Foto: Joanna Chichelnitzky
Arnau Nadeu Prat (Borredà, 1988) és el director editorial de la xarxa de diaris Línia des de fa una dècada. És llicenciat en Periodisme i en Ciències Polítiques i de l’Administració per les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, respectivament. Va iniciar-se en el món del periodisme a Ràdio Berga i al desaparegut Berguedà Actual. Més tard va treballar al diari Ara i a SER Catalunya. A Comunicació 21, Nadeu reivindica, amb escreix, el distintiu metropolità i el lloc que s’han fet els Línia a la gran Barcelona.
“No m’agrada gaire parlar de mi mateix. Prefereixo escriure sobre els altres i el que m’envolta”. Així et presentes al teu perfil de LinkedIn.
[Somriu] Això ho vaig escriure fa molts anys, però ho reafirmo encara avui. Sempre he entès el periodisme com un ofici en el qual qui el practica, el periodista, no ha de ser mai el protagonista. Avui hi ha molts periodistes que els agrada ser el centre d’atenció. A mi no. Potser això també té a veure amb la manera de ser. Jo soc més aviat discret. Però bé, per a mi el protagonisme l’han de tenir les històries que expliquem i no nosaltres, i així he intentat treballar sempre.
Vas llicenciar-te en Ciències Polítiques i Periodisme. Són dues carreres que es comuniquen entre elles, com el vincle entre el polític i el periodista?
Hi ha molts politòlegs que també són periodistes, i viceversa. Per alguna cosa deu ser… Jo vaig estudiar Ciències Polítiques perquè sempre m’ha interessat la política, i des de petit havia estat molt vinculat a la vida associativa del meu poble, Borredà (Berguedà). Soc una persona que creu en la comunitat. Així i tot, la meva passió sempre ha estat escriure i explicar històries, per això vaig decidir dedicar-me professionalment al periodisme. De politòleg no n’he exercit mai.
A banda de la teva vocació (periodisme) tens una altra gran passió, possiblement desconeguda per als lectors: la música. Et serveix per submergir-te en un altre món allunyat de la pressió que genera la immediatesa de la informació?
Aquesta pregunta no me l’esperava [somriu]. Segur que és una faceta meva desconeguda per als lectors, perquè em sembla que soc força millor periodista que músic [somriu]. La música sempre ha estat una afició, i he tingut la sort que l’he pogut conservar des de petit. Avui, per a mi la música és un refugi per desconnectar, per sortir de la rutina… Perquè la feina de director editorial dels Línia la visc molt intensament. Per a altres, aquest refugi és fer esport, anar a la muntanya… Per a mi és la música. Veurem fins quan durarà [somriu].
Com a periodista vas començar lluny de l’àrea metropolitana: a Ràdio Berga i al desaparegut Berguedà Actual. Als mitjans locals és quan t’empeltes d’informació de proximitat?
Aquests mitjans em van deixar treballar-hi quan gairebé ni sabia què era fer de periodista. Sempre els estaré agraït. Quan era petit i vivia a Borredà, recordo que el diari de capçalera al poble no era La Vanguardia o El Periódico, sinó Regió7; el mitjà que t’explicava què passava a la teva comarca, el que et tocava de prop. Així és com vaig créixer: consumint informació de proximitat i després intentant-ne fer on em van deixar. Tot allò va ser la meva escola de periodisme i sempre ho reivindico davant de clixés i prejudicis.
“El nostre dia a dia és aixecar notícies en determinades zones de l’àrea metropolitana que són deserts mediàtics, on hi ha un silenci informatiu profund. Ens dediquem a reforestar aquests territoris”
La premsa de proximitat encara és vista com de segona categoria?
Crec que s’ha superat aquest prejudici de titllar la premsa de proximitat de segona categoria gràcies, sobretot, a la bona tasca que han fet capçaleres històriques de la premsa local d’aquest país com Regió7 i moltes altres. Totes elles han prestigiat la informació de proximitat, i crec que en el context actual fins i tot s’ha revaloritzat.
