Oriol Burgada Mascaró (Mataró, 1982) és el gerent de Mataró Audiovisual i director de la televisió i la ràdio públiques des de setembre de 2021. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i Diplomat en Magisteri per la Universitat de Barcelona, ha tornat a Mataró on va iniciar-se als serveis informatius de TV de Mataró (2000-2008) fins a fer el salt a Barcelona com a sotscap de redacció i cap de societat a l’ACN (2008-2011). En els darrers anys, havia treballat a la Generalitat com a cap de l’Oficina de Comunicació del Departament de Justícia, primer, i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, després. A Comunicació 21, Burgada reivindica el valor dels mitjans de proximitat que refermin el compromís de servei públic.

Roda al món i torna al born, en aquest cas, en un trajecte més curt: Mataró-Barcelona-Mataró. Després de viure una etapa molt intensa a la Generalitat, què el motiva tornar a casa?
L’estima per la meva ciutat i la meva comarca i, al mateix temps, l’ofici. Dirigir la televisió i la ràdio és una oportunitat bestial. És la meva primera divisió [ho repeteix]. Al Govern vaig fer una feina que exigia molta responsabilitat, però també la tenen els periodistes que es dediquen al periodisme de proximitat. I n’hem de ser conscients.

Així és, però la tasca comunicativa al Govern està socialment més ben considerada.
Possiblement sí, però en el meu cas, hi ha un component emocional impossible de deslligar a l’hora de prendre la decisió de tornar. M’ho prenc com una continuació de la meva primera etapa professional a Mataró, i aquest projecte fa que em brillin els ulls. En tenia moltes ganes i soc molt tossut.

Què n’ha après de l’etapa professional a Barcelona?
Conec molt millor l’administració pública i de gestió, i especialment una cosa tinc clara: perquè una cosa passi, s’ha de voler molt. I tot és més complicat del que sembla, perquè no hi ha respostes senzilles. Especialment en l’administració pública.

En la darrera etapa professional va exercir com a dircom de dos departaments del Govern de la Generalitat. Quina incidència té aquesta figura en el missatge polític?
No hi ha un patró establert, depèn de cada Conselleria, de cada conseller i de cada gabinet. Perquè tots els gabinets funcionen diferent. Així i tot, la responsabilitat del que es fa i del que es diu és sempre del conseller. El més important com a dircom és que l’administració et reconegui.

De quina manera?
Quan l’organització és capaç d’anticipar-se. Un dircom no pot anar mai a remolc, perquè així no pot fer la feina, que no és la de tapar forats, sinó la de projectar la construcció de l’edifici.

“La tecnologia només l’aprofitarem si continuem sent útils per a la societat”

A vegades li toca fer de bomber.
Així és, però aquesta no és la seva feina. L’estratègia ha de ser prèvia, si no és així, no és estratègia. I per fer-ho necessita tota la informació, la capacitat d’endreçar-la i planificar-la, dominar l’agenda i el calendari. I cal tenir molt en compte que una informació no serà bona per galons.

Què vol dir?
Que un tema no serà bo perquè ho digui un director general, serà bo si té interès per a un mitjà de comunicació. I aquesta funció l’ocupa el dircom, per això és imprescindible que estigui empoderat.

Va treballar al costat dels consellers Carles Mundó, Ester Capella i Teresa Jordà. De tots tres, quin és el més empàtic amb la comunicació?
Això és com demanar-me que triï entre el pare o la mare. En tot cas, és cert que el risc més gran el va córrer el conseller Mundó, que és qui inicialment va confiar en mi per encarregar-me una feina que mai havia fet. De tots tres en guardo un bon record, vam generar-nos molta confiança. I en tots els equips hi vaig trobar companys molt professionals, amb una gran defensa del servei públic.

Des de la seva primera etapa a Mataró fins a la segona han passat 14 anys. Què ha canviat durant aquest parèntesi?
Quan vaig començar aquest parèntesi era Televisió de Mataró, un mitjà privat amb vocació de servei públic, i ara el nom de l’empresa és Mataró Audiovisual i és un mitjà públic. Mataró Audiovisual no deixa de ser un CIF, perquè la televisió i la ràdio continuen sent les terminologies que s’usen al carrer. Per això hem recuperat els noms de la ràdio i la televisió de Mataró.

El nom no fa la cosa.
Des que va tancar l’antiga Televisió de Mataró, les diferents televisions que hi ha hagut a la ciutat han anat generant un seguit de noms i marques (Maresme Digital Televisió, m1tv i Mataró Audiovisual) perquè no es podien dir tvmataró. A Mataró, la televisió local sempre s’ha dit tvmataró. Fem-ho fàcil perquè l’audiència ens reconegui. Per això, no volem renunciar-hi, perquè en els mitjans locals costa molt que arreli una marca.

“El més important com a dircom és que l’administració et reconegui. Com? Quan l’organització és capaç d’anticipar-se”

Televisió de Mataró –que va ser la segona televisió més antiga de Catalunya– té un llegat de gairebé 40 anys.
Sí, i n’hem d’estar orgullosos i n’hem de presumir, perquè no ho té tothom. Tenim el millor arxiu audiovisual local i comarcal. I és fruit que l’any 1984, un col·lectiu de persones encapçalat per Lluís Lligonya i Clavell van ser uns visionaris creant aquella televisió. I jo la vull reivindicar cada dia des d’aquí, perquè sense aquell projecte embrionari avui no existiríem, són un exemple per a nosaltres. Per tant, reivindiquem-ho de forma desacomplexada.

