Foto: Guillem Carreras / Ens de Comunicació
Des de fa quatre anys, Germà Capdevila (Buenos Aires, 1970) és el president de l’APPEC Editors de Revistes i Digitals, associació que aplega les editorials de revistes d’informació general i especialitzada i mitjans digitals en llengua catalana. Es va fundar l’any 1983 com a Associació de Publicacions Periòdiques en Català i actualment representa les més de 200 revistes i digitals dels Països Catalans. A més, Capdevila és l’editor de la revista Esguard i de RAB Ràdio.
La pandèmia té les publicacions de l’APPEC amb l’aigua al coll?
El sector ha rebut una garrotada inesperada que ens ha deixat a tots estabornits. I això que, històricament, sempre hem tirat endavant davant de les circumstàncies adverses. Ara bé, vivim un moment excepcional en el qual el sector es troba que no pot pagar la factura dels lloguers, la llum o la impressió de les revistes. Ho ha provocat, principalment, l’aturada en sec del mercat publicitari.
Fa uns mesos van elaborar un pla de suport extraordinari dirigit al Govern català. Què demanen?
Es tracta d’un ajut nominatiu per a cada publicació que li permeti resistir aquest 2020. És un pla extraordinari d’un milió d’euros en total, un cop de mà puntual per superar aquest mal tràngol. Hem picat totes les portes possibles del Govern i puc dir que som l’únic sector de la cultura que no ha rebut cap ajut. Només volem el mateix tracte que han rebut altres sectors de la cultura.
D’aquí el seu crit d’auxili, fa uns dies, durant la gala de la 20a Nit de les Revistes i la Premsa en Català.
Així és. No només perquè no hem rebut cap resposta d’aquest pla de suport extraordinari, sinó perquè de l’ajut genèric anual que rebem com a publicacions en català ni tan sols hi ha una resolució feta. En un any tan excepcional com aquest, no només hauria d’estar resolt l’ajut genèric anual, sinó que hauria d’estar pagat. Per tant, el que volem és una resposta urgent del Govern per saber de quin mal hem de morir.
Quines conseqüències pot tenir si el Govern català no posa fil a l’agulla?
Que el 2021 el 70% de les publicacions de l’APPEC hagin d’abaixar la persiana. I d’aquest escenari només tenim un precedent en la història: quan va vèncer el franquisme, gairebé tot l’univers editorial català va desaparèixer d’un dia per l’altre. No va ser fins als anys 80 que el sector va renéixer, i van haver de passar 30 anys per recuperar la seva musculatura. Si torna a passar, no tinc clar que ens en sortim en els propers 20 o 30 anys, tenint en compte que l’entorn digital és doblement complex per a les llengües minoritàries.
A vostès se’ls assenyala de ser un sector que viu exclusivament de les subvencions públiques.
És una idea equivocada que s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu. Per a contrarestar-ho vull subratllar que el 52% de les publicacions de l’APPEC no reben cap subvenció. Ni tan sols es presenten a l’ajut genèric per a publicacions en català. Un exemple que demostra que el sector és prou sòlid i té un llarg recorregut. I això és el que em sap més greu de la situació que ens trobem ara mateix, perquè s’ha demostrat que són iniciatives empresarials viables.
Davant d’aquest escenari, hi contrasta una dada positiva que va aparèixer en un informe de l’APPEC durant el confinament: l’interès informatiu va incrementar en més del 60% l’audiència dels mitjans digitals en català. Quina lectura en fa?
Durant el confinament ha quedat clar que el lector no ha baixat del carro i que, un cop més, el sector sobreviu gràcies a aquesta fidelització. Una dada que ho demostra és que el 80% de les vendes de les publicacions de l’APPEC és a través de les subscripcions. I això ens fa ser un sector musculat, tot i l’excepcionalitat que viu actualment, amb el qual en tindria prou amb una empenta puntual que cal resoldre.
En aquest informe, a partir de les dades recollides, els acadèmics recomanen als mitjans digitals que explorin noves maneres d’acompanyar la premsa. Quines vies plantegen?
La principal és que s’estableixin fórmules de col·laboració en què no hi hagi una competència directa. Des de l’APPEC intentem estimular escenaris de col·laboració entre mitjans que permetin la seva consolidació i, fins i tot, agafar més dimensió.
L’estiu passat van posar en marxa una campanya per reivindicar el valor de les revistes en uns dies en què més que mai cal espai per a la reflexió. El camí encara fa pujada?
La pandèmia actual i les restriccions impulsades pel Govern demostren que la pujada encara serà forta i que no podem distreure’ns, perquè si no rodolarem un altre cop. Perquè aquesta pujada no sigui tan feixuga, des de les revistes hem de seguir elaborant continguts veraços i fiables perquè la societat pugui combatre aquella allau de sobreinformació amb un oasi de continguts des de l’anàlisi i la reflexió. Aquest és l’espai que reivindiquem les revistes i que es fa més necessari que mai.
El mes passat van posat en marxa l’iQuiosc en ruta. Apropar les capçaleres a peu de carrer és una part del treball de formigueta que fan des de l’APPEC?
És un projecte molt engrescador, una experiència pilot i que personalment hi confio plenament. Vam detectar que hi ha una part del país, allunyada de les grans ciutats, que també té la necessitat d’accedir a la cultura i les revistes són la seva porta d’accés. Una de les maneres que des de l’APPEC hem impulsat per resoldre aquesta mancança és apropar-los la nostra oferta de revistes. Es tracta d’una prova pilot que s’està duent a terme en una vintena de municipis de la província de Girona, amb el suport de la Diputació.
Quina resposta han tingut de l’iQuiosc en ruta?
La rebuda ha estat molt bona! Els primers 15 dies es van vendre més de 1.500 revistes. Es tracta d’una prova pilot que s’allargarà fins a finals de desembre, i després d’analitzar-ne l’abast del seu funcionament establiríem noves rutes. Hi haurà continuïtat, però dependrà dels recursos dels quals disposem. Des de l’APPEC hi ha altres fórmules per apropar les nostres capçaleres a la població, com ara la presència de revistes en català als supermercats Esclat.
L’iQuiosc és una de les millors apostes que s’han fet des de l’APPEC en els seus gairebé 40 anys d’història?
L’APPEC ha dut a terme moltes actuacions durant aquests 40 anys i seria molt agosarat per part meva dir que l’iQuiosc sigui una de les millors apostes. Així i tot, l’iQuiosc va aparèixer en un moment transcendental per unir esforços per afrontar els reptes del món digital. I l’èxit és que hi tenen cabuda totes les publicacions en una única plataforma. Prova de la bona acceptació que ha tingut és que durant el confinament es van registrar més de 3.000 altes. Una xifra que demostra que és una aposta reeixida i que té molt camí per recórrer.
Com combaten la lluita entre el digital i el paper?
Hem estat molts anys en els quals el digital venia a menjar-s’ho tot, però hem detectat que hi ha un nou escenari on el paper ha agafat valor i està cotitzant a l’alça. Per tant, la transició digital amb la fi del paper no és tan clara com fa temps enrere. Així ho indiquen diferents estudis universitaris als Estats Units i al Regne Unit.
Què en diuen, els estudis?
Que el paper s’ha revaloritzat a conseqüència de l’ús elevat d’exposició a les pantalles. I s’ha descobert que ara hi ha una tendència a triar el paper per descansar la vista. I d’això n’ha derivat que actualment els e-books es trobin en caiguda lliure i, en canvi, les capçaleres de revistes de paper guanyen nous adeptes.
Tenen dades que ho demostrin?
En els darrers cinc anys, l’oferta de capçaleres de temàtica infantil a Catalunya s’ha multiplicat mostrant uns continguts d’una qualitat altíssima. Són una porta d’entrada de l’hàbit de lectura per als més petits i, a la llarga, futurs consumidors i lectors fidels a aquestes capçaleres. Això ens fa pensar que el futur és esperançador i que el gran desafiament que té l’APPEC és que la gent descobreixi tota l’oferta.
I com poden arribar als lectors?
Amb iniciatives com l’iQuiosc en ruta, en fires literàries com Sant Jordi, la Setmana del Llibre en Català de Barcelona o la Plaça del Llibre de València. La majoria d’aquells qui ens descobreix no tenen coneixement que l’APPEC compta amb 200 capçaleres de diferents temàtiques.
Des de l’APPEC quins són els reptes a curt i mitjà termini?
A curt termini és consolidar la supervivència de les capçaleres, i és la nostra màxima prioritat. A llarg termini, el desafiament principal serà adaptar-nos amb les noves generacions que tenen una relació diferent amb els continguts. I acceptar que el món actual i el futur que ha de venir no té res a veure amb tot allò que hem viscut fins ara.
Vostè és un precursor en l’adaptació als canvis tecnològics. És editor de la primera revista per a iPad en català, la revista Esguard, que va aparèixer fa vuit anys.
Sí, Esguard és un experiment magnífic perquè l’anem reinventant sobre la marxa. El 2012 vam intuir que l’iPad seria una plataforma per distribuir continguts i encara ho és. La prova és que hem pogut consolidar uns quants milers de lectors que tenen l’iPad com una eina de distracció i de gaudi dels continguts que oferim des d’Esguard. Tenint en compte que la fórmula funciona, vam impulsar Ttap, la revista digital en eusquera per al País Basc i Navarra.
L’última aposta amb el seu segell és la posada en marxa, aquest 2020, de RAB Ràdio.
Sorgeix des de la necessitat d’establir vincles entre les comunitats catalanes a Amèrica i que serveixi de pont entre la Catalunya interior i exterior. Hi ha milers de catalans arreu del món que no se’ls fa cas des dels mitjans de comunicació de Catalunya. I RAB Ràdio s’ha convertit en una eina de connexió de la comunitat. Fins al punt que són les mateixes comunitats les que generen els seus propis continguts i que hi participen activament.
