Frederic Cano (Barcelona, 1953) és el director i fundador d’ETV Llobregat, que va posar-se en marxa el 1983 amb el nom d’Esplugues Televisió. Posteriorment va ampliar el seu àmbit de cobertura a tot el Baix Llobregat sent el primer projecte de TDT a la comarca. Des de fa dos anys va associar-se al projecte Canal Costa Catalana adquirint dues llicències de Tarragona i Garraf-Penedès, que eren propietat de Mediterrània Televisió. Cano és el president del grup Televisions Digitals Independents (TDI). A Comunicació 21, repassa la trajectòria d’ETV Llobregat enmig d’una comarca peculiar com és el Baix Llobregat.

Vostè sempre ha estat un apassionat al cinema, però s’ha acabat dedicant a la televisió.
Recordo quan era adolescent que ja tenia una càmera de 8 mm i gravava les meves pel·lícules. Jo de gran volia ser director de cinema, però en aquella època només ho podies estudiar a Madrid. Per tant, vaig decidir estudiar la carrera de Periodisme. En una classe de la universitat, un professor va explicar-nos com es podia posar en marxa una televisió. I vaig veure que allò era el que volia fer. Sempre dic que si no hagués anat a classe aquell dia, perquè també treballava, potser la meva vida haguera estat una altra.

I va crear una televisió.
Quan tenia 30 anys vaig crear Esplugues Televisió, perquè estava molt lligat a la vida associativa a la ciutat. Les emissions en els inicis eren de forma esporàdica, com la cobertura de la Festa Major i algunes activitats amb més interès de la ciutat. Així i tot, des del primer moment la mirada ja va ser comarcal. A partir dels anys 90 fem el primer pas cap a la professionalització. L’Ajuntament ens va cedir uns estudis que ens van permetre iniciar una programació més continuada amb una estructura pròpia dels mitjans de comunicació.

ETV Llobregat és un dels segells més longeus de la televisió a Catalunya. Com ha evolucionat?
Ha crescut gradualment. Primer enfortint els informatius i els debats, i després apostant per l’entreteniment. Hi ha hagut èpoques de tot, però sempre amb la mateixa vocació de ser un mitjà de referència al Baix Llobregat. Actualment compta amb una programació de 24 hores al dia amb un espai musical de matinada a través del canal a la TDT, i es pot seguir a través d’internet. Actualment estem en un moment de transició el qual ens ha de portar a redissenyar el model de televisió que volem ser.

I per on s’encamina?
Pel que fa als continguts, hem de fer un esforç per intentar adaptar-nos als nous hàbits de consum de la societat de la informació. I sobretot, cal fer una aposta decidida cap a les xarxes socials. Fins ara no hi havíem destinat prou recursos i actualment ja hem fet un primer pas, però continua sent una assignatura pendent per a ETV Llobregat. Per tant, bona part de l’estratègia passa per guanyar més presència a les xarxes socials.

“ETV Llobregat pateix el desarrelament propi d’una ciutat que té Barcelona a tocar, tot i dedicar-hi molts esforços”

Per abraçar comunicativament una comarca com el Baix Llobregat calen molts recursos?
No tenim prou recursos per oferir els continguts de tota la comarca. Des d’ETV Llobregat fem tot el possible per ser presents arreu i que cada poble i ciutat s’hi vegi reflectit. Prioritzem allò més rellevant per mantenir la qualitat en els informatius. Però reduir el projecte comarcal a local ens convertiria en una televisió econòmicament insostenible. Més enllà dels recursos, hi ha un aspecte rellevant que hem aconseguit amb escreix.

Quin?
Que ETV Llobregat actua com a eina d’integració del català per a molts nouvinguts a la comarca. I no és un fet anecdòtic. Recordo els primers anys que alguns teleespectadors habituals em deien perquè no utilitzàvem el castellà. Aquest compromís amb la llengua catalana és un segell identitari com a projecte televisiu, i que amb el pas dels anys té molta més determinació en una comarca on hi hagut tradicionalment una forta immigració d’altres territoris de l’Estat espanyol.

Un projecte de televisió cuinat a tocar de Barcelona genera més avantatges o més inconvenients?
Des dels inicis ETV Llobregat ha dedicat molts esforços a convertir-se en una marca arrelada a la comarca en l’àmbit comunicatiu i audiovisual. Esplugues és una ciutat que et permet ser un gran altaveu informatiu per a molta gent, però, en canvi, ETV Llobregat pateix el desarrelament propi d’una comarca o d’una ciutat com Esplugues que té Barcelona a tocar. La televisió acaba sent una eina d’arrelament al territori, i en aquest sentit, el Baix Llobregat és una comarca molt excepcional. Per tant, sempre dic que és més senzill que arreli una televisió a Olot que no pas a Esplugues de Llobregat.

Ho ha copsat amb els seus col·legues del grup Televisions Digitals Independents, en el qual vostè és president?
Sí, és un espai de col·laboració i de compartir sinergies dins l’espai audiovisual català. El grup TDI està format per una quinzena de televisions, algunes d’elles d’una gran trajectòria, i que té una cobertura del 90% del territori català, una part de la Cerdanya francesa i d’Andorra. Representem un compromís amb l’espectador i l’entorn audiovisual català, preservant la identitat de cada televisió associada amb criteris de professionalitat. La proximitat és el nostre valor d’identitat per excel·lència. Som una entitat privada, però amb una clara vocació de servei públic.

“Els mitjans públics tenen els recursos econòmics garantits, mentre que els mitjans privats hem de picar molta pedra”

Com a mitjà independent, com conviu respecte als mitjans públics, en una crisi com l’actual?
ETV Llobregat és un mitjà de model mixt: una televisió privada amb voluntat de servei públic. És un model vàlid, funcional i sostenible. La principal diferència entre un mitjà públic i un de privat és el finançament, que acaba sent la mare dels ous. Els mitjans públics tenen els recursos econòmics garantits, mentre que els mitjans privats hem de picar molta pedra. Així i tot, com a model mixt també ens permet establir acords amb els diferents ajuntaments que ens garanteixen més estabilitat.

La pandèmia està fent trontollar l’estabilitat d’ETV Llobregat?
Hem superat totes les crisis, però aquesta està sent la més difícil. El petit comerç i la restauració estan molt tocats, i sense aquesta publicitat no tens uns recursos que et garantien molta més estabilitat. Ara bé, també com a grup estem molt més ben preparats i ens dona esperances a superar-ne una altra. I vull deixar constància que, en un moment tan excepcional com el que estem vivint, la XAL està actuant d’aixopluc de la majoria de televisions locals.

Després de superar la pandèmia, quins són els reptes?
El repte és veure com evoluciona la televisió més enllà de la TDT. Com a mitjà formem part d’una OTT, però hem de fer un canvi de model que encara hem de descobrir en els anys vinents. La televisió convencional es consumeix cada cop menys i, per tant, haurem d’estar preparats per adaptar-nos a la nova realitat audiovisual.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram