Foto: Joanna Chichelnitzky
Andreu Presas (Abrera, 1978) és locutor de Flaixbac. Titulat en Grau superior de so, va iniciar-se professionalment a Ràdio Abrera, tot i que hi va començar com a col·laborador amb només 16 anys. Després de més d’una dècada a la ràdio municipal, va fer el salt a Flaix. Actualment, condueix Només èxits (de dilluns a dijous, de 23 a 6 h) i Sessió Flaixbac (divendres i dissabte, de 23 a 2 h). A Comunicació 21, Presas reivindica la cura per la llengua catalana que té Flaix en el seu ADN.
Ets el monstre de la nit?
[Somriu] Això diuen! No sé qui em va batejar amb aquest nom, però soc el monstre de la nit perquè punxo de nit i matinada.
Quin al·licient té treballar de nit i matinada?
És l’hora que surten les ànimes més fosques i més festives. La nit té un altre ambient a les cases, als carrers i a la feina. Més enllà de l’àmbit professional, també em considero molt nocturn. Als matins no soc persona.
Només èxits és, ara mateix, el teu aparador musical durant la setmana. Qui t’escolta a aquelles hores intempestives?
Qui està despert! [riu]. Qui vulgui companyia, qui pateixi insomni, qui condueixi o qui estigui treballant. A les nits hi ha molta vida, i aquells que hi viuen també volen escoltar música. Poso les paraules justes perquè a aquella hora la gent vol gaudir de la música.
“Hi ha ràdios musicals que abusen de la xerrameca”
T’imagines un Només èxits amb la participació de l’audiència, obrint línies a aquelles hores, de nit i matinada?
[Riu] No, no m’ho imagino! Em considero molt musical. Habitualment no tinc contacte directe amb l’oient, més enllà de presentar les cançons. Però sí que he tingut alguna experiència, especialment quan vaig haver de presentar El matí i la mare que el va parir durant la pandèmia rellevant Carles Pérez.
Anem enrere. Quan aterres a Flaix?
A tocar de la trentena, vaig tenir la necessitat de formar-me acadèmicament. Volia trobar els perquès de tot el que feia, sobretot en tot el que té a veure amb el so. Així és com vaig formar-me en un grau superior de so. Aquella experiència em va canviar la vida. Treballant a Ràdio Abrera vaig llançar una sèrie de currículums i va sonar la flauta!
Flaix et contracta com a locutor, però amb els anys has anat assumint responsabilitats en altres àmbits dins l’empresa.
Sí, vaig incorporar-me a Flaix com a locutor i, més endavant, va quedar una plaça vacant com a tècnic de so i vaig assumir-la. I no acaba aquí. Al cap d’un temps, també vaig assumir la branca d’informàtica de l’empresa. De portes enfora, són dues tasques que faig i que gairebé ningú ho sap. L’audiència només coneix el meu vessant com a locutor i DJ, per exemple, amb la gira del Vaparir Tour que fem per tot Catalunya.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Fa 18 anys que formes part de Flaix. Et semblen pocs o molts?
Una mica de tot. Si faig números, em queden 19 anys per jubilar-me! [somriu]. Per tant, estic a l’equador de la meva etapa a Flaix. Després de 18 anys continuo anant a la ràdio amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Estic fent la ràdio que vull fer. M’hi veig treballant tota la meva vida laboral; això sí, no sé si fent el mateix.
Al llarg de tots aquests anys has tingut alguna proposta per marxar de Flaix?
Sí! No fa falta dir noms, la proposta era de la competència.
La música et ve de lluny?
El meu primer contacte amb la música va ser als 10 anys, cantant amb la branca infantil de la coral Contrapunt d’Abrera (el meu poble), ja que els meus pares cantaven a la coral d’adults. I a partir d’aquí vaig continuar amb els estudis de solfeig i piano. Més tard, amb l’eclosió de l’era digital, em vaig aficionar molt a la música i al so. A mi m’apassiona parlar de compressors, limitadors, dinàmica i plug-ins.
“Flaix té una manera única de comunicar. Moltes ràdios intenten copiar la fórmula”
I la ràdio?
Me’n vaig enamorar en una visita a Ràdio Abrera sent estudiant d’ESO en què vam haver d’enregistrar unes poesies de Miquel Martí i Pol. Recordo que, quan vaig entrar als estudis, vaig al·lucinar! I vaig dir-me: “Jo quan sigui gran vull fer això”. I així va ser. Des d’aleshores que em va atrapar la ràdio.
Ets un locutor forjat en una ràdio local. Quin valor tenen les ràdios municipals?
Tot. Són la millor escola. Per treballar a Flaix, Los40 o RAC105 –per dir tres ràdios musicals– primer has d’anar a l’escola, i això vol dir bregar-te en una ràdio local. En aquesta etapa és quan pots equivocar-te i experimentar, i no passa res. I, a més, t’empeltes d’aquells qui fa molts anys que hi treballen. Un cop tens totes les eines, ja estàs preparat per fer el salt a una ràdio d’abast nacional. I si tens la sort, com vaig tenir jo, et contracten. Per això, a Ràdio Abrera li ho dec tot.
Avui hi ha molta competència entre els joves per ser locutors a les ràdios musicals?
