Josep Maria Arasa Fort (Santa Bàrbara, Montsià, 1963) és el gerent del Canal TE, que abraça les comarques de les Terres de l’Ebre. Canal TE juntament amb Ebredigital.cat formen part d’Ebre Digital, l’empresa de comunicació que gestiona de forma directa els dos mitjans, i que a la vegada està vinculada a dos grups de comunicació del mateix àmbit territorial: el Grup l’Ebre (Setmanari l’Ebre i Imagina Ràdio) i el Grup Més Ebre. En els darrers 20 anys, el projecte ha encadenat diverses fusions empresarials i de mitjans. Així s’ha convertit en un model d’èxit, únic i singular. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, des de fa més de 30 anys Arasa és en una de les veus autoritzades del sud del país. De tot plegat, s’explica a Comunicació 21.
Vostè va renunciar a treballar a Barcelona i sempre ho ha fet amb una mirada persistent cap a les Terres de l’Ebre.
La més llaminera va ser una proposta de TVE. Hi vaig renunciar perquè aleshores estava engrescat i implicat en un projecte de transformació d’un territori, com és el de les Terres de l’Ebre, des d’una mirada periodística. Més enllà de la capçalera del Setmanari L’Ebre, que vam redissenyar, les decisions les prenc amb el cor.
Què té de diferent fer periodisme al sud de Catalunya?
Per fer un bon periodisme a les Terres de l’Ebre has de combinar dos aspectes determinants: vida i professió. Una dedicació absoluta, com vam fer una generació de periodistes. Ara tot ha canviat. Els periodistes d’avui es conformen en ser bons professionals i gaudir de la vida. Per això treballen en gabinets de premsa, per no cremar-se darrere la notícia. La qualitat de vida és important, però nosaltres la vam menystenir. Els joves d’avui estan més ben preparats en tot, però els falta la passió i la implicació que encara avui ens genera la professió.
Tot i així, ha valgut la pena aquella aposta?
Sí, és clar. Hem aconseguit que la gent hagi incorporat el concepte de Terres de l’Ebre en el seu vocabulari, i tot un imaginari al seu voltant que no existia en absolut. Fent un símil futbolístic, quan vaig arribar l’espai comunicatiu era un camp de terra, ple de clots i pedres, i avui en canvi és pla i amb una gespa artificial de qualitat. El Canal TE ha contribuït a enfortir-lo.
En l’àmbit comunicatiu, quina peculiaritat tenen les Terres de l’Ebre respecte a la resta del país?
Les Terres de l’Ebre han estat històricament la mosca collonera del país, també en la comunicació. I això que a finals dels anys 80 l’Assemblea Nacional de Catalunya va reivindicar la fortalesa del sud del país en un acte des de Tortosa. I també l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, que es va constituir a Tortosa… Paral·lelament, però, El Punt va començar a despuntar a Girona, El Segre ho feia a Lleida, també hi havia El 9 Nou, i el sud es va quedar pràcticament desert i només amb un setmanari a Tortosa d’un miler d’exemplars de tirada durant més de 25 anys.
Què ho va provocar?
Que els periodistes emprenedors d’aquella època eren polítics malferits que no van poder participar del procés constitutiu de la democràcia al territori, i que, a més, no tenien la necessitat de viure com a professionals del periodisme. Fins que arriba la meva generació, que vam haver d’impulsar el nostre propi projecte fet amb una clara mirada periodística i d’arrelament al territori.
Després del recorregut al Setmanari l’Ebre, quin és el moment en el qual es produeix un punt d’inflexió en el projecte televisiu?
A partir de l’any 2000 és quan el salt és espectacular. Fins aleshores estàvem construint un projecte que ni en les millors prediccions podíem imaginar el que és actualment. Des del Setmanari l’Ebre vam posar en marxa Imagina Ràdio i l’Ebre Televisió i, tres anys més tard –2013– vam fusionar-nos amb Canal TE. D’aquí va néixer el canal que som avui.
Què recorda d’aquella negociació?
L’aleshores secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, gran coneixedor de la problemàtica de les Terres de l’Ebre, va plantejar-nos una fusió entre els tres canals existents, però Canal 21, que és la nostra competència, es va desmarcar de l’acord. Fruit d’aquella fusió vam passar de 5 a 25 treballadors i a ingressar 850.000 euros aproximadament l’any passat, sent la xifra rècord en els darrers set anys.
Quin és el secret del model d’èxit de Canal TE?
L’aposta per la cohesió territorial i la vocació de servei, com a eines indiscutibles. Donant el mateix valor a Prat de Compte, de 400 habitants, que Tortosa, de 35.000. Sent una exposició constant i diària, feta amb continguts de qualitat. Gràcies a la diversitat que tenen les Terres de l’Ebre en tots els àmbits fa que els continguts d’interès surtin pràcticament sols. La nostra graella es fonamenta en la informació, els esports i el turisme.
Què suposa en tot aquest engranatge un altaveu com La Xarxa?
Algun dia les Terres de l’Ebre hauran d’agrair tot allò que ha fet i continua fent La Xarxa a l’hora de visualitzar el sud del país. És més, el creixement d’ingressos que ha tingut Canal TE es deu, en bona part, a l’aposta compartida amb La Xarxa. Si abans explicava que vam estar moltíssims anys a la cua del país, ara, gràcies a Canal TE i La Xarxa hem contribuït a posar les Terres de l’Ebre en el mapa. Tot plegat ha provocat un retorn turístic al territori, sempre ho subratllo. Així i tot, faig una crida perquè la resta de diputacions provincials també apostin per donar suport als mitjans de proximitat com ho fa la Diputació de Barcelona a través de La Xarxa. És imprescindible perquè ens puguem adaptar a la permanent actualització digital.
S’hi estan adaptant a la revolució digital tant com voldria?
No, en aquest aspecte no ho estem fent bé. En aquesta última temporada hem fet alguna prova pilot per adaptar-nos-hi amb un pla de xarxes. Vam comprovar que arribàvem a nous consumidors de Canal TE, però encara estem a les beceroles. Si tenim capacitat interna de recursos, ser a les xarxes socials ens permetrà seguir creixent. Si no ho fem així, anirem perdent l’audiència.
Quins són els reptes a curt o mitjà termini?
N’hi ha un sobre la taula. Actualment, dels tres canals privats que hi ha al territori, disposem d’un canal al calaix que no està operatiu. És probable que el posem en marxa l’any vinent. El projecte passa a convertir aquest canal de temàtica turística tenint en compte que som un territori divers i potent. Serien continguts de qualitat i en diverses llengües per arribar a tothom. La prioritat fins al 2020 era consolidar el projecte arran de la fusió i ho hem aconseguit amb escreix.
