Josep Ardila Cortés (Montblanc, 1988) és director de Ràdio Montblanc, emissora municipal l’ajuntament de la qual forma part del Consorci per a la Gestió de la TDT del Camp de Tarragona. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va treballar a Tarragona Ràdio i Diari de Tarragona. Juntament amb Ricard Lahoz va impulsar la revista Fet a Tarragona. Abans de ser director de Ràdio Montblanc s’hi havia iniciat com a col·laborador. Actualment és el corresponsal de Montblanc de TAC12. A Comunicació 21, Ardila explica la transició que ha fet Ràdio Montblanc passant d’una emissora amateur a semiprofessional dotant-la de més continguts periodístics.

Abans de ser director de Ràdio Montblanc vas especialitzar-te en la informació castellera per a diferents mitjans (Tarragona Ràdio, La Xarxa i TV3). S’ha de ser tarragoní per ser periodista casteller?

[Riu] Diria que no. I més tenint en compte que jo no tenia cap lligam amb el món dels castells. Per això crec que encara és més difícil entrar en el món dels castells quan no has sigut casteller. No s’ha de ser tarragoní i no s’ha de ser casteller per fer crònica castellera. Va ser una etapa molt apassionant, em van tractar molt bé i en vaig aprendre moltíssim.

De Montblanc a Tarragona i tornada a casa.
Vaig anar a estudiar Periodisme a Tarragona sense cap més pretensió. Mentre estudiava em va sortir l’oportunitat de treballar a Tarragona Ràdio, on van ser uns anys en els quals vaig aprendre molt de periodisme i de la ciutat. En un reajustament de plantilla vaig quedar-ne fora i després va arribar l’opció de Ràdio Montblanc. No sé què hagués passat, si encara seria a Tarragona Ràdio. Una ciutat on hi guardo molts bons amics i n’he mantingut el lligam.

Què suposa la tornada a casa?
Tornar a Montblanc mai ho he vist com un pas enrere, sinó com una etapa diferent. Ens ho hem de treure de sobre, pel fet de treballar en una ràdio de poble no ets menys periodista. A Montblanc m’hi dedico i poso tot l’entusiasme i tot el que sé en això, i ho faria igual si fos un mitjà més gran o un altre tipus de mitjà. Estic molt a Montblanc, anant a treballar a peu i explicant la realitat del municipi on visc. Ser una mica la referència informativa crec que és un plaer. I és més, jo soc l’encarregat de la cobertura informativa, i ho faig amb total llibertat, independentment del govern. Mai hem tingut directrius i crec que cal posar-ho en valor.

“Ràdio Montblanc ha passat de ser una emissora amateur a més professional, més digna”

Quin és l’encàrrec que reps quan aterres a Montblanc?
En aquell moment va ser complicat, perquè crec que no es va gestionar del tot bé. El pas de fer una ràdio amateur a una ràdio semiprofessional va ser complicat, però crec que n’hem sortit reforçats. Vam crear una graella de zero, vam canviar moltes coses, i a poc a poc ens n’hem sortit. I així hem convertit la ràdio en un mitjà per ajudar la gent a fer ràdio, o fins i tot per a professionals, que volen estudiar Periodisme, que el provin.

Quina està sent la teva petjada com a director?
L’emissora s’ha dotat de continguts professionals periodístics, amb un informatiu diari des de 2013, hi ha molta més cobertura de l’actualitat, més retransmissions en directe, i també hem liderat la cobertura informativa per a TAC 12, que l’assumim des de la ràdio. Per tant, li donem un caire professional a tota la cobertura per televisió de Montblanc. També hem anat fent millores des del punt de vista tècnic, cosa que ens ha permès fer productes i directes de millor qualitat, però voldríem fer molt més. Ràdio Montblanc ha passat de ser una emissora amateur a més professional, més digna.

Quins són els principals actius de la graella de Ràdio Montlbanc?
Pel que fa a la producció pròpia, hi ha dos pilars bàsics: el programa informatiu diari Bon dia Montblanc i la tasca que fan la vintena de col·laboradors. Cal destacar el programa Dansa.cat de Marta Arjona, que és l’únic del país dedicat a la dansa. A més, la programació es complementa amb el programa Carrer Major, que elaborem vuit ràdios del Camp de Tarragona amb el suport de La Xarxa. Són tres hores de directe amb continguts propis i de proximitat.

Què hi aporta La Xarxa, hi suma?
N’estem contents de formar-ne part, i quan vaig entrar a la direcció va ser una de les primeres coses que vaig fer. Sols no anem enlloc, i si anem junts farem moltes coses. A banda de recursos i el contacte amb altres companys de professió, per a la ràdio i el poble ser-hi et dona molta visibilitat. L’aposta de La Xarxa és molt enriquidora per emissores petites com la nostra.

Del procés tecnològic i digital no se n’escapa ningú. Com l’esteu vivint a Ràdio Montblanc?
Som presents a les xarxes socials i estem treballant en el format vídeo. És paradoxal, perquè fem vídeos per a TAC12, però no ho hem sabut aprofitar per a la ràdio. Estem en aquest pas, amb la intenció de fer ràdio, però al mateix temps que es pugui visualitzar a través de les xarxes socials. Tot això ens ha permès fer canvis a l’emissora pel que fa a recursos. La prioritat passa per renovar la pàgina web de l’emissora, la tenim molt obsoleta, i ens permetrà potenciar el podcast. Aquest és un propòsit per donar més visibilitat als programes dels col·laboradors i, fins i tot, ens plantegem oferir algun producte exclusiu a través d’aquest nou redisseny del web.

Quina mirada li poses a mitjà termini en el projecte de Ràdio Montblanc?
Per una banda, la prioritat és seguir fent bon periodisme, que de vegades no és fàcil. No hem d’oblidar que som un servei públic i hem d’intentar explicar el que passa de la millor manera possible. I per l’altra, mantenir el contacte amb la nostra gent. Durant el confinament vam fer un programa els caps de setmana compartint aquells dies amb la gent. I va tenir molt èxit, no donàvem l’abast, i la ràdio es va convertir en un punt de socialització. Aquella experiència ens ha ensenyat que està molt bé innovar, però de vegades perdem de vista que la gent a qui ens dirigim són els nostres veïns, i això no ho hem de perdre mai de vista.