Blanca Garcia Cifre (Barcelona, 1975) és la nova directora d’Ebredigital.cat. Com a diari digital de referència del Grup EbreMedia, la capçalera s’ha vinculat amb el portal d’oci i cultura EbreXperience i pretén sumar-se als canvis del grup, que cobreix tot el territori de les Terres de l’Ebre i el territori de la Sénia. Graduada Multimèdia a la Fundació Politècnica de Catalunya i formada en Tècnica Especialista en Imatge i So, la seva trajectòria ha passat per la comunicació en agències, el màrqueting digital i, més recentment, el Canal TE i el Diari Més Ebre. A Comunicació 21, Garcia té l’objectiu d’apropar, encara més, la capçalera al territori.
Què suposa assumir la direcció d’Ebredigital.cat?
És un projecte engrescador, tot i que acabo d’aterrar i necessito ubicar-me abans de parlar d’objectius. És un salt important, una responsabilitat, perquè Ebredigital.cat és un dels mitjans més potents de la zona. Jo no soc periodista, així que la part de continguts la deixo per al departament d’informatius i m’encarrego de la part de direcció i estratègia.
En què es basa l’estratègia?
En territoris petits, hi ha més d’un mitjà on acabem fent el mateix o coses semblants, i de vegades funciona millor unir els mitjans per crear sinergies. Com que ja havia treballat a Canal TE, vam decidir agafar la part cultural i d’experiències turístiques que feia EbreXperience per vincular-ho a Ebredigital.cat i potenciar-ho. Així, jo m’encarregaré de fer el seguiment de la producció, de buscar nous formats i d’intentar atraure nous públics.
Quan dius nous formats, a què et refereixes?
De moment, passa per les xarxes socials, i voldríem potenciar la part audiovisual. Es feia poc, perquè Canal TE ha sigut el pare, dins d’aquest grup, i Ebredigital.cat era el germà petit.
I ara ja no ho és?
Ara es troben en el mateix nivell. I ho ha aconseguit gràcies, en gran part, a la pandèmia, perquè les estadístiques de visites es van disparar i va ser molt significatiu. Era una onada que s’havia d’aprofitar, i el canvi de comunicació que hi ha hagut els últims anys, en què els dispositius mòbils tenen la informació al moment i és més ràpid que la televisió, fa que el diari sigui més proper.
Els formats digitals funcionen per als més joves o per als més avesats a la tecnologia, però què passa per a aquelles persones més grans?
Aquest és un estudi que volem fer, perquè en tractar-se d’un grup, podem arribar a diferents tipus de població segons el mitjà i no deixar-nos a ningú pel camí.
“Volem aconseguir sinergies amb agents de les Terres de l’Ebre, perquè ja que som poquets, volem fer soroll”
Quina és la franja de població on creus que costa més arribar des dels mitjans de comunicació?
Això també ho veig en la meva família, en les meves filles, i és que consumeixen la informació d’una manera totalment diferent de la meva, es comuniquen amb fotos, tot el que consumeixen és visual i recursos molt curts. Es tracta de la franja dels menors de 25 anys i suposa un tipus de comunicació totalment diferent.
L’edat també és un fet amb el qual batallar des de les redaccions? Als redactors més grans els costarà més adaptar-se a aquest canvi de comunicació?
Sí, perquè nosaltres mirem que hi hagi una bona il·luminació, que surti tot bé, i els joves apareixen en pantalla tal qual, i no passa res. Ens falta fer aquest salt [somriu].
Si això ho cenyim a la informació local, costa encara més arribar a aquest segment de població?
Crec que sí, perquè tenim recursos limitats i de vegades ens costa trobar professionals. Molts han marxat a estudiar fora i s’hi han quedat, i accedir a trobar coses noves i a reciclar-se suposa més esforç que quan vius a Barcelona.
Creus que ens costa, des dels mitjans, parlar d’allò que passa fora de la capital catalana?
Sí, i un dels objectius que tenim és potenciar les Terres de l’Ebre. Geogràficament som increïbles, també en gastronomia i en experiències culturals, i aquí ha vingut a viure molta gent per impulsar noves iniciatives.
Quins altres objectius t’has fixat com a directora d’Ebredigital.cat?
Volem ser més propers i convertir-nos en un referent informatiu, potenciar l’oferta lúdica i cultural, modernitzar el mitjà, arribar a tots els col·lectius que puguem, treballar les xarxes socials i ser molt dinàmics i audiovisuals. A més, hi ha una altra part molt important, que és aconseguir sinergies amb agents de la zona, perquè ja que som poquets, volem fer soroll.
Creus que la teva trajectòria digital serà un dels trets d’identitat que aportaràs a Ebredigital.cat?
Sí, i m’agradaria mostrar-ho. Jo soc una persona que no soc experta en res, perquè sé fer fotos, fer una web, escriure un article o parlar amb un client, i fa uns anys això m’angoixava.
I no creus que això també pot ser una virtut?
Sí, perquè em dona una visió global de les coses. Podré parlar amb una empresa de fotografia o amb un programador, tot i que no ho faré jo, sinó que li diré com ho vull. Així, he fet una transformació i sé que m’ajudarà a dirigir un projecte, és un valor afegit i no hi ha molta gent que sàpiga fer-ho. Això sí, jo no podria fer el mateix cada dia, soc bastant inquieta i necessito una mica de tot.
Tu has vist la transformació de la comunicació des de l’analògic fins al digital. Per quin moment creus que passa?
És una gran pregunta! I te la respondré des de la meva experiència, serà una resposta una mica contaminada [somriu], però et diré que avui en dia la comunicació està molt connectada. Els joves, sobretot, saben què està passant amb l’huracà Milton i el que ha passat al poble del costat, així que crec que ens hem d’adaptar a un canvi de paradigma.
Quin és aquest canvi?
Jo, des de la perspectiva de la meva edat, et diria que hem de parar una mica més i anar més a poc a poc, però ja no podem fer marxa enrere. No s’aprofundeix tant en els temes, però se sap una mica de tot, i això no sé si és bo o dolent.
“La comunicació està molt connectada, ens hem d’adaptar a un canvi de paradigma”
Creus que el factor visual és indispensable?
És necessari. I el que sí que trobo a faltar és la veracitat de la informació, perquè pots mirar un vídeo a TikTok d’algú que t’explica alguna cosa i te la creus sense contrastar. De fet, trobo a faltar l’esperit crític, perquè s’ha perdut una mica.
S’ha perdut en totes les generacions, aquest esperit crític?
Penso que s’ha anat perdent i també hi influeix la maduresa de la persona. Però penso que vivim un canvi absolut del paradigma de la comunicació.
Al Grup EbreMedia s’estan fent molts canvis. Com els veus, des de dins?
Els veig positius, perquè a territoris petits i allunyats i amb no massa recursos, hi ha hagut diferents mitjans de comunicació i hem comprovat que sols se’ns fa difícil. Així, hem creat sinergies i ens hem unit, i he vist que la feina que s’està fent i l’equip que hi ha a EbreMedia és molt professional, estan compromesos amb el territori. Tenen moltes ganes de fer-ho bé, de fer una informació ben feta i de servei. Amb el que tenim, fem meravelles.
“En el periodisme ja no s’aprofundeix tant en els temes, però se sap una mica de tot”
Quin és, però, el teu segell?
Crec que conec molt bé el territori i les empreses, tinc facilitat comunicativa i molta gent em diu que soc una mena de connector, perquè em busquen per posar en comú empreses amb persones. És un territori que treballo, que m’agrada molt i al qual veig el potencial, així que tinc aquesta visió.
D’aquí a finals d’any, doncs, hi veurem el teu segell o es courà a foc lent?
Es courà a foc lent, perquè soc un tipus de persona de “pluja fina”, que va regant i llaurant. El que primer veurem seran el logotip i la imatge d’EbreXperience a l’apartat d’agenda i cultura d’Ebredigital.cat. També veurem que les xarxes socials començaran a produir d’una manera més seguida i amb un canvi de disseny. I després planificarem una segona i una tercera fase, però això serà més a poc a poc.
Com seran aquestes fases?
Volem canviar la manera d’informar i ser més propers, però ho estem planificant i fent el pla de comunicació. Es veurà el meu segell, sí.
Fotos: cedides
