Lídia Heredia Soler (Badalona, 1971) és periodista i l’actual directora i presentadora d’Els matins de TV3. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, des de fa més de 20 anys és una de les cares més visibles dels serveis informatius de Televisió de Catalunya. A TV3 ha presentat els programes Banda ampla i Collita pròpia, a més del Telenotícies i els blocs informatius del 3/24. Anteriorment va treballar a Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio Barcelona, Onda Rambla, Canal+ i als serveis territorials de Telecinco a Catalunya.
Més de 20 anys a TV3.
Sí, com passa el temps! Encara recordo quan em vaig presentar al càsting del programa En directe als estudis de Mediapro. Hi vam anar amb el Carles Costa, que treballava amb mi pels informatius de Telecinco i vam passar la prova. L’En directe va ser un programa que ens va permetre créixer com a periodistes de carrer. Perquè per molts canvis tecnològics que hi hagi, l’essència del periodisme és la mateixa: les notícies són al carrer.
Actualment els periodistes passen menys hores al carrer?
És possible, però no és voluntat de la professió ni dels periodistes. Sortir a fer periodisme de carrer significa dedicar-hi temps, fins i tot perdre-hi temps. En periodisme aquest temps perdut vol dir tot el contrari, és una inversió, perquè en qualsevol racó hi pot haver una història rellevant. Ara bé, a vegades això costa de fer entendre als equips directius.
Per què?
Perquè durant aquest temps la maquinària del dia a dia no s’atura, i cada vegada hi ha més finestres per omplir, i s’han de elaborar butlletins i les peces pels diferents programes informatius. En èpoques de vaques flaques, com ara, els pressupostos estan molt més ajustats, hi ha menys recursos i per això el periodisme de carrer és menys visible.
I com a conseqüència l’opció passa per quedar-se a la redacció assegut davant les pantalles?
A vegades sí. Ara bé, tenim una sensació falsa que a través d’una pantalla pots ser a tot arreu. Per això el gran repte que tenim cada dia és saber triar, respondre’ns una pregunta: per quina notícia val la pena enviar un equip d’ENG al carrer? Tot plegat hi ha una altra conseqüència: com que se sap que no podem ser a tot arreu, ara ens envien el material fet sense opció a preguntar res. I això tampoc ens agrada. Per això el periodisme es troba en una situació molt delicada i li cal molta cirurgia fina.
“Els periodistes no som infal·libles i ens equivoquem, però una cosa és cometre una errada i l’altra ben diferent és negligir”
El periodisme està perdent la seva essència?
Actualment tot va a una velocitat de vertigen, i el periodisme no viu aïllat del món. Així i tot, penso que mantenir l’essència del periodisme depèn d’aquells qui l’exercim. I jo sempre reivindico una cosa: el respecte i l’estima cap a la feina. Quan hi ha aquest valor afegit, el producte millora de forma indiscutible. Es nota quan hi poses una mica més en una entrevista, a una connexió en directe. Més enllà del rigor, aquest valor afegit de l’estima és l’essència del periodisme. I jo hi crec fermament.
Com es manté el rigor i la credibilitat enmig d’un rerefons social i polític convuls com el que hi ha hagut en aquests darrers anys?
Només conec una fórmula: treballant. La manera de mantenir el rigor i la credibilitat és aquesta, fent-ho sense deixar-se vèncer per la inèrcia. I això és molt cansat, i hi ha dies que et canses de lluitar, de gestionar pressions. Però no ens podem rendir, ni deixar d’estudiar. Els periodistes no som infal·libles i ens equivoquem, però una cosa és cometre una errada i l’altra ben diferent és negligir.
Tens la sensació que TV3 sempre és l’ase dels cops?
És inevitable. Hi ha dues premisses malenteses del periodisme i molt esteses arreu: la primera, matar el missatger, i la segona, donar per fet que els mitjans públics estan sota control del poder. Davant d’aquest escenari, els periodistes hem de deixar clar que el servei públic no vol dir servei polític. Quan la situació és polaritzada, tothom vol utilitzar el periodista. Uns perquè volen que actuïs de portaveu del seu grup i els altres perquè voldrien que abaixéssim la persiana. Aquells que estan disposats a millorar els mitjans públics haurien d’aportar propostes constructives i la solució no és tancar TV3.
Hi ha polítics a qui has plantat cara, el cas més sonat va ser amb Albert Rivera.
La nostra feina és explicar el que passa, no enfrontar-nos amb ningú, perquè aquest no és el paper del periodista. Amb Rivera vaig viure possiblement la situació més tensa que he viscut mai en un plató. La meva reacció va ser espontània, em va sortir de dins. I com tot, és un capítol passat i totalment digerit.
On comença i acaba la relació entre el periodisme i la política?
Des del periodisme cal fiscalitzar el poder polític i demanar-li responsabilitats com a servidor públic. Així i tot, no soc partidària del pim-pam-pum contra la política i els polítics, perquè són tan criticables com els periodistes. Compte amb la crítica generalitzada contra tot i tothom, perquè l’alternativa a la política és molt pitjor.
Durant la tardor del 2017 et va passar pel cap que es decidís apagar el senyal de TV3 arran de l’aplicació del 155?
Sincerament, en aquell moment no hi vaig pensar, perquè prou feina teníem tots plegats per explicar el que passava sense contribuir a la confusió. Sí que hi he pensat més endavant, sobretot després de llegir alguns documents que s’han publicat a l’entorn del que s’estava coent aleshores. En aquest moment és quan ho revisc tot plegat. Segurament mai m’hagués imaginat explicar una pandèmia mundial, ni tampoc una tardor com la que vam explicar l’any 2017.
“Els periodistes hem de ser al carrer. Les xarxes socials formen part de la nostra vida, però no són tota la nostra vida”
TV3 dedica massa hores de la graella a la informació política?
En els darrers anys a Catalunya hi ha hagut més interès que mai per la política. Ho avalen els números i és indiscutible, perquè l’ona expansiva dels fets de l’octubre de 2017 va ser molt bèstia. Des del meu punt de vista, penso que en els darrers anys el pes real de l’actualitat política havia baixat i en canvi els programes hi continuàvem dedicant moltes hores. Potser hem reaccionat tard. Això no vol dir que haguem descuidat altres temes d’interès per al telespectador.
N’abusa de les tertúlies de caire polític?
La tertúlia és un format que et permet emetre moltes hores de televisió a un cost baix. És com fer ràdio en colors. Ara bé, si se n’abusa fa que aquest format es desvirtuï. Crec que en els darrers mesos s’està revertint aquesta situació i, arran de la pandèmia, en el cas d’Els matins de TV3 hem minimitzat el temps de tertúlia. Al cap i a la fi, les tertúlies no han ser una missa sagrada. Com tampoc ho ha de ser tot allò que es diu a Twitter, amb qui mantinc una distància crítica.
Recentment Albert Om, en una entrevista a Comunicació 21, assegurava que “Twitter s’ha convertit en la gran agència de notícies per als mitjans de comunicació”. Ho comparteixes?
Sí, és així. És un ecosistema que s’ha convertit en una agència de notícies, perquè la majoria dels actors polítics fan una piulada i aquella és la declaració que necessitem els periodistes. Repeteixo allò que dic a l’inici de la conversa: els periodistes hem de ser al carrer. Les xarxes socials formen part de la nostra vida, però no són tota la nostra vida.
Una polèmica és la presència del castellà a TV3. N’hi ha més que abans?
Per mi no hi ha debat sobre la llengua. TV3 va néixer amb un objectiu clar respecte a la llengua catalana i és manté intacte. Ara, dit això, jo no deixaré d’entrevistar algú que generi interès i que aporti un valor afegit al programa si ho fa en castellà, tenint en compte que l’audiència l’entén perfectament. Entrevistar algú que parla en castellà i haver-lo de traduir o subtitular per mi no té ni cap ni peus.
Planta baixa és un espai que s’ha consolidat entre Els matins i els Telenotícies. Ha estat un bona aposta?
Sí, evidentment. Tot el que sigui sumar-hi talent em sembla molt positiu per a TV3.
TV3 és líder absolut d’audiència des de fa més de tres anys. Com s’explica des de dins?
És líder perquè acaba fent un producte que té qualitat i d’un nivell altíssim. I el balanç és positiu malgrat els errors, les pressions i les crítiques rebudes. No pots ser líder d’audiència durant 40 mesos de forma consecutiva per atzar o per casualitat. Només amb la teva ‘tribu’ no s’obté un lideratge tan bèstia. Crec que TV3 tothom se l’hauria de sentir seva i potser ara ningú se la sent del tot seva, uns per massa i altres per massa poc, però li reconeixen la qualitat.
“Crec que és imprescindible que els periodistes anem rotant i ocupant diversos papers de la maquinària”
Després de la teva trajectòria com a presentadora i editora dels serveis informatius, t’ha passat pel cap presentar la teva candidatura com a directora de TV3?
[Riu] Mai, no m’hi veig. No és una cadira fàcil, un càrrec cada cop més complex i ara mateix no està fet per mi. Estic convençuda que cap dels directors que ha tingut TV3 ha pogut fer allò que voldria fer, i això ha de generar una certa frustració. Per tant, posar-te en un lloc on tindràs poc marge de maniobra no és massa atractiu. I és una llàstima. Tant de bo qui n’assumeixi el càrrec sigui una persona que plantegi un projecte ambiciós i de futur, i que tingui els suports per dur-lo a terme.
Descartada l’opció de dirigir la casa, estàs a gust editant i presentant Els matins de TV3?
Sí, tinc un equipàs i el programa és un lloc de privilegi, una mena de balcó a primera fila de l’actualitat. Mai he fet plans professionals i trobo que no m’ha anat pas malament. Ha estat una trajectòria feta poc a poc, hi estic a gust. És evident que una corresponsalia seria una proposta molt llaminera, però no me l’han proposada mai. És una part del periodisme que no he fet mai i potser m’aniria bé per oxigenar-me.
Et cal?
No, però crec que és imprescindible que els periodistes anem rotant i ocupant diversos papers de la maquinària. Conèixer com es treballa a plató, al carrer o en una redacció és bàsic perquè els equips acabin funcionant. He tingut la sort de fer-ho al llarg de la meva carrera i és molt saludable professionalment. De fet, és del que em sento més orgullosa, i dins la meva motxilla hi porto moltes experiències molt enriquidores. I cap d’elles és més important que una altra.
I fer-ho en un mitjà d’àmbit estatal, no t’ho has plantejat mai treballar-hi?
No, perquè mai he rebut cap oferta per treballar-hi [riu] Si algun dia m’ho proposen ja m’ho pensaré.
Un dels reptes de present i de futur és com conviu TV3 amb l’actual oferta de les diferents plataformes digitals.
És un repte que està sobre la taula i que TV3 no pot deixar escapar. El món està en un moment de transformació absoluta i caldrà posar-hi tots els recursos perquè a TV3 no l’avancin per l’esquerra. Hi ha esdeveniments, especialment els directes, que mantindran viva la televisió convencional. I aquí és on manté un cert avantatge respecte a la resta d’oferta. Ara bé, hi ha un aspecte generacional i caldrà veure quin és el producte que TV3 podrà oferir.
