Els seus programes no seran reconeguts com els millors de la història de la televisió. Amb tot, Sálvame, Supervivientes o Gran Hermano VIP tenen milions d’espectadors i encapçalen les llistes d’audiència. Jorge Javier Vázquez és una icona popular espanyola. Sap connectar amb un públic que vol històries d’amor i odi sonades. És el seu caràcter natural el que atrapa. Rialler i transparent, a mitja entrevista telefònica per a Línia, el diari metropolità la conversa es talla: “Ai, perdoni, és que estic per Despeñaperros passant per uns túnels!”. Tot seguit, segueix parlant com si no hagués passat res. Ell és així.
Periodista, escriptor, empresari, actor… Quina de les definicions prefereix?
A veure, a veure… Tot això sona una mica grandiloqüent! He escrit tres llibres, però això no vol dir que sigui escriptor. I és veritat, he produït algunes obres de teatre… Però al que més m’he dedicat és a la televisió, i m’encantaria seguir al teatre.
Ha participat en una trentena de programes, en series, pel·lícules, obres de teatre, ha escrit llibres… D’on treu el temps?
La feina de presentador és molt més senzilla del que sembla, perquè almenys jo només treballo quan estic en pantalla. No soc dels que quan hi ha un programa arriba a primera hora del matí. Per exemple, a Sálvame les reunions comencen a les 9.30 o a les 10 del matí, però jo no vaig a cap d’aquestes reunions de guió, investigació, direcció… Per a tot això hi ha un equip en el qual has de confiar plenament. Jo arribo simplement per presentar, per la qual cosa treballo només el que se’m veu a la tele, i posa-li una hora més de maquillatge i vestuari. El que passa és que, com que se’m veu tant, sembla que no paro, però tinc el meu temps de descans.
El 1995 va arribar a Madrid, on va començar escrivint a la revista Pronto. Com era treballar-hi?
Molt divertit! En aquella època no hi havia televisions que dediquessin espai al món del cor, i a les quatre revistes que ho feien ens coneixíem tots. Era un Madrid sense crisi econòmica, on es feien inauguracions absolutament per a tot… Un perfum, una pel·lícula, un disc… Madrid era una festa.
Després va anar a Antena 3. Com va ser el canvi?
Em va fer una entrevista Rosa Villacastín, li vaig agradar i em va trucar per col·laborar a Extra Rosa, que tenia molt èxit. Vaig començar allà de rebot. Jo he tingut molta sort a la vida, i professionalment he anat avançant molt a poc a poc. Això m’ha ajudat a consolidar-me i a no fotre’m grans hòsties.
Menys a laSexta, ha estat a totes les grans cadenes privades espanyoles. Quina és la clau perquè tothom el vulgui al seu equip?
Jo què sé… No crec que la clau es trobi en una persona. Crec que es tracta de ser al lloc indicat en el moment indicat. Potser la meva manera de fer televisió en una altra època no hauria funcionat… Sobretot no has de fingir. Crec que la gent detecta molt la impostura.
A la seva vida professional no sempre ho ha tingut fàcil. Com va viure que alguns companys de professió, quan va rebre el premi Ondas l’any 2009, critiquessin la decisió del jurat?
Vaig viure-ho amb molta tristesa i decepció i vaig aprendre una cosa arran d’això: jo mai ho faria a un company. Si no hi estic d’acord, silenci. Al principi em va fer molta il·lusió el premi, però després tot es va enterbolir i vaig acabar de l’Ondas una mica fart. És que no sé ni on tinc el premi… Quan arribi a casa el buscaré. Amb el temps penso que no té sentit tot el que va passar… Si fins i tot el Peret va parlar del meu Ondas!
Quin ha estat el millor moment de la seva carrera?
Jo crec que Sálvame. He après a portar un plató, a conduir situacions complicades… En aquesta professió som com els pilots d’avió. Has de fer moltes hores de vol, de directe, per saber portar un programa. Sálvame m’ho ha ensenyat.
I el pitjor?
En una carrera tan llarga hi ha molts moments en els quals ho vols deixar. De vegades et preguntes: què faig jo aquí? Però al final veus que ho fas perquè t’agrada.
Què n’opina de les persones que diuen que els programes que fa són teleescombraries?
Ja no m’afecta. M’encanta parlar amb la gent que mira el programa, perquè hi ha teleespectadors que el veuen amb mirades diferents. Hi ha qui ho fa per la xafarderia, qui el mira en el pla psicològic o qui ho fa per entretenir-se. Crec que Sálvame mostra cada dia un trosset de vida. Moltíssima gent se sent reflectida en coses que es veuen en aquest programa.
Ara, a més, el critiquen des de l’extrema dreta. Per què?
L’extrema dreta sempre busca enemics, perquè els va bé per treure vots, però jo procuro no entrar en aquestes disputes. A més, són atacs molt mediocres. Tot va començar durant el confinament. A mi em va semblar terrible el que es va viure i com era l’oposició al Govern. No era oposició, sinó una maniobra per fer-lo caure. Ho vaig denunciar. Si llegeixes els diaris de dretes penses que estem vivint en un altre país: tot són manipulacions i mentides. Espero que la gent ho sàpiga veure.
LLEGEIX L’ENTREVISTA SENCERA AQUÍ
