; Enric Hernàndez va iniciar el procés de transformació digital del diari amb la unificació dels formats paper i web, mentre que Ana Cristeto, tot i que va ser-hi només un any, va deixar una empremta clara en l’inici del nou reposicionament d’El Periódico.

Ho han fet en plena pandèmia.
Davant la situació actual és d’agrair que un editor com Javier Moll ens hagi regalat a tota la redacció del diari un redisseny tan profund com aquest. I aquesta oportunitat que ha donat Prensa Ibérica ens ha permès repensar El Periódico de la manera com la societat actual consumeix la informació, que ho fa de manera continuada.

“L’essència d’El Periódico és explicar de manera interessant allò més important per a la gent. I això ha fet que tothom el distingeixi”

Com l’han repensat?
Hem reorganitzat el producte com a plataforma d’informació amb un seguit de canals: un digital amb l’última hora, un digital amb un producte per a usuaris registrats, i un de paper per als lectors que compren el diari als quioscos. La prioritat és que tothom identifiqui el nostre producte independentment des del canal amb el qual consumeix la informació. I en aquest punt hem anat a cercar quina és l’essència de la capçalera. I al llarg d’aquests 40 anys, el propòsit d’El Periódico és explicar de manera interessant allò més important per a la gent. I això ha fet que tothom el distingeixi. Perquè aquesta essència la trobem des del primer fins a l’últim número.

Com ho han fet per mantenir aquesta essència?
Sent els primers a canviar la manera de titular del periodisme, a apostar pel color, a fer ús de les infografies, i a fer ús substantiu i no decoratiu de la fotografia, a dir que les fotografies explicaven les històries de la mateixa manera que els textos. I ho hem fet així perquè volem explicar de manera interessant allò més important per a la gent.

D’aquí ve el lema Entendre-hi+ amb el qual han visualitzat aquesta nova etapa?
Així és. Entendre-hi+ vol dir que, a més d’informar els lectors de l’última hora i de l’actualitat, l’objectiu és que entenguin allò que està passant. Durant un temps es va voler associar El Periódico amb la premsa popular anglosaxona, però l’encert que va tenir Antonio Franco en el seu moment va ser combinar l’estil de comunicació d’allò interessant amb les temàtiques del que és més important. I aquesta barreja fa que El Periódico continuï tenint sentit avui.

A la capçalera han apostat per una lletra P. Què simbolitza?
Aquesta lletra pretén rejovenir la nostra audiència de paper per dos motius: perquè el consum actual dels joves ha canviat, i perquè el nostre club de fans s’està fent gran, a qui seguirem mimant com ho hem fet des del primer dia. És fruit d’aquest treball coral que va donar com a resultat la introducció en la capçalera d’una gran lletra P, la nova marca corporativa del diari de Prensa Ibérica.

Amb aquest rellançament, El Periódico en paper s’estructura en tres grans blocs informatius a través de la lletra P: Panorama, Participació i Persones.
Sí, tres blocs que responen a la manera d’aplicar allò que fa El Periódico i que ja he dit anteriorment: explicar de manera interessant el més important per a la gent. Per això vam dotar de contingut a la P. I tenim clar que tot passa per les persones, el planeta i el progrés. Som un diari que entenem que el progrés és pensar que el futur pot ser millor que el passat i no té res a veure amb cap ideologia política. La nova línia editorial d’El Periódico va lligada amb el desenvolupament sostenible, el capitalisme inclusiu i la societat en xarxa.

“El redisseny ha estat un treball coral. Em vaig trobar una redacció molt il·lusionada amb la nova propietat, amb moltes ganes de posar el seu talent amb la vocació editora que té Prensa Ibérica”

Com ha estat el procés de cocció?
Un treball coral amb tots els departaments del diari. Tot va iniciar-se amb un workshop amb una quarantena de professionals amb qui vam establir les línies mestre. Tot seguit vam treballar amb dos equips de disseny per donar-hi forma: Roche i Cabo, que han elaborat el disseny digital, i Jorge Martínez de Prensa Ibérica, un autèntic apassionat dels diaris i un gran coneixedor de les noves tendències, que ha elaborat el disseny de paper. Aquestes propostes es van posar sobre la taula a la redacció perquè tot plegat fos viable en el dia a dia. I això ens ha permès que el redisseny s’hagi adaptat fàcilment, sense patir accidents.

Quina redacció es va trobar al juny quan va aterrar com a director?
Una redacció molt il·lusionada amb la nova propietat, amb moltes ganes de posar el seu talent amb la vocació editora que té Prensa Ibérica. Així i tot, El Periódico compta amb una redacció amb molt talent i que acumula molts èxits al llarg de la seva història. Amb aquest recorregut i amb un canvi tan significatiu, a aquest perfil de redaccions els agafa una sensació de vertigen a l’hora de sortir de la zona de confort i assumir nous hàbits de treball.