Cada cop costa més contractar locutors joves per a la ràdio. Els joves mostren poc interès per ser locutors de ràdio, no hi ha demanda. I és preocupant, perquè han de ser el relleu. Jo treballo en una ràdio jove, però tinc 46 anys i puc considerar-me gran. Necessitem locutors joves que vulguin menjar-se el món, però això no passa. Hi ha joves que venen a fer càstings a la ràdio i els veus desganats, els manca una actitud més positiva per la feina.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Perceps aquells locutors que aterren a Flaix i no s’han forjat anteriorment en mitjans locals?
Sí, d’una hora lluny! Sobretot perquè no tenen el sentiment de ràdio necessari, i quan els poses davant d’un micròfon no es mengen el món. Tenen l’ambició de ser famosos, de fer-se un nom i d’acumular molts seguidors a les xarxes socials, però els manca haver fet l’aprenentatge en mitjans locals.
Hem d’enterrar el mite que Flaix només l’escolta gent jove?
Sí, per descomptat. No només ens escolta la gent jove, ho tenim comprovadíssim. Tant El matí i la mare que el va parir com el Feedbac, els pares trien Flaix perquè ho demanen els seus propis fills. El gruix de la població, majoritàriament, és consumidora de Flaix, però a partir dels 60 anys, aquesta demanda decau.
Què ha aportat la tecnologia per a emissores musicals com Flaix?
Ha aportat moltíssim! El so ha millorat de cap a peus. Actualment, la tecnologia et permet desgranar la música per estils o gènere, a més d’enumerar les repeticions. Prova d’això és que cada ràdio té la seva pròpia fórmula musical on en formen part tots els ingredients que s’acaben posant a la graella. Qui acaba de trobar la fórmula perfecta acaba sumant més audiència.
“Hi ha joves que tenen l’ambició de ser famosos, de fer-se un nom, però els manca haver fet l’aprenentatge en ràdios locals”
Spotify és una amenaça per a les ràdios musicals?
No, no ho veig com una amenaça. Spotify és una altra eina per escoltar música. Aquesta situació també es va produir anys enrere quan les ràdios usaven els vinils. En aquella època, la gent va deixar d’escoltar la ràdio per fer-ho més amb vinils a casa? És el mateix. Sí que ara hi ha més accessibilitat, perquè Spotify és una aplicació que portem al mòbil, però no veig que ens faci competència.
I la intel·ligència artificial, què pot canviar en les ràdios musicals?
D’entrada, la intel·ligència artificial no ha de generar por, sempre que s’apliqui correctament. A partir d’aquí, estic convençut que la intel·ligència artificial sacsejarà el concepte de ràdio musical que coneixem tots. No puc dir res més, no vull donar pistes a la competència.
Una mitjana de més de 200.000 oients amunt i avall en l’EGM. Quina és la fórmula d’èxit de Flaix?
Que som nosaltres mateixos. Darrere hi ha un equip humà, talent i imaginació a l’hora de cuinar guions, la imatge sonora, els claims i els singles. Les cançons que sonen no es trien a l’atzar, és fruit d’una decisió compartida. Flaix té una manera única de comunicar. Moltes ràdios intenten copiar la fórmula, però no se’n surten.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com és aquesta manera única de comunicar?
Amb un català correcte, normatiu i planer. A Flaix procurem cuidar la llengua, és un distintiu lligat a la nostra marca. I aquest distintiu no és menor, ja que en moltes ràdios s’usa el català de forma incorrecta, més enllà dels barbarismes.
Quin tant per cent de l’èxit de Flaix els pertoca a Carles Cuní i Miquel Calçada?
[Riu] Sense ells no hi seríem! Cuní i Calçada van voler exportar un model de ràdio dels Estats Units i fer-la a la catalana. I se n’han sortit amb escreix.
Més enllà de l’èxit pel model i l’audiència, Flaix ha creat escola?
Per descomptat! Hi ha molts locutors fets a Flaix que, un cop han despuntat, han fet el salt a moltes ràdios de la competència. N’hi ha d’altres com jo que, tot i tenir alguna proposta, hem apostat per quedar-nos a Flaix.
“La intel·ligència artificial sacsejarà el concepte de ràdio musical que coneixem tots”
Qui també ha arrelat a Flaix és Carles Pérez amb el seu El matí i la mare que el va parir. Què simbolitza el programa per excel·lència dels mòrnings a Catalunya?
Compta amb un recorregut espectacular. En Carles va agafar el lideratge d’El matí i la mare que el va parir sent molt jove i l’ha convertit en el programa amb majúscules dels matins per a la ràdio musical, fins i tot superant en audiència les ràdios generalistes en la mateixa franja. La manera de comunicar i de despertar no surten a l’atzar, hi ha molta feina al darrere.
Quines diferències hi trobes entre Flaix i els seus principals competidors?
La primera i la més rellevant: parlen en excés. L’oient vol, sobretot, escoltar música. Als matins es calcula que la gent és dins el cotxe uns 30 minuts aproximadament. En aquella mitja hora hi ha de cabre tot: informació, entreteniment i música. Hi ha programes que abusen de la xerrameca, amb seccions que s’allarguen com un xiclet i que provoquen que l’oient acabi marxant. Tot ha de ser més picat, que no vol dir accelerat. Trobar l’equilibri et permet atraure l’audiència.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha acordat executar l’obligació perquè les ràdios musicals programin el 25% de la música cantada en llengua catalana, tal com disposa la normativa, a partir de l’1 de gener de 2026. N’ets partidari?
Hi tinc poc a dir. En el cas de Flaix, en moltes ocasions, ja estem per sobre el 25%. Per tant, complim la normativa amb escreix.
