Foto: Maria Cerezuela
Meritxell Falgueras i Febrer (Barcelona, 1981) és una de les divulgadores del vi amb més influència a les xarxes socials a través del seu perfil a Instagram @winesandthecity i també en diversos mitjans de comunicació. Llicenciada en Humanitats i DEA en Comunicació, és la cinquena generació del Celler de Gelida, al barri de Sants de Barcelona. Sommelier formada a Anglaterra, França, Itàlia i als Estats Units, va iniciar-se com a col·laboradora en els mitjans de comunicació a la desapareguda COMRàdio fa més de dues dècades amb Jordi Estadella. Va col·laborar, també, amb En clau de vi (33) i Obrim fil (TVE Catalunya), va presentar l’espai Vins a vins a La Xarxa i va ser jurat del programa Pop up xef de TV3. Habitualment col·labora a Joc de cartes i Tot es mou (TV3), Les dones i els dies (Catalunya Ràdio) i escriu a ElNacional.cat, el Magazine de La Vanguardia, Time Out Barcelona, Vinos y Restaurantes, i Cuina. També té el seu propi pòdcast Un cava compartido, amb col·laboració de DO CAVA. A Comunicació 21, Falgueras aborda el seu perfil com a divulgadora en el relat dels mitjans de comunicació.
Formes part de la cinquena generació del Celler de Gelida, al barri de Sants, una de les botigues que empoderen el petit comerç de Barcelona. El vi sempre ha estat present en la teva vida?
Sí, el vi ha estat un més de la meva família. De ben petita ja vaig aprendre que un màgnum no era un gelat, sinó un licor [somriu]. Els pares ens van ensenyar les diferents varietats del vi, tot i que no teníem l’edat per beure’n. Cada dia, un cop acabava l’escola, feia els deures entre caixes, a la botiga, i això em va permetre adquirir i desenvolupar un món sensorial que m’ha impregnat de cap a peus.
El teu germà ha continuat el camí dels teus pares al Celler de Gelida. Per què no vas decidir implicar-t’hi de dalt a baix?
Per ser un bon botiguer necessites tenir habilitats per guanyar-te els clients. Tot i que dono una imatge de portes enfora de persona extravertida, no és així. En aquest sentit, jo em sento més còmode treballant sentint el públic al davant, però al mateix temps necessito el meu espai i la meva intimitat per fer allò que més m’agrada: escriure.
Així i tot, ets sommelier de formació.
Sí, però soc una sommelier més teòrica que pràctica.
De vi en sap tothom?
Tothom qui en tingui ganes. És com l’art.
“La vida em té preparada una proposta molt bèstia lligada a una plataforma”
Per divulgar sobre el vi (també en els mitjans de comunicació) consideres que és imprescindible ser sommelier?
Jo vaig estudiar Humanitats, que m’ha permès tenir una mirada transversal, ja que considero que només amb els coneixements d’enologia no n’hi ha prou, se’m queda curt. Jo necessito entrellaçar-ho amb l’actualitat. Si no observo art a les galeries o en exposicions i no vaig al teatre, els meus articles perden encant. El més bonic és maridar-los amb pinzellades d’aquí i d’allà.
En aquest sentit, divulgues el vi amb un estil propi, allunyat dels estàndards que ens ofereixen els experts en els mitjans de comunicació i en les revistes especialitzades del sector.
Lluito per divulgar el món del vi fent cupatge amb la cultura, la moda, l’actualitat i el feminisme. La meva prioritat és parlar de vi gairebé sense parlar de vi, i ho faig amb tot el cor, veient el vi com algú més de la meva família.
Ets emprenedora i, sobretot, et reivindiques com a feminista.
Reivindicar el feminisme no és d’ara, ve de lluny. Fa gairebé 20 anys vaig posar en marxa el col·lectiu Mujeres del Vino. El feminisme també és una necessitat d’explicar-me i de com m’he vist a mi mateixa. Quan era més jove tenia l’obligació de ser complaent, simpàtica i bona nena. Arran de la maternitat, he dit prou! Ara ja no preval la mirada dels altres, sinó la meva.
