Foto: Maria Cerezuela
Mònica Usart i Rodríguez (Molins de Rei, 1984) és la meteoròloga de RAC1 i RAC105 des de fa 14 anys. Llicenciada en Física i màster en Meteorologia, també ha treballat a Televisió de Catalunya, betevé i 8tv (durant set temporades a l’Arucitys). És autora dels llibres Només seran quatre gotes, El temps a la maleta, Atrapades en el temps (juntament amb Gemma Puig) i Fenòmens extrems, a més d’alguns contes infantils. En una setmana especialment intensa després de la tragèdia pel pas de la DANA a València, Usart ha trobat un forat per atendre Comunicació 21. Des dels estudis de Ràdio Molins de Rei –on va fer el seu primer tastet en els mitjans–, Usart posa en valor la tasca que fan els meteoròlegs en el context del relat periodístic.
La tragèdia pel pas de la DANA per València ha generat uns dies molt intensos per als meteoròlegs. En setmanes com aquesta és quan gaudeixes de la feina?
Aquesta setmana ha estat molt complicada. Jo gaudeixo de la feina quan passen coses i puc explicar-les, i no hi ha danys personals i materials. Des que em dedico a la meteorologia no m’havia trobat mai amb un fenomen tan catastròfic com aquest, i viscut tan a prop.
Com vas viure, sobretot, les primeres 24 hores de la catàstrofe?
Tancada a l’estudi durant tota la jornada. Recordo quan en Jordi Basté va anunciar la mort de 50 persones, em semblava impossible, molt surrealista, que això passés a la península Ibèrica. T’he de confessar que vaig tenir una barreja d’impotència i de tristesa al mateix temps, i quan vaig sortir de la feina vaig plorar com una magdalena. Era un senyal que no havia gaudit de la feina, ha estat molt dur.
Com t’expliques aquesta barreja de sentiments?
El sentiment d’impotència va ser perquè era un fenomen que estava pronosticat, que hi havia uns avisos, però no es van fer arribar a la població. Em sentia impotent, perquè el primer objectiu que tenim els meteoròlegs és salvar vides i béns.
“Amb la tragèdia de la DANA a València vaig sentir impotència i tristesa. Quan vaig sortir de la ràdio vaig plorar”
Un objectiu que no ha complert el Govern del PP al País Valencià.
Aquesta tragèdia ha posat al descobert la negligència d’un govern que va prescindir d’una unitat d’emergències, que és la que ha de centralitzar la informació en aquests casos, i que ha estat determinant en la gestió d’un episodi meteorològic com la DANA. Tenien dades reals a temps real. Com és possible que a València ningú mogués un dit?
La DANA es va estendre cap a Catalunya, tot i que només va provocar algun ensurt. Com vas viure la jornada des d’El món a RAC1?
Vaig gaudir-ho molt més, perquè no hi va haver danys personals. Va ser un dia de fer molta pedagogia, ja que tenia la informació que necessitaven els oients. La gent estava molt espantada i amb la incertesa que es pogués repetir el mateix que a València. Però jo estava tranquil·la, perquè tenia els mapes sobre la taula i era qüestió de transmetre la mateixa tranquil·litat. Aquests dies de ràdio de servei són els que donen sentit a la nostra feina, és quan et sents molt útil.
Més enllà de la tragèdia de València, la meteorologia s’ha convertit en un contingut d’interès per als mitjans de comunicació?
Sí, la meteorologia i, sobretot, el clima. Abans la informació del temps es limitava a donar les temperatures i un pronòstic, però ara, amb el canvi climàtic, vivim episodis més extrems, se’ns gira més feina. El clima era un aspecte que no ens interessava perquè era molt estable, però ara el canvi climàtic s’està cruspint el pronòstic com a contingut de la informació del temps.
Foto: Maria Cerezuela
Seguint el fil, com ha evolucionat la informació del temps als mitjans de comunicació?
Hi té a veure l’època, és molt circumstancial. En els darrers anys, la sequera ha marcat la informació meteorològica. Ens interessava més saber quan plouria, si acumulàvem més aigua als nostres rius i pantans. En pocs dies, les pluges torrencials de València ens han posat en un altre escenari.
La informació meteorològica s’explica diferent tenint en compte si l’ofereixes per ràdio, televisió o premsa escrita?
Precisament, el meu treball final de màster vaig dedicar-lo a identificar això mateix. Així, puc dir que a la ràdio no tens el suport visual, així que, quan has d’explicar desastres, has de trobar les paraules i, en aquest sentit, hi ajuda molt l’interlocutor que tens al davant. En canvi, a la televisió el suport visual complementa moltíssim, però el mapa de previsió pot acabar de distreure el teleespectador amb només tres o quatre símbols per a tot Catalunya.
