Laia Pedrós: “En el periodisme cada cop hi ha més dones i els propers anys hi haurà més dones directores”

Laia Pedrós Castany (Montgai, 1986) és llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigeix el setmanari Nova Tàrrega, un mitjà que ha tancat els actes de celebració del 80è aniversari fa poques setmanes. El setmanari de la ciutat lleidatana ha superat vuit dècades de vida amb una missió, ser la veu i la referència de Tàrrega. Pedrós, que va formar-se al Comarques de Ponent, a La Mañana i al diari Segre, explica a Comunicació 21 com ha evolucionat Nova Tàrrega i quins objectius a curt termini pretenen assolir.

Com ha sigut aquest any de celebració del 80è aniversari?
Ha estat un any frenètic, però estem molt contents, perquè creiem que un dels objectius que ens vam marcar, el de tornar a connectar amb la societat de Tàrrega, l’hem aconseguit.

Per què calia tornar a connectar-hi?
Ja estem connectats, però volíem arribar a més, que la ciutat ens sentís més seva. El nostre objectiu era arribar a futurs lectors, a persones més joves, a gent nouvinguda i a nous públics que no tenim. Volíem fer arribar el missatge que Nova Tàrrega és el mitjà de referència de la ciutat de Tàrrega.

Encara hi esteu treballant?
Sí, creiem que hem fet el primer pas, apropant-nos a la ciutadania, però ens queda encara camí per fer, sobretot amb les noves generacions.

Fa 80 anys va néixer el setmanari, com ha evolucionat al llarg del temps?
Jo en soc directora des del setembre de 2021 i en aquests quatre anys he seguit una línia continuista. Jo ja hi col·laborava i estic contenta d’aquest camí.

Com vas acabar sent-ne la directora després de col·laborar-hi?
Va ser de casualitat. Des de feia temps, jo era la corresponsal de l’Urgell per al diari Segre i les meves notícies també farcien els continguts de Nova Tàrrega, i la directora d’aleshores va deixar el càrrec i em van oferir assumir la direcció i compaginar les dues coses. Vaig dir que sí, no vaig deixar de treballar al diari Segre.

“Volem que Nova Tàrrega torni a ser el referent i arribi a totes les cases de la ciutat”

Què suposava, per a tu, assumir aquest canvi?
Ha sigut una mica difícil, perquè sempre m’he encarregat de la producció i la creació de notícies, però assumir la feina de direcció implica tasques que no es veuen, però ho he superat. Em resisteixo a deixar de sortir al carrer a fer de redactora, de fet crec que és important, perquè així mantinc el dia a dia amb la ciutat de Tàrrega.

Les dues últimes directores de la revista heu estat dones. Ha sigut casualitat?
Crec que sí, però en el sector del periodisme cada cop hi ha més dones. Entenc que passarà més habitualment els propers anys, perquè hi ha més dones a les redaccions.

Quins serien els canvis més determinants en la revista?
Et podria parlar de diferents moments: del 1966, quan Antoni Coll va assumir-ne la direcció i era la primera vegada que ho feia un periodista professional; del 1968, quan arriba el primer canvi de la capçalera, o del 1978, quan es va passar a fer en català amb la restauració de la democràcia. El 1990, el grup Segre va passar a ser soci majoritari de l’empresa que gestiona la revista; el 2014 s’incorpora Lourdes Cardona, la primera dona a dirigir la revista; el 2015 es posa en marxa la pàgina web i s’obren perfils a les xarxes socials, i el 2016 es va començar a fer 100% en color.

Per tu, de tots aquests, quin seria el canvi més trencador?
Seria l’aposta per entrar a les xarxes socials, va ser un esforç molt gran i suposava obrir-se als nous públics, tot i que seguim defensant el paper.

Com conviuen les dues edicions de la revista?
La web s’actualitza diàriament i a la versió en paper fem notícies més ampliades, en format de reportatge i amb entrevistes. I també marquen la diferència els col·laboradors.

Quants en teniu?
Actualment, una vintena, i durant els 80 anys de la revista n’hi ha hagut un centenar. Són persones que aporten coneixements de manera altruista, ja sigui amb història local, eines tecnològiques o temàtiques de cuina, per exemple. Els seus continguts es publiquen al paper i a les xarxes socials hi donem unes pinzellades al cap d’uns 15 dies d’haver-ho publicat a la revista impresa.

Per què teniu tanta cura dels lectors en paper?
Perquè si perdem els lectors en paper, el projecte no serà sostenible, així que per a nosaltres és important intentar fer créixer aquesta comunitat, o almenys no perdre-la. La idea és que fem moltes campanyes de fidelització i que Nova Tàrrega torni a ser el referent i arribi a totes les cases de la ciutat.

Teniu algun repte més a curt termini?
Seguim buscant el nou públic jove, tot i que no acabem de tocar la tecla adequada. Ens agradaria que, el retorn que rebem a les xarxes socials per part dels joves, també el tinguéssim amb el paper, però no ho estem aconseguint. Tenim idees a sobre la taula, hi estem treballant.

Penseu que serà una cursa de fons?
Serà un camí molt llarg que evoluciona cada dia, ens hem d’anar actualitzant.

“Ens agradaria que, el retorn que rebem a les xarxes socials per part dels joves, també el tinguéssim amb el paper”

Com creus que està vista, l’opció en paper dels mitjans de comunicació?
Penso que encara es busca el paper i que té demanda. Només fa falta fer el clic i comprar la revista en paper habitualment, perquè hi ha molts lectors que només la compren en moments puntuals.

Una de les dificultats més grans que teniu és la de fidelitzar l’audiència?
En tenim moltes, però aquesta seria la més important i la que ens està portant més maldecaps.

L’esperit de la revista ha canviat, al llarg dels anys?
Hem de tenir clar que va néixer en ple franquisme i que actualment s’ha obert. La idea és que sigui una revista per a tota la societat de Tàrrega, però per la resta s’ha mantingut amb la mateixa intenció, la de ser la portaveu de la ciutat.

Us heu plantejat fer canvis quant a la periodicitat?
De moment no, ens mantenim setmanalment.

L’any 1985 vau entrar a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, com és la relació que teniu amb ells?
És molt positiva, estem molt contents de ser-hi, perquè tenim el seu suport. Tenir present que hi ha una associació que vetlla pels teus interessos és molt important, et dona molta tranquil·litat i reps el seu recolzament.

Quin paper juguen els anunciants per a vosaltres?
Estem molt contents, perquè han sigut molt fidels a nosaltres. Per als tres números especials que publiquem cada any, ens han fet molta confiança i hem pogut farcir aquests números de moltes pàgines i que llueixin gràcies al seu esforç. Sense ells, aquest projecte probablement no seria viable.

Com ha estat la celebració del 80è aniversari?
L’acte més destacat va ser la inauguració d’una escultura al Parc de Sant Eloi, que va ser el resultat d’un procés participatiu amb la ciutadania, i la qual reflecteix l’esperit de treball en equip que tenim. Els veïns i veïnes van votar la proposta que més els agradava, va ser l’obra de Júlia Freixas i vam fer possible aquesta escultura. I de cara al mes de juny inaugurarem una exposició amb les portades més emblemàtiques dels 80 anys, això serà la culminació de l’aniversari.

Això suposa reforçar el lligam que ja teniu des de la revista amb el sector empresarial de Tàrrega?
Sí, del tot, hem enfortit aquesta relació.

Laia Rogel: “No pot ser que la publicitat visqui aliena al món on vivim”