I se n’ha sortit?
Diria que sí, tot i que potser no està bé que ho digui jo. Una decisió encertada, crec jo, va ser parlar amb tothom de la casa, de forma individual. D’una banda, em va servir per escoltar-los, recollir bones idees i aportacions, i d’una altra, dialogar sobre què havíem de fer, el que ens ha permès obtenir un gran consens dels reptes que ens hem fixat a curt i mitjà termini. Tot plegat ha desencadenat molta energia interna.

És provocat per la revolució digital que viu el sector?
Més que per la revolució digital és provocat per la revolució dels lectors, que des de fa un temps han volgut deixar de ser passius per ser totalment actius. Han passat de llegir el diari a compartir la informació i, fins i tot, a fer-la viral. Si un mitjà de comunicació creu que el canvi l’ha impulsat la tecnologia, no ha entès res i només posa vi nou en botes velles. El canvi real és que la relació entre els periodistes i els lectors és més horitzontal que mai, ara s’ha convertit en una conversa. Un diari ja no és una rotativa, sinó una comunitat de persones que tenen interessos compartits i que dialoguen d’allò que passa.

Reforçar la conversa entre l’emissor i el receptor és fonamental en el periodisme actual?
Sí, sobretot passa per situar-se al costat del lector. La idea d’establir una conversa en lloc d’un sermó és molt potent. I tot i que amb el paper ho feia més complex, El Periódico sempre ha tingut aquesta actitud proactiva respecte al lector. El 2012 vam posar en marxa el projecte Entre tots, on vam posar en relleu un periodisme amb el ciutadà, i on actualment hi ha més de 18.000 persones que ens diuen allò que més els interessa. Ara el que volem és intensificar aquesta conversa amb el lector fent més gran la comunitat d’El Periódico.

Com ho estan fent?
Posant en marxa diverses àrees temàtiques en funció de l’interès del lector. El Periódico va tancar el 2020 amb més de 500.000 usuaris registrats. I aquesta és la base sobre la qual volem construir la nostra comunitat. Aquells lectors amb qui estableixes un vincle són els que et permeten millorar els continguts, posant el talent de la redacció al seu servei, i al mateix temps et permeten tenir uns ingressos per aquells continguts, que al cap i a la fi et garanteixen l’estabilitat del projecte. El vincle econòmic ha de ser una relació basada en els continguts.

“Durant aquest 2021, els continguts del web d’El Periódico que actualment són sota registre seran de pagament”

S’han plantejat la possibilitat de plantejar una opció de pagament en els continguts d’El Periódico?
Actualment, els continguts de paper són de pagament i els del web gratuïts. Des de l’estiu passat, una part dels continguts del web són sota registre. Durant aquest 2021, aquests continguts d’El Periódico que actualment són sota registre al web seran de pagament. Continguts com l’última hora seran gratuïts, però els continguts de profunditat, exclusius i propis de la comunitat del diari seran de pagament. És un model que ja està instaurant en vuit capçaleres de Prensa Ibérica i que des d’El Periódico posarem en marxa aquest any. És un repte compartit amb tota la redacció.

De tot aquest nou engranatge a El Periódico, com està anant la integració a Prensa Ibérica?
Està anant molt bé. Prensa Ibérica té un llarg recorregut amb capçaleres molt potents i que són part essencial de la història del periodisme a l’Estat espanyol. L’aposta és per l’hiperlocalisme que ens permet trepitjar el terreny en cada un dels territoris on hi tenim presència. Totes aquestes capçaleres formem part d’un seguit de redaccions en xarxa; és a dir, ni som illes que no tenim res a veure unes amb les altres ni existeix una organització piramidal.

Comparteixen continguts?
Sí, Prensa Ibérica compta amb una plataforma que l’integren més d’un miler de professionals, dels quals tota la informació que es genera pot compartir-la qualsevol capçalera. Això ens fa molt més competitius i ens permet disposar d’informació de qualitat de cada territori. Sense anar més lluny, en la informació sobre la crisi migratòria a les Canàries, El Periódico va poder competir davant les principals capçaleres del país gràcies a les informacions de dos productes que Prensa Ibérica té a Canàries. Sinergies com aquestes ens fan créixer, reforcem el projecte i, el més important, oferim millors continguts als lectors.

“El model de negoci dels mitjans de comunicació ha evolucionat. Abans era un negoci a l’engròs i ara ho serà al detall”

Com creu que està evolucionant el model de negoci dels mitjans de comunicació?
Abans era un negoci a l’engròs i ara ho serà al detall. És a dir, abans tot es basava en el volum. Com més capçaleres en propietat generaves molts més ingressos, més audiència i més publicitat. Ara és més rendible l’especialització en un determinat àmbit i acabar sent un atractiu per a la publicitat. Hi ha una diversificació de les fonts d’ingressos, però els negocis al detall no permeten alimentar estructures corporatives tan grans com en èpoques passades. En aquest sentit, la tradició de Prensa Ibérica ens va molt bé, perquè la majoria de capçaleres són mitjans locals i amb estructures ajustades.

