Foto: Jack Ristol
Jordi Margarit i Sanmartí (Rubí, 1954) és periodista i presideix Ràdio Associació de Catalunya des del 2000. És una de les veus més autoritzades del país: ha estat director adjunt de RAC1, cap de gabinet de direcció i coordinador territorial de Catalunya Ràdio, cap dels serveis informatius de Ràdio Marina-Cadena 13, membre fundador de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC) i director de Ràdio Rubí. En la seva etapa davant del micròfon, va conduir durant 16 temporades La primera pedra a RAC1 (2000-2016). També ha dirigit i presentat diversos programes a Catalunya Ràdio, Radio Juventud de Cartagena, Ràdio 4 i RNE Barcelona. A Comunicació 21, Margarit avala els premis que promou Ràdio Associació i denuncia les amenaces que viuen les emissores municipals del país.
Els Premis Ràdio Associació són el millor aparador de la ràdio feta en català?
Ho són. Els premis van néixer amb la necessitat de popularitzar la nostra feina i estimular la tasca de la professió, intentant trobar els aspectes singulars que comporta la radiodifusió. I progressivament, en cada edició, s’han incorporat noves categories. En les gales, els representants de l’Administració observen el nivell de qualitat i diversitat que té la comunicació del país.
Acaben de desvetllar els guanyadors dels 21ens Premis Ràdio Associació. Què en destacaria d’aquesta edició en plena pandèmia?
Durant aquestes 21 edicions hem vist com, de mica en mica, ha crescut la qualitat de les graelles. En aquesta edició, però, ha quedat palès que la pandèmia ha reinventat la ràdio. Ha afectat tots els professionals i tothom ha hagut d’abandonar la seva zona de confort –excepte els tècnics–, en un moment on no se sabia com s’havia de treballar. Això ha provocat un avançament en la manera de conèixer la ràdio, i el professional ha conegut millor l’instrument que tenia a l’abast.
Una edició rècord amb 117 candidatures.
[Somriu] Sí, encara recordo quan patíem per quantes candidatures es presentaven. He de dir que, en aquesta 21a edició, a l’equador només teníem 30 candidatures presentades. Vam creure que punxaríem per la pandèmia, però el boom va ser que en els darrers dos dies abans d’exhaurir el termini de presentació de candidatures vam passar de 30 a 117!
Uns premis que visualitzen la ràdio feta en català de tot el territori dels Països Catalans.
Sí, és un premi on tots els mitjans competeixen en la mateixa lliga que Catalunya Ràdio o RAC1. I sobretot destacaria un fet rellevant: és l’únic premi de comunicació que inclou la inclusió. Així i tot, he de dir que enguany ha guanyat un programa dedicat a la dona emprenedora, i això no m’agrada, haver-lo d’incloure en l’apartat d’inclusió, però hi ha dèficits i un d’ells és aquest. Tot això suposa un avenç en la radiodifusió.
“Com a consumidors anirem aprenent a saber qui ens diu la veritat i qui ens ensarrona”
Ràdio Associació de Catalunya sempre ha anat lligada estretament a la història del país.
Ràdio Associació de Catalunya va aconseguir l’any 1931 la llicència per emetre obertament, sent l’únic decret que va signar Francesc Macià com a president de la República Catalana. Des d’aleshores va ser pionera en l’aposta per la llengua i l’adaptació del lèxic de la radiodifusió, i posar-ho en coneixement de l’audiència, i va ser la primera a retransmetre partits del Barça. El 1939 ens la tanquen, per roja y separatista, i l’anomenen Radio España de Barcelona en un exercici d’humiliació. Hi soc des de 1981 i explicar bé aquests antecedents ha estat una obsessió.
Amb la recuperació de la democràcia, primer la Corpo i després el Grup Godó garanteixen la continuïtat de la marca.
Com a cooperativa teníem futur, però no teníem gaire capital. La Corporació va assumir aquella llicència, i neix la musical RAC105. Conserven el primer nom, i va durar amb la Corporació fins que altres iniciatives privades ja van fer radiofórmula musical. Es va obrir un termini per convocar noves concessions i RAC es posa d’acord amb el Grup Godó per fer un nou canal generalista, RAC1. Donant a conèixer aquell referent radiofònic de principis del segle passat hem contribuït al fet que els professionals d’avui gaudeixin d’aquesta plataforma. Més enllà d’això, disposem de l’arxiu sonor més important de l’actualitat, i s’ha de posar en valor per part nostra.
Què té la ràdio?
Fa companyia, i no la veus; això fa que la puguis dur a tot arreu. La ràdio s’ha sabut servir dels recursos digitals que la tecnologia li ha posat al seu abast, com el podcast o afegir visibilitat. A la ràdio l’han refermat com a vehicle de comunicació on es treballa amb rigor i professionalitat. És el mitjà més creïble, sobretot ara que la televisió decreix en poder de convocatòria. Com a consumidors anirem aprenent a saber qui ens diu la veritat i qui ens ensarrona.
En la darrera onada de l’EGM, s’ha tornat a demostrar la força de la ràdio a Catalunya. Què demostren aquestes xifres?
Primer, el valor de la ràdio, que és un mitjà més transversal. L’èxit d’audiència ha estat tant en la pública com en la privada en català. I no són líders perquè són fetes en català, sinó perquè saben fer-ho bé. La competència i la invasió de canals en llengua castellana és tan forta que s’havia de fer la millor ràdio que es podia fer. La tercera en discòrdia, Cadena SER, també és molt bona i fa programació en català. El millor és la capacitat que està tenint la ràdio en català d’atraure gent jove, i és fruit de l’ús del llenguatge. Tot i la precarietat laboral que existeix, veig la ràdio com el canal principal de tots els sistemes digitals haguts i per haver-hi. Han volgut enterrar la ràdio, però sempre estarà mal enterrada.
En aquesta revolució tecnològica i digital s’hi suma un nou fenomen: el podcast.
És un element imprescindible. No són substituts de la ràdio ni un complement, es donen la mà i van plegats. A tots els que hem fet ràdio ens agrada l’emoció i la sensibilitat d’un directe, quan graves sembla que no tingui res a veure amb el directe. El podcast triomfarà si va destinat a una determinada especificitat d’audiència i s’elabora com si fos un producte radiofònic. Li puc avançar que, de cara a la propera edició, ens estem plantejant incorporar una nova categoria de podcast als Premis Ràdio Associació.
“Cal defensar i reivindicar: la ràdio local és del poble i no del partit que governa l’ajuntament”
Com pot competir la ràdio musical en català davant l’oferta de les noves plataformes digitals?
Els antics de la ràdio es queixen que les programacions estan dedicades a la gent gran, i precisament ho diu gent que ha dedicat la màxima història a la programació musical. Crec que les ràdios musicals han d’espavilar-se, han de reciclar-se o estaran condemnades a patir molt per l’atracció que generen plataformes com Spotify, Apple Music o Amazon. A la ràdio musical s’ha tendit a prescindir del DJ, i s’ha de fer marxa enrere, mirar el retrovisor, i mirar com treballen arreu.
És un gran coneixedor de les ràdios locals. S’estan adaptant a la nova realitat digital i tecnològica o han quedat un pas enrere?
La funció de les ràdios locals continua sent la mateixa de sempre: parlar del pati de casa i d’aquells que juguen en el pati. Si compleix aquesta premissa, no té cap obligació de fer-ne cap altra. I hi ha un aspecte que cal defensar i reivindicar: la ràdio local és del poble i no del partit que governa l’ajuntament. Ara mateix les ràdios públiques municipals estan amenaçades.
Per què?
Hi ha diverses amenaces actuals reals: d’una banda, per una qüestió de propietat, i d’una altra, per la licitació que estan fent determinats ajuntaments que atorguen la gestió dels continguts a grups privats de comunicació. Aquesta pràctica, que és una prohibició dins l’actual Llei de la comunicació audiovisual, s’està intentant que s’acabi en una futura revisió d’aquesta llei. Davant d’aquesta amenaça, vull deixar clar que no vam impulsar la posada en marxa de les ràdios públiques municipals a Catalunya fa 42 anys perquè ara hagin de servir els interessos privats. Actualment hi ha una darrera amenaça, que són les emissores il·legals, que se salten tota mena de compromisos laborals, fiscals i deslleials amb el sector.
“Hem d’afrontar el present i el futur sent tecnològicament avançats, rigorosament formats i amb una capacitat innata per comunicar”
Fa quatre temporades que no té l’hàbit de presentar un programa de ràdio. El darrer va ser La primera pedra, de RAC1. Ho troba a faltar?
[Somriu] Sí, la ràdio sempre es troba a faltar, tot i que encara faig alguna col·laboració que em manté actiu. Sobretot pel tremp del directe, perquè la ràdio genera molta emoció. Així i tot, m’interessa més debatre el present i el futur de la ràdio a Catalunya que no pas dirigir un programa de ràdio. Tot i que mai no es pot dir…
I com s’hauria d’afrontar aquest present i futur?
Tecnològicament avançats, rigorosament formats i amb una capacitat innata per comunicar. És la manera com ens farà ser millors. En aquest sentit, crec que des de Ràdio Associació de Catalunya estem posant el nostre granet de sorra per seguir reforçant l’orgull de la professió.
