Foto: Jordi Ramoneda

Natàlia Ramon Peretó (Barcelona, 1965) és des de fa vuit anys la responsable de Catalunya Informació, que acaba de complir 30 anys des de la seva posada en marxa. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat a TVE Catalunya, les delegacions d’Antena 3 a Madrid i Barcelona, Time Out i a Catalunya Ràdio en dues etapes. Actualment és sotsdirectora dels serveis informatius de Catalunya Ràdio juntament amb Joan Rossinyol. A Comunicació 21, Ramon reivindica el model de la Cati i aposta per fer un salt digital que permeti captar nous públics.

Catalunya Informació compleix 30 anys. Com es va gestar el projecte?
La Cati es posa en marxa el setembre de 1992, però els inicis són quatre anys abans. Havia de convertir-se en el primer canal de notícies de l’Estat espanyol, la quarta emissora pública de la Generalitat. En el projecte inicial, Catalunya Informació s’havia d’estrenar pels Jocs Olímpics de Barcelona.

Però va ser més tard, l’11 de setembre de 1992.
Així és. Pels Jocs no es va arribar a temps, no va ser possible perquè era una operació complexa. S’havia d’incrementar la plantilla i l’equipament tècnic. Però més enllà dels Jocs, el projecte de canal de notícies en directe les 24 hores continuava vigent.

Quin és el model de referència en què es basa a l’hora de dissenyar el projecte radiofònic?
A l’inici el mirall va ser France Info, que s’havia posat en marxa a mitjans dels 80. Però també va servir com a model un mitjà de comunicació de Califòrnia. La Cati és una barreja entre els models francès i nord-americà; de cada model se’n va agafar el que més s’adequava a les necessitats que hi havia aleshores.

Com encaixen les redaccions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació?
Com a redacció única. Els serveis informatius de Catalunya Ràdio nodreixen Catalunya Informació. Així, els nostres periodistes que són al carrer primer entren per la Cati i després pel butlletí de l’hora en punt de Catalunya Ràdio. Però no és una fórmula única, n’hi ha moltes. Com que sempre s’ha treballat com a redacció única, els mecanismes d’anar d’una emissora a una altra els tenim molt per la mà.

“Catalunya Informació no ha tocat sostre, perquè la demana informativa continua intacta”

En els inicis, l’emissió de Catalunya Informació quins canvis va generar a l’audiència en els hàbits i el consum radiofònic?
Recordo que fa 30 anys vam haver d’educar l’audiència. No érem un canal per estar escoltant durant tres hores seguides. Els oients ens deien que ens repetíem molt [somriu]. La Cati va ser concebuda com un canal perquè l’oient conegui què està passant al món. Fa 30 anys vam ser el que avui és Twitter.

Però avui Catalunya Informació continua sent un espai per saber què passa al món.
Sí, però la Cati ha fet un pas més. Ara no només expliquem què passa, sinó per què passa. Als oients els donem més context i ja seran ells els qui es facin l’opinió que més els convingui de la informació. Creiem que, d’aquesta manera, som més útils a la nostra audiència.

Fa 30 anys, quan va néixer la Cati, no hi havia xarxes socials ni internet. Quina incidència juga el factor digital?
Nosaltres fa 30 anys ja érem els més ràpids, però ara ho hem anat desenvolupant cap al perquè i què pot passar després d’una notícia, anem un pas més enllà del que fan les xarxes socials. Som iguals de ràpids que fa 30 anys, fins i tot més, però ara amb el ‘què’ no n’hi ha prou, això ja ho tenim a Twitter.

El directe és la gran essència de Catalunya Informació.
Sí, indiscutiblement, i l’altra és el rigor, que no el garanteixen tots els mitjans. Amb el pas dels anys, el rigor ens ha donat credibilitat i hem acabat recollint la confiança dels oients.

La Cati és l’antídot per combatre les fake news.
Creiem que sí, però al capdavall, combatre les fake news és fer periodisme. De fake news n’hi ha moltes, i moltes d’elles són mitges veritats. Si tu fas un periodisme ben fet, com pretén Catalunya Informació, ja les combats. Així i tot, tenim un espai que dirigeix Carlos Baraibar (Fets o fakes), que quan corre una notícia que molta gent s’està creient, tenim un sistema internacional de verificació i desmentim allò que no és veritat.

