Clara Tena (La Sénia, Montsià, 1981) és periodista i des d’aquesta setmana presenta el magazín itinerant A la fresca, a La Xarxa. Llicenciada en Periodisme a l’ESERP Business School de Barcelona, va treballar durant més d’una dècada en diferents mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió de les Terres de l’Ebre. A La Xarxa va dirigir i presentar Ben trobats i ara assumeix el repte de conduir A la fresca, de dilluns a divendres, a partir de les 18 h, recorrent el país durant l’estiu. A Comunicació 21, Tena convida ‘a treure la cadira’ i fer un volt per més d’una quarantena de pobles, viles i ciutats del país des de casa.
Més d’una dècada treballant a casa, en mitjans del sud del país.
Quan vaig acabar la carrera de Periodisme tenia clar que volia treballar a les Terres de l’Ebre, perquè m’apassiona la premsa local i de proximitat. Sempre m’ha agradat escriure i vaig tenir la sort de fer-ho durant uns anys al Setmanari L’Ebre. Però vaig poder tastar ràdio i televisió gràcies a les oportunitats que van sorgir a través d’Imagina Ràdio i Ebre Televisió, que després es va fusionar amb Canal Terres de l’Ebre.
Aquí és quan s’obre el camí a La Xarxa?
Sí, treballant a Canal Terres de l’Ebre vaig participar en el programa País Km0 i altres aportacions esporàdiques. Fins que em van posar sobre la taula la possibilitat de dirigir i presentar el programa magazín Ben trobats.
A banda de deixar de viure a la Sénia i fer-ho Barcelona, professionalment què et va canviar pel fet de fer-ho en un mitjà com La Xarxa?
No em va canviar gaire perquè, al cap i a la fi, La Xarxa té una clara mirada local i de proximitat. De portes endins i de treball intern, disposava de la mateixa gent per dirigir una televisió sencera a l’Ebre durant 24 hores al dia que un programa de La Xarxa a Barcelona de dues hores de durada. La qualitat dels continguts eren pràcticament els mateixos, però la qualitat d’imatge a La Xarxa era molt millor, perquè compta amb molts més recursos.
Ben trobats va mantenir-se en antena durant gairebé sis anys i arribant als prop de 1.000 programes, que es diu aviat.
Si no vaig equivocada, Ben trobats és el programa que ha tingut més durada a La Xarxa. Al Canal Terres de l’Ebre sempre havia presentat informatius, i els vaig arribar a avorrir. Per això necessitava un canvi de registre i això és el que em va donar Ben trobats, un magazín distès i d’entreteniment que em va permetre redescobrir-me a mi mateixa davant la càmera. De llegir sempre el teleprompter a improvisar constantment van suposar una evolució i un creixement professional.
“A la fresca vol recuperar el somriure de la gent aquest estiu. Després d’un any tan difícil, ens ve molt de gust”
Aquesta setmana has estrenat A la fresca, un programa que has cuinat tu mateixa. Què suposa aquest repte?
Serà tota una aventura. El nom d’A la fresca és un record de quan era petita amb els avis, que treien la cadira de casa, i passar una estona agradable a l’estiu quan la calor ja comença a baixar. És un programa que pretén descobrir gent diversa del territori i que comptarà amb públic i actuacions musicals.
Hi haurà públic presencial A la fresca?
Sí, hem proposat als ajuntaments dels municipis que engresquin els veïns a apropar-se amb la seva cadira de casa. El programa vol ser un espai de retrobada, de tornar a viure emocions. A la fresca vol recuperar el somriure de la gent aquest estiu. Després d’un any tan difícil, ens ve molt de gust.
A la fresca té la mateixa recepta que altres espais similars de la casa com País Km0 o 1món.cat?
Del format magazín està tot inventat. Ara bé, tant País Km0 com 1món.cat són models molt difícils de repetir, perquè comptaven amb molts recursos tècnics i personals, eren una bogeria! Ara som en un altre context econòmic i de pandèmia.
I què ha canviat?
Amb A la fresca no anirem de punta a punta del país, sinó per zones geogràfiques, de manera que recorrerem uns 50 kilòmetres de distància en una sola setmana. A més, la programació s’ha fet al marge de les festes majors, perquè tampoc sabem com evolucionarà el virus. Així i tot, és un programa que encaixa a la perfecció amb el model de La Xarxa, de participació en xarxa de les diferents televisions locals. Ara mateix cap televisió a Catalunya emet un programa com aquest durant dos mesos.
Aquests darrers anys t’has familiaritzat amb la televisió, és el mitjà amb el qual et sents millor ara?
M’agrada molt, i en qualsevol dels formats. Ara bé, la televisió té una exigència i un desgast més gran que cap altre mitjà. Jo tinc sort perquè encara em considero jove per gaudir-la presentant davant la càmera. Tots sabem les dificultats que tenim les dones per mantenir-nos com a presentadores, i en aquest sentit el sector és molt ferotge i no saps quin dia t’acabaran retirant. Una cosa que no passa amb els homes.
Sempre has treballat en mitjans de proximitat. T’hi quedes?
Sí, i soc feliç així. A casa, la mare sempre diu que val més ser cua de rap que cap de sardina. Tant al Canal Terres de l’Ebre com a La Xarxa he pogut fer de tot, i en cap altre mitjà d’abast nacional hagués estat possible. Sempre dic el mateix: al meu poble hi ha persones que tot el dia miren Canal Terres de l’Ebre. I ho fan perquè és l’única televisió que parla com ells. Només per això, ja paga la pena seguir creient en els mitjans de proximitat.
