Foto: Joanna Chichelnitzky
Mónica Peinado Molina (Monòver, Alacant, 1975) és la directora de comunicació i relacions institucionals de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Provinent de Ràdio Barcelona – Cadena SER, Peinado es va incorporar el passat maig amb l’objectiu d’aportar noves perspectives i estratègies en una nova etapa de l’empresa en l’àmbit comunicatiu considerada crucial. Ha treballat durant gairebé 25 anys a la SER, on va ser cap d’informatius a Catalunya (2006-2012 i 2021-2024), i estava especialitzada en temes de mobilitat. Anteriorment, també havia exercit a Onda Rambla i Onda Cero. Comunicació 21 fa la primera entrevista a Peinado des de que és dircom de TMB, on posa en valor l’aposta pel transport públic coincidint amb el centenari de la posada en marxa del metro.
Després de 25 anys a SER Catalunya –dels quals 10 anys com a cap d’informatius en dues etapes–, què t’engresca a ser un actiu en la comunicació corporativa i posar-te al capdavant de TMB?
El que sempre havia fet durant aquests 25 anys a SER Catalunya era dedicar-me a la informació sobre mobilitat i infraestructures. Per tant, quan s’obre la porta de TMB, veig una oportunitat que no vull deixar escapar. He canviat de feina –de SER Catalunya a TMB–, però continuo vinculada als àmbits de la comunicació i la mobilitat com sempre. Haver treballat 25 anys en un mitjà de comunicació fa que ara, que soc a l’altra banda, pugui aportar el coneixement de les necessitats que tenen els mitjans i els periodistes.
Aquesta setmana Cadena SER ha fet una programació especial coincidint amb el centenari de les primeres emissions. Com l’has viscuda, ara com a oient?
Jo faig la broma que només treballo en empreses centenàries [riu]. Aquest any no només la ràdio fa 100 anys, també el metro! M’emociona el centenari de Ràdio Barcelona. Vaig participar en aquesta programació especial amb una gravació sobre periodisme i mobilitat. Mentre l’escoltava, vaig emocionar-me. SER Catalunya és una etapa molt intensa de la meva vida. Però ara estic en un altre lloc.
Aterres a TMB sent una especialista en els àmbits de la mobilitat i infraestructures. De l’etapa a SER Catalunya, quins tres fets van ser més rellevants?
El primer, el traçat de l’AVE al seu pas per Barcelona, perquè hi va haver molts projectes, un dels quals es plantejava si havia d’arribar fins a l’aeroport del Prat, o la polèmica per si passava al costat de la Sagrada Família. El segon, l’esfondrament del túnel del Carmel, on sortosament no hi va haver víctimes mortals, però que sí va provocar una revisió dels procediments que s’utilitzaven en l’obra pública a Catalunya. El tercer, l’L9 del metro, per la seva complexitat, amb la construcció d’un túnel fet per una tuneladora de 12 metres de diàmetre que permetia col·locar una llosa intermitja, de manera que els sentits de circulació dels metros estan un sobre l’altre. No s’havia fet mai enlloc. I te’n diria un quart.
Digues.
La sinistralitat viària, tot i que es produeix més en el transport privat que en el públic. És un aspecte que afecta moltíssima gent. Durant tots aquests anys com a periodista a SER Catalunya vaig posar molt l’accent en els accidents de trànsit. Hem d’implicar-nos-hi entre tots per continuar reduint encara més les xifres de morts a les carreteres.
“Els gabinets de comunicació no som una cosa accessòria únicament per resoldre crisis internes o externes”
En una entrevista a Comunicació 21, Santi Torres –qui va ser director de comunicació i relacions institucionals de TMB– va assegurar que “avui el dircom ha de tenir un lloc preferent en els espais de decisió d’una companyia”. Ho comparteixes?
Hi estic totalment d’acord, perquè la comunicació és fonamental en la gestió, en els projectes i en l’activitat d’una companyia. Els gabinets de comunicació no som una cosa accessòria únicament per resoldre crisis internes o externes quan es produeixen, sinó que hem d’estar presents i actius en els projectes des del principi.
Amb la consolidació dels gabinets de premsa en institucions i empreses, cada cop hi ha menys periodistes fent periodisme?