La informació de proximitat té més sentit que mai en el periodisme actual davant la macroinformació?
Precisament, en un article recent a la revista Comunicació 21 reflexionava sobre la saturació d’informació generalista que patim, perquè, al cap i a la fi, tots els mitjans acaben explicant el mateix, si bé amb òptiques diferents. Hem arribat a un punt que hi ha una allau informativa tan gran que molta gent desconnecta.
Destaco una altra frase en la teva carta de presentació a LinkedIn: “Com més proper, més m’interessa. Saber què passa i, sobretot, per què passa”. Què té la informació de proximitat que t’atrapa com a periodista?
La informació de proximitat sempre m’ha interessat. És la que toca més de prop el ciutadà. Amb això no vull dir que els fets de la macroinformació no tinguin un impacte en les nostres vides, que lògicament el tenen. Però per a la vida quotidiana de la gent, l’impacte més directe i més perceptible és en la informació de proximitat. Sempre es diu que els mitjans contribuïm a cohesionar la societat, doncs des del periodisme local ho fem on aquesta societat és més tangible: arran de barri. La informació de proximitat permet al lector arrelar i dotar-se d’identitat local en un món cada cop més complex i global.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quan aterres a Línia?
Després d’un parell d’experiències en mitjans generalistes [l’Ara i SER Catalunya] vaig tenir la sort que l’editor i propietari del Grup Comunicació 21, David Centol, em donés l’oportunitat de formar part dels diaris Línia com a redactor a les edicions de Barcelona. Sempre li estaré agraït, perquè em va contractar quan la gran crisi econòmica del 2008 encara feia estralls i es generaven molt poques oportunitats laborals. Recordo que, en aquell moment, vaig prendre’m aquell lloc de treball com si m’hagués tocat la loteria, i mira que el contracte era de mitja jornada! [somriu].
El projecte de Línia et va engrescar perquè aglutinava més d’una vintena de capçaleres locals en xarxa?
Em va engrescar, primer de tot, perquè hi veia l’oportunitat de fer premsa de proximitat a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, cosa que em cridava molt l’atenció. També perquè hi intuïa molt potencial de creixement, com així està sent. I, finalment, perquè el projecte el liderava un editor [David Centol] que hi creia, que apostava fermament per la premsa de proximitat, que tenia clar cap a on volia anar i que sabia fins on podíem arribar.
A Línia has anat guanyant pes: primer, de redactor a cap de redacció, i gairebé fa una dècada, director editorial.
[Somriu] Vist amb perspectiva, he de dir que m’han passat deu anys volant. En aquest llarg camí, a més de l’editor David Centol, del director general Marcelo Villanueva i de l’actual directora d’art Marga Moreno, he tingut la sort que m’ha acompanyat des del principi el que avui és el nucli dur de la direcció editorial dels Línia: l’Albert Ribas i el Francisco Javier Rodríguez, actualment subdirectors d’edicions. En aquest temps hi ha hagut moviments a la redacció, com a tot arreu, però penso que tenim un equip potent, que s’estima el projecte i que se l’ha fet seu. Això és un distintiu d’aquesta redacció. Al cap i a la fi, si avui som on som és perquè la feina és d’equip, de la suma de totes i tots.
“A l’Ara i als Línia ens uneix el periodisme fet des del rigor i l’honestedat. L’acord de col·laboració és un reconeixement”
En aquests deu anys, quins serien els tres moments més determinants que expliquen el creixement de Línia?
El camí s’ha fet picant molta pedra i el creixement ha estat molt progressiu i natural, pas a pas. Ningú ens ha regalat res. Sempre ho hem fet tocant de peus a terra i no hem perdut mai el món de vista. Però si he de mencionar tres moments clau, et diria que el primer va tenir lloc quan jo encara era redactor: l’aposta de l’editor d’expandir la marca Línia fora de Barcelona, que va ser determinant perquè va donar dimensió als Línia més enllà dels barris de la capital. Des d’aleshores, el projecte va agafar la bandera metropolitana i ja no l’ha deixat.