Què ha aportat la tecnologia a l’hora d’explicar el temps?
Especialment, ha afavorit en els pronòstics. Nosaltres comptem amb uns models meteorològics que es basen en unes equacions numèriques on afegim una munió d’informació i, a partir d’aquí, tenim uns mapes en els quals ens basem a l’hora de fer els pronòstics. Els avenços en tecnologia ens han permès disposar d’unes eines que fan que el pronòstic sigui molt més precís.
“El canvi climàtic s’està cruspint el pronòstic com a contingut de la informació del temps”
Quin pes té la informació meteorològica a RAC1?
En general, té un pes molt rellevant. Els dies que no passa res, no; ara bé, els dies que hi ha inestabilitat, en el meu cas passo a ser pràcticament una copresentadora del programa. Ho hem demostrat aquesta darrera setmana. I són aquests dies que RAC1 sap aprofitar molt bé per captar oients. Al matí, abans de sortir de casa, a la majoria d’oients els interessa molt més saber si li caurà un xàfec abans que com va l’economia. Els meteoròlegs acabem exercint el paper de científics de capçalera, com a experts.
Què aporten els oients en la informació meteorològica?
Aporten moltíssim els dies complicats, sobretot a través de les xarxes socials. Recordo una nevada a Catalunya que vam demanar als oients que piulessin amb l’etiqueta #nevadaRAC1. Els tuits dels oients van generar-nos molta informació.
Amb la teva expertesa, quins ingredients ha de tenir un bon meteoròleg?
Sobretot cal comunicar molt bé i utilitzar un llenguatge molt planer. Pots tenir molts coneixements sobre meteorologia, però si ets incapaç de parlar el mateix llenguatge que els oients o els telespectadors, és impossible que puguis explicar el temps als mitjans. I poso un exemple: jo mai parlo de fronts o anticiclons, la gent del carrer no té aquest coneixement. En canvi, si li dius que agafin els paraigües o que s’abriguin, aquí ens entenem tots.
Foto: Maria Cerezuela
Majoritàriament, has exercit com a meteoròloga de ràdio, a RAC1 i RAC105, tot i que durant un temps també a 8tv, a l’Arucitys. Com ho combinaves?
Per a mi va ser el moment perfecte. Combinar ràdio i televisió és el que m’agradaria. Jo de petita no volia ser la dona del temps, volia ser la dona del temps de TV3! Vaig tenir la sort de fer-hi les pràctiques, de treballar durant dos anys al 3/24, però quan vaig incorporar-me a RAC1 vaig descobrir un nou món, una nova passió.
Per què?
Tot i que ja havia fet ràdio a l’emissora municipal del meu poble [Molins de Rei] en un programa que es deia La nostra ciència, no tenia l’hàbit d’explicar cada dia el temps. I això és el que m’atrapa.
Com es pot neutralitzar allò tan nostrat que “els del temps sempre s’equivoquen”?
[Somriu] Ho hem d’intentar negar. Sempre dic el mateix: compta la predicció de tot l’any i digues quants dies els pronòstics que hem anunciat s’ajusten a la realitat i quants no. Si feu la prova, veurem com aquesta frase no és certa.
“Els avenços en tecnologia ens han permès disposar d’unes eines que fan que el pronòstic sigui molt més precís”
T’han arribat a tocar el crostó per una errada en un pronòstic?
Sí, recordo un cap de setmana que vam advertir que nevaria a la Cerdanya i que la gent anés preparada. Fruit d’aquella previsió, molta gent va quedar-se a casa. Al final, sí que va nevar, però no tant com havíem anunciat. Com a conseqüència, els hotelers de la Cerdanya van fer-li arribar una queixa a en Basté. El mateix Basté va fer-los una trucada al programa on vaig poder confrontar els pronòstics i els hotelers van abaixar el seu enuig.
El primer que fas el matí quan et lleves és aixecar la persiana i mirar el cel?
No, perquè sempre és de nit [somriu]. Aquella hora a casa tothom dorm. Quan vaig cap a la feina sí que el miro, i sobretot a RAC1. Un dels regals que tinc cada dia pel fet de llevar-me ben d’hora és observar com surt el sol.
De petita ja volies ser la dona del temps?
No, jo volia ser astronauta! [riu] Però recordo que una mestra a l’escola em va dir que una de les condicions per ser astronauta és ser molt forta. Així que vaig veure que no me’n sortiria. Sempre m’havia agradat observar el cel, tant de dia com de nit. Però el que ho va canviar tot va ser la pel·lícula Twister. Jo volia ser Helen Hunt perseguint tornados.
Foto: Maria Cerezuela
Sent més jove, tenies algun referent?
Sí, Mònica López, de TV3. Però ja havia seguit Alfred Rodríguez Picó, Tomàs Molina, i Anna Rius, qui va ser la primera meteoròloga dona a la televisió pública catalana.
Hi ha bon rotllo entre els meteoròlegs dels diferents mitjans?
Sí, moltíssim! Fem molt equip entre tots. Fins al punt que tenim un grup de WhatsApp que es diu Comunitat isobàrica. Aquests dies, amb el pas de la DANA, el xat treia fum! [somriu]. Els continguts que compatim acaben sent una font d’informació brutal.
Un dels meteoròlegs que pugen amb força és Gori Masip.
En Gori el vaig fitxar jo per a l’estiu a RAC1! Me’l va recomanar el cap de predicció del Meteocat. Però, després, en Tomàs Molina me’l va robar! [riu].
Ets la dona del temps els 365 dies de l’any, tothom et pregunta la previsió meteorològica?
Sí, excepte quan faig vacances a l’agost! El meu WhatsApp treu fum especialment els dies que hi ha mal temps. Però, des que soc mare, intento frenar-ho una mica més. Tot i que puc estar de vacances i, si hi ha alguna cosa interessant, fer-hi alguna consulta.
“A RAC1 es desenvolupa una capacitat per ser proper amb l’oient que en altres emissores no s’aconsegueix”
Fa 14 anys que vas incorporar-te a RAC1 rellevant un altre convilatà de Molins de Rei: Miquel Bernis.
Sí, així és. Era el 2010, jo estava sense feina, i Bernis va fer una piulada a X (abans Twitter) on donava a entendre que marxava de RAC1 per incorporar-se a l’Ara. Havia d’afanyar-me, ja que els llocs de feina de meteorologia estan comptats. Vaig enviar el meu currículum, i recordo que em va entrevistar l’aleshores director de RAC1, Eduard Pujol, i el cap d’informatius, Joan Maria Morros. Anys més tard i amb confiança, Pujol em va dir que “només amb la teva manera de comunicar ho vaig tenir clar: aquesta noia val!” [somriu].
Ets la veu de referència de la informació meteorològica de RAC1. Què té l’emissora del Grupo Godó per mantenir aquest lideratge inqüestionable durant tant de temps?
RAC1 és la ràdio familiar i amiga. Com a oient tens la sensació que podries formar part d’aquella família. És una ràdio dolça i propera, que parlen com tu a casa. Possiblement, RAC1 no ha sabut trobar les persones que ho saben fer, sinó formar les persones perquè siguin així. Penso en l’excap de política, Marc Martínez Amat, qui feia entendre la política com ningú. Però quan ell marxa apareix Adrià Santasusagna i manté el mateix nivell, com la majoria que hi posen passió. A RAC1 es desenvolupa una capacitat per ser proper amb l’oient que en altres emissores no s’aconsegueix.
Com és Jordi Basté?
Tal com és, com el sents des de casa. Com l’Ernest Codina, al Matina, Codina! de RAC105. Aquells qui passen tantes hores davant d’un micròfon no poden dissimular la seva manera de ser. I com a cap, Basté intenta fer molta pinya, som un equip unit. Hem fet moltes activitats fora de la ràdio, com una família.
Foto: Maria Cerezuela
Durant aquests anys com a meteoròloga de RAC1, has tingut alguna oferta temptadora per fer el salt a un altre mitjà?
De moment, no [riu]. La proposta més temptadora que he tingut fins ara va ser l’any 2018, quan Alfons Arús em va proposar fitxar per laSexta. Jo, aleshores, estava de baixa per maternitat. Tant Arús com Basté van acceptar que pogués compaginar les dues feines, però, vist amb perspectiva, hagués estat gairebé impossible en dies com la tragèdia de València. No haguera pogut estar als dos llocs. Malgrat tot, vaig tenir molts dubtes de marxar (o no) de la ràdio.
Què ho va determinar?
Una conversa amb Xavier Bundó, qui em va preguntar: “Tens la sensació que la teva etapa a RAC1 ha acabat?”. Li vaig respondre convençuda que no. I aleshores, Bundó va dir-me: “Queda’t”.
Avui t’ho pregunto jo: tens la sensació que la teva etapa a RAC1 arriba al final?
Si m’ho haguessis preguntat fa mig any, en plena sequera… Amb la sequera vaig viure una temporada en la qual no passava res, molt avorrit per a un meteoròleg. Estàvem una mica desinflats. Però, aquesta setmana, la DANA a València ens ha posat un nou repte al davant amb el qual m’adono que sempre podem viure coses noves.