Foto: Maria Cerezuela
El col·lectiu Mujeres del Vino volia trencar amb un sector (també) molt masculinitzat?
Aleshores ho era, sí. Ara, sortosament, ha canviat [somriu]. I les dones hi tenim molt a veure amb tots aquests canvis.
Has tingut alguna referent?
L’enòloga Isabel Mijares. Se la considera la primera dona a exercir la professió i dirigir un celler a l’Estat espanyol. Malauradament, va morir l’any passat. Era amiga del meu pare, una professional excel·lent, i m’ha inspirat moltíssim. Tinc una altra referent: Anne-Joséphine Cannan, la meva sòcia de Mujeres del Vino. I també hi ha moltes dones que admiro, com Anna Sallés (la meva sogra), Estel Solé, Ana Boadas, Samanta Villar o Ada Parellada. Totes elles fan coses precioses que m’omplen i em donen molta energia.
Quin paper t’encaixa millor: periodista, divulgadora, comunicadora o prescriptora?
Soc col·legiada en Periodisme, m’encaixa més divulgadora i comunicadora. Però em sento més còmode com a cupatge de lletres i vi. En la meva vida he tingut dues grans passions: el vi (per tradició familiar) i escriure. I una cosa m’ha permès fer l’altra: el vi m’ha donat l’oportunitat de poder escriure, fer ràdio i televisió. I, de moment, tinc la sort que m’he pogut guanyar la vida així.
“Explico el vi amb un somriure. M’agrada ensenyar divertint-nos”
Et consideres influencer?
Això és cosa de les meves amigues, que sempre posen en valor la meva capacitat d’influir en les xarxes. No em molesta que se m’etiqueti com a influencer. Fins i tot m’etiqueten com a wineinfluencer! Sigui com sigui, les xarxes socials m’han donat l’oportunitat de comunicar-me d’una manera increïble.
Per què?
Quan he treballat o col·laborat en els mitjans, sempre he tingut caps que menystenien les meves idees, minimitzaven les meves aportacions. I a les xarxes socials he fet el que jo volia, oferint el contingut que em ve de gust. I a partir d’aquí, ara són els mateixos mitjans que, veient què ofereixo a les xarxes socials, em compren el contingut que jo oferia fa anys.
Ho estàs petant a Instagram amb el perfil @winesandthecity.
[Somriu] No em puc queixar. Les xarxes socials em permeten continuar amb la meva vocació d’explicar el vi d’una forma diferent i acostar-la a les noves generacions. No perdo la passió per la meva feina, em reinvento i lluito per revolucionar la manera de comunicar. M’agrada canviar de perspectiva, allunyar-me de la recepta clàssica.
Foto: Maria Cerezuela
Per què el teu estil atrapa tants seguidors a les xarxes socials?
Perquè el que faig i el que dic té autenticitat. Soc transparent, hi poso ànima. I tot va lligat amb el meu estil de vida. Explico el vi amb un somriure. Sense voler-ho busco empatitzar. M’agrada ensenyar divertint-nos. I també maridar el vi amb altres plaers de la vida, especialment allò relacionat amb la cultura. El que pretenc és fer vídeos didàctics amb el meu estil particular.
L’objectiu és viralitzar continguts?
No, no m’obsessiona. El que més m’omple és el feedback que estableixo amb els meus seguidors. I a partir d’aquí he fet grans amistats i he tingut experiències precioses gràcies a les xarxes socials.
Segueixes algun patró a l’hora d’elaborar els teus vídeos?
No, i això que rebo consells d’experts a l’hora d’elaborar vídeos, com ara tenir en compte l’algoritme, i m’adono que ho faig amb un model més semblant a la televisió convencional que no pas a com s’elaboren els vídeos actualment a les xarxes socials. Però, al mateix temps, redacto articles amb l’estructura d’un reel, o el meu darrer llibre Tasta’m el vaig escriure com un guió d’una sitcom.
“Sent molt jove vaig rebre moltes garrotades en el sector del vi. Fins i tot vaig patir assetjament i abusos. I això que era la filla del Falgueras!”
