Jordi Martí Bosquet (Vilanova i la Geltrú, 1960) és el director gerent de Canal Blau des de fa més d’una dècada. De ben jove es va forjar en el periodisme de forma autodidacta en mitjans com el diari Regió III o Ràdio Jove de Sitges –ara, desapareguts– i en diferents emissores locals del Garraf. Després d’una etapa llarga com a director de SER Penedès Garraf, el 2006 va aterrar a Canal Blau com a cap d’esports. A Comunicació 21, Martí traça la realitat de Canal Blau, que no s’escapa de la revolució tecnològica que viuen les televisions d’àmbit local.

Com se celebren tres dècades coincidint amb una pandèmia?
Ho estem celebrant treballant intensament! El 30è aniversari ha caigut en un any atípic, i durant el confinament i amb la pandèmia al damunt Canal Blau ha trencat tots els rècords d’audiència fregant la xifra dels 50.000 teleespectadors. La situació d’emergència sanitària va provocar un interès majúscul per la informació local i de proximitat i, possiblement, molta gent de la comarca ens ha descobert durant aquests mesos. Així que la pandèmia ens ha afectat i molt, però de forma positiva.

Anem als inicis. Com va es va forjar Canal Blau i quin va ser el tret de sortida?
Canal Blau va iniciar-se com a Televisió de Vilanova i la Geltrú, però amb el salt a la TDT va tenir lloc una fusió amb Maricel Televisió de Sitges. Des d’aleshores es va crear un consorci amb la participació dels ajuntaments de Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Olivella i Canyelles. Al cap d’uns anys Sitges i Olivella van renunciar a formar part del consorci, però puc avançar que si res no es torça, Sitges tornarà a formar-ne part a partir de l’1 de gener de 2021.

Què implicarà la tornada de Sitges a Canal Blau?
Vist amb perspectiva, he de dir que Sitges no hauria d’haver marxat mai del consorci. Un cop es confirmi la seva tornada permetrà que Canal Blau informi del més destacat de la població. Així s’unirà a la resta de municipis que formen part del consorci i que Canal Blau n’informa diàriament.

El món de la televisió –i la local no se n’escapa– també ha viscut un canvi espectacular en l’era digital i tecnològica. Com s’hi ha adaptat Canal Blau?
Fa pocs anys era impensable veure la televisió a través d’un telèfon mòbil. Avui, en canvi, és possible. A mesura que han passat els anys ens hem hagut d’anar adaptant en aquesta nova realitat, incorporant-nos també a internet i a les xarxes socials. El darrer canvi, que era previst la primavera passada i el vam posar en marxa fa un mes enrere, és el pas de l’SD a l’HD anticipant-nos a la nova funcionalitat tècnica. Tenim el repte d’adaptar la nostra unitat mòbil a l’HD, però no ha estat així per una qüestió pressupostària.

L’audiència fluctua entre la televisió convencional i els nous canals que ofereix la tecnologia?
Sí, és clar! Hi ha una franja d’edat com la gent jove que no s’asseu davant de la televisió en una hora determinada i que el seu consum passa per la televisió a la carta i a través de les xarxes socials. Ara bé, l’audiència principal de Canal Blau és majoritàriament gent més gran que encara consumeix la informació a través de la televisió convencional. És així perquè la majoria de gent gran té un hàbit adquirit durant molts anys i té dificultats d’adaptació en les noves eines que ofereix la tecnologia.

En xifres, quina mitjana d’espectadors té Canal Blau?
Canal Blau compta amb 35.000 teleespectadors diaris de mitjana aproximadament, i els caps de setmana supera els 40.000 telespectadors. Són dades de Konodrac, l’empresa que diàriament ens facilita les xifres de consum d’audiència.

La graella de Canal Blau combina la informació local i pròpia amb els continguts que es comparteixen amb la Xarxa Audiovisual Local?
Sí, així és. El valor afegit són els directes i sortir al carrer. Arran de la pandèmia, encara han agafat molta més força. La pota principal són els continguts propis. Si d’alguna cosa podem presumir és de l’equip humà que té aquesta televisió. Tècnics i professionals del periodisme que han estat reconeguts en diferents àmbits. Així, des de la seva tasca diària és com situem els informatius en el nostre segell identitari, emetent diàriament dos informatius: un d’àmbit general i l’altre esportiu. Són les dues hores de producció pròpia que té Canal Blau. Aquests espais es reemeten durant tota la jornada i els programes de La Xarxa acaben de complementar la graella.

Tindria sentit Canal Blau sense La Xarxa i a la inversa?
Ara mateix es fa molt difícil entendre la viabilitat de les televisions locals de Catalunya sense La Xarxa. És un aixopluc que evita moltes tempestes en les televisions locals del país. Dona un servei que permet complementar els continguts propis de cada mitjà, actua com a nexe amb la resta de mitjans del territori i vetlla per garantir l’estabilitat necessària en un sector molt canviant i exigent. Junts, entre tots, fem més força. I per molts anys!

Les televisions locals van a remolc de les grans cadenes de referència del país?
Hi ha una tendència a menystenir els mitjans de proximitat. I possiblement som els mateixos mitjans locals qui tenim una mena de complex d’inferioritat. Jo me’n sento orgullós d’haver-hi treballat. És més, una gran part de la nostra audiència, majoritàriament gran, valora moltíssim els continguts que els oferim cada dia. Aquest seguiment de l’audiència ens enforteix a continuar en la mateixa línia.

La fidelització de l’audiència és el botí que Canal Blau ha aconseguit durant tres dècades?
Sí, és evident. Sense l’interès informatiu i una audiència al darrere seria impossible haver arribat fins aquí. Durant 30 anys, i sent una de les televisions més antigues del país, Canal Blau s’ha fet un nom i s’ha fet un lloc capdavanter en el mapa de televisions locals del país. És a dir, no faig referència al lideratge, sinó que sempre ha tingut la vocació d’anar al capdavant en tots els canvis constants que genera el sector tecnològic, i aquest fet li ha permès que no s’hagi quedat enrere. Tot i l’exigència, l’evolució ha estat positiva.

Quins són els reptes i la mirada que ha de tenir Canal Blau en els pròxims anys?
Cap on evolucioni la televisió. Segons els experts, la TDT té data de caducitat, el 2030. Això fa que estiguem molt atents als canvis que poden sorgir en la pròxima dècada. Un altre dels debats que es plantegen és si s’acabarà la televisió convencional amb nous hàbits de consum. Així que hem de tenir l’agilitat tècnica, econòmica i humana per no quedar enrere. Un tamboret que no pot ballar i que ens ha de donar l’equilibri necessari per seguir endavant.