El segon?
L’obertura del diari digital metropolità Línia, com a gran aposta per fer de paraigua de la vintena d’edicions territorials. De portes enfora, aquesta decisió ens va donar més projecció i coherència. Fins aleshores, la sensació és que teníem una vintena de capçaleres disseminades, i el diari digital metropolità ha servit per unir-les, convertint-se en la porta d’entrada comuna a tot el nostre ecosistema.
I el tercer?
Aquest és claríssim: l’obertura de l’Espai Línia, el primer centre de comunicació de proximitat, que a més està ubicat en un punt estratègic de Barcelona. Més enllà del fet de poder disposar d’un lloc òptim per a la redacció, l’Espai Línia ens ha obert un gran ventall d’oportunitats i ens ha permès tenir un contacte més directe amb les fonts i els lectors. Hi fem conferències, debats, exposicions… Hem esdevingut encara més un servei públic i ens ha donat molta visibilitat. L’Espai Línia ha situat l’empresa en una altra esfera, afegint una tercera pota al projecte més enllà del paper i del digital.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Què aporta avui la marca Línia a l’ecosistema comunicatiu de la Barcelona metropolitana?
M’agradaria creure que aporta el mateix que volia aportar fa una dècada quan jo vaig assumir la direcció editorial o fa 25 anys quan l’editor va imaginar-se el projecte. Línia ha sabut posar en valor la informació hiperlocal metropolitana. És als barris, als de Barcelona i als de les ciutats metropolitanes, on posem la nostra mirada propera. De fet, diria que en determinats barris que majoritàriament no apareixen enlloc és on Línia posa més l’accent.
Posa’m un exemple.
Aquests dies, arran de la pel·lícula El 47, hi ha mitjans que sembla que hagin descobert Torre Baró. A Línia fa més de 15 anys que expliquem la realitat d’aquest barri a través de l’edició de Línia Nou Barris, que va agafar el testimoni de capçaleres històriques veïnals com el Ciutat Nord. I ho fem donant la mateixa importància a Torre Baró que a la Dreta de l’Eixample o a Sarrià, per dir-ho gràficament. Línia aporta aquesta mirada hiperlocal on els mitjans generalistes no arriben, i les nostres edicions acaben sent una eina de cohesió territorial, connectant barris i ciutats. Contribuïm a cohesionar el gran univers que és l’àrea metropolitana. Barcelona, la metròpoli, els seus barris i la seva gent són la nostra raó de ser.
Aquesta és la mirada que posa en valor Línia a l’àrea metropolitana?
Posem en valor la mirada hiperlocal, sí. Quan parlo d’això sempre m’agrada citar el fundador i històric director de Regió7, Gonçal Mazcuñán, que va ser professor meu a la universitat, quan deia que la feina dels periodistes locals és com la d’aquell que va a buscar bolets: potser tornes amb la cistella plena o potser buida. Aquest és el nostre dia a dia: aixecar notícies en determinades zones de l’àrea metropolitana que són deserts mediàtics, on hi ha un silenci informatiu profund. Des de Línia ens dediquem a reforestar aquests territoris, a donar-los veu. La nostra prioritat és explicar què hi passa. Aquesta és la tasca que posem en valor.
“Línia aporta una mirada hiperlocal on els mitjans generalistes no arriben”
A internet, Línia ja és el tercer mitjà més llegit a l’àrea metropolitana, en català i no nadiu digital, després de l’Ara i El Periódico, segons OJDinteractiva. En la trajectòria d’aquests més de 20 anys de Línia, però, sempre s’ha apostat pel format paper. Quin futur li veus a aquest suport?
D’entrada, i més enllà d’aquestes xifres digitals, voldria posar en valor la nostra vintena de capçaleres de paper. Ho subratllo perquè és d’on venim i perquè és un orgull veure com encara ara s’exhaureixen els diaris dels 200 expositors que Línia té repartits per tota l’àrea metropolitana. Dit això, i pel que fa al futur del paper, s’han fet tants pronòstics al respecte que el temps ha acabat desmentint… Som dels pocs gremis que tendim a autoflagelar-nos i a autoimposar-nos dates de caducitat d’allò que fem. I fent-ho ens fem un flac favor. Personalment, crec que el paper continuarà mentre es compleixin dos factors: que hi hagi lectors que el vulguin consumir i que el format sigui viable i sostenible econòmicament.
Com pot competir Línia a l’àrea metropolitana amb capçaleres amb molts més recursos com La Vanguardia, El Periódico o l’Ara?
No hi podem competir en volum, evidentment, però sí que ho podem fer en el que ens fa únics: la informació més hiperlocal. Aquesta és l’ànima i l’essència dels Línia. I els resultats demostren que tenim el nostre espai.
Línia-Comunicació 21 ha superat els 150.000 usuaris únics mensuals. De quina manera es pot consolidar i ampliar l’audiència digital que té el grup sense perdre el perfil de lector que teniu?
Al sector hi ha una lluita permanent pels clics i per acumular usuaris únics, però nosaltres no volem créixer a qualsevol preu. La nostra prioritat és fidelitzar i ampliar l’audiència conservant el nostre segell d’identitat metropolità. Els anunciants no només miren quina audiència té un mitjà, sinó com és aquesta audiència. La nostra és definida, i aquí és on ens hem de fer forts. Un dels reptes de la casa és créixer en el vessant digital, però ho farem sense descuidar el que sempre ens ha caracteritzat i que ens dona valor. Tenim en marxa un pla de descentralització de xarxes socials i de newsletters territorialitzades liderat per la nostra subdirectora de digital, Anna Corbatera, perquè l’estratègia passa per impulsar comunitats hiperlocals també a nivell digital.
“L’Espai Línia ens ha obert un gran ventall d’oportunitats i ha situat l’empresa en una altra esfera”
Hi ha mitjans d’àmbit nacional que ara diuen que volen “reconnectar” amb aquesta Barcelona metropolitana.
Línia no ha de reconnectar-hi perquè no n’ha desconnectat mai. És la nostra idiosincràsia. Nosaltres ens mantindrem ferms en la nostra bandera metropolitana, pesi a qui pesi. Reivindicarem sempre la nostra essència: la informació de proximitat metropolitana. La informació de barri.
En tot plegat hi ha un aspecte rellevant: el català com a llengua vehicular dels Línia. No creus que amb la forta presència que té el castellà a l’àrea metropolitana guanyaríeu més lectors (i usuaris únics) apostant pel castellà als Línia?
Abans que parlàvem de música, aquesta pregunta em recorda quan als artistes que canten en català els qüestionen per què no ho fan en castellà, si segurament tindrien més seguidors… [somriu]. Potser sí, però si ho fessin probablement perdrien una part de la seva essència i identitat artística. En el nostre cas ho veig igual. És evident que ens adrecem a un territori molt castellanoparlant, però el català forma part de l’ànima dels nostres diaris. L’editor hi va apostar des del primer moment. I crec que si un producte, com és el nostre, està fet des de la pluralitat, la transversalitat i explicant allò amb què s’identifica el lector, la llengua no ha de ser una barrera.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Aquest any heu signat un acord de col·laboració amb l’Ara. Per què vau apostar per la capçalera de l’editor Ferran Rodés i no una altra?
És un acord de col·laboració que va néixer d’una manera molt natural, fruit de la bona relació tant personal com professional dels dos editors, Ferran Rodés i David Centol. Després de temps de converses i d’intercanvis d’impressions sobre el sector, van veure que les sinergies entre els dos mitjans podien ser beneficioses per a tots dos. A més, a l’Ara i als Línia ens uneix el periodisme fet des del rigor i l’honestedat, cosa que també ha aplanat el camí per a l’aliança. Per a nosaltres aquest acord és un reconeixement a la feina ben feta.
