Àlex Martí (Girona, 1974) és des de fa 16 anys el director de TV Girona, una casa on s’hi ha passat mitja vida. Es va forjar com a tècnic professional i més endavant va ampliar coneixements en els àmbits de la comunicació i empresarial. Tot i el caràcter privat, el canal gironí sempre ha reivindicat l’aposta pel servei públic. A Comunicació 21, Martí lloa l’equip de professionals de TV Girona i avala l’aposta de La Xarxa per garantir la supervivència de les televisions locals del país.
Fa uns dies un sabotatge als centres emissors de Rocacorba va deixar-vos sense emissió. La incidència està resolta?
Els actes vandàlics van produir-se la matinada de diumenge, coincidint amb el dia de les eleccions catalanes. Uns desconeguts van calar foc de matinada a una part del cablejat de Rocacorba i Cubells, i van tallar unes hores les emissions de Televisió Digital Terrestre i alguns serveis de telefonia mòbil. La incidència no només ha afectat TVGI, sinó les emissions de TVE i RNE també. S’ha recuperat una part, però els danys són molt bèsties. Hi haurà mesos de feina per refer el malmès.
Així i tot, l’emissió de TVGI de la jornada electoral es va poder emetre.
Sí, tot i que no amb la normalitat desitjada. Per una banda, ha estat un trasbals perquè a la feina afegida d’unes eleccions només ens faltava una bretolada així. Per una altra, en aquests darrers dies hem pogut constatar que els gironins ens tenen com a mitjà de referència; com a mínim, així ens ho han fet saber.
És el llegat de 35 anys acompanyant-los?
Sí, hi ha molta feina feta al darrere. Hi ha un moment determinant en la història de TVGI, que és la implicació de l’empresari Joaquim Vidal, que professionalitza el projecte. Un any més tard de l’arribada de Vidal, accepto la proposta de dirigir TVGI. Des dels inicis de la meva direcció, el mestratge de Vidal va ser rellevant per integrar el concepte empresarial i periodístic en el projecte. Ara bé, el mèrit no és meu, sinó de la plantilla de professionals que té TVGI. Tinc un equipàs i un gran capità, Dani Vilà, que és el cap d’informatius.
On posa la mirada TVGI?
En la informació de proximitat, en català i amb una vocació de televisió pública. I aquest aspecte de televisió pública ha quedat reforçat des de l’inici de la pandèmia. Així TVGI compta amb una programació local, descentralitzada i identificada amb el territori. Centrada principalment en espais informatius i de proximitat. La graella compta amb més de cinc hores de producció pròpia diària, que representa unes 35 hores setmanals i més de 50 hores de reemissió de la mateixa producció.
Quins són els programes de referència?
Les notícies, que és el programa de referència dels gironins. Cada dia emetem dos informatius en directe des del plató, i cada un d’ells disposa, a part de la informació en format notícies, d’un espai d’entrevista. Però després hi ha el magazín Té de tot, que s’emet cada dia en directe; Tot rodó, amb d’actualitat esportiva; Torna-la a tocar, Sam i La ciutat dels llibres, de contingut cultural, o Girona pam a pam, un espai setmanal que recorre els barris de la ciutat. Crec molt en l’equip de professionals i de col·laboradors que té TVGI.
“El periodisme local és absolutament vocacional. O t’apassiona o t’has de dedicar a treballar en alguna altra cosa”
La pandèmia ha reforçat els projectes d’informació local. Continua sent una escola?
Sí, el periodisme local és absolutament vocacional. O t’apassiona o t’has de dedicar a treballar en alguna altra cosa. Requereix esforç, dedicació i més hores del compte. I això sempre ho explico als joves que volen ser periodistes. En aquest sentit, TVGI sempre ha estat un lloc de referència per fer les pràctiques per als més joves. Aquí toquen totes les tecles, es formen en tots els àmbits i tothom hi té molt interès. Després cadascú emprèn el camí que vol: quedar-se a Girona o fer el pas a Barcelona.
El país viu sotmès a la informació que es genera a Barcelona. Reivindica el pes que té Girona?
Així és! Girona i les seves comarques no tenen res a envejar a Barcelona, i és una ciutat on hi passen moltes coses. Ara menys a causa de la pandèmia. Girona genera molta informació i ja és qüestió dels mitjans generalistes de posar-hi més la mirada a la nostra ciutat. Pel que fa a la informació, des de TVGI tenim la mà estesa a col·laborar amb altres televisions generalistes, com ara TV3, cedint-los imatges o en la darrera edició de La Marató, sense anar més lluny.
“Sense La Xarxa, la majoria de televisions haguérem desaparegut. El projecte té sentit si remem tots junts i cap a la mateixa direcció”
Amb La Xarxa sí que hi tenen mà estesa.
TVGI té un pes rellevant per a La Xarxa, perquè hi vam creure des del primer dia. Prova d’això és que vam ser un dels principals actius vuit anys enrere, quan va fer un canvi de rumb en la manera d’entendre La Xarxa. Actualment som el centre d’informació de La Xarxa a la província de Girona, cosa que ens permet tenir molta presència en la graella. L’intercanvi de continguts en ambdues direccions és determinant per garantir la viabilitat de tota la xarxa de televisions locals que en formem part. Sense La Xarxa, la majoria de televisions haguérem desaparegut. El projecte té sentit si remem tots junts i cap a la mateixa direcció.
En plena revolució digital i el salt imminent a l’HD, a TVGI ja han fet els deures?
Hem fet feina i en queda per fer. Darrerament estem dedicant molts esforços a visualitzar els continguts a les xarxes socials. Sense anar més lluny, fruit de la incidència de diumenge passat, vam emetre a través d’aquests canals. Estem redissenyant el web, cosa que ens permetrà adequar-nos a la nova realitat digital.
Hi ha altres reptes?
Sortosament de reptes n’hi ha molts. Disposar d’una unitat mòbil ens ha permès oferir les transmissions dels equips esportius de la ciutat i promoure programacions especials per Fires. A TV Girona volem fer-nos encara més visibles al carrer. El plató s’ha de convertir en un espai de tertúlia, però el carrer és on hi ha vida, el xou és a l’exterior. Hi som, però hem de ser-hi molt més, perquè està demostrat que genera interès i és la manera que l’audiència puja com l’escuma.
