La Casa de Carlota és el primer estudi de disseny del món que integra en el seu equip creatius amb discapacitat intel·lectual, demostrant que la diversitat és la nova creativitat. Descobrim com aquesta iniciativa trenca barreres i transforma la manera de crear amb el seu fundador, José María Batalla.
La Casa de Carlota és un estudi de disseny innovador que integra persones amb síndrome de Down i altres situacions neurològiques en equips de creativitat. Com sorgeix aquesta idea?
Vinc del món del disseny i la creativitat, i sempre hem buscat talent diferent. Quan ja havíem combinat professionals de diferents edats, gèneres i cultures, vam pensar: què passaria si integréssim persones amb discapacitat intel·lectual en equips professionals? Ho vam provar amb persones amb síndrome de Down i vam descobrir que aportaven un talent únic i sorprenent. Aquesta combinació genera una creativitat molt especial, una nova manera de pensar i crear que va portar a fundar La Casa de Carlota. Amb el temps, vam ampliar l’equip amb persones amb autisme, i això ens va obrir encara més perspectives. Ara treballem amb un equip completament divers i la riquesa creativa és immensa.
Què us va sorprendre més d’aquesta col·laboració?
El més sorprenent va ser veure com una perspectiva diferent pot aportar un valor afegit real i inesperat. Treballen amb llapis, tisores i paper, eines que els dissenyadors professionals ja no utilitzem tant, i això aporta una autenticitat i una frescor que havíem perdut. A més, tenen una manera de veure el món més directa, sense filtres, cosa que es tradueix en una creativitat més pura i genuïna. Quan ajuntes això amb professionals del disseny que coneixen bé les tendències, la tecnologia i el mercat, es crea una sinergia brutal que dona lloc a projectes únics.
Va ser difícil trencar els prejudicis inicials?
Sí, tant per part nostra com per part seva. Nosaltres estàvem acostumats a treballar amb professionals formats en creativitat, mentre que ells no. Tampoc esperaven trobar-se dins d’un estudi de disseny. Al principi hi havia una barrera, però quan vam entendre com treballar plegats i com potenciar les seves habilitats, el procés va fluir de manera natural i vam començar a veure resultats espectaculars. Un cop els primers clients van confiar en nosaltres i van veure la qualitat del nostre treball, tot es va normalitzar i vam començar a rebre encàrrecs importants.
“No només ens trien per la responsabilitat social, sinó perquè els nostres dissenys són diferents i tenen un valor comercial real”
Quin impacte té aquesta diversitat en els projectes?
Aporta una creativitat diferent. Els dissenys tenen una mirada més genuïna, més humana. Les persones amb síndrome de Down tenen una visió més innocent i espontània, mentre que les persones amb autisme aporten una estructura mental diferent, més desordenada i artística. Aquesta barreja de visions genera resultats que cap estudi convencional podria aconseguir. No és només inclusió, és una forma nova d’entendre el disseny. Per exemple, en el disseny gràfic es nota molt aquesta llibertat en les formes, els colors i les composicions. Creem peces molt més emocionals, que connecten amb les persones d’una manera més autèntica.
Les marques han tingut prejudicis a l’hora de confiar en vosaltres?
Al principi sí, perquè ens veien com una ONG i no com un estudi de disseny competitiu. Però el nostre objectiu sempre ha estat competir per la qualitat del nostre producte, no pel nostre vessant social. Avui dia treballem amb marques com Nike, Inditex o Bimbo perquè el nostre treball ven i comunica amb impacte. Hem demostrat que la diversitat és un valor afegit i no un llast. Les empreses cada cop són més conscients que la inclusió i la creativitat poden anar plegades. Per això, no només ens trien per la responsabilitat social, sinó perquè els nostres dissenys són diferents i tenen un valor comercial real.
Quina és la vostra principal motivació?
El nostre objectiu és generar un impacte social real, oferint oportunitats a persones que no solen tenir-les en aquest sector. Però també és important que el producte final sigui competitiu i sostenible econòmicament. No totes les persones amb discapacitat poden treballar en un estudi de disseny, igual que no tothom pot ser creatiu. L’essencial és trobar el talent adequat i potenciar-lo. Quan veus que el que fem ajuda a canviar la percepció de la societat sobre la diversitat, saps que estàs fent alguna cosa important.
“La barreja de visions genera resultats que cap estudi convencional podria aconseguir. No és només inclusió, és una forma nova d’entendre el disseny”
Com veus el futur de la diversitat en el món empresarial?
Crec que cada cop més empreses aposten per la diversitat i la sostenibilitat. No només perquè ho exigeixen les lleis, sinó perquè els consumidors també ho valoren més. Les noves generacions volen treballar i consumir en empreses amb un impacte positiu. La diversitat genera talent i fa créixer la societat. En el nostre cas, veiem com la creativitat pot ser una eina poderosa per transformar la societat. Cada vegada hi ha més iniciatives que aposten per aquest tipus de model i això ens fa ser optimistes.
Teniu presència en altres països. Com ha estat el procés d’expansió?
Tot va sorgir de manera orgànica. Primer a Medellín, Colòmbia, gràcies a un estudiant que va voler copiar el model. Després vam obrir a São Paulo i Lima. Més que una expansió comercial, el que busquem és fer arribar aquest model a altres llocs on pugui tenir impacte. La clau és mantenir l’essència del projecte i assegurar-nos que les persones que el lideren comparteixen els mateixos valors i filosofia.
Quin paper té la creativitat en la decisió dels consumidors?
És clau. Un bon disseny pot captar l’atenció i diferenciar un producte en un mercat saturat. Però ara la gent també mira més enllà: qui hi ha darrere de la marca, si té valors sostenibles, si respecta la diversitat. La creativitat ja no és només fer un envàs bonic, sinó transmetre un missatge i generar un impacte positiu. Nosaltres apostem per un disseny amb ànima, que no només sigui visualment atractiu, sinó que també expliqui una història.
Text: Regina Rigau / El Monocle / AMIC
Foto: Aina Pizarro / El Monocle / AMIC
Anna Torres: “En la publicitat, anem cap a la hiperpersonalització, cap a una relació molt més directa amb els consumidors”