Les redaccions dels mitjans de comunicació s’han aprimat, és un fet. I també és veritat que els gabinets de premsa i de comunicació han crescut a les empreses i a les administracions. Fins al punt que hi ha administracions que tenen més periodistes al seu gabinet de premsa que moltes redaccions de mitjans de comunicació. Això també es tradueix amb una allau de rodes de premsa, cosa que el periodista ha de jerarquitzar i triar què li interessa cobrir i què no.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin és el llegat que ha deixat Santi Torres a TMB?
[Somriu] Personalment, m’ha deixat un llegat rellevant: la passió per la feina. En aquest llegat ha deixat en marxa la Fundació TMB, que és el motor del nostre patrimoni històric. Un patrimoni que també és de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, és història del transport de Catalunya. La Fundació té un vessant cultural i educatiu (cada dia una escola visita una estació de metro), i també promovem els valors de la mobilitat sostenible.
Durant la seva etapa al capdavant de la comunicació de TMB, Torres va posar molt l’accent en la importància de la comunicació interna, tenint en compte que la plantilla la integren 9.000 persones.
Així és. Des de TMB fem diferents accions en aquest sentit. Una d’elles és que, quan hem d’informar els mitjans de comunicació sobre algun projecte, abans ho expliquem als nostres treballadors a través de la intranet o correus electrònics.
Quin paper juga TMB per als ciutadans de l’àrea metropolitana?
TMB és el principal operador, transportant pràcticament 1,8 milions d’usuaris cada dia (si comptem metro, autobusos, bicicleta). Connectem barris i municipis. I això fa que sigui una peça fonamental per a la mobilitat a l’àrea metropolitana.
TMB és una marca ben valorada per als ciutadans?
Quan no hi treballava, la meva percepció com a periodista i usuària era molt bona. Havia fet molts reportatges de diversos aspectes del metro i els autobusos. Ara que hi treballo des de dins, tinc els resultats de les enquestes que fem als nostres usuaris i usuàries i confirmen que aquesta percepció que jo tenia des de fora no era només meva, sinó que els ciutadans ens valoren molt bé.
Som davant d’una nova era en la relació entre el consumidor i la marca?
Hem de tenir en compte que, en el cas de TMB, no som un producte, som un servei. Tenim una connexió emocional més enllà de la practicitat; és a dir, que tots tenim una línia d’autobús o una parada de metro que ens ha marcat o ens ha passat alguna cosa important en la nostra vida.
“TMB som un servei que genera una connexió emocional més enllà de la practicitat”
La vida transcorre ara per les xarxes socials. TMB pujarà ben aviat al TikTok. Quin és el repte?
Apropar-nos a la gent jove, perquè és un col·lectiu que integra molts usuaris i usuàries de TMB. A través de TikTok volem arribar a aquests joves usant el seu llenguatge, adaptant el nostre missatge, transmetent-los els valors del transport públic i la informació sobre el servei que prestem. Ara hem licitat un contracte perquè una empresa externa ens ajudi a posicionar-nos i ens doni una empenta quant a llenguatges durant el primer any. En els propers mesos s’adjudicarà el contracte i un cop superat aquest tràmit ja estarem operatius.
Què ha d’aportar la intel·ligència artificial en els projectes de futur de TMB?
Per a nosaltres, la intel·ligència artificial no és una cosa llunyana, ja hi estem treballant en diferents projectes, tant en l’àmbit de la gestió com en les càmeres que hi ha a la xarxa de metro i autobusos. Estic convençuda que serà una eina molt útil de cara el futur. Ara bé, hem d’anar molt amb compte, per exemple, en aspectes com els de la privacitat dels nostres usuaris.
A grans trets, quins serien els reptes que té Barcelona i la seva àrea metropolitana a curt i mitjà termini en l’àmbit de la mobilitat?
Hem d’incrementar el pes dels modes de transport sostenible que té ara mateix l’àrea metropolitana. És a dir, a la ciutat de Barcelona la majoria de desplaçaments es fan a peu o en transport públic, i el cotxe representa un percentatge més petit. Ara bé, a mesura que ens anem allunyant de Barcelona, el percentatge d’ús del vehicle privat augmenta. Davant d’aquest escenari, hem de donar resposta a aquests territoris i aquests usuaris. Perquè en l’àmbit de la mobilitat el repte principal que tenim és incrementar l’ús del transport públic i reduir el del vehicle privat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
TMB ha iniciat proves amb drons de videovigilància a les seves instal·lacions. Què ha d’aportar el sistema de vigilància aèria?
Es tracta d’una prova pilot a la cotxera d’Horta. Els drons ens permeten complementar la vigilància del perímetre, de manera que l’objectiu és evitar que algun vàndal que vulgui tirar una pedra. Si aquestes infraccions les capta aquest dron, es procedirà a denunciar-ho. Actualment, estem avaluant com funciona aquest sistema de videovigilància a través de drons. Si funciona, l’estendrem.
TMB ha reforçat la seguretat del metro amb un nou contracte de 168 milions d’euros. La seguretat dels usuaris és la prioritat número u?
És una de les principals prioritats de TMB, amb un increment dels agents de seguretat a les nostres instal·lacions, que se suma a les 10.000 càmeres de vigilància que tenim instal·lades a les estacions i als combois. Volem garantir la seguretat i transmetre la sensació de seguretat al metro. Treballem en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i amb la resta de cossos policials per garantir aquesta seguretat. Perquè, a diferència del que pugui passar en un racó fosc de la ciutat on no hi ha proves, a les nostres instal·lacions, a petició dels Mossos d’Esquadra, es poden recuperar les imatges que han enregistrat les càmeres i comprovar qui ha estat l’autor del delicte o de l’acte incívic. Al metro no hi ha impunitat.
Creus que actualment la percepció d’inseguretat per part de la ciutadania és més palpable, que hi ha més furts al metro i als autobusos?
Els usuaris i usuàries que utilitzen el metro i els autobusos en les hores centrals del dia poden tenir la mateixa sensació d’inseguretat que la que podem tenir a la cua del cinema o al Portal de l’Àngel quan és ple. Són espais de molta concentració de persones on els carteristes ho aprofiten.
“A través de la Fundació TMB promovem els valors de la mobilitat sostenible i tenim cura del patrimoni històric”
Comunicativament, com es pot combatre un vídeo que s’hagi fet viral a les xarxes socials d’un robatori o d’una pallissa al metro o en un autobús de Barcelona?
Contextualitzant, explicant que cada dia hi passen un milió i mig de persones, i que el que passa al metro no és diferent del que passa a la resta de la ciutat. Però a TMB disposem de càmeres de seguretat per detectar els infractors, i això és positiu.
El metro va tancar el millor agost de la història amb un 1,8% més d’usuaris, sumant fins a 28 milions de persones, mentre que el bus va registrar 14 milions i mig de persones, un 3,24% més. Què us diuen aquestes dades?
Aquest 2024, TMB està incrementant el nombre d’usuaris cada mes, una mitjana del 7%. Especialment els caps de setmana. I té una explicació: ha crescut l’activitat econòmica, han tornat els turistes i cada cop hi ha bonificacions de determinats títols de transport que contribueixen a què hi hagi més usuaris.
Es tem que hi hagi una situació de col·lapse al metro i als autobusos, que s’estigui tocant sostre quant a volum d’usuaris?
De moment no hi ha una situació de col·lapse. Precisament perquè el creixement d’usuaris no s’està produint en hora punta. Hi ha línies com la 5 –la blava– que porten molts usuaris en hores punta i per donar-hi resposta TMB va fer una actuació aquest estiu passat; des del setembre ens ha permès incrementar el nombre de combois (fins a 37 trens). Aquesta mesura fa que la freqüència sigui superior i que generi més capacitat per als usuaris.
La cotxera d’autobusos del Triangle serà la primera totalment elèctrica de Barcelona. Què suposarà?
S’està executant una inversió de 25 milions d’euros per electrificar la cotxera del Triangle. Això significa que tots els espais per aparcar autobusos que tenim en aquella cotxera tindran el seu carregador. Per tant, serà la primera totalment elèctrica de Barcelona. És un pas necessari, perquè nosaltres apostem pels vehicles de zero emissions, sobretot elèctrics i, per tant, necessitem un espai on carregar-los i posar-los a punt.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El metro de Barcelona no deixa de reinventar-se. Primer va ser la T-Mobilitat i ara és el sistema de validació amb targeta bancària per fer els pagaments de bitllets senzills. Què aporta aquest nou sistema?
D’entrada, la T-Mobilitat és un sistema que desenvolupa l’ATM i que ens ha permès passar de la targeta amb banda magnètica a la targeta sense contacte. Encara li queda una segona fase d’implementació en la qual hi haurà un canvi de sistema tarifari; és a dir, que en lloc de pagar el transport públic per corones es pagarà per quilòmetre recorregut. Pel que fa a la validació amb targeta bancària en algunes estacions de metro, és un sistema que ens permet agilitzar l’entrada d’usuaris que compren bitllets senzills.
Sants Estació és la primera estació on s’està aplicant aquest sistema de validació amb targeta bancària, i després serà la Sagrada Família. Que sigui un espai freqüentat pels turistes no és una casualitat?
No ho és. Ens trobàvem que Sants Estació rep molts turistes que normalment compren un bitllet senzill, cosa que generava moltes cues davant de les màquines de compra. Davant d’aquest problema puntual, vam buscar la solució: aquest sistema de ‘paga i passa’ permet validar amb la targeta de crèdit sense passar per la màquina de venda de bitllets. Aquest sistema, que també s’implementarà a Sagrada Família, s’havia provat en esdeveniments puntuals com el Primavera Sound, que concentra moltíssima gent.
En la darrera promoció de TMB van entrar-hi 331 professionals, dels quals 72 van ser dones. El total de conductores s’eleva a 442, que representa un 11% del personal dedicat a les tasques de conducció a l’àrea de bus. Aquesta també és una prioritat?
Sí, incrementar la presència de dones en tots els departaments és una de les nostres prioritats. Una de les activitats en què el percentatge de dones és més baix és el personal de conducció de bus. En aquesta darrera promoció, TMB va fer una reserva del 40% de les places per a dones, però no vam tenir prou sol·licituds i no es van cobrir, perquè és un sector molt masculinitzat. Així i tot, continuarem reservant aquest 40% de places a les dones, amb l’esperança que hi hagi un canvi de tendència.
“El 47 ha donat l’oportunitat de visibilitzar i posar en valor la feina dels nostres conductors i conductores”
El 2030 és previst que Barcelona tingui la línia de metro més extensa (amb més de 50 kilòmetres que connectarà l’àrea metropolitana), l’L9 (la línia taronja). Aquest és el repte més ambiciós que té avui TMB sobre la taula?
Aquest és un projecte molt important per a TMB, perquè l’L9 tindrà la funció de línia circular i, per tant, descongestionarà algunes línies, com ara l’L5. Ara bé, hem de pensar, també, en els perllongaments de línies que també estan previstos i que completaran la xarxa de metro de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Quins són aquests perllongaments?
L’L3, que arribarà a Esplugues de Llobregat; l’L1, que s’allargarà fins a Badalona, i l’L4, fins a La Sagrera, per exemple.
Què suposarà l’ampliació de la xarxa del TRAM fins a Verdaguer?
Barcelona i la seva àrea metropolitana han de conviure amb diferents modalitats de transport. A la xarxa de metro i autobusos vam sumar-hi la bicicleta, el patinet i, també, el tramvia. Tot i la polèmica que hi ha hagut arran del projecte del TRAM per la Diagonal, crec que, un cop decidida la connexió, el corredor de la Diagonal és el més natural. I tots ens hi haurem d’adaptar.
Què simbolitza per a TMB la pel·lícula El 47?
El 47 és una reivindicació de l’activisme veïnal i és història de Barcelona. I també és història de TMB, perquè Manolo Vital –el protagonista– treballava a l’empresa d’autobusos que, més tard, va acabar formant part de l’actual TMB. El 47 ha donat l’oportunitat de visibilitzar i posar en valor la feina dels nostres conductors i conductores. Ells i elles són els qui fan possible que es garanteixi el funcionament del servei.
Aquest desembre es compliran 100 anys de l’arribada del metro. Què tenen previst per commemorar-ho?
El dia de l’aniversari és el 30 de desembre, i hem previst la major part d’activitats de la celebració del centenari durant el 2025. Així, a banda d’un acte institucional, és prevista una exposició que servirà per visibilitzar la restauració de trens històrics de les sèries 100, 300, 400, 1.100 i 3.000 de metro. També s’editarà un llibre commemoratiu, i és previst algun acte dirigit als treballadors de l’empresa. Aviat farem pública tota la programació d’una efemèride molt especial.