El Periódico va patir l’enuig d’una part de la societat catalana durant l’esclat del procés. Vist amb perspectiva, quins van ser els motius?
La convulsió de la societat catalana l’any 2017 va desestabilitzar molt El Periódico, en un moment en el qual la propietat estava intentant vendre el producte. En aquell moment es van aixecar trinxeres, que són el pitjor escenari per al periodisme. Amb tot el respecte, qui va patir menys la crisi de les trinxeres van ser els diaris organitzats al voltant d’una ideologia. Els diaris amb vocació d’abraçar la diversitat de la gent, com és El Periódico, van patir molt més. I ho vam patir per tenir una actitud més defensiva.

Vostè dirigeix El Periódico i des del juliol també l’Sport. Possiblement deu ser l’únic director del món que és al capdavant d’un diari generalista i un d’esportiu de manera simultània. Com és possible?
Perquè tenim bons equips en totes dues redaccions. Soc dels que penso que un diari ha de funcionar com una orquestra. El director ha de dirigir, però l’èxit d’un diari és la combinació d’uns bons solistes i que tothom interpreti la mateixa partitura, i aquesta no pot ser imposada sinó compartida. Soc director de manera circumstancial, ja que l’exdirector Ernest Folch va patir un problema de salut i era una solució ràpida i interna per no aturar-se. El que no estava previst és que hagués d’afrontar el 2-8 de Lisboa, el burofax de Messi i la convocatòria d’unes eleccions a can Barça.

Què tenen en comú les dues capçaleres?
Són dos productes diferents i que han de ser diferenciats, però tenen espais per a compartir. Ara estem explorant quins poden ser aquests espais per potenciar els productes i no pas per diluir-los. Un cop fet el redisseny d’El Periódico, hem iniciat el procés per repensar i redefinir l’Sport. Aquest any posarem en marxa el nou redisseny de la capçalera.

No és la primera vegada que encapçala la direcció d’un diari. Va ser-ho com a adjunt del diari Avui (1998-2006). És comparable aquella etapa amb l’actual?
Era un context molt diferent, tot i que també vaig viure un canvi de propietat i un redisseny del diari… [riu]. L’Avui tenia un impuls inicial molt lligat a la llengua, i posteriorment aquest efecte que es va diluir amb l’aparició de nous mitjans en català, perquè d’altres com El Periódico van apostar per la versió en català, o pel creixement d’altres mitjans d’àmbit comarcal. El lema Viure en català ja no era exclusivitat de l’Avui. I posteriorment va posicionar-se en la defensa d’unes determinades posicions polítiques que després va intentar corregir.

“Un cop fet pel redisseny d’El Periódico, hem iniciat el procés per repensar i redefinir l’Sport. Aquest any posarem en marxa el nou redisseny de la capçalera”

Vostè va ser president del consell de govern de la CCMA en un intent fallit per desgovernamentalitzar-la.
Aleshores vaig deixar clar que el més important per a la Corpo eren les marques i els continguts i no pas els canals i la infraestructura. Va ser un objectiu que ens vam creure ben pocs: el conseller Joan Manuel Tresserras, els integrants de la ponència que van fer la llei del Parlament –que era multipartidista– i alguns integrants del consell de govern. Ni els partits polítics ni la societat s’ho van creure.

Per què?
Per la manca de cultura democràtica que hi havia aleshores per emparar-ho. Sempre es va fer una lectura partidista. En aquell moment es va perdre una gran oportunitat, perquè hi havia un gran consens polític sobre la governança de la Corpo. Ara bé, no vam ser capaços de generar un consens intern a la CCMA sobre la necessitat de transformar-se. Per tant, l’objectiu va quedar-se a mitges. Personalment, si hagués prosperat aquella proposta, la Corpo tindria una posició molt més vigorosa que l’actual.

És professor universitari des de fa gairebé 30 anys. Quina mirada tenen actualment els estudiants?
Tot i que està de moda ser crític amb la gent jove, he de dir que els estudiants de Periodisme tenen uns interessos molt concrets i intensos. I ho són per tres motius: perquè tendeixen a l’especialització, cosa que els permet ser molt més bons en aquell àmbit; tenen molt bones capacitats per explicar-se en diferents llenguatges, i tenen un afany de detectar l’autenticitat. Això sí, els falta ser un pèl més autoexigents. Per tot plegat, per a mi fer classe és una manera d’entendre millor el periodisme. I ho faig per egoisme i no pas per generositat.