“Hem de fer un esforç digital per anar a buscar nous públics”

Quines han estat les transformacions més rellevants a la Cati en aquestes tres dècades de vida?
Catalunya Informació va estrenar-se amb una fórmula molt estricta a l’hora d’explicar les notícies i, especialment, en la repetició dels titulars. Així, ens va semblar que a un quart no calia recordar el que havies dit feia 15 minuts. En l’última remodelació que vam fer, ara fa quatre anys, va ser transformar-ho en hores senceres. Si ara vols escoltar un informatiu sencer d’una hora, pots escoltar-lo i no són repetitius.

El 3/24 –que va néixer una dècada després de Catalunya Informació– és la còpia del model radiofònic adaptat a la televisió. Què diferencia un canal de l’altre?
La fórmula és la mateixa, però Catalunya Informació té un segell molt propi, com és l’àrea de servei viari i la informació meteorològica que s’emeten a un quart i a tres quarts. És una informació molt útil i que ha generat un hàbit en l’audiència. I una altra diferència: els continguts del 3/24 són més repetitius, perquè l’elaboració a televisió és més costosa que a la ràdio, on tot va més de pressa.

Què ha aportat Catalunya Informació a l’ecosistema comunicatiu català en aquests 30 anys?
Frescor, rapidesa i immediatesa, acompanyat de rigor, seriositat i confiança. Per a nosaltres no existeixen unes coses sense les altres. Està molt bé ser el primer a explicar una notícia, però si hi ha algun dubte sobre si allò és cert o no, preferim ser els segons a explicar-ho.

Ara tothom reivindica el factor de la proximitat.
La Cati, també. Prova d’això és que oferim un programa diari, de 13 a 14 h, d’informació local, comarcal i territorial on s’explica què està passant al costat de casa. I tot seguit, se li suma una hora més, el Catalunya migdia, per saber què passa al món.

La Cati té una mitjana de 100.000 oients, amunt o avall. Amb unes xifres molt fixes i consolidades, consideres que és l’emissora més estable de la Corporació?
Sí, et diria que sí. Estable depèn del punt de vista des del qual ens la mirem, perquè Catalunya Ràdio també és una emissora bastant estable [somriu]. Si fas referència a l’audiència de Catalunya Informació, és un gruix d’oients molt sòlid, especialment en els últims 15 anys.

“Ara amb el ‘què’ no n’hi ha prou, això ja ho tenim a Twitter”

Ha tocat sostre, la Cati?
No ha tocat sostre, perquè la demanda informativa hi és, continua intacta. Per tant, no tocarà sostre mentre la gent es vulgui continuar informant. L’esforç que fem és que Catalunya Informació pugui interessar a tothom, també als més joves. La gent jove continua informant-se, però ha canviat el canal de fer-ho.

Els joves consumeixen altres plataformes.
Sí, primer s’informen a través de YouTube, per exemple, però si tenen algun dubte del missatge que reben trien Catalunya Informació per confirmar-ho.

El repte de la Cati –i dels mitjans tradicionals– és trobar la fórmula per atraure els més joves?
Fins ara tothom que es volia informar es connectava a l’FM, ara ja no. Si hi ha un segment de població que vol estar informada, però que no té l’hàbit de consumir informació a través de l’FM o d’un streaming, segurament haurem de ser nosaltres qui els proporcionem la manera perquè es puguin connectar amb la informació seriosa i de confiança pels canals que convinguin.

De quina manera?
Fent un esforç digital per anar a buscar nous públics, especialment el més jove. I això ja ho contempla el nou projecte que ha elaborat el director Jordi Borda per a totes les emissores de la casa. Perquè Catalunya Informació sempre s’està bellugant, no pot ser una emissora estàtica.

Com a responsable de Catalunya Informació també es belluga, no pot desconnectar mai de l’actualitat?
[Riu] És difícil, perquè fem informació i ràdio, però ho he aconseguit. Sobretot perquè hi ha equips d’editors molt potents que són mereixedors de la confiança de la direcció i dels sotsdirectors. He hagut de tornar moltes vegades de casa a la feina, però es fa amb molt de gust, perquè tot l’equip està endollat i qui pot allargar la mà a l’altre, ho fa.