Per a aquells qui et titllen de “superficial”, què els diries?
Que possiblement tenen raó! [somriu]. Soc diagnosticada TDAH i, per aquest motiu, toco temes d’aquí i d’allà sense aprofundir amb exactitud en un de sol. Toco moltes tecles, m’agrada remenar aquí i allà.
Ets una veu reconeixible dins l’ecosistema del sector del vi. Tot i treballar i col·laborar en diversos mitjans de comunicació, has tingut alguna oferta llaminera?
Sí, malauradament, sí. Soc mare de dos fills preciosos, però vaig patir diversos embarassos que no van acabar bé. En aquell moment, vaig tenir diversos projectes de televisió tant d’aquí com de l’estranger sobre la taula, però vaig haver de renunciar-hi. I, a més, vaig acabar perdent el bebè i la feina. Per això, penso que la vida em té preparada una proposta molt bèstia lligada a una plataforma.
És un desig o una realitat?
[Riu] Serà una realitat, però no puc dir res més.
Foto: Maria Cerezuela
Fa més de dues dècades que s’ofereixen continguts sobre el món del vi en els mitjans de comunicació. La presència de la temàtica del vi ha canviat en aquests anys, els mitjans hi aposten més?
Precisament, aquest va ser el fil conductor de la meva tesina. Els continguts al voltant del sector han evolucionat moltíssim. Als anys 60, el vi només apareixia als mitjans quan hi havia una calamarsada que malmetia la collita. El vi ha guanyat molta presència i, fruit de la contribució de les dones, el llenguatge dels vins en els mitjans s’ha feminitzat i ara és més planer. I, fins i tot, avui es pot dir en una crítica que un vi fa olor de pebrot verd i ningú es posa les mans al cap.
Un altre vessant professional és la literària. Has publicat cinc llibres.
Sí, i el sisè sortirà a la venda la pròxima tardor [somriu]. Recordo que l’editor Jaume Vallcorba va ser el meu professor de literatura italiana i sempre li feia les crítiques dels llibres comparant-los amb els vins. Després de llegir-se la meva primera novel·la, em va dir: “Dediqui’s a escriure!” [somriu]. Li vaig fer cas.
En un dels teus llibres reivindiques les begudes sense alcohol. Com ho van viure a casa, tenint en compte que vens d’una família que regenta un negoci centenari de vins i caves?
[Somriu] El meu pare i el meu germà es van posar les mans al cap! “Ens vols arruïnar!”, em deien. Una altra gent em criticava pel fet que una sommelier parlés de begudes sense alcohol. Jo li trobo tot el sentit del món, tinc una mirada més oberta. El sol surt per a tothom.
“A les xarxes socials he fet el que jo volia, oferint el contingut que em ve de gust”
El teu darrer llibre, Tasta’m, és la teva primera novel·la amb el vi com a rerefons.
Així és. És un viatge emocionant dels sentits. He gaudit moltíssim. I possiblement és el llibre que em donarà més felicitat. Volarà molt alt!
Ens pots avançar algun ingredient del teu pròxim llibre?
Servirà per fer les paus amb mi mateixa, la Meritxell més jove, i això fa que em senti alliberada. Sent molt jove vaig rebre moltes garrotades en el sector, majoritàriament de forma injusta i no m’ho mereixia. Fins i tot vaig patir assetjament i abusos. I això que era la filla del Falgueras!
Acabem on hem fet l’entrevista. Sants és el teu barri. Continua mantenint la mateixa essència?
El barri ha canviat, però el carrer de Vallespir –que és on he crescut i on continuo vivint– manté una petita essència amb els mateixos comerços de sempre. He viscut en diversos països d’arreu del món (Anglaterra, França, Itàlia i els Estats Units) i on em sento més a gust és a Sants. Sempre he fet molta vida de barri. Quan soc a Barcelona pràcticament no surto de Sants.
Carmen Juan: “L’oient de ràdio en català és difícil que faci el salt a la ràdio en castellà”