Quin és el llegat que li ha deixat Mei Ros, la seva predecessora?
Mei Ros va assumir i culminar un procés molt complicat, com ha estat liderar la fusió de Mataró Ràdio i m1tv sota un mateix mitjà públic i multiplataforma. Això va implicar una reorganització de tots els recursos. Ara, amb tota aquesta feina molt ben feta per la Mei, l’aposta és treure’n el màxim rendiment i el màxim impacte social possibles.

Després de nou mesos al capdavant de la direcció i la gerència, quins són a grans trets les decisions que ha pres?
El més rellevant és que hem aprovat un pla estratègic i un acord col·lectiu per modificar els horaris dels professionals, per donar múscul a la franja horària de la tarda que ens garanteixi l’aposta del prime time de la televisió i del cap de setmana. A més s’està reformulant tota l’oferta comercial, hem aprimat la direcció, hem redefinit l’estratègia a les xarxes socials i la relació amb el campus de la universitat, amb qui volem anar més enllà d’un lligam administratiu. I hem batejat les instal·lacions amb el nom d’Estudis Lluís Lligonya, i hem destinat més recursos a alimentar la programació sindicada de La Xarxa (Connecticat, Fet a mida i Via 15).

Pel que fa a la televisió i a la ràdio, quins són els canvis més significatius que s’han produït des de la seva arribada?
A la televisió hem reobert el plató, que estava tancat des de feia un any i mig durant la pandèmia. I a la ràdio ara hi ha butlletins horaris 24/7 i hem impulsat dos nous programes amb restauradors i comerciants de la ciutat. Ara bé, el més rellevant és que hem fet una aposta decidida per la televisió.

Com és aquesta aposta?
Multiplicant per quatre l’oferta de la franja horària de prime time a televisió, perquè és l’espai on s’aplega l’audiència. Aquesta aposta ha generat tres dades rellevants: un increment del 25% d’audiència a la TDT, d’un 73% dels minuts vistos i d’un 48% la durada del temps que l’audiència consumeix els nostres continguts. Aquestes dades ens obren la porta a tenir un marge de millora en la part comercial.

Quina valoració en fa d’aquestes dades?
No les podem donar per bones ni per definitives tenint en compte que la comparativa és respecte a l’any anterior. Ara bé, aquest augment d’audiència en l’època de Netflix és un èxit. I aquesta dada encara té una lectura molt més positiva: l’equip de professionals de la casa està fent una gran feina, reivindicant-se com a eina de servei públic. Així i tot, cal tenir prudència. En l’actual context, veurem si podrem mantenir-nos o, fins i tot, seguir creixent.

“A Mataró, la televisió local sempre s’ha dit tvmataró. Fem-ho fàcil perquè l’audiència ens reconegui”

Com es pot consolidar una oferta televisiva d’un mitjà local en l’actual ventall?
Identificant-nos clarament en allò que no tenim competència. I quan ho identifiquem bé, tenim grans resultats d’audiència. De l’anàlisi fet en el pla estratègic, observem que les dades d’audiència es disparen quan fem directes, amb productes de producció pròpia, amb continguts locals i comarcals, i si a més li afegeixes grans concentracions de gent. I aquí, per exemple, a diferència de Netflix, hem d’explotar aquest filó, tant com puguem.

Posi un exemple, amb xifres.
Amb la cavalcada de Reis (amb 42.000 espectadors), Sant Jordi (amb 32.000 espectadors) o la processó general de Setmana Santa (amb 22.000 espectadors) són exemples que aquesta fórmula funciona. Aquestes dades ens serveixen per reivindicar-nos com a servei públic i la televisió ens està justificant com a empresa pública i de servei públic.

Què representarà per a Mataró Audiovisual l’aposta de l’OTT que La Xarxa té previst posar en marxa a finals d’any?
Amb aquesta imminent posada en marxa de l’OTT ens brillen els ulls! Sense aquesta OTT tindríem els dies comptats, perquè hem desaparegut dels comandaments a distància. Ara les televisions locals recuperarem visibilitat, per això estem molt il·lusionats. I perquè s’ha de convertir en el Netflix de Mataró i del Maresme. Avui estem en desavantatge, som petits i en l’últim lloc, cosa que ens han de buscar expressament. Per això, aquest projecte ens permetrà ser d’igual a igual amb la resta, i ens ha de permetre tallar l’hemorràgia en la fuga d’espectadors.

La tecnologia és una gran aliada del periodisme i la comunicació?
La tecnologia només l’aprofitarem si continuem sent útils per a la societat. I si no és així, merda. Hem de tornar a l’essència; és a dir, a explicar allò que no expliquen els altres. I quan passa una cosa a casa nostra que voldran explicar els altres, nosaltres hem de ser els primers a arribar i els qui ho expliquin millor.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram