Gemma Permanyer (Sant Feliu de Codines, 1982) és periodista i directora d’Ona Codinenca. Llicenciada en Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, va iniciar-se de ben jove a la revista d’àmbit local La Pinya (ja desapareguda) i a L’Espurna, una ràdio lliure del poble. És membre fundadora d’Ona Codinenca (2005), la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines. Professionalment va treballar a El 9 Nou, Granollers Televisió i actualment és redactora ENG a Vallès Oriental Televisió (VOTV). A Comunicació 21, Permanyer aborda el model d’una ràdio feta per voluntaris.
Com compagines la teva feina remunerada a VOTV i la direcció d’Ona Codinenca, vius la professió les 24 hores del dia?
[Somriu] Tinc una gran capacitat de desconnectar, tot i que em costa moltíssim. Tinc la sort que el mitjà on treballo (VOTV) no cobreix la zona territorial de Sant Feliu de Codines, si no fos així em seria molt més difícil. Ona Codinenca la dirigeixo en el meu temps lliure.
La teva vida transcorre per Sant Feliu de Codines. Com sorgeix la possibilitat d’impulsar una emissora municipal?
A començaments d’aquest segle va sorgir la inquietud de poder disposar d’una ràdio de titularitat municipal feta per gent del poble. I aleshores és quan al grup que formàvem la ràdio lliure L’Espurna ens proposen impulsar Ona Codinenca. Vist amb perspectiva, és molt gratificant veure néixer un mitjà de comunicació.
Com van ser els inicis?
Molt bonics. L’Ajuntament ens va cedir un espai en una antiga casa senyorial del poble preciosa. Aprofitant el pla Zapatero, ens van ubicar en un espai completament nou. Més enllà de la ubicació, la prioritat d’Ona Codinenca és que havia ser una ràdio feta majoritàriament per gent del poble. El primer lema de la ràdio va ser Parlem de tu, creix amb nosaltres.
I ha estat així?
Sí, des del primer dia hi va haver un magazín d’informació local i un espai d’informació esportiva que, 18 anys després, encara són una part essencial de la graella. Les entitats també hi participen, n’hem sumat moltes. El cas més rellevant és el de l’agrupació excursionista, que té un espai propi setmanal des dels inicis.
“Tot i ser un mitjà amb molt pocs recursos, no hem volgut tenir dependència de La Xarxa”
Què fa singular Ona Codinenca?
Que sigui una ràdio feta per voluntariat. I d’aquest voluntariat cal destacar la seva diversitat, tant en les diferents disciplines professionals com en l’edat. Tenim col·laboradors de 12 fins a gairebé els 90 anys. Aquesta suma fa que puguem impulsar experiències diferents que surten dels cànons del periodisme convencional. Aquesta varietat genera molta riquesa i fa que la ràdio es mantingui viva.
Com es gestiona el dia a dia d’una ràdio feta per voluntariat?
Cal tenir molt enginy i molta capacitat de reacció. La continuïtat de les emissions està programada a través d’un programa informàtic. Des de fa molts anys gestionem la ràdio en remot, cosa que quan va arribar la pandèmia ja estàvem suficientment preparats.
Quina és la producció pròpia que emet la ràdio?
La mitjana de producció pròpia diària és de tres hores i mitja. De les quals tres hores de directe són el magazín Territori 17, d’actualitat diària del nostre territori que fem conjuntament amb El9FM, Ràdio Televisió Cardedeu, La Veu de Sant Joan i La Xarxa. Ser una ràdio feta per voluntariat provoca que el nostre prime time sigui a partir de les 7 del vespre, un cop els col·laboradors han tornat de la seva feina.
I la música hi té cabuda?
Sí, hi ha un espai diari de dues hores. Ara bé, defugim de la radiofórmula musical, preferim emetre contingut. Per això ho complementem amb els espais que ens ofereix La Xarxa. A més, hi ha programació especial: la Cavalcada de Reis, el Quinto radiofònic o el seguiment de les eleccions municipals. Aleshores, la ràdio es transforma.
“Tenim col·laboradors de 12 fins a gairebé els 90 anys. Aquesta varietat genera molta riquesa i fa que la ràdio es mantingui viva”
Quin paper juga La Xarxa?
Gràcies a la XAL disposem de dos professionals que tenen una petita remuneració. L’un s’encarrega del magazín Territori 17, que s’emet als matins, i l’altre al vespre amb Eix 59, que considerem que és un espai transcomarcal, ja que la nostra ubicació geogràfica fa que siguem l’emissora de referència del Moianès (que és una comarca que la freguem) a l’abast de La Xarxa.
Quins són els reptes a curt i mitjà termini?
El repte més immediat és consolidar la programació, la campanya adreçada a les escoles i donar a conèixer la ràdio a aquella nova població que ha aterrat al poble en els darrers anys. I si fem una carta als Reis, ens agradaria experimentar més amb les noves tecnologies i que l’Ajuntament apostés perquè la ràdio tingui personal propi, cosa que ens garantiria més elaboració de continguts. Perquè si algun dia La Xarxa renuncia a oferir continguts i recursos, a mitjans com el nostre ens seria impossible mantenir la programació actual.
Per això patiu una certa dependència de La Xarxa?
Tot i ser un mitjà amb molt pocs recursos, no hem volgut tenir dependència de La Xarxa, i prova d’això és que tenim una vintena de programes, cosa que la graella es mantindria per sí sola. Ara bé, possiblement perdríem qualitat informativa pel fet de no disposar dels recursos que ens ofereix avui La Xarxa.
Quin valor té que avui una ràdio se sostingui per voluntariat?
Un model de ràdio com Ona Codinenca fet només per voluntariat avui és excepcional. Té molt valor, però el secret és que ens retroalimentem. La gent alimenta la ràdio, i a la inversa. Hi ha molt bon rotllo, ens ho passem bé, i això fa que ningú vulgui baixar del projecte. És així com garantim la viabilitat d’Ona Codinenca.