Què us aporta l’aliança amb l’Ara?
D’entrada, visibilitat i trànsit digital. En el pla periodístic, ells hi guanyen informació metropolitana feta per un operador local de llarg recorregut i nosaltres més repercussió. I, a partir d’aquí, durant els pròxims tres anys s’han de desplegar un seguit d’accions que van des de la comercialització publicitària en bloc fins a la millora de la nostra experiència digital, passant per l’organització d’actes conjunts a l’Espai Línia, entre d’altres. És un win-win.
Més enllà dels Línia, la seva editora, el Grup Comunicació 21, la integren un seguit de capçaleres temàtiques. Darrerament s’han posat en marxa Orgull (la primera revista de reflexió LGTBI+) i Cultura B (la plataforma de tendències culturals metropolitanes nascuda de la mà de Línia). Són dues noves publicacions híbrides, que combinen des de l’arrel el paper i el digital. Què suposa, també, l’aposta per aquesta divisió de revistes?
El Grup Comunicació 21 aposta per la premsa de proximitat metropolitana i per revistes o publicacions temàtiques sectorials enfocades a comunitats concretes. Aquest binomi ha sigut la marca de la casa des del primer dia. Orgull ha tingut una molt bona acollida i Cultura B, que tot just està arrencant, estic segur que també trobarà el seu espai. Comptar amb aquesta divisió de publicacions temàtiques ens permet eixamplar el camp de joc i que el Grup Comunicació 21 tingui una dimensió més gran.
“Si morirà el paper? Som dels pocs gremis que tendim a autoflagelar-nos i a autoimposar-nos dates de caducitat d’allò que fem”
La capçalera mare del grup és Comunicació 21, que enguany fa 25 anys. Des de la teva mirada com a periodista, què aporta la capçalera dedicada a la comunicació i al periodisme del país?
Crec que aquesta pregunta la podries respondre millor tu, que actualment la dirigeixes… [somriu]. Comunicació 21 és una capçalera molt estimada a la casa, perquè com bé dius va ser la primera. En clau de sector, crec que és com un exercici de mirar-se al mirall: aporta continguts i reflexions enriquidores sobre el propi gremi, i això ja té un valor per si mateix. Però, de portes enfora, també serveix per saber què es cou en un àmbit amb un impacte directe en la societat. Per tant, és una capçalera de sector, però també de país.
Quin paper està jugant l’editor –pioner en premsa de proximitat– en el creixement del Grup Comunicació 21?
Em costa imaginar-me el Grup Comunicació 21 sense el seu editor, David Centol, i crec que amb això ja et responc la pregunta… No ho dic per quedar bé, ni de bon tros. Ell és l’ànima d’aquest projecte. El va idear, el va parir i l’ha fet créixer, sense deixar de lluitar mai. És el primer que manté sempre alt el nivell d’exigència i d’ambició, i ho transmet a tothom. Ens engresca a continuar picant pedra. I quan hi ha obstacles, és el primer que hi planta cara. No es rendeix mai.
I tu, com et veus en la pròxima dècada liderant els Línia?
[Somriu] En un món i un sector tan volàtil com el nostre, és difícil projectar la mirada a tants anys vista. Personalment, intento aplicar-me la màxima que va dir un dia un gran entrenador de futbol: partit a partit. Soc molt d’aquesta filosofia. Pas a pas, repte a repte. És com he enfocat aquests darrers deu anys i sembla que no ens ha anat pas malament, veient l’evolució dels Línia. La prioritat és no acomodar-nos, no estancar-nos. Continuar sent autoexigents, mantenir l’ambició alta i seguir trencant sostres. Aquest és el camí.
