Foto: Joanna Chichelnitzky
Francesc Cano i Castells (Santa Maria de Martorelles, 1979) és el nou director de La Manchester, la productora de Ricard Ustrell. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull. Va començar a treballar l’any 2000 al grup d’emissores de Catalunya Ràdio, on va exercir diferents facetes: va realitzar programes a Catalunya Música; coordinador de continguts de Catalunya Cultura; va ser una de les veus de Catalunya Informació, i coordinador de l’informatiu Catalunya vespre. El 2012 va ser nomenat director d’informatius de Catalunya Ràdio fins al 2022. El 2022 va comissariar l’exposició Ahir, avui i sempre. 30 anys d’informació líder al servei del país, que commemorava els 30 anys de Catalunya Informació. També va ser autor de l’exposició Connectem al DHub amb motiu dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio. A Comunicació 21, Cano aborda el full de ruta de La Manchester i analitza amb lupa la ràdio a Catalunya.
Com li arriba la proposta de dirigir La Manchester?
Fa tres anys, un cop vaig tancar la meva etapa com a cap d’informatius de Catalunya Ràdio, Ustrell em va fer una primera insinuació. M’hi haguera pogut agafar, però aleshores em vaig voler donar a mi mateix una oportunitat per readaptar-me dins la Corpo. Després de 20 anys a Catalunya Ràdio, em venia de gust tirar endavant projectes a la tele.
I la proposta definitiva d’Ustrell, quan arriba?
L’estiu passat, un dia de vacances en un dinar a Menorca [somriu]. “Necessito un perfil com el teu per aquesta feina”, va dir-me Ustrell. En aquell moment jo estava negociant amb la Corpo què faria la temporada següent, i és quan prenc la decisió de desvincular-me’n per acceptar el repte de La Manchester.
Vostè ha treballat gairebé sempre en el sector públic. Què suposa, ara, fer el pas en l’àmbit privat?
Ho visc molt més com una il·lusió que no pas com una contrarietat. Des d’un punt de vista de gestió, m’he format a l’IESE, i això fa que en el meu cap tingui molts ingredients del sector privat. Durant la meva etapa de 25 anys en el sector públic, hi havia aspectes que em costaven molt d’entendre, perquè eren molt contradictoris amb el discurs acadèmic del qual m’havia empeltat. En el sector privat les coses passen quan vols que passin. En el sector públic hi ha unes limitacions molt grans que no et permeten competir amb les mateixes condicions que la resta.
La seva relació professional amb Ustrell ve de lluny?
Sí, perquè tot i que Ustrell és molt jove, fa molts anys que va començar a Catalunya Ràdio com a col·laborador del Tot és molt confús de Pere Mas. La relació s’intensifica quan Ustrell passa a presentar El suplement i jo era el cap d’informatius. Des d’aleshores, tots dos ens n’adonem que ens entenem bé, especialment pel tarannà i el criteri professional.
“Catalunya s’ha fet petita per a La Manchester; per a Ricard Ustrell, no”
Presentar El matí de Catalunya Ràdio vol dir estar molt exposat a l’opinió pública?
Sí, la gent parla de Ricard Ustrell. Però també passava el mateix quan El matí el presentava Manel Fuentes, Mònica Terribas o Laura Rosel. Potser sí que es parla més d’Ustrell perquè, a més d’El matí, també presenta Col·lapse a TV3, i això fa que la seva presència pública sigui encara més gran que els seus antecessors.
Així i tot, considera que se’l critica en excés?
Honestament, en la trajectòria d’Ustrell sí que ha rebut crítiques, però no em sembla que n’hagi rebut massa. En tot cas, Ustrell no tem estar en el centre de les crítiques de l’opinió pública, sap que és un peatge que ha de pagar per la responsabilitat que té en la ràdio i la televisió públiques del país.
Vostè que el coneix, què destacaria professionalment de Ricard Ustrell?
Té una capacitat de treball inesgotable, un talent prodigiós i una intel·ligència privilegiada. No té por, sap en què és bo i és molt segur de sí mateix. Té una tècnica molt depurada, desenvolupada i moderna tant a la ràdio com a la televisió. Cuida el producte fins a l’últim detall, gairebé com si fos un treball d’orfebreria. Fins al punt que hi ha muntatges d’àudio que s’edita ell mateix des de casa el vespre abans del programa!
El lideratge d’Ustrell es reforça, encara més, per l’equip de professionals amb què ha estat capaç d’envoltar-se per tirar endavant els seus projectes?
Sí, indiscutiblement. Des del minut zero, Ustrell va ser molt ambiciós amb les incorporacions que va fer per al seu equip. Quan va fer la primera tria per al Planta baixa, recordo que em va avançar la fotografia de professionals que volia incorporar i jo, internament, vaig dir-me: “Aquest plantejament no serà possible”.
Per què?
Perquè el cap de política de l’Ara [Maiol Roger] no deixarà el seu lloc al diari per anar a un projecte nou de televisió en mans d’una productora que no coneix ningú i, sobretot, amb la incertesa que potser Planta baixa podria haver estat només tres mesos en antena. Doncs Ustrell va aconseguir convèncer tothom a qui va convidar a incorporar-se en el seu equip. En aquests anys ha aglutinat un seguit de professionals que brillen i que, de retruc, reforcen el seu lideratge.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Tornem a La Manchester. Quin és l’encàrrec que li fa Ustrell?
Fins avui La Manchester s’associava a una productora d’autor. És a dir, La Manchester feia el que feia Ricard Ustrell. Em proposa la direcció de La Manchester per tres motius: el primer, perquè el volum de feina que té com a periodista l’absorbeix en la seva tasca com a director de l’empresa; el segon, perquè La Manchester deixi d’estar vinculada exclusivament a la figura d’Ustrell; i el tercer, perquè Ustrell veu la necessitat de créixer en el sector de l’audiovisual.
Quin és el full de ruta, a partir d’ara?
La prioritat de La Manchester no és produir els programes de Ricard Ustrell sinó produir i ampliar el catàleg amb nous productes (programes, sèries, documentals, ficcions…), que tinguin vida pròpia i per a qualsevol canal. En les poques setmanes des que vaig assumir la direcció de La Manchester, puc assegurar que passaran coses, moltes coses.
Expliqui, expliqui.
[Somriu] No puc avançar absolutament res. Són projectes en els quals hi ha molts interessos, que tenen una gran complexitat de segellar i d’arribar a un acord. Per això, seré prudent.
“Soc director de La Manchester amb la intenció que l’empresa deixi d’estar vinculada exclusivament a la figura d’Ustrell”
Darrerament ha aparegut en alguns digitals que La Manchester té la intenció d’obrir una oficina a Madrid.
És completament fals! No hi ha la voluntat ni la perspectiva d’obrir una oficina a Madrid. Abans ho faríem a Londres.
Catalunya s’ha fet petita per a La Manchester?
Per a La Manchester, sí; per a Ustrell, no. I vull recalcar-ho perquè quedi clar: per a La Manchester, sí; per al Ricard, no.
La nova estratègia de La Manchester passa únicament per tirar endavant projectes vinculats al món de la comunicació i l’audiovisual?
La prioritat és agafar totes les oportunitats que considerem que formen part del nostre negoci. Això vol dir agafar-nos a productes innovadors, de nous formats i de realitats virtuals. Tot i això, també entenem que hi ha empreses que continuen necessitant els serveis clàssics de l’audiovisual i més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals.
La 2 ha anunciat que emetrà íntegrament en català. RTVE Catalunya és una finestra oberta per a La Manchester?
Sí, evidentment, que La 2 emeti en català ho fa més atractiu. Dit això, per a La Manchester també són una finestra oberta RTVE, Mediaset o Netflix. Com més finestres obertes, millor.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Que Miquel Calçada presideixi la comissió de centres territorials de RTVE és una finestra que s’obre més de bat a bat per a La Manchester?
Sincerament, desconeixia que Miquel Calçada tenia aquest càrrec. Amb la qual cosa, no sé donar-te una resposta sobre quina repercussió pot tenir que Calçada presideixi aquesta comissió. Amb en Miquel ens hem vist, com amb altres consellers de RTVE, però no tinc la impressió que pel fet que Calçada presideixi aquesta comissió això ens jugui a favor. Ens en sortirem només perquè ho fem bé.
Té la sensació que el pastís de la contractació externa de la producció de la Corpo sempre se’l reparteixen les mateixes productores?
Evidentment, si em poso el barret de director de La Manchester voldria que la Corpo em comprés molts més productes. És una ambició legítima. Dit això, no es pot fer cap crítica estructural de la manera com i a qui compra. El repartiment que es fa és comprensible i sempre fonamentat sobre la qualitat.
Com a director de La Manchester, vostè s’encarregarà de negociar si Ustrell continuarà una temporada més al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio o Col·lapse?
[Somriu] Els productes de Ricard Ustrell els negociem conjuntament. Els qui no són pròpiament d’Ustrell recauen més sobre mi; això sí, sempre compartint la decisió amb ell.
“No hi ha la voluntat ni la perspectiva d’obrir una oficina de La Manchester a Madrid. Abans ho faríem a Londres”
La continuïtat d’Ustrell al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio o Col·lapse està assegurada?
Vull pensar que cap d’aquestes apostes està en risc. Com tampoc el videopòdcast La turra per a 3Cat. I ho dic perquè amb El matí de Catalunya Ràdio Ustrell té una temporada més de contracte; Col·lapse acaba de guanyar un Ondas; i La turra acaba de ser nominada a un Ondas en la categoria de pòdcast. Cap empresa mínimament competitiva voldria renunciar a aquests productes. Segur que a final de temporada s’hauran de revisar aspectes a millorar, com passa amb la resta de productores.
Abans de dirigir La Manchester, vostè ha estat un actiu rellevant a la Corpo. Vist amb perspectiva, com va viure la dècada com a cap d’informatius de Catalunya Ràdio?
Van ser uns anys extraordinaris quant a informatius. Més enllà del procés a Catalunya, també va abdicar el rei d’Espanya (Juan Carlos I) o el papa Benet XVI, i ho remates amb la pandèmia. També vam passar por amb la judicialització de la feina dels professionals que podia derivar-se de l’aplicació del 155. Des d’un punt de vista professional, va ser una experiència irrepetible que no la pagaries amb tots els dies del món. Personalment, sobretot en el tram final, el vaig viure amb un desgast molt gran.
Des del sector s’ha fet prou autocrítica per com es va explicar el procés?
L’autocrítica és imprescindible, sempre cal revisar-se. Desconec si la resta de mitjans han fet autocrítica. Ara bé, puc assegurar que durant el procés, des dels serveis informatius, Catalunya Ràdio va mantenir unes quotes d’imparcialitat i neutralitat que serien difícils de reproduir en altres ràdios públiques de qualsevol altre país. Durant el procés, tot allò que de mi depenia mai va evocar emocionalitat. I això va passar perquè els professionals d’informatius de Catalunya Ràdio tenen uns principis deontològics molts clars, t’exigeixen que els exerceixis i que els defensis.
Com a cap d’informatius de Catalunya Ràdio va rebre alguna indicació que pogués condicionar el missatge?
Mai, cap. Aleshores va funcionar com un rellotge la cadena de comandament transformada en cadena de protecció. Cadascú va protegir aquell qui tenia un esglaó per sota. I jo, com a cap d’informatius, vaig protegir la redacció.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com va viure l’amenaça del PP de tancar els mitjans públics del país?
Recordo que l’Elisabet Ventura, llavors directora de comunicació de la Corpo, va organitzar una roda de premsa des d’un plató de la tele amb els directors de TV3 (Vicent Sanchis), Catalunya Ràdio (Saül Gordillo) i l’ACN (Marc Colomer). Va ser un acte valent. I m’agrada ressaltar el paper que va jugar Sanchis per la seva gran eloqüència. Va ser el millor director que podia tenir TV3 en aquelles circumstàncies. Sanchis va ser capaç d’enfrontar-se a tothom que donés suport al 155 contra TV3 i Catalunya Ràdio.
Vostè ha treballat per a les quatre emissores de Catalunya Ràdio. Un cop superats els 40 anys de vida, manté l’essència del primer dia i compleix la seva vocació de servei públic?
A traç gruixut, sí. En canvi, a traç fi, no. Catalunya Ràdio segueix complint fil per randa la seva funció de servei públic. Pel que fa a la resta, podríem esmenar iCat i Catalunya Música. Qui mereix més canvis és Catalunya Informació i els serveis informatius de Catalunya Ràdio, que com la resta de mitjans no han sabut processar la celeritat de les exigències de l’audiència respecte a les seves necessitats informatives. Actualment, l’audiència demana una cosa que no se li està donant.
Precisament, vostè és a pocs dies de defensar la seva tesi Catalunya Informació, 1992-2022. Faci’ns cinc cèntims.
En aquest treball analitzo la història del primer canal informatiu de l’Estat. Considero que algú havia de recuperar els motius pels quals es va fundar. En aquest cas, Catalunya Informació va néixer a cost zero, cosa que va ser una gran perversió de base. De fet, mesos abans de la seva estrena, es treballava amb una previsió de benefici de fins a 418 milions de les antigues de pessetes! Avui, encara, Catalunya Informació és un canal que tendeix al cost zero i no s’ha revertit mai.
“Durant el procés, Catalunya Ràdio va mantenir unes quotes d’imparcialitat i neutralitat que serien difícils de reproduir en altres ràdios públiques de qualsevol altre país”
Quins han estat els millors anys de Catalunya Informació?
Una de les hipòtesis que em plantejava era si Catalunya Informació només havia nascut com a efecte de la bombolla olímpica, d’aquella màgia del 92, i, de retruc, de treure orgull de periodisme. Catalunya Informació ha estat una història d’èxit. Observant els EGM, entre 1992 i 1998 hi ha una progressió sorprenentment ascendent quant a l’audiència, i que s’estabilitza fins al 2012. I des d’aleshores entra en una crisi que he intentat desglossar partint de la base que jo n’era partícip. Per això, ara, agafant una certa distància, ho he pogut explicar en aquesta tesi.
Com s’explica aquesta crisi de Catalunya Informació?
Perquè es va patir un ERO, es van perdre totes les corresponsalies comarcals, es van perdre tots els espais analítics temàtics a la graella… i, a més, hi va haver una retallada de costos de compra de producte descomunal. I va aparèixer Twitter… Davant d’aquest escenari, em vaig fer una pregunta: si el procés de desgast progressiu responia a decisions equivocades o responia a una situació conjuntural.
I quina és la resposta?
Les decisions no van ser equivocades, perquè van estar condicionades per una situació econòmica determinada i de molta tensió d’informació. El gran drama va ser conjuntural, el fet de no adornar-nos d’un procés de canvi d’hàbits de consum informatiu. Actualment, el 3Cat té el gran objectiu de resoldre-ho quant a la ràdio i la televisió. Ens trobem en un mercat tan altament competitiu on només guanya qui excel·leix. I només excel·leix aquell que fa al 100% allò que li és propi.
Foto: Joanna Chichelnitzky
En la tesi fa una prospectiva de futur sobre la viabilitat de les emissores ‘tot notícies’. És viable, avui, una emissora ‘tot notícies’ com Catalunya Informació davant de la necessitat d’informar-se que té la societat?
D’entrada, una consideració: la necessitat d’informar-nos ja no és tanta. No ho dic jo, ho diu el darrer informe Reuters, que assegura que la necessitat d’informar-se dels ciutadans a l’Estat espanyol ha caigut un 30%. Feta la consideració, les emissores ‘tot notícies’ segueixen sent necessàries. Ara bé, el que cal revisar és el seu model. L’actual no és vigent, no funciona. Ni el de Catalunya Informació ni tampoc el del 3/24.
Per què?
Hi ha molts elements en joc. Els canals informatius se sustenten sobre tres potes. La primera és la informació en directe, m’informo quan vull. Si avui escoltes emissores generalistes com Catalunya Ràdio o RAC1 i passa un fet rellevant, s’informa a l’instant, quan abans t’havies d’esperar al butlletí de notícies. Hi ha un segon element: les rodes de premsa importants també s’emeten per les generalistes, ja no cal connectar amb les emissores ‘tot notícies’. I un tercer element, l’aspecte més analític i interpretatiu, que no pas d’opinió: o som capaços de transformar les graelles de les emissores ‘tot notícies’ en canals de prestigi que ens ajudin entendre i aprofundir sobre l’actualitat o aquests canals deixaran de tenir sentit.
Amb una trajectòria relativament curta (de només 25 anys), RAC1 s’ha convertit en la ràdio líder a Catalunya. Com s’explica?
RAC1 ho ha fet molt bé, però molt. Ha complert en tot per aconseguir i mantenir el lideratge. La ràdio és un projecte col·lectiu i RAC1 ha sabut traslladar aquesta sensació de comunitat com ho havia fet anteriorment Catalunya Ràdio. El Tots som1 ha sabut generar cohesió ciutadana i l’audiència s’hi ha volgut implicar a fons. Però, hi ha un aspecte rellevant.
Quin?
Hi va haver una direcció que va descapitalitzar Catalunya Ràdio. Quan tu menystens el capital humà i el teu talent acaba treballant a la competència més directa, es produeix un procés de substitució. La il·lusió que generava Catalunya Ràdio passa a RAC1. I, si a més, ho saps mantenir, ja tens la fórmula que explica la fortalesa del seu lideratge.
“L’actual model de ‘tot notícies’ de Catalunya Informació i el 3/24 no és vigent, no funciona”
Catalunya Ràdio està preparada per fer el sorpasso?
Sí, està preparada. Té la millor graella dels últims 15 anys. I possiblement tindrà deficiències, com la de RAC1. Així i tot, he de subratllar que Catalunya Ràdio no té l’obligació de ser líder. És veritat que, quan parlem de servei públic, no hi ha servei sense públic. Però, sobre la qüestió del lideratge, hi ha un altre element essencial.
Quin?
El pes de la marca. RAC1 es projecta com una marca dinàmica, virtuosa, jove, moderna, riallera i alegre. I malgrat els esforços que em consten que s’estan fent, Catalunya Ràdio continua arrossegant –injustament, al meu entendre– un cert llast de ràdio antiga.
Quina mirada hi posa al moment dolç que viu la ràdio en català?
La ràdio és el mitjà per excel·lència de la proximitat. En aquest sentit, la llengua que ens és més propera és el català. La societat catalana connectarà millor amb Ricard Ustrell o Jordi Basté que amb Carlos Alsina per explicar què passa al costat de casa. I tampoc podem perdre de vista que l’estàndard de qualitat dels periodistes que fan ràdio a Catalunya és molt superior al d’Espanya. Tots sabem on es forgen Àngels Barceló, Carles Francino i Susana Griso. Som la gran escola de ràdio de l’Estat. A Catalunya som capaços de fer millors productes, i després tenim la capacitat d’exportar-los.
